TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dilluns, 30 de gener del 2023
dilluns, 23 de gener del 2023
Relats Conjunts (gener - 2023)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Després de l'esmorzar» (Elin Danielson-Gambogi – 1890).
COMPARTINT LES FEINES DE CASA
Ja hem acabat d’esmorzar, però avui no m’he aixecat de seguida per desparar taula i endreçar la cuina. He preferit quedar-me asseguda i fumar-me tranquil·lament una cigarreta perquè avui és un dia especial.
Avui és el nostre aniversari i en Carles, com fa cada any, m’ha despertat amb un petó i m’ha dit: «No et moguis del llit que avui de l’esmorzar me n’ocupo jo». És un amor el meu home, tot i que durant la resta de l’any no entra a la cuina ni per equivocació, l’esmorzar del nostre aniversari és sagrat i hi esmerça tot el seu (escàs) saber culinari dedicant-hi el màxim d’esforç.
I això del màxim esforç no ho dic per dir, en tinc proves fefaents. Està clar que t’hi has d’esforçar molt per empantanegar tota la cuina si només prepares, com enguany, uns ous passats per aigua, un parell de torrades i dues tasses de te. És ben sabut que els homes tenen una facilitat innata pel que fa a desendreçar quan fan de cuiners a casa, però el meu Carles s’emporta la palma. És admirable la seva extraordinària capacitat d’embrutar en menys d’una hora tots i cadascun dels electrodomèstics que tenim a la cuina i fer servir més plats, bols i estris dels que jo utilitzo durant la resta de l’any.
Fins ara, per allò de compartir les feines de la llar, em tocava a mi arreglar el desori, però enguany he decidit que ja toca redefinir el terme "compartir" per fer-lo més equitatiu. Així que, seguint el seu exemple, quan hem acabat d’esmorzar li he fet un altre petó tot dient-li: «No em moc de la cadira que avui de desparar taula i netejar la cuina te n’ocupes tu». No s’ho esperava, però ho ha entès perfectament (quin remei!) i m’ha dit: «No pateixis, t’ho faig en cinc minuts».
No sé què dir-vos, a mi em sembla que la cosa s’allargarà una mica més. De fet, ja fa més de mitja hora que treballa a la cuina i encara no ha vingut a desparar taula. Val més que m’ho prengui amb calma, sospito que tindré temps de fumar-me algun altre cigarret i tot.
Avui és el nostre aniversari i en Carles, com fa cada any, m’ha despertat amb un petó i m’ha dit: «No et moguis del llit que avui de l’esmorzar me n’ocupo jo». És un amor el meu home, tot i que durant la resta de l’any no entra a la cuina ni per equivocació, l’esmorzar del nostre aniversari és sagrat i hi esmerça tot el seu (escàs) saber culinari dedicant-hi el màxim d’esforç.
I això del màxim esforç no ho dic per dir, en tinc proves fefaents. Està clar que t’hi has d’esforçar molt per empantanegar tota la cuina si només prepares, com enguany, uns ous passats per aigua, un parell de torrades i dues tasses de te. És ben sabut que els homes tenen una facilitat innata pel que fa a desendreçar quan fan de cuiners a casa, però el meu Carles s’emporta la palma. És admirable la seva extraordinària capacitat d’embrutar en menys d’una hora tots i cadascun dels electrodomèstics que tenim a la cuina i fer servir més plats, bols i estris dels que jo utilitzo durant la resta de l’any.
Fins ara, per allò de compartir les feines de la llar, em tocava a mi arreglar el desori, però enguany he decidit que ja toca redefinir el terme "compartir" per fer-lo més equitatiu. Així que, seguint el seu exemple, quan hem acabat d’esmorzar li he fet un altre petó tot dient-li: «No em moc de la cadira que avui de desparar taula i netejar la cuina te n’ocupes tu». No s’ho esperava, però ho ha entès perfectament (quin remei!) i m’ha dit: «No pateixis, t’ho faig en cinc minuts».
No sé què dir-vos, a mi em sembla que la cosa s’allargarà una mica més. De fet, ja fa més de mitja hora que treballa a la cuina i encara no ha vingut a desparar taula. Val més que m’ho prengui amb calma, sospito que tindré temps de fumar-me algun altre cigarret i tot.
dilluns, 16 de gener del 2023
Els misteris d'en Mac – Cas 010
010 - EL CAS DE LES VACANCES A JAMAICA
El meu cosí Avel·lí té molta imaginació i li agrada explicar grandeses. Una vegada em va dir que s’havia comprat una Harley-Davidson nova i quan li vaig contestar que jo sabia del cert que ell no tenia carnet de moto, va confessar amb un somriure que el que s’havia comprat realment era un escúter de 49 cc. Els que no el coneixeu potser el titllaríeu de mentider compulsiu, però els que ens l’estimem sabem que no ho fa de mala fe i no ens enfadem quan ens intenta colar una guatlla. De la mateixa manera, a ell tampoc li sap greu i s’ho pren amb esportivitat quan posem en quarantena totes les seves afirmacions i li fem veure que no ens l’ha colat descobrint-li alguna contradicció en els seus relats. Com per exemple, el del seu últim viatge de vacances:
- He estat a Jamaica –ens va dir en la sobretaula de l’últim dinar familiar–. Tota una setmana gaudint del reggae, el fantàstic clima caribeny i les platges de sorra blanca. De totes maneres, el millor de tot va ser el tracte de la gent d’allà i la seva gran amabilitat. Penseu que vaig llogar un taxi per fer excursions per l’illa i, ja el primer dia, el taxista em va dir: «Aquí tractem als clients com si fossin amics. Si vols pots seure aquí a la meva dreta, en comptes de darrere». No sé si ho fan per aconseguir millors propines, però ocupant el seient del copilot em vaig sentir com si el taxista fos realment un amic estranger que m’ensenyava el seu país i això em va permetre fruir encara més del viatge. Ell em va portar a veure les Blue Mountains, a fer 'snorkel' a Montego Bay, a visitar el museu Bob Marley de Kingston, a meravellar-me d’una posta de sol des del Rick’s Cafè i també a molts altres llocs fora de les destinacions més turístiques. Unes extraordinàries vacances que han valgut molt la pena...
- Vols dir que «valdran molt la pena» el dia que les facis de veritat, no? –vaig dir-li jo, amb una rialla–
Com he comentat, el meu cosí no es va prendre gens malament que l’atrapés volent-nos encolomar un nou sopar de duro i, mentre em feia una picada d’ullet, simplement va canviar de tema.
Sabeu com vaig descobrir que el meu cosí no havia estat de vacances a Jamaica?
- He estat a Jamaica –ens va dir en la sobretaula de l’últim dinar familiar–. Tota una setmana gaudint del reggae, el fantàstic clima caribeny i les platges de sorra blanca. De totes maneres, el millor de tot va ser el tracte de la gent d’allà i la seva gran amabilitat. Penseu que vaig llogar un taxi per fer excursions per l’illa i, ja el primer dia, el taxista em va dir: «Aquí tractem als clients com si fossin amics. Si vols pots seure aquí a la meva dreta, en comptes de darrere». No sé si ho fan per aconseguir millors propines, però ocupant el seient del copilot em vaig sentir com si el taxista fos realment un amic estranger que m’ensenyava el seu país i això em va permetre fruir encara més del viatge. Ell em va portar a veure les Blue Mountains, a fer 'snorkel' a Montego Bay, a visitar el museu Bob Marley de Kingston, a meravellar-me d’una posta de sol des del Rick’s Cafè i també a molts altres llocs fora de les destinacions més turístiques. Unes extraordinàries vacances que han valgut molt la pena...
- Vols dir que «valdran molt la pena» el dia que les facis de veritat, no? –vaig dir-li jo, amb una rialla–
Com he comentat, el meu cosí no es va prendre gens malament que l’atrapés volent-nos encolomar un nou sopar de duro i, mentre em feia una picada d’ullet, simplement va canviar de tema.
Sabeu com vaig descobrir que el meu cosí no havia estat de vacances a Jamaica?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "
dilluns, 9 de gener del 2023
ACRÒNIMS I LUDOACRONÍMIA
Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix els ACRÒNIMS amb aquestes paraules:
Mot format per lletres o per síl·labes (inicials o finals) de les diverses parts que integren un terme compost.
L’acrònim és un derivat de l’acròstic que ha vist com el seu ús es popularitzava a les darreries del segle XX, a partir de la generalització de neologismes (RADAR per Radio Detection and Ranging, OTAN per Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, SIDA per Síndrome d’immunodeficiència adquirida o IVA per Impost del valor afegit).
Però val a dir que la major part dels acròstics llatins més coneguts ja eren acrònims. Des de l’INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) que presidí l’agonia de Crist fins al nom del símbol per excel·lència dels primers cristians, l’ICTVS —peix—, que prové d’un acròstic grec adaptat al llatí: lesvcs Creistos Tevd Vios Soter.
L’acrònim és un derivat de l’acròstic que ha vist com el seu ús es popularitzava a les darreries del segle XX, a partir de la generalització de neologismes (RADAR per Radio Detection and Ranging, OTAN per Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, SIDA per Síndrome d’immunodeficiència adquirida o IVA per Impost del valor afegit).
Però val a dir que la major part dels acròstics llatins més coneguts ja eren acrònims. Des de l’INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) que presidí l’agonia de Crist fins al nom del símbol per excel·lència dels primers cristians, l’ICTVS —peix—, que prové d’un acròstic grec adaptat al llatí: lesvcs Creistos Tevd Vios Soter.
Per tant, un ACRÒNIM (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada unint algunes lletres o segments de paraules (no necessàriament les inicials) d’una denominació més complexa per crear una nova paraula. Uns exemples serien els mots «informàtica» (format a partir d’informació i automàtica) o «covid» (de l’anglès, corona virus disease).
Un terme relacionat serien les SIGLES que també són una abreviació d’una unitat lèxica composta, però formada en aquest cas per la unió de les inicials de les paraules que la formen. Alguns exemples serien IPC (Índex de Preus de Consum) o CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Les sigles entrarien en la categoria dels acrònims quan, en comptes de ser pronunciades lletra a lletra, són llegides com un mot ordinari. Com per exemple OVNI (Objecte Volador No Identificat) o PIME (Petita I Mitjana Empresa).
Les sigles i els acrònims responen a la necessitat d’evitar escrits massa enfarfegats i busquen facilitar la lectura ràpida. Per això, el seu ús s’ha anat fent cada cop més habitual fins al punt que al segle XX se’l va denominar «El segle de les sigles». Una ocurrent definició atribuïda al poeta Pedro Salinas (1891-1951) tal com recull un altre poeta i literat espanyol, Dámaso Alonso (1898-1990), en el seu poema "La invasión de las siglas" on critica que aquest ús necessari dels acrònims hagi esdevingut, en més d’una ocasió, un abús que en comptes de facilitar la lectura, la fa incomprensible. Us el copio a continuació:
Un terme relacionat serien les SIGLES que també són una abreviació d’una unitat lèxica composta, però formada en aquest cas per la unió de les inicials de les paraules que la formen. Alguns exemples serien IPC (Índex de Preus de Consum) o CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Les sigles entrarien en la categoria dels acrònims quan, en comptes de ser pronunciades lletra a lletra, són llegides com un mot ordinari. Com per exemple OVNI (Objecte Volador No Identificat) o PIME (Petita I Mitjana Empresa).
Les sigles i els acrònims responen a la necessitat d’evitar escrits massa enfarfegats i busquen facilitar la lectura ràpida. Per això, el seu ús s’ha anat fent cada cop més habitual fins al punt que al segle XX se’l va denominar «El segle de les sigles». Una ocurrent definició atribuïda al poeta Pedro Salinas (1891-1951) tal com recull un altre poeta i literat espanyol, Dámaso Alonso (1898-1990), en el seu poema "La invasión de las siglas" on critica que aquest ús necessari dels acrònims hagi esdevingut, en més d’una ocasió, un abús que en comptes de facilitar la lectura, la fa incomprensible. Us el copio a continuació:
LA INVASIÓN DE LAS SIGLAS
(Poemilla muy incompleto)
A la memoria de Pedro Salinas, a quien en 1948
oí por primera vez la troquelación «siglo de siglas»
USA, URSS.
USA, URSS, OAS, UNESCO:
ONU, ONU, ONU
TWA, BEA, K.L.M., BOAC
¡RENFE, RENFE, RENFE!
FULASA, CARASA, RULASA,
CAMPSA, CUMPSA, KIMPSA;
FETASA, FITUSA, CARUSA,
¡RENFE, RENFE, RENFE!
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.,
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Vosotros erais suaves formas:
INRI, de procedencia venerable,
S.P.Q.R., de nuestra nobleza heredada.
Vosotros nunca fuisteis invasión.
Hable
al ritmo de las viejas normas
mi corazón,
porque este gris ejército esquelético
siempre avanza
(PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA);
frenético
con férreos garfios
(TRACA, TRUCA, TROCA)
me oprime,
me sofoca,
(siempre inventando, el maldito,
para que yo rime:
ARAMA, URUMA, ALIME,
KINDO, KONDA, KUNDE).
Su gélida risa amarilla
brilla
sombría, inédita, marciana.
Quiero gritar y la palabra se me hunde
en la pesadilla
de la mañana.
Legión de monstruos que me agobia,
fríos andamiajes en tropel:
yo querría decir madre, amores, novia;
querría decir vino, pan, queso, miel.
¡Qué ansia de gritar
muero, amor, amar!
Y siempre avanza:
USA, URSS, OAS, UNESCO,
KAMPSA, KUMPSA, KIMPSA,
PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA…
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Oh, Dios, dime,
¿hasta que yo cese,
de esta balumba
que me oprime,
no descansaré?
¡Oh dulce tumba:
una cruz y un R.I.P.!
[Dámaso Alonso -1962]
(Poemilla muy incompleto)
A la memoria de Pedro Salinas, a quien en 1948
oí por primera vez la troquelación «siglo de siglas»
USA, URSS.
USA, URSS, OAS, UNESCO:
ONU, ONU, ONU
TWA, BEA, K.L.M., BOAC
¡RENFE, RENFE, RENFE!
FULASA, CARASA, RULASA,
CAMPSA, CUMPSA, KIMPSA;
FETASA, FITUSA, CARUSA,
¡RENFE, RENFE, RENFE!
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.,
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Vosotros erais suaves formas:
INRI, de procedencia venerable,
S.P.Q.R., de nuestra nobleza heredada.
Vosotros nunca fuisteis invasión.
Hable
al ritmo de las viejas normas
mi corazón,
porque este gris ejército esquelético
siempre avanza
(PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA);
frenético
con férreos garfios
(TRACA, TRUCA, TROCA)
me oprime,
me sofoca,
(siempre inventando, el maldito,
para que yo rime:
ARAMA, URUMA, ALIME,
KINDO, KONDA, KUNDE).
Su gélida risa amarilla
brilla
sombría, inédita, marciana.
Quiero gritar y la palabra se me hunde
en la pesadilla
de la mañana.
Legión de monstruos que me agobia,
fríos andamiajes en tropel:
yo querría decir madre, amores, novia;
querría decir vino, pan, queso, miel.
¡Qué ansia de gritar
muero, amor, amar!
Y siempre avanza:
USA, URSS, OAS, UNESCO,
KAMPSA, KUMPSA, KIMPSA,
PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA…
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Oh, Dios, dime,
¿hasta que yo cese,
de esta balumba
que me oprime,
no descansaré?
¡Oh dulce tumba:
una cruz y un R.I.P.!
[Dámaso Alonso -1962]
És evident que aquest afany lloable per l’«economia lingüística» pot esdevenir un problema quan se n’abusa perquè si el receptor d’un missatge no reconeix els acrònims que s’hi utilitzen, aquest missatge deixa de tenir sentit.
Un problema que encara es pot fer més gran en el cas de l’HOMOACRONÍMIA, que es dona quan un mateix acrònim serveix per indicar conceptes completament diferents. S’ha d’anar en compte amb aquests acrònims homònims i estar-ne al cas per saber, per exemple, si quan ens conviden a visitar el MIT hem de viatjar fins al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge als Estats Units o hem d'anar al Museu Internacional de Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans...
Un problema que encara es pot fer més gran en el cas de l’HOMOACRONÍMIA, que es dona quan un mateix acrònim serveix per indicar conceptes completament diferents. S’ha d’anar en compte amb aquests acrònims homònims i estar-ne al cas per saber, per exemple, si quan ens conviden a visitar el MIT hem de viatjar fins al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge als Estats Units o hem d'anar al Museu Internacional de Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans...
Els acrònims tenen un apartat propi en l’àmbit de l’enigmística i els jocs de paraules que s’anomena LUDOACRONÍMIA i que presenta dos vessants ben característics.
El primer d’ells apareix directament quan l’acrònim creat equival a un mot preexistent. Aquestes coincidències, que poden ser més o menys xocants, ens permeten crear facècies de l’estil de poder afirmar, per exemple, que el Museu d’Art Modern (MAM) ha de tenir un bar ben assortit o que els envasos de politereftalat d'etilè (PET) per força han de fer pudor. Només cal repassar qualsevol recull d’acrònims per trobar diversos d’aquests «missatges secrets» que majoritàriament seran creats per la casualitat, però no sempre. Un exemple del fet que també n’hi ha que són ben premeditats, el trobem en la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, un ens d’àmbit estatal, però amb un acrònim català (FORTA) que sembla que va ser buscat expressament per la significació que té.
La segona de les aplicacions dels acrònims en l’enigmística són els RETROACRÒNIMS que són uns jocs de paraules on s’ha d’interpretar un mot que originàriament no és un acrònim com si ho fos (inventant-nos les paraules a partir dels quals suposadament ha estat creat) o on s’ha de donar un nou significat a un acrònim o a una sigla ja existent. Aquestes noves interpretacions poden ser humorístiques (és el més habitual), però també n’hi ha de serioses i d’altres que podrien citar-se com una etimologia popular o falsa etimologia.
Un exemple clàssic, en espanyol, és el que converteix la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE) en «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Un retroacrònim que, a pesar que va ser creat a mitjans del segle passat, encara manté tota la vigència.
En català, en recordo un altre que també fa molts anys que corre i que capgira el senyal de trànsit d’STOP per donar-li un significat ben clar: «Pareu O Trompada Segura».
El primer d’ells apareix directament quan l’acrònim creat equival a un mot preexistent. Aquestes coincidències, que poden ser més o menys xocants, ens permeten crear facècies de l’estil de poder afirmar, per exemple, que el Museu d’Art Modern (MAM) ha de tenir un bar ben assortit o que els envasos de politereftalat d'etilè (PET) per força han de fer pudor. Només cal repassar qualsevol recull d’acrònims per trobar diversos d’aquests «missatges secrets» que majoritàriament seran creats per la casualitat, però no sempre. Un exemple del fet que també n’hi ha que són ben premeditats, el trobem en la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, un ens d’àmbit estatal, però amb un acrònim català (FORTA) que sembla que va ser buscat expressament per la significació que té.
La segona de les aplicacions dels acrònims en l’enigmística són els RETROACRÒNIMS que són uns jocs de paraules on s’ha d’interpretar un mot que originàriament no és un acrònim com si ho fos (inventant-nos les paraules a partir dels quals suposadament ha estat creat) o on s’ha de donar un nou significat a un acrònim o a una sigla ja existent. Aquestes noves interpretacions poden ser humorístiques (és el més habitual), però també n’hi ha de serioses i d’altres que podrien citar-se com una etimologia popular o falsa etimologia.
Un exemple clàssic, en espanyol, és el que converteix la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE) en «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Un retroacrònim que, a pesar que va ser creat a mitjans del segle passat, encara manté tota la vigència.
En català, en recordo un altre que també fa molts anys que corre i que capgira el senyal de trànsit d’STOP per donar-li un significat ben clar: «Pareu O Trompada Segura».
 |  |
dilluns, 2 de gener del 2023
Joc de Ment - 043
ENDEVINACIÓ INTRIGANT
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
El mag ensenya la baralla de cartes per mostrar que els naips estan ben barrejats i la deixa sobre la taula amb els dorsos cap amunt. A continuació, es tomba d’esquena i demana a un espectador que faci el següent:
1. Treure, més o menys del mig de la baralla, una carta qualsevol.
2. Mirar i recordar aquesta carta concreta abans de deixar-la a part i cara avall sobre la taula.
3. Treure de dalt de la baralla tantes cartes com indica el número de la carta triada i posar-les a sobre d’aquesta.
4. Agafar aquest paquet que ha format i posar-lo a sobre de la resta de cartes.
En aquest punt, el mag ja es pot girar i explicar que sap que la carta incògnita està en un punt de la baralla que marca el seu número, però que com que desconeix quin és li és molt difícil descobrir-la. Malgrat això, encara vol complicar-s’ho més així que talla la baralla i la completa. Amb aquesta operació la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les altres, però el mag només necessita obrir la baralla a les seves mans i donar una ullada a les cartes per trobar-la sense problemes.
1. Treure, més o menys del mig de la baralla, una carta qualsevol.
2. Mirar i recordar aquesta carta concreta abans de deixar-la a part i cara avall sobre la taula.
3. Treure de dalt de la baralla tantes cartes com indica el número de la carta triada i posar-les a sobre d’aquesta.
4. Agafar aquest paquet que ha format i posar-lo a sobre de la resta de cartes.
En aquest punt, el mag ja es pot girar i explicar que sap que la carta incògnita està en un punt de la baralla que marca el seu número, però que com que desconeix quin és li és molt difícil descobrir-la. Malgrat això, encara vol complicar-s’ho més així que talla la baralla i la completa. Amb aquesta operació la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les altres, però el mag només necessita obrir la baralla a les seves mans i donar una ullada a les cartes per trobar-la sense problemes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)