EL QUADRE DE MONET
Els que no m'estimen gaire diuen que sóc un drapaire, els que m'estimen més els repliquen que sóc un antiquari i si m'ho pregunteu a mi, us diré que em dedico a buscar tresors. La meva feina consisteix en viatjar als racons més perduts del nostre país i demanar que em deixin remenar a les golfes de les cases més velles que hi trobo. Us en faríeu creus del que es pot arribar a descobrir a una golfa d'una antiga casa pairal.
És clar que no sempre hi apareixen tresors entremig de les andròmines que fa anys que van arreplegant pols en l'oblit més absolut però, de tant en tant, sona la flauta i la deessa fortuna em somriu. Com avui, per exemple, que he trobat aquest magnífic quadre.
No hi ha dubte que és d'estil impressionista i, si molt no m'equivoco, diria que és un Monet. Si ho fos, em faré d'or. Un quadre de Claude Monet pot arribar a valer milions d'euros i aquesta gent el té aquí, perdut a les golfes: Quanta ignorància!. Ara és qüestió de que me'l venguin, a veure si puc fer els tractes amb la vella que m'ha obert la porta que segur que serà més fàcil d'enredar. Vull dir de convèncer, ja m'enteneu. Agafo el quadre i baixo a buscar-la.
- Senyora Angelina, ja he acabat!
- Ah, molt bé, noi. I què, com ha anat?. Has trobat alguna cosa que valgui uns quants cèntims?. Amb la pensió que tinc, qualsevol ajuda és benvinguda.
- No gaire cosa, senyora. Només m'ha fet gràcia aquest quadre. Que li sembla si li dono 500 € per ell?
- Home, 500 € són molts diners però t'hauré de dir que no... com que és de monet.
- Claude Monet?
- Com?. Ah, sí, en Claudi!. Sí, sí, el va pintar ell. És clar!
[No ho entenc. Saben qui és l'autor i tenen aquesta joia a les golfes?. Calla, que potser només ho sap aquesta vella i com que ja repapieja... He d'actuar ràpid o tot se n'anirà en orris.]
- Miri, senyora Angelina, en aquest cas li ofereixo 100.000 € però m'ha de dir que sí ara mateix.
- 100.000 €?. I tant que et dic que sí, estaria boja si et digues que no!
- Sí senyora, i tant que és boj.., que estaria boja, vull dir. Miri, m'ha de signar aquest contracte amb el benentès que així formalitzem la compravenda per mutu acord, sense possibilitat de fer-nos enrere.
- Com vols que em faci enrere, amb el contenta que estic. Té, ja ho tens firmat. I ara anem a dir-li a en Claudi, que segur que també se n'alegrarà molt de que un quadre seu valgui tants diners.
- Seu? No m'ha dit que era de Monet?
- Sí, de monet, d'en Claudi. En Claudi és mon nét, el meu nét com diríeu a ciutat. És el primer que t'he dit, no?.
.jpg)
