1.- LA FÓRMULA DELS TRES POETES
Una
idea del mateix blog on s'uneixen la poesia i les matemàtiques per crear de manera aleatòria un poema de tres estrofes de tres versos cadascuna.
El procediment és senzill, us vaig explicant com ho he fet:
- He triat 3 llibres de poesia de la meva biblioteca. He de confessar que la poesia no és un dels meus gèneres literaris preferits i per tant no he pogut triar gaire, a final m'he decidit per ELLA VA SOPAR MOSQUES (Biel Mercadal) que per mi té un valor "sentimental" (ara no ve al cas el perquè ;-D) i per dos clàssics SOL I DE DOL (J. V. Foix) i LA PELL DE BRAU (Salvador Espriu).
- He agafat el llibre amb més pàgines (en el meu cas el d'Espriu) i l'he obert a l'atzar. He mirat el número de la pàgina (ha estat la 87), he sumat els dígits (8+7=15) i li he afegit 3 (15+3=18).
- La xifra anterior m'ha donat la primera estrofa. Només m'ha calgut obrir els tres llibres per la pàgina 18, copiar-ne el vers 18 i escriure'ls en l'ordre en que he triat els llibres que és el que veieu al primer punt.
- La segona i tercera estrofa es fan amb el mateix procediment sumant de 3 en 3. És a dir que per la següent estrofa he partit de la pàgina 21 i per la última he obert els tres llibres per la pàgina 24.
- I ja està, només dir que la meva versió de "La Pell de Brau" té al principi un estudi introductori de 20 pàgines per això he considerat la pàgina 21, que és on realment comença el poemari, com la pàgina 1 i he actuat en conseqüència. També m'he trobat que en alguns casos el número de versos en la pàgina concreta era menor al necessari o era una pàgina no vàlida (amb imatges, en blanc, etc) aleshores simplement he seguit comptant passant a la pàgina immediatament posterior. El poema que ha sortit ha estat aquest:
Viure i callar;
tem pel país, ell que menysprea els falls
en el rostre de l'ídol.
I amb el cos despullat
-pens en la mar-, m'evadesc indolent,
i llurs fills, i llurs néts.
L'univers inquiet en el joc presideix
-Oh, dolços pensaments!-, dolçor en boca
a ponent us esperen.
2.- CONTRAPORTADA DE CONTRAPORTADES
L'
ASSUMPTA també va jugar al
Joc de les Contraportades però en lloc d'un poema va crear una ressenya d'un llibre imaginari a partir de ressenyes d'uns quants llibres reals. Em va semblar tan bona idea que també ho he volgut fer.
Com que no cal posar-s'hi per poc he decidit escriure el proper Premi Sant Jordi i per això he partit de la "Biblioteca de Grans Premis", una col·lecció de 30 llibres a 995 ptes c/u que vaig comprar setmanalment al quiosc fa uns anys. Entre aquests n'hi ha 9 que havien obtingut el Sant Jordi, per ordre són: LA SALVATGE (Isabel-Clara Simó), L'OMBRA DE L'ATZAVARA (Pere Calders), EL TEMPS DE LES CIRERES (Montserrat Roig), LA TERANYINA (Jaume Cabré), EL SOL DE LA TARDA (Robert Saladrigas), EVANGELI GRIS (Vicenç Villatoro), AL MEU CAP UNA LLOSA (Olga Xirinacs), ELS COLORS DE L'AIGUA (Isidre Grau) i L'ENQUESTA DEL CANAL 4 (Avel·lí Artís-Gener).
Doncs agafant parts de les ressenyes de la contraportada d'aquests llibres i respectant aquest ordre, he escrit el text de contraportada de la novel·la guanyadora d'un més o menys proper Premi Sant Jordi:
Un sexagenari ric i divorciat amb un profund coneixement de la psicologia humana, en el marc de la Barcelona dels anys setanta i per tal de conquerir el poder, redescobreix la fúria de l'amor en el moment que la seva vida s'endinsa en el descens del sol de la tarda.
La seva vida errant a la recerca d'una mica de pau, al límit entre la realitat i la fabulació, dóna vida als grans arquetips de l'imaginari col·lectiu en que es reconeix, des del punt de vista periodístic, una vasta indagació esmaltada d'episodis adjacents i anecdòtics.
Quan tingui temps, ja faré la resta del llibre. :-DDD
3.- UN SONET ANTOLÒGIC
I pel final n'he deixat un que se m'ha acudit a mi, barrejant els dos anteriors.
Quan triava entre els llibres de poesia de la meva biblioteca per fer el primer joc d'aquest post, en vaig trobar un que em van fer comprar quan anava a escola. Es tracta d'una
ANTOLOGIA GENERAL DE LA POESIA CATALANA a càrrec de J.M. Castellet i J. Molas que fan una tria entre els poetes en llengua catalana dels segles XIII al XX.
Doncs el que he fet jo, és anar fullejant les pàgines d'aquest llibre i extreure'n versos inconnexos dels poemes per anar creant aquest sonet.
La poesia tot just ha començat:
Oh!, de mos càntics inefable niu.
Canto l'absència de la llibertat,
la vostra flor més bella no la teniu.
La terra que va ser la nostra herència,
t'he confessat que em convencia.
I sempre un clima d'indiferència
mentre jo, ben lluny, em riuria.
La gran ciutat que talla i ascla i serra,
que així forçat m'has de vós allunyar.
Jeia la pols en los trofeus de guerra.
De part de Déu: - Minyó, te'n vols anar?...
Com cantaria els núvols de la terra
faent camins dubtosos per la mar?
Són 14 versos corresponents a 14 poetes que us cito en ordre cronològic: Jordi de SANT JORDI, Ausias MARCH, Manuel MILÀ i FONTANALS, Jacint VERDAGUER, Àngel GUIMERÀ, Miquel COSTA i LLOBERA, Joan ALCOVER, Joan MARAGALL, Josep CARNER, Josep M. de SAGARRA, Pere QUART, Bartomeu ROSSELLÓ PORCEL, Salvador ESPRIU i Gabriel FERRATER.
I us proposo un altre joc:
Podeu relacionar cada poeta
amb el vers que li correspon al sonet?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Elvira FR "
