GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 25 de setembre del 2020

Joc de Ment - 024

LA PRECISIÓ DEL TALL IMPRECÍS



- Una baralla de cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



El mag deixa la baralla a un espectador i li demana que n’extregui un petit grup de cartes que ha de deixar damunt la taula sense comptar-les. Seguidament, l’espectador ha de repetir la mateixa acció extraient un nou munt de cartes que tampoc ha de comptar però que ha de procurar que siguin unes quantes més que abans. D’aquesta manera, tindrem sobre la taula dos munts de cartes que es distingiran clarament per tenir un diferent nombre de naips cadascun d’ells.

No sabem quantes cartes hi ha a cada munt per això ara el mag demanarà a l’espectador que reculli el munt amb menys naips i que, sense dir res en veu alta, compti quantes cartes hi ha. Al seu torn, el mag agafarà el munt més gros i també comptarà les cartes que té. Quan hagi acabat de fer-ho, el mag dirà: “No sé quantes cartes tens al teu munt però estic segur que al meu tinc les mateixes cartes que tu, més X cartes suplementàries i que encara me’n quedaran prou per arribar a Y” (sent X i Y dos nombres enters triats pel mag).

Per acabar el joc, el mag demanarà a l’espectador que reveli quantes cartes hi ha al seu munt i procedirà a comptar els seus propis naips de la manera indicada demostrant així que la predicció feta és totalment correcta.

Vegem-ho en un exemple. Imaginem que el munt del mag hi ha 26 cartes i aquest afirma: “Al meu munt hi ha les mateixes cartes que al teu, més 6 cartes que em sobren i encara me'n queden prou per arribar a 20. Quantes cartes tens tu?”. Suposem que l’espectador diu, per exemple, 15. Aleshores el mag procedirà a deixar, d’una en una, les seves cartes sobre la taula fins a arribar a 15, després posarà en un munt a part 6 cartes més (les que li sobraven) i continuarà afegint cartes al primer munt comptant 16, 17, 18, 19 i 20. Aquesta última serà, tal com havia predit, la darrera carta del seu paquet.




divendres, 18 de setembre del 2020

Relats Conjunts (setembre - 2020)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Reading and Texting" (David Hettinger).




SALTANT DE BRANCA EN BRANCA

- M’agrada venir a llegir a aquesta clariana al mig del bosc, és un lloc preciós.

- Sí que és maco, sí. La llàstima és que aquí el WhatsApp no funciona gaire bé. Fa quasi un minut que he enviat un missatge i encara no m’ha aparegut el doble check. Tanta natura deu limitar la cobertura. Massa arbres!!

- Dius que aquest bosquet ridícul té massa arbres? Doncs no sé què hauries dit si visquéssim uns quants segles enrere. S’explica que, a l’època d’Alexandre el Magne, la península Ibèrica estava tan plena de boscos que un esquirol l’hauria pogut recórrer de punta a punta sense posar els peus a terra, només saltant d'arbre en arbre.

- Ostres, quina passada. És veritat això?

- Bé, sembla que l'afirmació no és del tot certa. Més aviat l'hauríem de prendre com una metàfora.

- O com una al·legoria.

- Dona, no sé què dir-te. Jo no hi veig l'alegria enlloc, trobo que seria de mala persona alegrar-se d'una extinció.

- Quina extinció? Segurament és cert que actualment hi ha menys arbres que temps enrere però encara tenim força boscos i d'esquirols també en queden, no?

- Parlo de la gent arborícola, les persones que vivien dalts dels arbres. És per ells que aquella afirmació de l'esquirol no podia ser certa. Pensa que esquirol que passava, esquirol que es cruspien.

- Gent que vivia dalt dels arbres? No n'havia sentit parlar mai. I perquè ho feien?

- No tenien altre remei. Ja t'he dit que tot això passava a l'època del magma. En aquells temps, l'activitat volcànica del planeta era tan gran que tot el terra era de lava.

- Sí, això sí que ho recordo. No fa gaire ho vam commemorar amb un challenge d’internet, un divertit repte viral aquell. Però, ara que hi penso, si el terra era de lava... com és que això no provocava incendis que cremaven els arbres?

- Has de tenir en compte que aleshores el temps no era com ara que, per culpa del canvi climàtic, s'ha tornat boig. Abans a l'estiu feia tanta calor que es fonien les pedres però cada hivern venia una glaciació que ho tornava a solidificar tot. I contra una capa de diversos metres de gel, no hi ha incendi que hi pugui fer res.

- D'acord. Així les persones arborícoles es van extingir per una glaciació.

- No, no. Ells van desaparèixer molt abans. Van ser desplaçats del seu hàbitat per una espècie invasora que avui en dia encara omple els arbres de les nostres ciutats, la cotorra argentina.

- I no se les podien menjar, com feien amb els esquirols?

- Menjar cotorres? Quina bestiesa. Sempre fas igual. Intento tenir una conversa fonamentada i plena de dades i tu has de sortir amb un dels teus estirabots. Au, vés a mirar si ja t’ha sortit la segona ratlleta del WhatsApp i a mi deixa’m llegir tranquil·la. Amb tu no es pot parlar seriosament de res...


divendres, 11 de setembre del 2020

Els llibres d'en Jan McPetit [2020] (III)


Aprofitant l'estiu, he publicat (cada segon divendres de juliol. agost i setembre) algunes ressenyes de llibres que he llegit enguany i, de pas, us he ensenyat les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.
Avui acabo aquest "cicle" amb una última novel·la històrica que ens situa als Estats Units esclavistes del segle XIX...


El «Ferrocarril Subterrani» és com s'anomenaven les rutes secretes i les cases de seguretat que, al segle XIX, ajudaven els esclaus afroamericans que fugien en recerca de la llibertat. En aquesta novel·la, l'autor les converteix en un tren real i ens explica com Cora, una esclava d'una plantació de cotó, l'utilitza per escapar-se i intentar començar una nova vida. Mentre llegim les vicissituds de la fugida de Cora, perseguida per un implacable caça-recompenses, se'ns fa present com era viure en aquella època on l'esclavitud era legal als Estats Units i uns éssers humans tenien dret sobre la vida (i la mort) d'uns altres, només perquè aquests últims eren d'un color de pell diferent.

És un llibre molt ben escrit que t'enganxa des de les primeres pàgines. Una lectura, molt dura a estones però també esperançadora en altres moments, que aconsegueix emocionar-te. Val la pena llegir-lo.

La fotografia està feta a l'estació de tren de Salou (Tarragonès). Una estació que no és subterrània però que, des de primers d'any, l'han «enterrat» fent-la passar a la història.




Un apunt final. Com he dit abans, la novel·la transcorre en una època on les lleis estaven a favor dels esclavistes i en defensaven els seus «drets». Així i tot, també hi havia algunes persones que s'enfrontaven a aquesta legalitat per considerar-la contrària als principis humans i morals i lluitaven per canviar-la, malgrat que aquesta confrontació els comportés problemes amb la justícia establerta com ens explica Colson Whitehead en el següent fragment, tret de la pàgina 327 del seu llibre, que fa referència a un d'aquests abolicionistes:

... Alguns xèrifs amb la cara encesa el van detenir per sedició. El van empresonar per haver instigat aldarulls que no havien passat de trobades pacífiques. L'honorable jutge [...] va dictar una ordre de crida i cerca contra ell, acusant-lo d'haver promogut ‘una ortodòxia infernal que fa perillar el teixit d'una societat òptima'...

En fi, representa que tot això passava fa dos segles. Res a veure amb l'actualitat...


Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA


divendres, 4 de setembre del 2020

FALSES ETIMOLOGIES

L’ETIMOLOGIA és la branca de la lingüística que, utilitzant la filologia i els mètodes de la lingüística comparativa, estudia l’origen i l’evolució dels mots d’una llengua.

Però quan aquest mateix objectiu d’esbrinar l’origen d’una paraula s’intenta assolir deixant de banda la ciència etimològica i basant-se només en la pura especulació, les creences o les opinions de gent no especialitzada en lingüística passem a l’àmbit de l'ETIMOLOGIA POPULAR.

Una Etimologia Popular és, gairebé en tots els casos, una falsa etimologia perquè, com hem dit, no fa servir les eines de la ciència etimològica sinó que es basa en una relació que s’estableix entre dos mots que, aparentment, tenen una certa semblança formal però que en realitat són d’origen diferent. Aquesta relació, sovint s’aconsegueix utilitzant els mateixos mecanismes que fan possibles certs jocs de paraules i això ens situa de ple en el camp de la ludolingüística i l’enigmística.

Hi ha molts exemples de FALSES ETIMOLOGIES. Fins i tot, algunes d’elles han quedat recollides oficialment com el gos que apareix a l’escut de Calaf (Anoia) que indicaria que el nom del municipi prové de «ca» [gos] quan realment deriva de «calat» [castell, en àrab]. En el mateix cas, tindríem l’escut de Sabadell (Vallès Occidental) que mostra una «ceba» tot i que és clar que el nom de la ciutat no ve d’una hipotètica «ceba d’ell». Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra cita altres diversos exemples d’aquestes falses etimologies. En destaco un parell en aquest fragment que us transcric a continuació:

A casa nostra, hi ha etimologies populars realment encisadores. Per exemple la d’«orxata». Conta la llegenda que en arribar el rei En Jaume a València va rebre’n un tassó de mans d’una nadiua i exclamà complagut: «Això és or, xata!». Simplement genial. Més polèmica ha aixecat l'inefable «carajillo». Josep Maria Espinàs, en una entrevista a la revista d’encreuats "...Més", ens exposa unes quantes versions que li havien arribat a través de la correspondència que genera la seva famosa columna diària a l'AVUI. Hi havia la d’un conegut bar de la Ciutat Vella barcelonina que servia el cafè i la copa junts als treballadors murcians de les obres de l’Exposició Universal Els obrers, apressats, ho demanaven junt «perquè ara guillo»; aquesta versió és impossible des d’un punt de vista d’evolució fonètica de la llengua —el camí evolutiu correcte és l'invers—, però ha fet molta fortuna. Després, també hi ha una versió més obscena que fa derivar el combinat d'un «petit carajo», la qual cosa recorda la curiosa paronomàsia purista R-V que ha transformat una famosa roca fàl·lica de «Carall Bernat» en «Cavall Bernat», segons recull Joan Coromines a l’entrada «Carall» del seu "Diccionari etimològic". Finalment, la versió més versemblant sembla la que atorga un origen cubà al «carajillo». Resulta que els soldats de marina prenien un combinat de cafè amb rom per infondre’s coratge abans d’un combat i l'anomenaven «corajillo». Els catalans que van lluitar a la Guerra de Cuba l’haurien importat i el mot hauria evolucionat fins esdevenir l’actual «carajillo».

Quan parlem de Falses Etimologies en el nostre idioma, és gairebé obligatori citar el DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES que va escriure Josep M. Espinàs i va ser publicat l’any 1984 per Edicions 62. En aquest llibre, l’autor barceloní fa una gran demostració d’enginy i de sentit de l’humor, inventant-se el ‘possible’ origen d’una bona colla de paraules.

Per acabar aquest post, us deixo amb un fragment de la contraportada i una selecció d’algunes de les entrades d’aquest divertit diccionari:

... La intenció de Josep M. Espinàs en escriure aquest llibre ha estat la de divertir-se i divertir-nos. I perquè ningú no es confongui ja ho diu al pròleg, quan, referint-se al llibre com si fos un medicament, ens explica que: «...pot anar bé contra l’avorriment (qualsevol causa), contra l’empatx televisiu, contra la transcendentalitis i la seriositat crònica, i s’ha experimentat que produeix efectes de reanimació en situacions depressives de grup», i que «no és aconsellable als qui pateixin de restrenyiment mental, polític, religiós, acadèmic o nostrat, als afectats per hipersensibilitat culturalista, als al·lèrgics als jocs de paraules i a aquells a qui la lectura de paraules non sanctas -ni que siguin, com en aquest cas, matèria d'anàlisi científica- pot produir un xoc traumàtic»...


DICCIONARI CATALÀ DE FALSES ETIMOLOGIES
(Josep M. Espinàs)
[Edicions 62 / 1984 / 217 pàg. / ISBN: 8429722114]


ABSOLUTISME: Derivat d'absolució. Sistema polític en què el governant es considera absolt de qualsevol error o crim perquè no té limitacions de tipus jurídic en l'exercici del seu poder.

AGREDIR: Prové de "dir (un mot) agre". Posteriorment s'amplià el concepte de l'agressió verbal a l'agressió física, d'acord amb la norma catalana: tal dit tal fet.

ALARMAT: Que duu les ales armades: avions equipats amb míssils.

AMBULÀNCIA: Cal desemmascarar l’excessiva llatinofília de molts etimòlegs. No prové pas d’"ambulare", sinó del primer vehicle motoritzat que fou emprat per a traslladar un malalt. (Testimoniatge del doctor Josep Pla i Duat, de la Pobla de Segur): "Amb què el duen? (el malalt)" fou la pregunta en veure l’arribada del nou vehicle. I la resposta, després de llegir les lletres de la part frontal del cotxe, fou aquesta: "amb un Lancia".

ANALFABET: D'analfavet. Equivalència catalana -amb el pudor típic de la nostra llengua- de la més descarada i menys eufònica expressió castellana popular "tonto del culo". Per unió d'anal i favet, diminutiu de "fava", "fleuma".

BISTEC: De ‘bis-tec’. Tall de carn que per la seva consistència es considera un "tec doble", mot nascut en èpoques en les quals el consum de carn era excepcionalment rar.

BOHEMI: Prové de ‘bo’ i d’‘hemi’, del grec "mig", o sigui "només mig bo", explicatiu de la valoració que en la societat tradicionalment laboral i conservadora s’ha fet de qui duu un tipus de vida més lliure.

BRÚIXOLA: Dim. ‘-ola’ ("corretja/corretjola", etc.) Significa "petita bruixa" pel fet que permet orientar-se en la rosa dels vents fins i tot sense visibilitat.

BUFETADA: Prové del francès ‘bufet’, aplicat a la taula de menges i refrescos en una festa, que els convidats solen assaltar violentament: "En el còctel d’inauguració de l’exposició va haver-hi bufetades."

CATIFA: Prové de la forma prefixada cat-, del grec ‘katà’ = "sota", i ‘tifa’ = "excrement, cagarada". ‘Catifa’ és el lloc sota del qual s'amaga la merda.

CERÀMIQUES: Allò que en el futur, per la seva fragilitat, ‘serà miques’.

DECADENT: Que comença a envellir, a perdre força. Prové del grec "deca" = 10 i "dent". Procés que es fa visible quan ja només es conserven "deu dents".

ESCUDELLA: Prové d’escut, forma verbal ‘escudar’. Perquè ha protegit tradicionalment l’estómac, i els catalans, de la fam.

ESGUERRAR: Allò que fa la guerra. Del mateix origen: ‘esguerrifós’.

ESPANYA: Com en el cas de Castella i de Catalunya, no s’ha arribat a conclusions definitives. 1) D’espanyar, fer saltar el pany d’una porta (la del país veí). 2) Si prové d’Hispania, l’anglès dóna una pista interessant: ‘Hispang’, de ‘his’ = "d’ell" i ‘pang’ = "dolor, turment". "Hispang" seria, doncs, "el turment d’ell" (del català). 3) i 4) ‘Espanyoli’, deformació d’"és pa n’oli" (valencianisme) -"és pa amb oli"- i és ‘panoli’ (castellanisme) = "neci, babau, massa càndid" són conceptes despectius que no encaixen, si no és per antítesi sarcàstica, amb la realitat dels espanyols.

ESPASMÒDIC: El moviment que ens domina quan trobem que algun producte és massa car: ‘és poc mòdic’ de preu.

FEDERAL: Agregació dels mots ‘fe de ral’ (cf.: "pa de ral"). Expressa que els partidaris del federalisme hispànic només poden tenir en l’èxit de la seva teoria una fe molt limitada.

HECATOMBE: Pura transcripció fonètica: ‘eh, que tomba’.

HELICÒPTER: 1) De l’anglès ‘hell’ = "infern" i ‘licòpter’ = ales de llop o "llop alat" ("licos" = llop i "pter", en grec = ala). "Helicòpter", doncs, vol dir "llop alat infernal". Com que ‘hell’, a més d’infern també significa "abisme", "helicòpter" es podria interpretar com a "llop alat que desafia l’abisme". 2) D’‘hel·le’ = "grec" i ‘hel·lico’ = "de Grècia" més ‘pter’ = ala. Aquest "ala grega" s’entén perfectament si es recorda que els primers helicòpters tenien quatre ales rotatòries (no tres, com molts dels actuals) en forma precisament de "creu grega".

HEREU: De l’alemany ‘herr’ i el grec ‘eu’ = "bé, bon". L’"hereu" seia el "bon senyor" o qui "fa bé de senyor" (i potser qui "viu bé de senyor, d’amo" en comparació amb els altres germans).

HIPOTECA: Del grec ‘hipo’ = "per dessota, en menys quantitat" (hipocondri, hipoglucèmia) i ‘teca’ = "menjar, conjunt de coses comestibles". Coincidència de les circumstàncies que duen a fer una "hipoteca" amb les que suposen disposar de menys recursos alimentaris. (La interpretació ‘hipputeca’ = "col·lecció de putes a cavall", si aquí ‘hip’ provingués del grec "hippos", és totalment fantàstica.)

HUMÀ: D’"humus" (llatí) = "terra". Que és fet de terra i torna a la terra.

INGENU: Prové d'enginy i de nu. Ingenu="enginy nu", desproveït de malícia.

INTEL·LIGENT: De la partícula "in-" = sense, contra, "tele" i "gent". "Intelegent" = gent sense tele(visió).

MÚSIC: Del llatí "mus" = "rata". Els músics han viscut tradicionalment pobres com les rates.

NATURISTA: Prové de Mallorca. A la forastera se l'anomenava Na Turista, i aquest mot, "Na Turista", s'aplicà a la primera dona estrangera que es despullava per prendre el sol balear. D'aquí s'ha estès a tothom qui practica el costum de vida i terapèutica naturals: sol, aire, etc.

NIMI: Insignificant, negligible. Abreujament de l'expressió popular "ni m'hi va, ni m'hi ve", que apliquem a allò que no ens afecta o no té importància per nosaltres.

NOVICI: De no (negatiu) i vici. Efectivament, s'exigeix a un novici que no en tingui cap.

OSTEOPATIA: Malaltia òssia. Compost d'os, ‘teo’ = "déu" i ‘patia’ = "dolors". Significa l'os que fa un mal de cal Déu.

PARIR: Masclisme. Hauria d'ésser marir.

PEL·LÍCULA: De ‘pèl i cul’, amb la qual cosa es demostra que el primer cinema fou pornogràfic. (No es gosà traduir fonèticament de l’anglès ‘picture’ (pronúncia "pitxa" = pel·lícula).

PENICIL·LINA: Substància terapèutica emprada per a guarir infeccions provocades per l’ús del ‘penis’.

PENSAMENT: Del grec ‘pan’ = "tot, totalitat" i ‘sement’ = "llavor". El ‘pan-sement’ és la llavor de tot.

PERÍCIA: Pràctica o habilitat notables. Quan arriben al punt màxim, la gent s’admira i exclama: "És la pera!"

PIXADOR: Urinari, orinador públic. Del català pi i de l'anglès ‘shadow’ = "ombra, protecció". Abans que no es construïssin urinaris públics, o quan no n'hi ha a prop, la solució tradicional i encara vigent és el ‘pishadow’ = pixar a l'ombra d'un pi, o protegit/dissimulat per un pi.

PUZZLE: No és pas un anglicisme, com repeteixen tots els diccionaris i enciclopèdies. Prové del verb català posar. N'hi ha prou que hom demani a un anglès de pronunciar "puzzle" i es descobrirà que pronuncia prou correctament posa'l! El sentit és clar. Cada fragment d'aquest joc ha d'ésser posat en el seu lloc corresponent.

RAJOLÍ: Del català raig i del francès joli="bonic,festiu". Raig petit, bonic i alegre, especialment en una font.

REFERÈNDUM: De "res - ferèndum" (forma llatinitzant equivalent a "haver de fer"). Sovint, des del punt de vista de qui el convoca, "referèndum " vol dir "no en farem res del que contesteu" (no en farem cas).

RELLISCAR: No es un verb català. És compost de dos mots anglesos: "rally" i "car". Amb el partitiu saxó dóna "rally's car" = "cotxe de rally", essent un "rally" una cursa d'automòbils que es fa en condicions adverses o perilloses que afavoreixen "ralliscar".

SEXAGENARI: Prové de sexe i gener. Un "sexe-a-genari" és la persona que comença a tenir el "sexe al gener", és a dir, en fase de refredament.

SEXE: Prové del llatí "sex" = 6. Aquest nombre implicaria que la primitiva sexualitat era tribal o col·lectiva.

SÍNIA: Màquina de treure aigua. El mot prové del típic pessimisme del pagès: si n'hi ha, "si-ni-a".

SOTS-: S'aplica a "sots-director", "sots-inspector", etc. Del francès sot="neci", el qui no és prou llest per a ésser director, inspector, etc.

TROPICAL: Del francès ‘trop’ = "massa" i ‘cald’ = "càlid". Massa càlid.

VALOR: Qualitat que fa que una persona o cosa sigui preuada. De l'expressió ‘val or’.

WHISKY: Crit dels bevedors en alçar els vasos: "visqui!".