Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991),
Màrius Serra defineix els
ACRÒNIMS amb aquestes paraules:
Mot format per lletres o per síl·labes (inicials o finals) de les diverses parts que integren un terme compost.
L’acrònim és un derivat de l’acròstic que ha vist com el seu ús es popularitzava a les darreries del segle XX, a partir de la generalització de neologismes (RADAR per Radio Detection and Ranging, OTAN per Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, SIDA per Síndrome d’immunodeficiència adquirida o IVA per Impost del valor afegit).
Però val a dir que la major part dels acròstics llatins més coneguts ja eren acrònims. Des de l’INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) que presidí l’agonia de Crist fins al nom del símbol per excel·lència dels primers cristians, l’ICTVS —peix—, que prové d’un acròstic grec adaptat al llatí: lesvcs Creistos Tevd Vios Soter.
Per tant, un
ACRÒNIM (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada unint algunes lletres o segments de paraules (no necessàriament les inicials) d’una denominació més complexa per crear una nova paraula. Uns exemples serien els mots «informàtica» (format a partir d’
informació i auto
màtica) o «covid» (de l’anglès,
corona
virus
disease).
Un terme relacionat serien les
SIGLES que també són una abreviació d’una unitat lèxica composta, però formada en aquest cas per la unió de les inicials de les paraules que la formen. Alguns exemples serien IPC (Índex de Preus de Consum) o CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Les sigles entrarien en la categoria dels acrònims quan, en comptes de ser pronunciades lletra a lletra, són llegides com un mot ordinari. Com per exemple OVNI (Objecte Volador No Identificat) o PIME (Petita I Mitjana Empresa).
Les sigles i els acrònims responen a la necessitat d’evitar escrits massa enfarfegats i busquen facilitar la lectura ràpida. Per això, el seu ús s’ha anat fent cada cop més habitual fins al punt que al segle XX se’l va denominar «El segle de les sigles». Una ocurrent definició atribuïda al poeta
Pedro Salinas (1891-1951) tal com recull un altre poeta i literat espanyol,
Dámaso Alonso (1898-1990), en el seu poema
"La invasión de las siglas" on critica que aquest ús necessari dels acrònims hagi esdevingut, en més d’una ocasió, un abús que en comptes de facilitar la lectura, la fa incomprensible. Us el copio a continuació:
LA INVASIÓN DE LAS SIGLAS
(Poemilla muy incompleto)
A la memoria de Pedro Salinas, a quien en 1948
oí por primera vez la troquelación «siglo de siglas»
USA, URSS.
USA, URSS, OAS, UNESCO:
ONU, ONU, ONU
TWA, BEA, K.L.M., BOAC
¡RENFE, RENFE, RENFE!
FULASA, CARASA, RULASA,
CAMPSA, CUMPSA, KIMPSA;
FETASA, FITUSA, CARUSA,
¡RENFE, RENFE, RENFE!
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.,
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Vosotros erais suaves formas:
INRI, de procedencia venerable,
S.P.Q.R., de nuestra nobleza heredada.
Vosotros nunca fuisteis invasión.
Hable
al ritmo de las viejas normas
mi corazón,
porque este gris ejército esquelético
siempre avanza
(PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA);
frenético
con férreos garfios
(TRACA, TRUCA, TROCA)
me oprime,
me sofoca,
(siempre inventando, el maldito,
para que yo rime:
ARAMA, URUMA, ALIME,
KINDO, KONDA, KUNDE).
Su gélida risa amarilla
brilla
sombría, inédita, marciana.
Quiero gritar y la palabra se me hunde
en la pesadilla
de la mañana.
Legión de monstruos que me agobia,
fríos andamiajes en tropel:
yo querría decir madre, amores, novia;
querría decir vino, pan, queso, miel.
¡Qué ansia de gritar
muero, amor, amar!
Y siempre avanza:
USA, URSS, OAS, UNESCO,
KAMPSA, KUMPSA, KIMPSA,
PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA…
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Oh, Dios, dime,
¿hasta que yo cese,
de esta balumba
que me oprime,
no descansaré?
¡Oh dulce tumba:
una cruz y un R.I.P.!
[Dámaso Alonso -1962]
És evident que aquest afany lloable per l’«economia lingüística» pot esdevenir un problema quan se n’abusa perquè si el receptor d’un missatge no reconeix els acrònims que s’hi utilitzen, aquest missatge deixa de tenir sentit.
Un problema que encara es pot fer més gran en el cas de l’HOMOACRONÍMIA, que es dona quan un mateix acrònim serveix per indicar conceptes completament diferents. S’ha d’anar en compte amb aquests acrònims homònims i estar-ne al cas per saber, per exemple, si quan ens conviden a visitar el MIT hem de viatjar fins al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge als Estats Units o hem d'anar al Museu Internacional de Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans...
Els acrònims tenen un apartat propi en l’àmbit de l’enigmística i els jocs de paraules que s’anomena
LUDOACRONÍMIA i que presenta dos vessants ben característics.
El primer d’ells apareix directament quan l’acrònim creat equival a un mot preexistent. Aquestes coincidències, que poden ser més o menys xocants, ens permeten crear
facècies de l’estil de poder afirmar, per exemple, que el
Museu d’Art Modern (MAM) ha de tenir un bar ben assortit o que els envasos de
politereftalat d'etilè (PET) per força han de fer pudor. Només cal repassar qualsevol recull d’acrònims per trobar diversos d’aquests «missatges secrets» que majoritàriament seran creats per la casualitat, però no sempre. Un exemple del fet que també n’hi ha que són ben premeditats, el trobem en la
Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, un ens d’àmbit estatal, però amb un acrònim català (FORTA) que sembla que va ser buscat expressament per la significació que té.
La segona de les aplicacions dels acrònims en l’enigmística són els
RETROACRÒNIMS que són uns jocs de paraules on s’ha d’interpretar un mot que originàriament no és un acrònim com si ho fos (inventant-nos les paraules a partir dels quals suposadament ha estat creat) o on s’ha de donar un nou significat a un acrònim o a una sigla ja existent. Aquestes noves interpretacions poden ser humorístiques (és el més habitual), però també n’hi ha de serioses i d’altres que podrien citar-se com una
etimologia popular o falsa etimologia.
Un exemple clàssic, en espanyol, és el que converteix la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE) en
«Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Un retroacrònim que, a pesar que va ser creat a mitjans del segle passat, encara manté tota la vigència.
En català, en recordo un altre que també fa molts anys que corre i que capgira el senyal de trànsit d’STOP per donar-li un significat ben clar:
«Pareu O Trompada Segura».