GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 27 de desembre del 2019

Lectures 2019 - Feliç 2020


Ha arribat l'últim post de l'any i, com ja va sent tradició des de fa algunes temporades, toca publicar la meva llista de llibres llegits els darrers dotze mesos. Aquest 2019, he llegit 68 llibres que sumen un total de 18.909 pàgines (una mitjana de 52 al dia). Un recompte molt similar al de l'any passat.

Enguany, he continuat el meu repàs personal a l'obra de Manuel de Pedrolo, he enllestit els contes de Pere Calders i he començat amb les novel·les d'Avel·lí Artís-Gener. A més d'aquests "meus clàssics catalans" també han caigut uns quants volums més de la sèrie Harry Hole de Jo Nesbo, del cànon holmesià d'Arthur Conan Doyle i de les novel·les de Haruki Murakami.

Tres dels llibres de la llista no només els he llegit sinó que també els he vist en les corresponents sèries de televisió: "EL CUENTO DE LA CRIADA" (el llibre està molt bé, la sèrie, que també em va agradar força, el segueix amb algunes diferències durant la primera temporada i, en la segona i la tercera, ja explica trames noves més enllà de la novel·la), "BUENOS PRESAGIOS" (una adaptació molt fidel del divertit llibre de Terry Pratchett) i "MINDHUNTER" (em va agradar més la sèrie però el llibre que explica els casos reals en els quals es basa és força interessant, tot i que a estones sembla un al·legat a favor de la pena de mort). També he vist la minisèrie que adapta una novel·la que vaig llegir l'any 2017, "LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT" (el llibre el recordava força entretingut, la sèrie no m'ho ha semblat tant).

Com en anys anteriors, també vull deixar constància dels llibres de la llista escrits per bloguers de "La meva blogosfera". Aquests "autors-amics" han estat, per ordre de lectura: Salvador Macip (2), Sergi G. Oset, Sílvia Tarragó, Jesús M. Tibau, Daniel Closa i Olga Xirinacs.

Entre la resta d'autors de la meva llista, destaco els llibres que més bons records em porten ara que n'he fet el repàs: "FOC I SANG" (una història de la Casa Targaryen que és força entretinguda... mentre seguim esperant el sisè volum de "Joc de Trons"), "ADREÇA DESCONEGUDA" (una novel·la molt curta però també molt interessant i amb un final que em va semblar genial), "TRILOGIA DE CLAUS I LUCAS" (un llibre colpidor, sobretot la primera part, que em va fer descobrir l'obra d'Agota Kristof. Em van quedar moltes ganes de repetir i vaig buscar altres textos de l'autora, d'aquests "L'ANALFABETA" em va agradar especialment), "FUNGUS" (la història que explica passa bé però el que més em va interessar és la reflexió sobre el poder que ens presenta a les seves pàgines), "QUIET" (un recull d'anècdotes del fill amb paràlisi cerebral de Màrius Serra escrit amb una mica d'humor i molt de sentiment, em va agradar molt), "LA VIGÍLIA" (un escriptor de contes es contractat per redactar la biografia d'una senyora gran; la suma de la història de la dona, la vida de l'escriptor i alguns dels seus contes fa que la lectura t'atrapi tot i que el final, en part, és força previsible). Acabo amb l'últim de la llista, "DISSET PIANOS", que encara no he acabat de llegir però pinta força bé.

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2019


Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...

FELIÇ 2020!!


dilluns, 23 de desembre del 2019

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

"Selecciones del Reader's Digest" (Desembre - 1981)

Quan arriba Nadal, és tradició en aquest blog proposar-vos algun passatemps adient a aquestes dates i enguany us porto un enigma lògic que he recuperat d'una vella revista. Com veieu a la imatge que encapçala aquest post, es tracta d'un joc creat per Susan Zivich i que va ser publicat ara fa trenta-vuit anys al "Selecciones del Reader's Digest".

Us el transcric a continuació, traduït al català intentant mantenir les rimes dels apariats. Aquí el teniu:

«El Pare Noel va portar trenta joguines»

En aquest enigma apariat intervenen cinc follets,
vestits de cinc colors diferents,
que van fer cinc tipus de joguines.
Podeu esbrinar què va fer cadascun d'ells?


01.- Trenta joguines guarda el sac del Pare Noel
02.- fetes pels seus follets Ivan, Clara, Susanna, Llum i Abel.

03.- Tots en van fabricar més d'un parell,
04.- malgrat que igual quantitat no feren cap d'ells.

05.- Una joguina més va construir Abel
06.- que el follet vestit de roig gens rebel.

07.- Però en va fer una menys,
08.- que el que va fabricar els trineus de disseny.

09.- Dels cotxes de carreres se n'ocupà Ivan,
10.- i Clara va fer cinc joguines amb afany.

11.- El follet que vestia de groc
12.- va fer per als nens, trens que no van enlloc.

13.- I en va fabricar un terç dels de Susanna,
14.- el de la verda roba galana.

15.- A la formosa Llum, el color taronja li escau
16.- i un altre follet lluïa un vestit blau.

17.- El que va fabricar les baldufes més dansarines
18.- és el que, de tots, va fer més joguines.

19.- Es va encarregar de les pilotes amb il·lusió
20.- el petit follet somrient i rodanxó.

21.- Trenta joguines guarda el sac del Pare Noel
22.- per als nens amb rialles de cascavell.

23.- I amb les dades donades, serà molt oportú
24.- que el lector endevini què va fer cadascú.

Podeu donar les vostres solucions als comentaris i, seguint la tradició dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera, aquí us deixo cinc xocolatines que representen cadascun dels cinc follets protagonistes de l'enigma. A mesura que aneu fent les vostres deduccions i aneu descartant follets, colors i joguines podeu menjar-vos el bombó corresponent. ;-))


Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

dimecres, 18 de desembre del 2019

Relats Conjunts (desembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Partita a scacchi [El joc d'escacs]" (Sofonisba Anguissola - 1555).



JUGADA MESTRA

Ja és la segona vegada que l'àvia em xiuxiueja «escac i mat» a cau d'orella i la nena no para d'assenyalar-me el cavall de manera poc dissimulada. És típic que els que no en saben gaire només vegin la jugada més immediata però els bons jugadors d'escacs sabem que hem de mirar més enllà. El més important en aquest joc és anticipar-se als moviments del contrari, preveure per on aniran les seves jugades i actuar en conseqüència. Si l'àvia en sabés una mica més, veuria que no puc fer un escac en la propera jugada i la nena, que segur que prefereix el cavall perquè la peça té forma d'animalet, quan creixi una mica i aprengui a jugar, entendrà que cada peça té la seva importància dins el tauler i que els bons jugadors les triem per la seva funció i no perquè la seva forma ens agradi més o menys. Així que no em deixaré distreure per les seves opinions i continuaré tal com ho tinc previst. Els meus moviments estan destinats a acorralar les peces contràries fins a aconseguir la jugada mestra que em permetrà guanyar. Vaig pel bon camí i ara em toca moure aquest alfil.

...

Sort que ha mogut, ja era hora. Quan jugo amb ella sempre és el mateix. Es passa una eternitat pensant el següent moviment. Ja sé que els escacs no es poden jugar a la babalà, ben al contrari, però entre el poc i el massa hi ha la mida justa. Tenia tantes ganes que mogués peça que no m'ha sabut greu quan l'àvia l'ha avisat que estava a punt de fer-li escac i mat en un parell de jugades, i tampoc he dit res quan la nena li feia veure que el millor moviment hauria estat atacar amb el cavall. La jugada era tan clara que no podia entendre perquè s'hi passava tanta estona. He suposat, ja que sempre presumeix de saber-ne tant, que estava preparant una gran jugada que aniria més enllà de les evidències del joc que tots estàvem veient. Però sembla que el joc era evident per a tothom, excepte ella. Una vegada més, ha tirat pel dret sense escoltar ningú i la seva suposada jugada mestra ha quedat en no res. Movent l'alfil, ha deixat desprotegit el seu rei i ha obert pas lliure a la meva torre. Escac i mat.



dimecres, 11 de desembre del 2019

Joc de Ment - 015

LA PREDICCIÓ ENCERTADA



- Dues baralles de pòquer, una amb les cartes amb el dors vermell i l'altra amb el dors blau.



Escollirem 6 cartes de la següent manera: De les cartes blaves, agafarem un 6 vermell (Cors o Diamants) i un 5, 4, 3 i 2 negres (Piques o Trèvols). La sisena carta la traiem de la baralla vermella i serà un As negre (Piques o Trèvols).

Abans de deixar entrar el públic, deixarem les sis cartes en fila sobre la taula, una cara amunt i la següent cara avall, de manera que la quarta sigui el 6 que quedarà girada i la cinquena sigui l'As que mostrarà la figura. Les altres quatre cartes poden estar en qualsevol ordre dins la fila, sempre tenint en compte que les dels llocs senars mostraran el seu valor i les dels llocs parells estaran girades mostrant el dors.



Amb les cartes sobre la taula de la manera que hem explicat, ja podem presentar el joc als espectadors. Demanem a un d'ells que, sense tocar-les, observi atentament les sis cartes mentre nosaltres agafem un paper on escriurem una predicció. Quan ho tinguem fet, plegarem el paper perquè ningú sàpiga que hi hem escrit i l'entregarem a la víctima que el guardarà sense llegir-lo fins al final del truc.

Una vegada el paper amb la predicció queda fora del nostre abast, és el moment de demanar al mateix espectador que digui un número de l'1 al 6 per triar una de les cartes.

Per a sorpresa de tothom, la carta que escollirà serà exactament la que consta a la predicció que hem fet. Cosa que ell mateix comprovarà, llegint el paper que li hem entregat quan ha començat el joc.




dimecres, 4 de desembre del 2019

SOPA DE LLETRES

Al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) s'explica que el primer joc de buscar paraules que s'ajusta exactament a la forma moderna d'una SOPA DE LLETRES va ser creat per Norman E. Gilbat a la ciutat de Norman (Oklahoma – USA) i es va publicar el dia 1 de març de 1968 al Selemby Digest, un diari d'anuncis que es distribuïa a les botigues i comerços del municipi.

El joc de seguida va cridar l'atenció dels professors de les escoles locals que es van adonar que es podia utilitzar com una divertida eina educativa i el van enviar als seus col·legues d'altres poblacions perquè també l'introduïssin a les seves aules. Aquesta inicial difusió dins dels centres escolars, aviat va atreure l'interès dels distribuïdors de passatemps que el van incloure a les seves publicacions, aconseguint d'aquesta manera que aquest joc es popularitzés al món sencer.

Aquesta primera Sopa de Lletres en anglès constava d'una graella de 20 x 20 lletres on s'amagaven els noms de 34 ciutats de l'estat d'Oklahoma i el passatemps es va conèixer com a «Word search puzzle» (Trencaclosques de cerca de paraules). La denominació amb la qual es coneix al nostre país va ser obra de Pedro Ocón de Oro, aquest enigmògraf espanyol fou el creador de més d'un centenar de passatemps en llengua castellana i va publicar les seves primeres «Sopas de Letras» també a la dècada dels anys 60 del segle passat. Tot i aquesta coincidència temporal amb l'aparició del joc als Estats Units, molt probablement els «Word Search» i les «Sopas de Letras» van ser creats independentment.

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix de la següent manera aquest joc que anomena EMBOLIC DE LLETRES:

Un dels jocs de graella més populars i senzills. Cal només descobrir un seguit de mots ocults (intuïts o clarament indicats per l'autor), en un garbuix de lletres.

Les solucions es poden llegir en quatre direccions (horitzontal, vertical i en les dues diagonals) i en els dos sentits. És un joc de fabricació mecànica que només requereix uns mecanismes de recerca.

Les úniques variacions es produeixen en la manera de comunicar els mots que cal buscar: un camp semàntic determinat (busqueu dotze instruments musicals), dibuixos al·lusius, fotografies o, simplement, la llista. Aquesta darrera modalitat és la més popular als Estats Units, on l'anomenen simplement «Search-a-word».

Una variant d'aquest passatemps s'anomena ESCUDELLA o BROU. Es tracta d'un tipus d'embolic de lletres en el qual, un cop extrets tots els mots solució, es pot llegir algun missatge ocult amb les lletres restants. La denominació «escudella» per a aquest joc en llengua catalana prové de l'enigmògraf Josep Hierro a la secció de passatemps del Diari de Barcelona l'any 1989 i el nom de «brou» té el seu origen a les pàgines de passatemps del setmanari El Triangle a l'estiu de 1990, signades per Néstor Macià i Olissip.

Com a exemple, podeu repassar les 24 Sopes Temàtiques que he publicat anteriorment al XAREL-10 o també trobareu a continuació una nova proposta que he elaborat expressament per a aquest post. Com veureu, es tracta d'una Escudella de Lletres que amaga els 15 mots (sense articles ni preposicions) que formen els títols de les cinc novel·les que Pere Calders va publicar en vida i, una vegada trobats tots, la resta de lletres que no hem fet servir ens permetran llegir un dels contes breus de l'autor català. Si us ve de gust un plat d'aquesta escudella, podeu deixar les vostres solucions als comentaris. Bon profit!







GLOSSARI:
  • Embolic de lletres
  • Escudella
  • Sopa de lletres

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

dimecres, 27 de novembre del 2019

"Cartas de ilusión" [7♥] [7♣] [7♠] [7♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [7]:



[CORS ]
Té aquesta figura dos volums diferents?

[TRÈVOLS ]
Quin arc pertany al cercle més gran?

[PIQUES ]
Quin dels dos quadres grisos és més clar?

[DIAMANTS ]
Un dels costats està corbat?


EXPLICACIÓ


dimecres, 20 de novembre del 2019

Relats Conjunts (novembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un gravat extret del recull llatí "Ars Moriendi [L'art de morir]" (Anònim - 1450).



ARTISTES DE LA MORT

[Aplaudiments]

Un moment d'atenció, si us plau. Ha arribat l'hora de posar-nos un mica seriosos i parlar de la mort digna. Aquest és un tema que ha preocupat a la humanitat des de temps immemorials i que ha estat tractat per filòsofs i savis de tots els temps. Un dels textos més coneguts en aquest sentit és l'«Ars Moriendi» (L'art de morir), escrit en llatí al segle XV és un recull de consells sobre els protocols i procediments per a "morir bé". Tots hauríem de tenir ben presents les indicacions plasmades en aquests escrits que ens ajuden a saber morir amb la dignitat que escau a un instant tan tràgic però no tothom és capaç de fer-ho. Saber mantenir la compostura quan ens arriba el final no és fàcil i molt poca gent sap deixar aquest món amb l'enteresa que caldria. N'hi ha pocs, certament, però n'hi ha i un d'aquests va ser en Vito Mascarpone, el cap de la màfia que controlava la zona nord de la ciutat. Quan el senyor Mascarpone va ser tirotejat en sortir al replà de casa seva, no només va entomar les cinc bales d'una manera exemplar i després va caure per les escales sense gairebé tacar-les de sang sinó que també va saber aprofitar els seus darrers segons de vida per pensar en el proïsme. No va patir pel que li estava passant a ell personalment (que era molt gros) sinó que va tenir prou esma d'utilitzar el seu últim alè per pensar en els que quedaven vius i va ordenar una vendetta contra la màfia rival. Una venjança que va originar una guerra entre famílies i que es va saldar amb un total de més de trenta morts, fent-se així mereixedora del premi a la «Millor matança entre bandes del 2019» que acabem de lliurar fa uns minuts en aquest mateix escenari. Per tot això, per la seva enteresa al ser tirotejat, per la seva polidesa a l'hora de no ensangonar excessivament l'escena del crim i per la seva generositat a l'últim moment de pensar més en els altres que en si mateix, en definitiva pel seu art a l'hora de morir dignament el senyor Vito Mascarpone s'emporta el diploma «Ars Moriendi 2019». Els demano un fort aplaudiment que, sens dubte, és del tot merescut.

[Aplaudiments]

Com és obvi, el senyor Mascarpone no es troba a la sala i no pot pujar a recollir el guardó que enviarem amb molt de gust a la seva vídua aquesta mateixa setmana.

Continuem ara amb la gala MURDER AWARDS 2019 perquè encara ens queden molts premis per repartir. Segur que molts dels presents frisen per saber qui rebrà el guardó a l'assassí en sèrie més metòdic de l'any o qui tindrà l'honor de ser reconegut com l'assassí a sou més eficient dels darrers dotze mesos. I els més interessats són, evidentment, els propis nominats a aquestes distincions que ja veig ansiosos a les butaques de primera fila. Intenten dissimular però no poden ocultar els nervis i segur que tots ells matarien per saber el resultat ara mateix.

[Rialles]

Però encara els farem patir una mica més perquè primer cal atorgar un altre dels grans premis de la nit. Com tots els assistents ja deuen suposar, em refereixo a la medalla d'or al «Millor Genocida de l'any». Aplaudim als nominats que són...

[Aplaudiments]



dimecres, 13 de novembre del 2019

Joc de Ment - 014

L'APOSTA SORPRESA



- Una baralla de cartes



Abans de fer el truc hem de mirar la baralla i recordar quina carta ocupa la desena posició començant per dalt (amb les cartes cap per avall).



Donem la baralla a l'espectador, li demanem que digui un número qualsevol de dues xifres [XY] que ha de ser superior a 10 i inferior a 20 i li diem que tregui de la baralla tantes cartes com indica aquest número. Ho ha de fer d'una en una, deixant-les per ordre sobre la taula de manera que quedaran en ordre invers al que tenien a la baralla.

Ara l'espectador ha de deixar la resta de la baralla i recollir les [XY] cartes. Amb aquest petit grup de naips, ha de fer la mateixa operació que abans però amb la xifra que surti de sumar els dígits del número que havia triat primer. És a dir, ara comptarà, d'una en una, les cartes del grup de [XY] naips i s'aturarà a la carta que faci el número (X+Y). Aquesta carta és la que l'espectador ha de memoritzar sense que vosaltres la vegeu en cap moment i una vegada la recordi, l'ha de perdre dins la baralla completa on ja s'hi poden incloure totes les cartes que hem fet servir fins ara.

Sense agafar encara la baralla, remarqueu que la carta incògnita està perduda al mig de la baralla i que vosaltres no podeu saber quina és perquè no l'heu vist i perquè ha sortit a partir del número a l'atzar que ha triat lliurement l'espectador. En aquest moment, l'animeu a perdre encara més la carta demanant-li que torni a agafar la baralla completa i la barregi tantes vegades com vulgui i de la manera que vulgui.

Quan ja en tingui prou, li demaneu la baralla i dieu que procedireu a trobar la carta triada. Per fer-ho comenceu a llençar cartes de manera ràpida sobre la taula girant-les per anar mostrant-les una a una fins que, en un moment determinat, us aturareu i apostareu amb la víctima que la pròxima carta que girareu serà la carta incògnita. Una aposta segura que, malgrat sembli impossible, guanyareu sempre.




dimecres, 6 de novembre del 2019

JOCS DE NÚMEROS

A l'últim capítol del seu llibre "NÚMEROS MERAVELLOSOS" (Selecta - 1982), en Joan Amades ens parla de diversos aspectes del nostre folklore que tenen a veure amb els nombres i el càlcul.

Començant pels versos utilitzats per aprendre a comptar, com aquests que vénen de Menorca:

Quatre i quatre ne fan vuit,
i vuit i quatre fan dotze,
i set i set fan catorze,
i nou i nou fan divuit.

O aquells jocs amb els quals s'entreté a la mainada que no són altra cosa que un llunyà record dels antics procediments de càlcul que es basaven en els dits de les mans. Cito només un exemple d'aquestes fórmules de «càlcul digital»:

Uni, dori, teri, coteri
mata la veri de viri virom,
compta bé que deu ne són.

Del mateix estil, recordo com el meu pare em «demostrava» que tenim 20 dits a les mans comptant-me'ls d'un en un:

Dit un, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc,
dit sis, disset, divuit, dinou i vint.


Tornant a Amades, però sense deixar els jocs i els càlculs «inventats», el folklorista també ens explica un mètode per multiplicar utilitzant els dits. Si, per exemple, volem multiplicar [7 x 8] només cal que mostrem aquests nombres amb les mans i recordem els dits que no utilitzem que serien, respectivament, 3 i 2. Com que [3 + 2 = 5] i [3 x 2 = 6], resulta que la multiplicació buscada ens donaria 56 i, efectivament, [7 x 8 = 56]. Un mètode que pot semblar força enginyós però que és absolutament fals perquè només funciona amb els dos nombres indicats i no amb cap altre.

També hem de citar els Comptes Enganyalls, uns suposats problemes de càlcul que realment no tenen cap dificultat matemàtica perquè l'únic que busquen és el divertiment amb una solució de vegades poca-solta. Ja en vam citar alguns exemples al post que dedicat als ENGANYALLS. Aquí us en deixo tres més, que juguen amb els nombres però anant més enllà de les matemàtiques:

Us dic que quatre són sis
i sis són tres, és provat;
i tot això és tan veritat,
com que dos i dos fan sis.

(Es refereix al nombre de lletres amb què s'escriu el nom de cada xifra)

Dos pares i tres fills
es menjaven cinc conills,
en menjaren tres per barba
i encara en va quedar dos.

(Només un dels protagonistes portava barba)

Quatre dones van al prat,
cada dona amb quatre sacs,
a cada sac hi ha quatre gats,
cada gat, quatre gatons;
tots junts, quantes ungles són?

(Cal tenir en compte que les dones [4] tenen 20 ungles cadascuna,
que els gats [64] només en tenen 18 i que els gatons encara no en tenen cap.
Sabent això el resultat final serien 1.232 ungles)


Un altre grup serien els Enigmes Aritmètics que presenten un senzill problema de càlcul matemàtic en forma d'endevinalla. Per exemple:

Els que anem i els que anem,
la meitat dels que anem i ses dues quartes parts,
i vostè, senyor animal, faríem els cent cabal.

(Eren trenta-tres)

Un pa i un pa i mig,
dos pans i mig i cinc mitjos pans,
a dos mitjos xavos cada dos mitjos pans,
quants xavos valen?

(Set xavos i mig)

Dins d'aquesta mateixa classificació però augmentant-ne la dificultat trobaríem altres enigmes matemàtics com els que demanen, per exemple, en quants passos es pot travessar un riu utilitzant una barca amb unes condicions determinades o que obtinguem un nombre concret de litres fent servir unes mesures diferents de la buscada. D'aquests i d'altres problemes amb números, n'hem publicat gairebé 500 en aquest blog amb l'etiqueta de MATEMÀTICS.

Un altre tipus de Jocs de Números són els que no es poden considerar com a problemes però que destaquen d'alguna manera pel seu enginy. En aquesta classificació entraria, per exemple, la Multiplicació meravellosa que trobem en multiplicar 12.345.679 per un múltiple de 9 menor de 90 i comprovem que el resultat és un nombre amb totes les xifres iguals. També podríem citar aquí els "jocs de màgia" que permeten endevinar un número pensat gràcies a un truc matemàtic. Un parell dels que explica Amades, els he adaptat i publicat anteriorment al XAREL-10: «Endevinació del resultat» i «Endevinar els diners de la mà».

Per acabar, us proposo un problema ja conegut en temps de l'imperi romà però que, tal com ens diu Joan Amades, a Catalunya s'explicava atribuint-lo al bandoler Serrallonga:

Trobant-se un dia la partida d'en Serrallonga a la cova de Querós, molt estretament vigilat per la tropa, ell i els seus van jurar matar-se abans de rendir-se a l'enemic. Van fer una ampla rodona formada pels 39 bandolers, en Serrallonga, 40, i la Joana, 41, i es van comptar de tres en tres, matant-se el que feia tres. ¿Quins llocs van haver d'ocupar en la rodona en Serrallonga i la Joana perquè en les diferents rodades mai no els toqués el torn d'haver-se de matar?

Si us ve de gust, podeu deixar la vostra solució als comentaris.







dimecres, 30 d’octubre del 2019

Joc de Ment - 013

L’ANY DE L’AMOR



- Una baralla de cartes de pòquer



Abans de fer el truc hem de preparar la baralla, col·locant els 13 naips de Cors en un ordre determinat. De manera que, amb la baralla cara avall, quedin les vuit primeres cartes així: 9 – 5 – 10 – 3 – J – 6 – Q – 2 de cors i les quatre últimes, seran K (aquesta la deixarem girada) – 7 – 4 – 8. És a dir que la darrera carta de la baralla (o la primera si la girem cara amunt) serà el 8 de cors. Ens falta col·locar l'As que deixarem al mig de la baralla en qualsevol lloc.



Amb la baralla preparada com acabem d'explicar, la presentem davant del públic cara amunt (amb el 8 de cors a la vista). Sense fer esment d'aquesta carta, expliquem que cal fomentar l'amor entre les persones mentre obrim les cartes en ventall fins a trobar l'As de cors que deixarem damunt la taula. Tornem a plegar la baralla i la deixem també sobre la taula, ara amb les cartes cara avall.

En aquest moment, demanem a un espectador que talli i divideixi les cartes en dues meitats més o menys iguals. Aleshores agafem l'As i el posem (cara avall) sobre la meitat superior i completem la baralla amb la part inferior, de manera que l'As quedarà perdut al mig de les cartes.

Tornem a demanar a l'espectador que, amb les cartes damunt la taula, talli i completi la baralla successivament. Això ho pot fer les vegades que vulgui.

Quan consideri que ja ha barrejat prou, nosaltres agafem la baralla i l'anem obrint en ordre per mostrar el dors de totes les cartes. Amb aquesta operació, ens apareixerà el rei de cors girat. Quan el trobem, completem la baralla posant totes les cartes que estaven sobre el rei a la part inferior del munt i deixant el rei a sobre. Fet això, diem que segurament aquesta carta ens havia quedat així en un truc anterior però que no passa res perquè no la necessitem, així que la traiem i la deixem sobre la taula.
De nou, agafem la baralla, mostrem que (ara sí) no hi ha cap més carta girada i, a continuació, anem deixant sobre la taula les 12 primeres cartes d'una en una.

Donem aquestes 12 cartes a l'espectador (sempre amb el dors girat perquè no es vegi quines són) i li demanem que passi la primera a sota i que deixi la següent damunt la taula. Aquest moviment doble l'ha de fer onze vegades seguides fins que a la mà només li quedarà una carta... que, per a sorpresa de tothom, serà l'As de Cors.

Però això no és tot, perquè resulta que si ara agafem les 11 cartes que han quedat sobre la taula i les anem girant una darrere l'altra, comprovarem que apareixeran per ordre el 2 – 3 – 4 – 5 – 6 – 7 – 8 – 9 – 10 – J – Q que, amb la K que havíem retirat primer, completen tot el pal de Cors.




dimecres, 23 d’octubre del 2019

Relats Conjunts (octubre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Les Filadores o la Faula d'Aracne" (Diego Velázquez - 1658).



LES OBRES D'ART I EL PAS DEL TEMPS

Els museus estan plens de quadres considerats obres mestres però només uns quants d'aquests han esdevingut clàssics de la pintura capaços de perdurar a través del temps perquè han aconseguit commoure a tothom que els ha tingut al davant en qualsevol època.

En tenim un gran exemple a «Les filadores» de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat originàriament per representar no sé quina faula de la mitologia grega, un tema que actualment ens queda molt lluny però que ja havia quedat obsolet fins i tot quan fou pintat. Així i tot, aquest fet no ha resultat cap impediment perquè aquesta obra hagi estat admirada en el passat i ho continuï sent ara. I si aquesta pintura aconsegueix atreure l'atenció malgrat que passin els segles és perquè ofereix una multiplicitat de lectures més enllà de l'oblidada faula mitològica i això és el que la converteix en una obra universal que aguanta el pas dels anys adaptant-se als interessos de qualsevol època.

D'aquesta manera, un espectador de finals del segle XX, en plena industrialització tecnològica que va provocar la pèrdua d'infinitat de llocs de treball, s'emocionava amb les filadores del primer pla representants d'un temps on les persones encara no havien sigut substituïdes per les màquines.

A mitjans del segle XXI, en canvi, la gent es fixava sobretot en aquella espècie de representació teatral que observem al fons del quadre. A més d'un, se li havia escapat una llagrimeta rememorant aquells anys on la gent podia presenciar obres de teatre en directe perquè no s'havien implementat encara les pantalles de difusió audiovisual total que emeten qualsevol acte cultural amb uns minuts de retard per evitar que s'hi expressin idees diferents de les que marquen les autoritats.

I actualment, en ple segle XXII, el que ens crida l'atenció d'aquesta pintura és el gat. Sí, sí, el gat. Se'ns fa estrany veure com, anys enrere, aquests animals compartien la seva vida amb nosaltres i que era ben normal trobar-los a les nostres cases com animals domèstics. Això, evidentment, passava abans que es prohibís a la població publicar opinions a internet i s'obligués a les xarxes socials a dedicar-se exclusivament a emetre vídeos i mems de gatets. Aquest fet va provocar que els gats es fessin molt més famosos i coneguts del que ja eren i, en unes bèsties que de sèrie ja venen amb l'ego sobredimensionat, això va provocar que els pugessin els fums i que decidissin que els havia arribat l'hora de passar de nosaltres per anar-se'n a viure a les exclusives àrees felines de la zona alta.

Ja ho veieu, el temps passa i el món millora (per als gats) però les obres d'art (que han superat la purga de la censura administrativa) perduren per sempre.



dimecres, 16 d’octubre del 2019

dimecres, 9 d’octubre del 2019

SALT DE CAVALL

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de SALT DE CAVALL:

Joc de graella que enclou una frase oculta en els seus quadrets, que normalment resulta ser una dita popular.

Per descobrir-la, cal reproduir els moviments del cavall dels escacs.

Hi ha una variant més senzilla anomenada PAS DE REI en la qual, òbviament, cal reproduir els moviments del rei dels escacs.


Com a exemple, us proposo un passatemps que he elaborat jo mateix barrejant les dues variants d'aquest joc.

Si us ve de gust jugar-hi, heu de començar per la primera casella de dalt a l'esquerra (la que té la figura del cavall) i resseguir el tauler fent el moviment d'aquesta peça dels escacs fins a arribar a la casella on hi ha la figura del rei. A partir d'aquí, heu de canviar de pas i, movent-vos com el rei dels escacs, heu de recórrer les caselles que falten per completar l'escaquer.

Si feu els moviments correctes i aconseguiu resseguir totes les caselles del tauler sense repetir-ne cap, descobrireu un fragment literari de MANUEL DE PEDROLO i el títol de la novel·la d'on l'he tret. Aquí el teniu:








dimecres, 2 d’octubre del 2019

11è aniversari

Avui XAREL-10 fa onze anys!!




L'ONZE ... És molt comú d'anomenar aquest número per «la forca dels catalans». No creiem que aquesta qualificació pugui al·ludir a la forma del número, puix que a Catalunya no han estat usades forques de format diferent al dels altres llocs. I, altrament, cap de les dues formes de forca que coneixem no poden ésser comparades amb la forma gràfica del número onze; sense dubte que la raó del qualificatiu deu ésser una altra. Nosaltres ens decantem a creure que aquesta qualificació té un sentit simbòlic i que pot al·ludir a la persistència del número onze en el siti de Barcelona durant la Guerra de Successió, puix que després d'onze dies d'absolut quietisme per part dels sitiadors, a les tres del matí del dia onze va ésser atacada la muralla per una força d'onze mil homes, per onze indrets diferents, atac que fou refusat per onze vegades per part dels barcelonins, però la plaça caigué a les onze del matí del dia 11 en que fou ferit en Rafael Casanova; amb això es va perdre la llibertat de la ciutat i de tota la terra catalana, el que simbòlicament equival a sofrir el jou de la forca. No hi encertem una altra explicació...
[Joan Amades i Gelats – NÚMEROS MERAVELLOSOS (Editorial Selecta / 1982)]


Quan vaig llegir aquest text on el folklorista Joan Amades ens explica diverses coincidències que, segons ell, es van donar amb el número 11 al setge a Barcelona durant la guerra de Successió del 1714, vaig pensar que era d’allò més adient compartir-lo amb vosaltres en aquest post que commemora l'onzè aniversari del XAREL-10.

Doncs sí, com aquell que no vol la cosa, aquest blog ja ha fet 11 anys i, malgrat tot aquest temps, encara em fa il·lusió mantenir-lo obert i continuar publicant-hi continguts. No cal repetir que el món dels blogs no és el que era, ja ho sabem. Som els que som i, al ritme que podem, encara fem bullir l'olla. Això és el que importa i no puc fer res més que agrair-vos-ho de tot cor als que encara teniu ganes de passar per aquí. MOLTES GRÀCIES!!

Però no em limitaré només a copiar un text literari, per més adient que sigui. Per a una ocasió especial com aquesta, he anat una mica més enllà i he fet tornar al LLIBRE (que vaig jubilar ara fa un any) per oferir-vos un Enigma Especial d'Aniversari. El LLIBRE diu que li correspondrien les etiquetes «difícil», «matemàtic» i «lateral» i que el primer que l'encerti s'emportarà (com en els vells temps) un rètol vermell de felicitació. Aquí el teniu:

Cada estiu, la bonica vila de Santa Zitzània de Mar (capital de les vacances i el bon rotllo a l'illa de l'Escaquer) s'omple de turistes atrets per les seves meravelloses platges on no cap ni una agulla, el seu esplèndid passeig marítim permanentment ocupat pels venedors ambulants i la seva exquisida gastronomia local basada en les paelles i la sangria. Per completar el paquet, no hem d'oblidar mencionar el típic trenet turístic que passeja els visitants pels llocs més pintorescos de la zona. Com és habitual, aquest trenet consta d'un tractor «disfressat» de màquina de tren (en aquest cas l'anomenen MAC-00) i una sèrie de vagons que poden ser menys o més, depenent de les necessitats de cada moment. En temporada baixa, el trenet arrossega tres vagons que porten els números 11, 12 i 13. Quan arriba la temporada alta, dupliquen l'oferta amb tres vagons més que, seguint la mateixa lògica, tenen els números 14, 15 i 16. I, en previsió de possibles augments puntuals de demanda, l'ajuntament té preparat un setè vagó que afegeixen quan cal absorbir un increment sobtat d'afluència turística. Per cert, podeu deduir quin número porta aquest setè vagó?



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons " i " Carme Rosanas "


dimecres, 25 de setembre del 2019

Joc de Ment - 012

ENDEVINAR ELS DINERS DE LA MÀ



- Set monedes iguals qualssevol



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Doneu les set monedes a l'espectador i demaneu-li que, sense que vosaltres ho vegeu, se'n posi dues en una mà i cinc a l'altra.
A continuació, feu que multipliqui el nombre de monedes de la mà dreta per 2 i les de la mà esquerra per 3 (o, al contrari, les de la mà dreta per 3 i les de l'esquerra per 2). Seguidament, haurà de sumar els dos resultats obtinguts.

El resultat d'aquesta suma serà sempre 16 o 19 i us cal conèixer-lo per solucionar el truc. Podríeu optar per demanar-lo directament a la víctima però fa més efecte que li traieu sense que se n'adoni. Continuareu, doncs, advertint l'espectador que per endevinar en quina mà té dues monedes i en quina en té tres, necessiteu fer-li fer unes poques operacions més que no poden donar mai un resultat negatiu. No li demaneu, en cap cas, que us digui quins resultats obté però si un d'ells és negatiu, us ha d'avisar. Una vegada feta aquesta advertència, li demaneu que de la suma obtinguda en descompti 18. Si no protesta és senyal que el resultat era 19 i si ens diu que no és possible restar-ne 18 és que la suma havia donat 16.

Amb això ja en tenim prou però encara allargarem una mica el truc fent-li fer algunes senzilles operacions més per dissimular. I finalment, malgrat que no se'ns ha dit en cap moment cap dels resultats, acabem el truc encertant el nombre de monedes que té la víctima en cada mà, sense equivocar-nos.




dimecres, 18 de setembre del 2019

Relats Conjunts (setembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Corpus de sang [Els segadors]" (Hermenegildo Miralles - 1910).



A LES ARMES, CATALANS...

Abans era una altra cosa, la gent estava feta d'una altra pasta i tot era més fàcil. Només cal recordar, per exemple, els catalans del segle XVII que quan va ser l'hora de defensar els seus drets van empunyar les falçs, van muntar el Corpus de Sang per carregar-se uns quants funcionaris d'aquella monarquia que els oprimia i van desencadenar així l'inici de la Guerra dels Segadors.
Aquelles sí que eren unes revolucions tal com Déu mana i no això que tenim ara. No anirem enlloc si només es dediquen a muntar manifestacions pacífiques on, fins i tot, presumeixen de no llençar ni un paper a terra.

I mira que nosaltres ens hi esforcem tot el que podem a favor de la revolució. Com que insisteixen a demanar un referèndum, els titllem de nazis i totalitaris amb el genial argument que deixar votar a la gent és poc democràtic. Els acusem de trencar famílies i crear conflicte social quan només cal sortir al carrer per veure que això és una mentida. Incomplim els nostres propis pressupostos escatimant tot el que podem les inversions que corresponen a Catalunya pels impostos que paguen els catalans mentre els fem passar a ells per insolidaris. Facilitem i promovem que les empreses catalanes canviïn de seu social i després diem que és culpa seva. Sense que se'ns escapi el riure afirmem que l'espanyol, el quart idioma més parlat del món, està perseguit i en perill perquè els catalans volen parlar en català. Enviem la policia a reprimir uns votants i, com que no s'hi tornen violentament, els acusem de llençar mirades d'odi. Mantenim polítics i activistes socials empresonats de manera preventiva (o a l'exili els que se'ns van escapar) perquè els serveixi d'escarment provisional tot esperant una sentència on els escarmentarem de manera definitiva. Menystenim els vots independentistes en les successives eleccions arribant, com a les últimes europees, a negar a aquests electors el dret a ser representats pels candidats que han votat. Muntem campanyes a les xarxes socials intentant dividir-los, qualificant-ne uns de traïdors i els altres d'hiperventilats, però fora de Twitter no aconseguim que la cosa qualli. Infiltrem elements violents a les concentracions però els altres manifestants es dediquen a aïllar-los evitant els aldarulls. Intentem fer-los caure en totes les provocacions que se'ns ocorren però, més enllà d'algunes respostes puntuals, no ens en sortim...

No creieu que, amb tots aquests esforços per part nostra, ja seria hora que en fessin una de grossa i ens donessin l'excusa definitiva per anorrear-los? Doncs no, ells continuen únicament amb les seves demandes pacífiques de més llibertat i de més democràcia. Quina falta de consideració, sembla que només busquin fer-nos quedar malament davant la resta del món (com si això no ho sabéssim fer nosaltres sols). Realment, són el pitjor que hi ha aquests catalans!!


dimecres, 11 de setembre del 2019

Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (V)


Acabo el cicle estiuenc de fotos i ressenyes literàries a càrrec del meu click lector (que he publicat cada segon dimecres de juliol. agost i setembre), amb el comentari d'un nou llibre:


El títol d'aquesta novel·la és la dedicatòria apressada que en Benet, un soldat republicà, escriu per al seu amic George, un brigadista estranger, en un dibuix que estava fent del jardí de l'hospital on tots dos es recuperen de les seves ferides en plena Guerra Civil Espanyola. Aquesta amistat és el punt de partida del llibre on anirem repassant la vida d'en Benet, començant amb la seva infantesa i joventut al poble del Pirineu català on va néixer i continuant després, ja passada la guerra, amb les seves renúncies vitals i la seva recerca de l'amor amb la dona que estima. A l'últim capítol, recuperem l'amistat amb l'escocès George que torna per explicar-nos el final de la història.

És un llibre molt ben escrit que fa avançar la trama a partir dels diversos papers (cartes, diaris personals...) que representa que ha guardat el protagonista durant la seva vida. Aquest fet dóna a la novel·la un aire d'història real i, de fet, és així perquè, mentre llegim la vida d'en Benet, se'ns fa ben present com va ser de difícil aquella època pels que pertanyien al bàndol que va perdre la guerra. Un altre punt que vull destacar és l'ús d'algunes expressions i paraules del català pallarès, m'agrada quan en una lectura trobo mostres de la gran varietat lingüística que té el nostre idioma.

La fotografia està feta al Sanatori de la Savinosa a Tarragona. Un complex hospitalari antituberculós que va ser convertit, durant la Guerra Civil Espanyola, en hospital de sang per atendre els ferits del bàndol republicà. En Benet, el protagonista de la novel·la, podria haver-hi estat ingressat.





I, és clar, avui també toca representar un personatge literari. En aquesta ocasió, en Jan McPetit es posa a la pell del fantasma del genet sense cap de "LA LLEGENDA DE SLEEPY HOLLOW" (Washington Irving - 1820).
(Nota: Durant la realització d'aquesta fotografia no ha estat maltractat cap animal ni cap click ha estat decapitat)




Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA



dimecres, 4 de setembre del 2019

JOCS DE MEMÒRIA

La MNEMOTÈCNIA (o MNEMÒNICA) és, segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB): "L'art d'estimular i ajudar la memòria".

Amb aquest terme ens referim als mètodes utilitzats per facilitar que certes dades concretes que aprenem les puguem retenir a la memòria i ens costi menys recordar-les posteriorment. Hi ha diverses estratègies per aconseguir-ho que poden variar segons cada individu perquè l'èxit d'aquests recursos depèn molt de cadascú de nosaltres, un mètode que li funciona a una persona pot no servir-li a una altra. Les més habituals d'aquestes Regles Mnemotècniques serien les següents:
  • HOMOFONIA
    Substituir una paraula estranya i, per tant, més difícil de recordar per un altre mot (o conjunt de mots) que usem habitualment i que sonen igual (o gairebé igual) que aquella paraula. Un exemple seria una àvia que per recordar que el seu net feia el servei militar "a Guadalajara" pensava en com es rentava cada matí tirant-se "aigua a la cara".
  • RIMA
    Ens és més fàcil recordar una frase en vers perquè sabem que la part final ha de concordar amb l'inicial.
  • ACRÒNIM
    Crear un mot (real o inventat) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
  • ACRÒSTIC
    Crear una frase (que pot ser molt extravagant perquè això facilita la seva memorització) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
  • CONVERSIÓ NUMÈRICA
    Ens es més fàcil recordar una frase que un número per tant podem substituir cada xifra per la consonant que ens la recordi (pel seu aspecte similar, seguint la numeració romana, etc) i formar mots a partir d'aquestes.

Aquests mètodes (i altres) utilitzats per recordar amb més fàcilitat tenien molta mes importància i esdevenien gairebé imprescindibles anys enrere quan l'alfabetització no era generalitzada. Aleshores, la gent no tenia l'opció de, simplement, apuntar-se allò que volia recordar i calia, per tant, exercitar la memòria. En aquest sentit, en el nostre folklore podem trobar diversos recitats o cançons amb fórmules seriades o enumeratives que eren utilitzades per aprendre (i recordar després) una sèrie d'objectes o termes que compartien un ordre d'idees similar. Amb la difusió de la cultura i la reducció de l'analfabetisme, aquesta primera funció d'ajudar simplement a retenir uns conceptes a la memòria va quedar superada i aquells textos van passar a convertir-se en un joc per posar a prova la capacitat de retentiva dels participants.

Aquests Jocs de Memòria es basen, doncs, en una sèrie de conceptes que comparteixen alguna afinitat (els dies de la setmana, les parts del cos, les peces de vestir, els instruments musicals i el seu so, els animals, etc) que són units en un text (majoritàriament en forma de cançó) on se'ls va enumerant de manera correlativa afegint-ne un de nou a mesura que avancem. Recordar la llista completa dels conceptes que cal anar repetint és, en conseqüència, cada vegada més difícil i això provocava una "competició" entre els participants. Quan algú oblidava o alterava l'ordre d'un dels conceptes a recordar perdia el joc i havia, per exemple, de pagar una penyora.

El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica un llarg capítol a aquests Jocs de Memòria i en recull molts exemples. En cito només quatre, els que m'han semblat més coneguts actualment encara que sigui dins l'àmbit de les cançons infantils:
  • "En Jan Petit com balla"
    Cançó i ball on els balladors, a mesura que van anomenant les parts del cos que enumera el text, han de fer-les tocar a terra. Es considerada una cançó infantil però també pot prendre un caire ben diferent si, com diu Amades, es dóna al títol de 'Jan Petit', una interpretació torçada i molt maliciosa.
  • "A Betlem me'n vull anar"
    Nadala que enumera diferents animals i instruments musicals. Mentre es canta, s'imiten amb les mans i es van fent els sons característics de cadascun d'ells.
  • "El poll i la puça"
    Explica la història d'un poll i una puça que es va complicant amb l'aparició de cada vegada més personatges. N'hi ha diverses variants.
  • "La majordona (o la masovera) se'n va al mercat"
    Una cançó que repassa els dies de la setmana fent rodolins amb els productes que es compren cada dia.







dimecres, 28 d’agost del 2019

Joc de Ment - 011

ENDEVINACIÓ DEL RESULTAT



- Dos fulls de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Per començar, demaneu a l'espectador que us digui un número qualsevol de dues xifres i l'anoteu a un dels papers. Tot seguit, feu com si us ho repenseu i digueu que, per fer més difícil el truc, preferiu que el número sigui de tres xifres i, a sobre, no voleu saber quin és. En conseqüència, doblegueu el paper on heu escrit el número, deixeu-lo separat damunt la taula i entregueu el bolígraf i el segon paper a l'espectador perquè hi escrigui un altre número, aquesta vegada de tres xifres, sense que vosaltres el veieu.

A partir d'aquest segon número triat, l'espectador haurà de fer unes senzilles operacions matemàtiques que li anireu indicant. Deixeu clar que no voleu cap mena de pista, per tant demaneu-li que no us ensenyi en cap moment el paper on hi ha el número i que no us digui res dels càlculs que anirà fent, Per endevinar el resultat final, en teniu prou amb les vostres capacitats de mag mentalista.

Una vegada hagi pensat i anotat aquest nou número, li demaneu que el torni a copiar a sota i que sumi les dues xifres. Al resultat (que, evidentment, serà el doble del número que ell havia pensat) li ha de sumar un número que vosaltres li donareu aparentment a l'atzar i, a continuació, ha de dividir per dos aquest nou resultat total. Per acabar, haurà de restar del resultat de la divisió el número que havia pensat.
Això donarà un nou número final que, tot i que en cap moment heu tingut cap pista de les operacions que s'anaven fent, podreu endevinar sense problemes perquè, per sorpresa de tothom, aquest resultat coincidirà amb el número de dues xifres també triat per l'espectador i que havíeu anotat al principi del truc. Cosa que demostrareu, simplement desplegant el primer paper que havia quedat, en tot moment, a la vista sobre la taula.

Vegem-ho en un exemple. Demanem que l'espectador ens digui un número de dues xifres inicial (53). Aquest el descartem i, a continuació i sense que ho veiem, li demanem que n'escrigui un altre, aquest de tres xifres (169). La primera operació és duplicar-lo (169 + 169 = 338). Després se li ha de sumar un número elegit per nosaltres, en aquest cas el 106 (338 + 106 = 444). El quart pas és dividir aquest resultat per 2 (444 / 2 = 222). Per acabar, l'espectador ha de restar el seu número (222 - 169 = 53). I, efectivament, el resultat coincideix amb el número inicial de l'espectador que nosaltres havíem anotat al primer paper.