Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", ens explica que les
ENDEVINALLES MÚLTIPLES són aquelles que no tenen com a solució un únic concepte sinó un seguit de coses o idees.
Són uns enigmes que hem de solucionar pas a pas, trobant les incògnites que s'amaguen gairebé a cada frase de l'enunciat una darrere l'altra fins a arribar a la resolució final que dona sentit a tota l'endevinalla. Ens trobem, doncs, davant d'una sèrie d'endevinalles parcials relacionades entre si per, en conjunt, formar una única endevinalla total. D'alguna manera, podríem definir cadascun d'aquests reptes d'enginy com una «endevinalla d'endevinalles» i és aquesta característica la que les fa destacar sobre la resta d'aquests enigmes populars.
N'hi ha diverses variants. Potser les més senzilles són les que defineixen un objecte a partir de les diferents parts que el formen. Aquí en tenim un
exemple:
Un forn,
dos fumerals,
damunt dels fumerals dos nius,
dintre de cada niu un ou,
dalt de tot hi ha un terrat,
amb senyorets i senyoretes que s'hi passegen.
Que ens presenta el cap d'una persona format per la boca (un forn), el nas amb els seus dos forats (dos fumerals), els dos ulls (dos nius) amb les seves ninetes (dintre de cada niu un ou) i, finalment, la clepsa (el terrat) on els polls passegen.
La dificultat augmenta quan, en comptes d'objectes, ens parlen de conceptes:
Una cada dia
Cada dia, tres
Set cada nit
i una cada mes
Les solucions que recull en Joan Amades (recordem que l'any 1934) són, per ordre: Anar a missa, els àpats, les hores de dormir i el sagrament de la confessió.
Un altre exemple és aquesta resposta que una enamorada dona al seu promès per indicar-li a quina hora acudirà a una cita:
Quan les llargues seran curtes,
les rodones seran buides
i els ocells seran al niu,
es farà tot el que ell diu.
Que assenyala «clarament» que es trobaran després de sopar, quan les estovalles estiguin plegades (les llargues seran curtes), els plats i les cassoles buits de menjar (les rodones seran buides) i els familiars hagin anat a dormir (els ocells seran al niu).
O aquesta que ens explica un fet quotidià... amb els peus:
Dos peus
estaven menjant-se un peu.
Passa el quatre peus
i li pren el peu.
S'alça el dos peus,
li tira els tres peus
i mata els quatre peus.
S'entén millor quan ens adonem que és la història d'un home (dos peus) que es menjava un peu de porc i que un gat (quatre peus) li pren del plat. Enfadat, l'home acaba amb l'animal llençant-li els tres peus (del foc) pel cap.
Hi ha algunes d'aquestes endevinalles que trobo molt més complicades de solucionar, jo diria que gairebé impossibles, si no disposem de cap pista que ens aclareixi de què ens estan parlant. Com aquesta enigmàtica oració que una vella beata resava cada dia davant d'una imatge del sant Crist:
Senyor, Senyor,
us he vist petit i us he vist gran,
us he vist viu i us he vist mort,
sou fill de dintre del nostre hort
i germà dels tres quartans.
Unes paraules que s'expliquen, d'aquella manera, quan sabem que la imatge religiosa havia estat feta de la fusta d'un arbre que havia nascut a l'hort de la beata i que, de la fusta que va sobrar, també se'n va fer una mesura de tres quartans (recipient de fusta ferrada i usualment de forma troncocònica amb una capacitat d'uns 17 o 18 litres).
O aquesta altra:
Tres vegades he nascut
i tres mares he tingut,
per un sol pare engendrat.
Abans de néixer, menjat
i en una font rabejat.
La solució és més enrevessada que la mateixa endevinalla. El protagonista és un pollet nascut d'un ou de gallina que va ser menjat per una serp que un caçador va matar. El caçador va trobar l’ou dins la serp, el va rentar en una font i el feu covar per una lloca. El pollet doncs té tres mares (la gallina que el va pondre, la serp i la lloca que el covà) i ha nascut tres vegades (en ser post, quan fou tret de dins de la serp i quan sortí de l'ou després de la covada).
Una darrera d'aquest tipus. Aquesta ens presenta un gitano que, davant del llit on la seva muller s'està morint, diu molt condolgut:
Si et mories tant de bo,
quedaria amb alegria i content
i vendria la teva ànima maleïda
per pagar l'enterrament.
Com s'explica que l'home digui això plorant i amb gran tristesa? Doncs perquè Tantdebó és el nom de la dona moribunda, Alegria i Content són els dos fills de la parella i Ànima Maleïda és com anomenen la seva somera, la qual haurà de vendre per pagar les despeses del sepeli.
Hem vist que les Endevinalles Múltiples poden jugar amb el doble sentit d'algunes paraules i també en trobaríem que, a més, ens volen fer malpensar. Com aquest diàleg:
- Déu la guard, Madama Tirapeu
- Déu el guard, senyor amb allò que li penja
- Voldríeu deixar entrar el meu pelut
en el vostre defendut?
Conversa que no pot ser més innocent perquè els que parlen són una pastora que fila (
la Madama Tirapeu) i un cavaller amb la seva espasa (
el senyor amb allò que li penja) que l’únic que demana és poder entrar amb el seu cavall (
el pelut) al camp on és la pastora i que, per tant, en defensa l’entrada (
el "defendut").
Per acabar, us proposo una
ENDEVINALLA MÚLTIPLE que ja vaig publicar al XAREL-10 fa uns quants anys en un
post homenatge a Joan Amades.
En el seu moment va quedar sense solucionar, així que us la torno a plantejar a veure si ara en podeu treure l’entrellat. Aquí la teniu:
Barret de carn, boca de corn
desperta un mig mort
que desperta una criatura no batejada
que desperta un altre mig mort.
Aquest passa pel damunt dels morts,
entra dintre el ventre de sa mare
i es menja al seu pare.
Com a pista, us recordo el que ja us vaig dir aleshores. Cada frase de l'endevinalla amaga un concepte diferent i tota junta ens explica un fet quotidià del món rural situat a principis del segle XX.
Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per deixar-hi qualsevol idea que us vingui al cap per arribar (o ajudar a arribar) a la resolució de l'enigma.