BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 27 de març de 2019

Joc de Ment - 006

PÒQUER D'ASOS (Asos Belchou)



- Una baralla de cartes



Preparem la baralla de cartes col·locant-hi els quatre asos al capdamunt.



Mostrem la baralla a l'espectador, obrint-la en ventall perquè comprovi que és una baralla normal amb les cartes barrejades (en aquest pas hem d'anar en compte de no obrir del tot el ventall perquè no es vegi que els quatre asos estan junts). Dieu que, per si de cas, encara la tornareu a barrejar i ho feu però de manera que les quatre primeres cartes (els asos) no es moguin de lloc i continuïn sempre al capdamunt de la baralla.

A continuació, deixeu la baralla damunt la taula i la partiu per la meitat, fent-ne dues piles gairebé iguals. El següent pas és tornar a dividir cadascuna d'aquestes piles per la meitat, deixant així quatre munts de cartes més o menys iguals damunt la taula.
Ara és l'hora de demanar a l'espectador que agafi la primera d'aquestes piles i que, sense mirar-les, en retiri les tres primeres cartes de sobre i les passi a sota del seu munt, i que, a continuació, col·loqui les tres cartes següents damunt les tres piles que encara hi ha sobre la taula, una damunt de cada pila. Aquest mateix procés, l'ha de repetir amb cadascun dels quatre munts de cartes.

Quan l'espectador acabi de realitzar totes aquestes operacions, li demaneu que giri les cartes superiors de cada pila i veurà amb sorpresa que acaba de fer un pòquer perquè les quatre cartes són asos.




dimecres, 20 de març de 2019

Relats Conjunts (març - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia amb ranuncles" (Theo van Doesburg - 1914).



LA NENA QUE TRIAVA EL COLOR DELS RANUNCLES (CONTE INFANTIL)

Una vegada hi havia una nena que li agradaven molt les flors i, durant la primavera, anava cada dia a collir ranuncles d'un prat proper a casa seva. Sabia que aquestes flors poden ser verinoses si te les menges però ella no les cull per menjar-se-les sinó perquè els ranuncles fan molt bonic gràcies al seu intens color que majoritàriament és blanc o groc però que també pot ser vermell o taronja.

No és l'única que coneix aquell lloc, molta altra gent hi va a collir flors. Són persones que, com ella, gaudeixen triant el color que més els agrada entre la varietat de ranuncles que omplen el prat. També, tot s'ha de dir, n'hi van alguns que no cullen cap flor i que s'enfaden quan ho fan els altres. La nena no ho entén. Ella pensa que tothom ha de poder triar el color que vulgui o, fins i tot, no triar-ne cap però ningú s'hauria d'enfadar pel que trien els altres. Com que ella hi va cada dia, la nena ha vist que aquestes persones enfadades encara s'ofenen molt més quan la majoria de la gent tria els ranuncles de color groc. Això tampoc ho entén. A ella li agrada el color groc, li sembla molt lluminós i l'associa amb el sol, els espais oberts i la llibertat, però sap que no a tothom ens ha d'agradar el mateix i no se li fa estrany que altres persones prefereixin altres colors. Si a aquests senyors enfadats els agraden més els ranuncles ataronjats, per posar un exemple a l'atzar, doncs també està bé. Que els cullin i que deixin als altres fer el mateix amb els del seu color preferit. Quin problema hi ha? La nena continua sense entendre-ho.

De totes maneres, a la nena no li agrada veure gent enfadada així que avui ha decidit que no escollirà els ranuncles grocs sinó que triarà els de color vermell. Cal dir que també li agraden molt i no li ha sabut gens de greu prendre aquesta decisió que es pensa que alegrarà als senyors enfadats. Però sembla que el canvi no ha servit de res. Ells han continuat igual d'enfadats i, com que el vermell és el color de la sang, aquesta vegada l'han escridassat acusant-la de ser violenta (nota: a la nena això li ha semblat una mica exagerat i fora de lloc però és perquè ella no sap que aquesta gent està acostumada a veure violència per tot arreu, sobretot en manifestacions pacífiques). Ara bé, haver canviat de color sí que ha servit d'alguna cosa. Per fi, la nena ho ha entès tot. Ara ja sap quin és aquell problema que ella no comprenia. Avui s'ha adonat que el problema no és que decideixi triar el color groc o que decideixi escollir el vermell. Per a aquests senyors enfadats, el problema simplement és que decideixi. No poden suportar que gosi decidir pel seu compte, ni el color de les flors ni qualsevol altra cosa.



dimecres, 13 de març de 2019

ENDEVINALLES MÚLTIPLES

Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", ens explica que les ENDEVINALLES MÚLTIPLES són aquelles que no tenen com a solució un únic concepte sinó un seguit de coses o idees.

Són uns enigmes que hem de solucionar pas a pas, trobant les incògnites que s'amaguen gairebé a cada frase de l'enunciat una darrere l'altra fins a arribar a la resolució final que dona sentit a tota l'endevinalla. Ens trobem, doncs, davant d'una sèrie d'endevinalles parcials relacionades entre si per, en conjunt, formar una única endevinalla total. D'alguna manera, podríem definir cadascun d'aquests reptes d'enginy com una «endevinalla d'endevinalles» i és aquesta característica la que les fa destacar sobre la resta d'aquests enigmes populars.

N'hi ha diverses variants. Potser les més senzilles són les que defineixen un objecte a partir de les diferents parts que el formen. Aquí en tenim un exemple:

Un forn,
dos fumerals,
damunt dels fumerals dos nius,
dintre de cada niu un ou,
dalt de tot hi ha un terrat,
amb senyorets i senyoretes que s'hi passegen.

Que ens presenta el cap d'una persona format per la boca (un forn), el nas amb els seus dos forats (dos fumerals), els dos ulls (dos nius) amb les seves ninetes (dintre de cada niu un ou) i, finalment, la clepsa (el terrat) on els polls passegen.

La dificultat augmenta quan, en comptes d'objectes, ens parlen de conceptes:

Una cada dia
Cada dia, tres
Set cada nit
i una cada mes

Les solucions que recull en Joan Amades (recordem que l'any 1934) són, per ordre: Anar a missa, els àpats, les hores de dormir i el sagrament de la confessió.

Un altre exemple és aquesta resposta que una enamorada dona al seu promès per indicar-li a quina hora acudirà a una cita:

Quan les llargues seran curtes,
les rodones seran buides
i els ocells seran al niu,
es farà tot el que ell diu.

Que assenyala «clarament» que es trobaran després de sopar, quan les estovalles estiguin plegades (les llargues seran curtes), els plats i les cassoles buits de menjar (les rodones seran buides) i els familiars hagin anat a dormir (els ocells seran al niu).

O aquesta que ens explica un fet quotidià... amb els peus:

Dos peus
estaven menjant-se un peu.
Passa el quatre peus
i li pren el peu.
S'alça el dos peus,
li tira els tres peus
i mata els quatre peus.

S'entén millor quan ens adonem que és la història d'un home (dos peus) que es menjava un peu de porc i que un gat (quatre peus) li pren del plat. Enfadat, l'home acaba amb l'animal llençant-li els tres peus (del foc) pel cap.

Hi ha algunes d'aquestes endevinalles que trobo molt més complicades de solucionar, jo diria que gairebé impossibles, si no disposem de cap pista que ens aclareixi de què ens estan parlant. Com aquesta enigmàtica oració que una vella beata resava cada dia davant d'una imatge del sant Crist:

Senyor, Senyor,
us he vist petit i us he vist gran,
us he vist viu i us he vist mort,
sou fill de dintre del nostre hort
i germà dels tres quartans.

Unes paraules que s'expliquen, d'aquella manera, quan sabem que la imatge religiosa havia estat feta de la fusta d'un arbre que havia nascut a l'hort de la beata i que, de la fusta que va sobrar, també se'n va fer una mesura de tres quartans (recipient de fusta ferrada i usualment de forma troncocònica amb una capacitat d'uns 17 o 18 litres).

O aquesta altra:

Tres vegades he nascut
i tres mares he tingut,
per un sol pare engendrat.
Abans de néixer, menjat
i en una font rabejat.

La solució és més enrevessada que la mateixa endevinalla. El protagonista és un pollet nascut d'un ou de gallina que va ser menjat per una serp que un caçador va matar. El caçador va trobar l’ou dins la serp, el va rentar en una font i el feu covar per una lloca. El pollet doncs té tres mares (la gallina que el va pondre, la serp i la lloca que el covà) i ha nascut tres vegades (en ser post, quan fou tret de dins de la serp i quan sortí de l'ou després de la covada).

Una darrera d'aquest tipus. Aquesta ens presenta un gitano que, davant del llit on la seva muller s'està morint, diu molt condolgut:

Si et mories tant de bo,
quedaria amb alegria i content
i vendria la teva ànima maleïda
per pagar l'enterrament.

Com s'explica que l'home digui això plorant i amb gran tristesa? Doncs perquè Tantdebó és el nom de la dona moribunda, Alegria i Content són els dos fills de la parella i Ànima Maleïda és com anomenen la seva somera, la qual haurà de vendre per pagar les despeses del sepeli.

Hem vist que les Endevinalles Múltiples poden jugar amb el doble sentit d'algunes paraules i també en trobaríem que, a més, ens volen fer malpensar. Com aquest diàleg:

- Déu la guard, Madama Tirapeu
- Déu el guard, senyor amb allò que li penja
- Voldríeu deixar entrar el meu pelut
en el vostre defendut?

Conversa que no pot ser més innocent perquè els que parlen són una pastora que fila (la Madama Tirapeu) i un cavaller amb la seva espasa (el senyor amb allò que li penja) que l’únic que demana és poder entrar amb el seu cavall (el pelut) al camp on és la pastora i que, per tant, en defensa l’entrada (el "defendut").

Per acabar, us proposo una ENDEVINALLA MÚLTIPLE que ja vaig publicar al XAREL-10 fa uns quants anys en un post homenatge a Joan Amades.

En el seu moment va quedar sense solucionar, així que us la torno a plantejar a veure si ara en podeu treure l’entrellat. Aquí la teniu:

Barret de carn, boca de corn
desperta un mig mort
que desperta una criatura no batejada
que desperta un altre mig mort.
Aquest passa pel damunt dels morts,
entra dintre el ventre de sa mare
i es menja al seu pare.

Com a pista, us recordo el que ja us vaig dir aleshores. Cada frase de l'endevinalla amaga un concepte diferent i tota junta ens explica un fet quotidià del món rural situat a principis del segle XX.
Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per deixar-hi qualsevol idea que us vingui al cap per arribar (o ajudar a arribar) a la resolució de l'enigma.





dimecres, 6 de març de 2019

Recordant blogaires estimats (BONA NIT I TAPA'T)



En XEXU està a punt de celebrar el dotzè aniversari del "Bona nit i tapa't" i ens convida a participar en aquesta efemèride fent un relat de ficció que inclogui a dos blogaires desapareguts i a un/a d'actual. Al seu blog us explica millor què s'ha de fer i jo us animo a apuntar-vos-hi que encara hi sou a temps.

En el meu cas, ja ho he fet i a continuació trobareu la meva aportació. Com veureu, he escrit un relat protagonitzat per en XEXU (això no calia però com que ens fa treballar doncs que menys que li toqui rebre a ell), basat en fets reals però alhora totalment inventat (qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència) i on surten dos blogs 'desapareguts' junt amb un altre dels més actius actualment. M'ha quedat una mica més llarg del que en XEXU ens demana i tampoc estic gaire segur que sigui exactament això el que volia però aquí el teniu:


BLOGAIRES ESTIMATS?

En XEXU potser també és un excursionista de pa sucat amb oli però sobretot és un bloguer de cap a peus que complirà, aquest mateix mes, una dotzena d'anys publicant posts (que es diu de pressa). Han passat moltes coses durant aquests anys però estic segur que si ell hagués de destacar només un dels projectes blogaires on ha participat, triaria els Premis C@t. L'organització d'aquells premis blogaires per votació popular li va comportar molts bons moments però també li va fer perdre algunes hores de son. Per això, no és estrany que encara ara els tingui ben presents i que, fins i tot, algunes vegades hi somniï.

Us vull explicar el més recurrent d'aquests somnis. En ell, en XEXU es veu administrant de nou aquells Premis i s'imagina noves categories per posar a votació. Quan somniem tendim a desvariejar més que quan estem desperts, per tant és normal que l'home s'inventi categories tan delirants com la de «Millor Parella Blogaire». Però en un somni tot val, així que de seguida comença a pensar en possibles candidats a aquesta categoria i li venen al cap SÀNSET i UTNOA, els dos titulars de "Do you want to know a secret?", un blog ple de bon humor i d'unes quantes porres futbolístiques, o en SERGI i l’AVI GRES que al blog "Personal in Transferible" se les tenien entre ells escrivint, a quatre mans, posts genials.
De totes maneres que estigui dormint no vol dir que perdi del tot la percepció temporal, per tant el nostre protagonista s'adona immediatament que aquests blogs no poden guanyar ara el premi a la «Millor Parella Blogaire» perquè ja fa un grapat d'anys que van deixar de publicar. Tot seguit, doncs, es posa a buscar blogs actualment actius amb possibles parelles mereixedores de tal reconeixement i aquesta segona part del somni dura fins a l'instant exacte quan se li fa present el "Pons’s Blog" amb en PONS i l'AHSE.

En aquest precís moment, i no sabem ben bé perquè, en XEXU es desperta amb un sobresalt i el somni s'acaba.