Jocs de sobretaula - 002

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

Relats Conjunts (abril - 2022)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Insectes i fruita [Stilleven van insecten en vruchten]» (Jan van Kessel the Elder – 1641-79).

CUQUES DELIGHT S.L.

Bé, sembla que ja hi som tots. Si us plau, aneu seient a taula que de seguida ens serviran l’àpat. Ja sé que si ens hem reunit en aquest restaurant, no és per a escoltar discursos sinó per a celebrar que la nostra empresa ha entrat a cotitzar en borsa, però abans de començar a menjar segur que permetreu que us dirigeixi quatre mots. I si no m’ho permeteu, us els diré igual que per alguna cosa soc el director general. Ha, ha, ha!

La gran majoria de vosaltres no hi éreu quan vaig fundar «Cuques Delight». Van ser uns començaments difícils perquè en aquella època ningú ens entenia i tothom qualificava d’utòpic el nostre afany d’aconseguir proteïna animal a l’abast de tothom. Encara recordo la reacció dels primers possibles inversors: «De veritat preteneu que la gent mengi insectes? Això no passarà mai, esteu bojos!», em van dir tancant-me la porta als nassos. Per altra banda, tampoc es pot dir que nosaltres les encertéssim totes al principi. Val més no recordar aquella desafortunada campanya de publicitat que, mentre mostrava en pantalla un nen africà desnodrit, repetia l’eslògan: «Si no vol que se’l mengin els cucs... hauria de començar a menjar Cuques Delight».

Però tot allò vam saber superar-ho i vam perseverar fins a assolir l’èxit que, sens dubte, mereixia el nostre projecte. La humanitat està sotmesa a una crisi climàtica que està tornant obsoletes les fonts d’alimentació clàssiques. Mentre la pesca s’esgota i la indústria càrnia deixa de ser sostenible, la gent ha de continuar menjant (poc o molt) cada dia. I som nosaltres qui els hi oferim proteïnes de qualitat a un preu assequible. En un context on els sous disminueixen mentre les despeses familiars no paren d’augmentar, els consumidors s’han d’acostumar a menjar allò que poden pagar i s’han adaptat als nostres productes més de pressa del que podíem imaginar. La venda d’insectes comestibles liofilitzats i esterilitzats ha crescut ininterrompudament els últims anys i això ha multiplicat els nostres beneficis exponencialment. Avui ja ningú ens titlla de bojos, al contrari ara són els inversors els que es barallen per deixar-nos diners perquè saben que aquella pretensió que tothom mengi insectes està a punt de fer-se realitat. Efectivament companys, aviat tot el món, de grat o perquè no els quedarà altre remei, menjarà cucs... menjarà Cuques Delight.

I això cal celebrar-ho, així que ja callo i endavant amb el banquet que ens l’hem ben guanyat. Per cert, gaudiu com cal amb la mariscada del primer plat, però penseu a reservar una mica de lloc a la panxa que de segon tenim entrecot de vedella...

Els misteris d'en Mac – Cas 002

002 - EL CAS DE L’ESPIA INVISIBLE

Aquest cas d'espionatge industrial me'l va plantejar l’encarregat de comunicació d’una empresa emergent tecnològica que va començar la seva exposició amb les següents paraules:

- La meva feina consisteix a presentar les novetats de l’empresa a possibles inversors i era això el que havia de fer en la trobada d’emprenedors que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana en un hotel de muntanya. A la meva conferència, prevista pel dissabte al matí, havia de parlar sobretot d’una innovació revolucionària en el camp de la computació quàntica, però just el divendres al vespre vaig rebre un missatge del departament jurídic de l’empresa avisant-me que els tràmits de la patent s’havien retardat i que no podia encara parlar-ne en públic per no donar pistes a la competència.

- Devia ser un bon maldecap per a vostè això. – vaig comentar-li –

- I tant. Havia de refer la major part de la conferència per treure totes les dades sobre aquella innovació i tenia menys de dotze hores per fer-ho. Vaig posar-me a la feina i vaig començar a examinar els documents, però conscient que aquella nit em tocaria dormir poc i treballar molt, vaig decidir que seria millor que primer mengés alguna cosa i vaig baixar a sopar. Encara era aviat i al menjador no hi havia gaire gent, a la taula que tenia assignada només érem quatre. Vaig intentar dissimular, però se’m devia notar la mala cara perquè un dels altres comensals em va dir que si no m’agradava la bullabessa, que el cambrer ens havia començat a servir en aquell moment, podia demanar qualsevol altra cosa. Vaig agrair-li l’interès, aclarint-li que el problema no era la sopa i tot seguit... vaig cometre l’error d’explicar els motius de la meva preocupació als meus companys de menjador.

- Els coneixia d'abans?

- Sí, d’altres trobades similars. Un d’ells treballava per una multinacional especialitzada en la comunicació a distància, l’altre havia vingut a presentar uns drons en miniatura capaços de volar dins de qualsevol edifici gravant tot el que hi passa i el tercer era un expert en tecnologia militar d’alt secret. La relació és bona, però no els qualificaria de col·legues perquè ens fem la competència és clar.

- I, malgrat això, els ho va explicar tot. Quina imprudència, no?

- Efectivament ho va ser, malgrat que aleshores potser pels nervis no me’n vaig adonar. Ells van reaccionar amb comprensió, planyent-me tal com ha fet vostè pel maldecap que m'esperava i la resta del sopar va continuar sense problemes. Va ser després, en tornar a la meva habitació, quan vaig veure que algú hi havia entrat i m’havia remenat els papers de la conferència. Vaig notar que no estaven exactament com jo els havia deixat. Segur que algú va fer fotos dels folis més compromesos...

- Tinc un dubte – vaig afegir –. És possible que algú més del menjador, a part dels que estaven a la seva taula, escoltés les seves paraules?

- No, de cap manera. Ja li he dit que el menjador estava gairebé buit a aquella hora. Ningú seia prou a prop per escoltar-me. Només els meus companys de taula van conèixer el meu «secret» i, avançant-me a la seva propera pregunta, ja li dic que cap d’ells va sortir del menjador mentre va durar el sopar

- Potser tot va ser una casualitat i l’espia, coneixedor d’antuvi del tema de la seva conferència, va aprofitar que vostè sopava per entrar a la seva habitació...

- No, ningú de l’hotel sabia de què parlaria. I, si no hagués rebut l’avís de la meva empresa, els papers haurien estat tancats a la caixa forta. Per força, el culpable havia d’estar assabentat d’aquelles circumstàncies concretes i jo no n’havia parlat amb ningú abans de seure a taula.

- I els seus tres companys de taula queden descartats perquè cap d’ells va abandonar el menjador abans que vostè?

- Exacte. Quin misteri, oi?

- Bé –vaig concloure, amb un somriure als llavis –, els misteris són la meva feina. I crec que ja sé per on començar a treure l’entrellat d’aquest…


I vosaltres? Sabeu qui podria ser aquest espia invisible?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna "

SÚMMUM

Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de SÚMMUM:

Fórmula clàssica d'acudit, corresponent al castellà ‘colmo’ («el colmo del alpinista es tener una hija plana»). Es tracta d’agudeses de caire popular basades en jocs de paraules simples i, a voltes, força matussers. Alguns exemples: «El súmmum d’un dentista és arrencar la boca d’un escenari»; «el d’un banyista és prendre un bany... maria»; «el d’un astròleg és estudiar els canvis d’una lluna... de mel» i «el súmmum d’una florista de la Rambla és tenir mals pensaments».

És a dir que es tracta d’un tipus de FACÈCIA que es crea associant algú o alguna cosa amb un atribut que li és antitètic per buscar un resultat xocant que faci riure. Aquesta utilització del contrast de sentits en una mateixa frase és la característica que situa els SÚMMUMS en la mateixa categoria que els OXÍMORONS i els VICEVERSA. Tots ells són artificis verbals que juguen amb la repetició de contraris i la paradoxa per generar un joc de paraules basat en el DOBLE SENTIT.

Es poden trobar diversos exemples de SÚMMUM en gairebé tots els reculls d’acudits. Des dels més clàssics i poca-soltes («Quin és el súmmum d'un músic? Que la seva dona es digui Tecla i la toqui un altre») fins als elaborats amb una mica més d’enginy («Quin és el súmmum d'un rector universitari? Perdre facultats», «Quin és el súmmum d’un astronauta? Emmalaltir greument de poca gravetat»).

També es poden crear aquests jocs de paraules aprofitant el sentit figurat de les frases fetes.
Aquest és el cas de gairebé tots els que apareixen al manual "JUNTS – AVANÇAT", un recull de recursos i activitats comunicatives que la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) posa a l’abast dels grups de conversa voluntaris organitzats per tots els territoris de parla catalana i destinats a les persones que volen començar a parlar el nostre idioma.
A l’apartat «Material complementari» d’aquest manual, trobem una llista de trenta-un «Súmmums per comentar» que us copio a continuació:

• Quin és el súmmum d’un assassí? Matar el temps.
• Quin és el súmmum d'un cuiner? Ser un somiatruites.
• Quin és el súmmum d’un estudiant? Fugir d’estudi.
• Quin és el súmmum d’un guàrdia de trànsit? Tenir malament la circulació (de la sang).
• Quin és el súmmum d’un mariner? Tenir un mar de dubtes.
• Quin és el súmmum d’un oftalmòleg? Fer la vista grossa.
• Quin és el súmmum d’un policia? Atipar se com un lladre.
• Quin és el súmmum de Pinotxo? Quedar-se amb un pam de nas.
• Quin és el súmmum d’un cirurgià? Tenir-hi la mà trencada.
• Quin és el súmmum d’una persona baixa? Que li passi tot per alt.
• Quin és el súmmum d’un podòleg? Buscar els tres peus al gat.
• Quin és el súmmum d’un sabater? No arribar a la sola de la sabata.
• Quin és el súmmum d’un sastre? Estirar més el braç que la màniga.
• Quin és el súmmum d'un vidrier? Bufar i fer ampolles.
• Quin és el súmmum d'un cuiner? Tenir la paella pel mànec.
• Quin és el súmmum d'un fruiter? Tocar la pera.
• Quin és el súmmum d'un aviador? No tocar de peus a terra.
• Quin és el súmmum d'un astronauta? Estar a la lluna.
• Quin és el súmmum d'en Batman? Enfilar-se per les parets.
• Quin és el súmmum d'un turista? Tenir la cara com un mapa.
• Quin és el súmmum d'un agricultor? Agafar el rave per les fulles.
• Quin és el súmmum d'un metge cardiòleg? Anar amb el cor a la mà.
• Quin és el súmmum d'un meteoròleg? Anar a escampar la boira.
• Quin és el súmmum d'un terrissaire? Anar a pastar fang.
• Quin és el súmmum d'un músic? Que li vagin al darrere amb un flabiol sonant.
• Quin és el súmmum d'un bon cristià? Arribar a misses dites.
• Quin és el súmmum d'un mariner? Tenir bon vent i barca nova.
• Quin és el súmmum d'un peixater? Tenir peix al cove.
• Quin és el súmmum d'un carnisser? Lligar els gossos amb llonganisses.
• Quin és el súmmum d'un modista? Posar fil a l'agulla.
• Quin és el súmmum d'un dentista? Treure foc pels queixals.

---

GLOSSARI:

• Súmmum

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: