No us ha passat mai que una cosa en porta una altra?,
Que el què comença d'una manera
n'acaba d'una altra que ni us esperàveu?.
Segur que si i, com que a mi també m'ha passat no fa gaire, us ho vull explicar fent aquest post per parlar d'un llibre que he llegit, de les circumstàncies que han fet possible aquesta lectura i de les conseqüències que s'hi han derivat. Com que ja es veu que són moltes coses i que serà un post llarg, millor dividir-lo en capítols. :-)
Capítol 1
On s'explica com va començar tot
La primera vegada que vaig sentir parlar d'aquest llibre va ser en aquest post del Petit blog de l'Assumpta, encara no sabia que era de misteri i el llibre ja provocava el primer maldecap intentant esbrinar com comptar les seves pàgines. Un dies després i en aquest altre post, l'Assumpta ens presentava per fi el llibre i el misteri principal que conté, cosa que m'hi va fer interessar. Com que no tenia previst llegir-lo, vaig "fer trampes" i vaig buscar-ne una versió cinematogràfica que després també vaig passar a l'Assumpta. Però quan ella va fer la ressenya del llibre al seu blog gran, ens va dir que la pel·lícula presenta força diferències amb l'original i que fins i tot hi canvien el final. Saber que la resolució del misteri és diferent, va fer augmentar les meves ganes de llegir-lo i així li vaig dir a l'Assumpta en un comentari.
Capítol 2
On el llibre arriba a les meves mans gràcies a un rampell
Segurament hauria deixat aquestes ganes aparcades in aeternum, però l'endemà mateix d'aquell comentari vaig trobar al meu mail una invitació que em va fer molta il·lusió. L'Assumpta em proposava, en un rampell gens premeditat segons va confessar ella mateixa, que ens trobéssim i que em deixaria el llibre en qüestió. Jo he fet poques desvirtualitzacions blogaires (per ser exactes, abans d'aquesta només n'havia fet una) però no m'ho vaig pensar gaire a dir que si i, rampell per rampell, vaig quedar amb l'ASSUMPTA i en JOSEP LLUÍS, el seu marit, per aquella mateixa tarda.
La trobada va tenir lloc a un dels restaurants VIENA de Reus i ja us la va explicar l'Assumpta en un post titulat "La solució de l'enigma, al Viena". Poca cosa més hi puc afegir, només reitero que va ser una xerrada (anar a buscar el llibre només va ser una excusa) molt agradable entre amics que encara que no ens havíem vist mai semblava que ens coneixíem de sobres i que es va fer molt curta.
No hi ha proves gràfiques ni sonores de la trobada, però us n'he fet una representació virtual perquè us en feu una idea. Hi sortim nosaltres tres amb el llibre que l'Assumpta em va deixar i és força exacta. Tot i així se m'han escapat uns petits errors que prefereixo explicar-vos, malgrat siguin unes diferències insignificants que potser ni hauríeu detectat: A la realitat, en Josep Lluís té cap, l'Assumpta no portava cap nina, jo no sóc tan calb i el llibre no és tan gran... però la taula és la mateixa, eh!. ;-D
Capítol 3
On explico que m'ha semblat el llibre
El llibre que després d'aquesta trobada em vaig emportar a casa es titula "El misteri de la cambra groga" (Gaston Leroux - 1907) i es tracta d'una novel·la policíaca protagonitzada per Joseph Rouletabille un jove periodista amb unes capacitats deductives que superen, almenys ell ho creu així, les de Sherlock Holmes o les d'Auguste Dupin i és una de les primeres obres on apareix "l'enigma de l'habitació tancada". La resolució d'aquest enigma (una dona és atacada en una habitació tancada des de dins i quan aconsegueixen entrar a auxiliar-la no hi ha ni rastre de l'atacant que no tenia cap lloc per escapar) és la trama principal de la novel·la que en té d'altres afegides que mantenen l'interès de la lectura, cosa que el fa força amè encara que no es pugui llegir a "100 per hora" si no et vols perdre les explicacions i deduccions que s'hi van fent. A mi m'ha agradat, no és un "gran llibre" però si que és "honest"; no explicaré com l'autor soluciona el misteri de la cambra tancada però si que puc dir que no fa allò, que a mi m'agrada tan poc, d'inventar-se a última hora un fet del que no se sabia res i que soluciona el llibre. Aquest no és el cas, durant tota la novel·la ens diuen que l'habitació groga estava tancada i ben tancada, tant que no hi podia entrar ni sortir ningú i no es pot dir que la solució final no respecti perfectament aquest fet.
Aquesta edició del llibre té, a més de la novel·la en si, unes propostes de treball i una interessant introducció on es parla, entre d'altres coses, de la història de la novel·la policíaca i on es citen altres obres on apareix aquest enigma del recinte més o menys tancat. Entre elles m'ha sobtat trobar-ne, en aquest context, una de ben concreta i com que és un llibre que tenia a casa també me l'he llegit.
Capítol 4
On trobo un enigma en un lloc que no m'esperava
Aquest llibre a que em refereixo no se sap exactament quan va ser escrit, però se suposa que va ser-ho al voltant dels segles III a.C. i II a.C., per tant potser inclou el que és el primer plantejament de l'enigma de l'habitació tancada de la història. No sé si us sorprendreu tant com jo quan digui que es tracta d'un dels llibres de l'Antic Testament, concretament el Llibre de Daniel que em vaig llegir sencer (no és gaire llarg) buscant-hi aquest enigma. Cal dir que, amb tota seguretat, l'autor sagrat no tenia la intenció de plantejar-ho com un enigma policíac però que l'enigma hi és, concretament a la història de l'ídol Bel que us resumeixo a continuació convertint-lo en l'enigma de procedència més antiga que us he proposat al XAREL-10:
Els babilonis adoraven un ídol anomenat Bel a qui cada dia feien ofrenes de vi i menjar i a qui en Daniel es negava a venerar perquè era un ídol fet de bronze i argila i no el Déu viu veritable. Quan el rei li va dir que si que era viu i que la prova eren les ofrenes que es menjava cada dia, en Daniel li replicà que l'ídol mai havia menjat res i que si una nit, després de fer les ofrenes, es segellessin les portes del temple l'endemà trobarien el menjar intacte. Els sacerdots del temple, que eren els que es menjaven les ofrenes, van estar d'acord en fer la prova perquè ells sabien que hi havia una entrada secreta que permetia accedir al temple d'amagat. Així que aquella nit també es van acabar el menjar però l'endemà en Daniel va poder demostrar que havien estat ells i no l'ídol qui ho havia fet. Si tenim en compte que en Daniel no es va quedar dins del temple, que des de fora no es podia veure ni sentir res i que en aquella època no existien les càmeres ocultes, podeu deduir quina estratagema va fer servir Daniel per enxampar als sacerdots?.
Us he dit en quin llibre de la Sagrada Bíblia podeu trobar la resposta exacta i, per tant, aquesta vegada més que donar aquesta resposta el que us demano és que intenteu pensar una possible solució, a veure quantes de diferents en surten. ;-)
Capítol 5 i últim
Recapitulacions finals
Així que ja ho heu vist. Un llibre, una pel·lícula, una trobada blogaire, el llibre altra vegada, un enigma solucionat, un nou llibre, un nou enigma i al final un dels posts més llargs que mai s'hagin fet en aquest blog. Ha quedat comprovat que una cosa porta a l'altra i fins i tot més enllà. :-))
FI
(o no... que encara li he de tornar el llibre a l'Assumpta :-DD)
13 comentaris:
Jo que pensava en ser el primer en resoldre la qüestió de hui...
Però t'ha quedat un post molt bonic, que a tothom li agradaria ser-ne l'autor.
Tu trobes enigmes a tot arreu, però jo te'n resolc un, això de que facis posts tan llargs és culpa de la mala influència de l'Assumpta, mira que fàcil. Per altra banda, us trencaré les cames als dos, perquè li esteu fent una propaganda a aquest llibre que ens teniu a tots més que intrigats.
Respecte a l'enigma de Daniel, no serà que va fer controls de pes a tots els sacerdots i va veure que des que feien les ofrenes s'estaven posant com uns toixons?
Ostres quin magnífic post!! :-))
Quin riure la foto de la trobada!! :-DD És veritat que ens vàrem fer aquesta foto! ja no ho recordava!! hehehe
Has fet una "reconstrucció dels fets" absolutament impecable, ni el mateix Rouletabille hagués utilitzat tan bé "el costat bo de la raó" per fer-la! Jo ja no recordava el post amb el problema per calcular les pàgines!! :-DD
Confirmar que, certament, va ser un "rampell" la proposta de deixar el llibre i que la trobada ens va fer moltíssima il·lusió ;-))
M'ha fet gràcia la divisió en capítols del post perquè, igual que els llibres de misteri, fa que, quan acabes un, tens ganes de seguir a veure "què passa" a l'altre :-DD (a més, no és estrany que el post sigui llarg, pensa que hi surto jo i els meus posts i comentaris normalment són llargs!!) ;-)
En quant a l'enigma del Llibre de Daniel, no puc participar perquè sé la resposta... tot i que, quan vaig llegir a la introducció del llibre de Leroux aquesta referència bíblica, en un primer moment vaig creure que es referia a un altre episodi en que el mateix Daniel fa una mica com d'investigador per descobrir un parell de mentiders...
Penseu-hi... Com ho pot fer en Daniel per demostrar que són els sacerdots que entren al Temple tancat i segellat? :-))
En quant a la pel·lícula, jo sempre m'empipo molt quan els guionistes canvien les novel·les però en aquest cas, com va ser divertit baixar la pel·li, com era tan antiga (de l'any 47) en blanc i negre -que m'encanten- i com l'actor que interpretava Rouletabille em va semblar que ho feia magníficament bé, doncs em va agradar :-))
I sí, sí... que aquest "FI" no és definitiu, que "els fets" tindran continuació ben aviat :-DD
Quina gràcia!! mentre estava escrivint el meu comentari, han trucat al telèfon i he tardat una estona en acabar-lo, així que quan he començat a escriure encara no hi havia el d'en XEXU i ara veig que ha resolt l'enigma de la llargada del post amb la mateixa solució que havia donat jo!! :-DDD
Un post molt entretingut i molt adequat pel dissabte al dematí.
La llet amb Cola-cao a punt i jo davant de l'ordinador, llegint i acabant d'esmorzar.
M'ha encantat la història d'una cosa porta l'altra. Suposo que a tothom li passa, però a mi em passa tant sovint!
Aquest enigmes no són pas el meu fort i jo puc participar perquè no recordo pas què diu la Biblia (ara que m'ho fareu mirar només que acabi amb el comentari) però se m'acudeix que podia subtilment posar alguna cosa a terra per a poder veure les petjades.
I així ja a mig matí, ostres! quin XeXu més XeXu! ;)
Bon dia de dissabte, XeXu! He pensat que potser podries passar-te pel Viena a veure si te'l deixen a tu també! ;)
M'ha agradat molt el teu post, així dividit en capítols. La veritat és que penso llegir el llibre, després del que estic llegint ara ("Extraños en un tren" de Patricia Highsmith). En quant a l'enigma, hi pensaré, tot i que la Carme crec que dóna una solució plausible. Pel que fa al llibre de Daniel, potser convindria dir que no es tracta del llibre del profeta Daniel de l'Antic Testament que es troba entre el llibre d'Ester i el d'Esdres, sinó de l'últim llibre de l'Antic testament (Daniel, fragments grecs). Enhorabona, Mac.
ja m'ho pensava que en Josep Lluís deu tenir cap, i ben moblat intueixo, que la Assumpta s'havia deixat la nina a casa i que tu no et deus assemblar gaire a la foto...n'he estat al cas perquè vaig llegir el post de la trobada al Viena ...la vida realment és un joc de pistes...i què bé que puguem anar jugant en tan bona companyia!
JPMERCH: Gràcies, a mi no m'acaben de convèncer els posts llargs però es que tenia moltes coses per explicar. :-)
XEXU: No puc dir que no i, de fet, la mateixa ASSUMPTA ho reconeix al seu comentari: Tota la culpa d'aquest post i de la seva llargada és d'ella. Hehehe
Doncs si t'intriga el llibre, la solució és fàcil afegeix-lo a la teva llista de pendents... just després del de la "Pela de patata". :-DD
Molt bona la teva resposta a l'enigma de Daniel. De fet segons la Bíblia aquestes ofrenes consistien en dotze càrregues de farina, quaranta ovelles i sis bots de vi cada dia; així que certament anaven ben alimentats els sacerdots aquells.
ASSUMPTA: M'agrada això que dius del "costat bo de la raó" perquè si que he intentat fer el post presentant els fets tal com van passar, com ho faria en Rouletabille :-DDD. Fins i tot els títols dels capítols són com els del llibre. :-))
En l'enigma de Daniel et passa com a mi, sabem la solució correcta i és difícil que ens en vingui una altra diferent al cap. En canvi la solució a l'enigma del post llarg era més fàcil. ;-D
A mi les pel·lícules tan antigues sempre em fan una mica de por, generalment m'avorreixen pel seu ritme tan lent però he de reconèixer que aquesta es deixa veure. :-))
I clar, que els fets no s'han acabat... el llibre ha de tornar a la seva legítima propietària! :-)
CARME: Me n'alegro que t'hagi agradat el post. :-))
Molt bé per la teva deducció de l'enigma, justament això que dius és el que va fer Daniel per enxampar als sacerdots.
Ep!, si en Xexu passa pel Viena i tu t'hi apuntes feu-me un toc, que no m'ho vull perdre!!
JOSEP LLUÍS: Aviat tornaràs a tenir el llibre a casa, ara em sap greu haver-te passat al davant en la lectura però la culpa és de la teva dona, eh!. :-DD
Tens raó en això que dius del Llibre de Daniel, la Bíblia que tenim a casa engloba aquest Daniel Grec dins al mateix Llibre de Daniel però el posa al final amb el títol de textos Deuterocanònics.
ELFREELANG: És cert que si vas llegir el post de l'Assumpta ja tenies força pistes per descobrir les errades a la meva foto. :-DD
Que duri, això de que puguem jugar en bona companyia! :-)
No, no, MAC, que en Josep Lluís s'ha convençut de llegir el llibre després de la teva ressenya, no de la meva!! Així que l'ordre de lectura ha estat el correcte!! :-DDD
M'encanten aquests enigmes de la vida, la fan molt més divertida.
Un post preciós, enigmes resolts i de nous. Com sempre, sóc un zero a l'esquerra i no l'endivinaria pas, i se suposa que aquest en alguna ocasió me l'han explicat. Enlloc de buscar la resposta, plantejaré l'enigma entre els companys de l'equip del mijac, a veure qui se'l sap i m'ajuda a respondre't.
ja ho havia vist al post de l'Assumpta que havíeu fet una petita trobada...
Te raó el XeXu que ens esteu intrigant a tots amb aquest llibre, haurem de buscar-hi una estona per llegir-lo...
I per aquí, ara que ja ha sortit la solució, tinc una opció :-))
DANIEL sabia que hi havia d'haver un passadís o porta secreta, doncs podia haver envoltat la sala d'un fil primet a un pam de terra, quelcom que no es veiés a primera vista i que, si s'obria qualsevol tros de paret i sortia gent per allí, aquell fil al dia següent apareixeria trencat per algun lloc.
ASSUMPTA: Ara que ja us vaig tornar el llibre, en Josep Lluís podrà dir-hi la seva. A veure si el convenç tant com a nosaltres la resolució que hi dóna l'autor.
Gràcies per la nova resposta de l'enigma de Daniel, no esperava menys de la Miss Marple de la Catosfera. ;-))
RITS: Penso el mateix, sobre aquests enigmes de la vida! :-)
Ja ens diràs si se'n van sortir els teus companys. :-D
JOMATEIXA: Com dic al post, a mi el llibre em va agradar. Sense ser "un gran llibre", no em va decebre gens. Així que, si trobes aquesta estona i t'agraden els llibres de misteri i investigació, faràs bé de llegir-lo.
Publica un comentari a l'entrada