GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 25 de gener del 2021

La paradoxa del barber

Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa del barber que ens arriba des del Regne Unit, al voltant de l'any 1900.

Bertrand Russell (Tret d'AQUÍ)


Bertrand Russell va ser un filòsof, matemàtic i reformador social britànic que va exercir una gran influència. Defensor a ultrança de les causes humanitàries i ferm opositor a la guerra, va guanyar el Premi Nobel de literatura el 1950, amb setanta-vuit anys, per la seva obra filosòfica i humanista. Com a filòsof, Russell creia en l'aplicació de la lògica al pensament, i en la utilitat del sentit comú i el llenguatge planer en la formulació del discurs filosòfic.

Imaginem una petita població que té només un barber. S'exigeix a tots els homes que vagin ben afaitats. Alguns s'afaiten a casa; a altres se'ls demana que vagin al barber, que està obligat a afaitar a tots els homes que no s'afaitin per la seva pròpia mà i ningú més. Qui afaita al barber?


Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:

SOLUCIÓ


dilluns, 18 de gener del 2021

Relats Conjunts (gener - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una il·lustració de la caputxeta vermella i el llop (treta del llibre "A child's book of stories") titulada "Little Red Riding Hood" (Jessie Willcox Smith - 1911).



EL PROGRÉS

Tot és molt diferent ara, res ja no s’assembla a allò que us havien explicat. Recordeu que per arribar a la cabana de l’àvia al mig del bosc podíem passar per dos camins diferents, un de més llarg que sempre agafava jo i un altre de més curt per on el llop feia drecera? Doncs els van destrossar tots dos quan van construir la nova variant de l’autopista. I, pel mateix preu, també es van carregar mig bosc. Això va provocar que el llop es quedés sense el seu hàbitat natural i me’l vaig haver d’emportar a casa. M’ho va demanar ell mateix quan es va adonar que els funcionaris de la gossera municipal li anaven al darrere per «salvar-lo». No em va saber greu acollir-lo, és cert que me les havia fet de tots colors però és que aquesta era la seva feina al conte. En el fons i després de tants anys de fer veure que me’l creia quan, ajagut al llit, intentava fer-se passar per l’àvia, el vaig acabar estimant i per això no vaig dubtar quan em va demanar que l’ajudés a buscar un nou lloc on viure. I, a més, tots dos hi hem sortit guanyant perquè ara, quan vull tornar al bosc de l’àvia (al que queda d’ell, almenys) sempre li demano que m’acompanyi. Per arribar-hi s'ha de fer un tomb de gairebé tres quilòmetres per trobar l’únic pas que van deixar sota l’autopista i no seria segur anar tanta estona caminant sola. El llop ja no hi és, però de depredadors en continuen sortint d’on menys t’esperes. L’única cosa bona d’aquesta llarga marrada que ens toca fer, és que passem molt a la vora de les cabines on cobren el peatge de l’autopista i ara allí hi treballa el caçador. A ell també el van deixar sense feina quan van fer les obres, però va tenir més sort que el llop i no es va quedar a l’atur perquè és tiet del tinent d’alcalde d’urbanisme i aquest li va aconseguir un lloc a la concessionària d’autopistes. No és una feina que li agradi massa, estar tot el dia tancat dins una cabina de peatges es fa pesat per algú acostumat a treballar en plena natura però fa el cor fort pensant que, amb vista a la jubilació, és molt millor tenir una feina fixa que no continuar sent autònom com abans. Quan el llop i jo hi passem, sempre ens saluda i tots tres estem molt contents de veure’ns ni que sigui de lluny separats per la tanca metàl·lica que rodeja tota l’autopista. Alguna vegada he pensat que podria convidar-lo a venir a casa i fer un berenar tots tres junts per parlar dels vells temps, però no goso proposar-li perquè em sembla que, tot i que ho intenten dissimular, entre ell i el llop encara queden temes pendents i potser la trobada seria un pèl tensa. De moment, val més continuar veient-nos només de tant en tant quan el llop i jo ens posem d'acord per tornar a visitar la casa de l’àvia. I dic de tant en tant perquè cada cop ens fa menys gràcia tornar-hi per tot el que va passar. Quan li van dir a l’àvia que havia de marxar de la seva cabana perquè quedava inclosa en la zona de limitació d’edificabilitat al voltant de l’autopista, ella s’hi va negar en rodó. No va voler vendre de cap manera i va jurar que només la traurien morta de casa seva. No patiu, no va anar així. El que va passar és que el govern va considerar l’autopista com obra d’utilitat pública i va signar un decret d’expropiació. L’àvia va ser desallotjada pels mossos i ara viu a la residència del poble. La vaig a veure molt sovint, tot i que ja no em reconeix ni recorda com em dic. En canvi, del llop no se n'ha oblidat i li fa moltes festes cada cop que li porto. Tornant a la cabana, cal explicar que finalment no la van enderrocar perquè, abans que hi entressin les excavadores, uns ocupes s’hi van instal·lar i la llei diu que a ells, com que no  tenen cap dret de propietat, no se’ls pot expropiar i, per tant, no se'ls pot fer fora. En conseqüència, l’autopista es va construir amb aquella gent vivint a la casa que abans havia estat de l’àvia i van ser ells els que van rebre la indemnització per haver hagut de suportar els sorolls i les molèsties de tots aquells mesos d'obres. No eren mala gent, malgrat que mai em van deixar entrar a dins la cabana per por que la reclamés, no els feia res deixar-me passejar pel jardí quan hi anava de visita. Ara ja no hi són, van marxar a un xalet abandonat de la nova urbanització que va quedar a mig fer quan el promotor es va arruïnar. La cabana sí que hi és, encara aguanta tot i que fa llàstima de veure. Pocs dies després que els ocupes marxessin, van entrar-hi uns vàndals que van arrasar amb tot el que tenia algun valor: les portes, les finestres, els cables elèctrics, les canonades i les aixetes de l’aigua... És per això que cada vegada hi anem menys, em cau l’ànima als peus quan veig aquell esquelet d’obra ple de pintades i recordo el que havia estat. I al llop li passa el mateix, no em diu res però li veig la tristesa als ulls. Tots dos quedem sense paraules davant aquell espectacle lamentable. No parlem de tan aclaparats que estem, però és que ni que no ho estiguéssim tampoc obriríem boca perquè no serviria de res. Simplement, no ens entendríem perquè el soroll continu dels cotxes i camions que passen per l'autopista és eixordador. És el que té el progrés... que no s’atura mai.

dilluns, 11 de gener del 2021

Joc de Ment - 028

ENDEVINACIÓ CALCULADA



- Una calculadora
o
- Un full de paper i un bolígraf



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



El mag intentarà endevinar l’edat d’un dels espectadors a partir del resultat d’alguns càlculs aritmètics que la “víctima” haurà de fer en secret. Amb aquesta intenció, el mag facilitarà a l’espectador una calculadora (o un paper i un bolígraf) i li demanarà que segueixi les instruccions següents sense ensenyar els seus càlculs en cap moment:

1. Escriu la teva edat (Per exemple: 52)
2. Multiplica per 2 (52 x 2 = 104)
3. Suma 5 (104 + 5 = 109)
4. Multiplica per 50 (109 x 50 = 5450)
5. Resta 365 (5450 – 365 = 5085)
6. Pensa un nombre natural N menor de 100 (Per exemple: 16)
7. Suma N a l’últim resultat (5085 + 16 = 5101)
8. Digues el resultat final (En l’exemple: 5101)

Arribats a aquest punt, el mag ja sap l’edat de l’espectador i la diu immediatament. Però, per si amb això no n'hi hagués prou, a continuació també endevina el número N que l’espectador havia pensat uns minuts abans.





dilluns, 4 de gener del 2021

GUEMATRIA



Al seu llibre NUMEROMANÍA: NÚMEROS, MÍSTICA Y SUPERSTICIÓN (Debate - 2009), Lamberto García del Cid defineix la GUEMATRIA com una forma de la numerologia que consisteix a donar valor numèric a les lletres d’un alfabet i després cercar connexions entre paraules, o conjunts de lletres, que tinguin el mateix valor.

Una de les facetes que ofereix aquest procés és assumir que els nombres adquireixen el valor simbòlic de la paraula que representen. Per exemple, el 888 es considera el número de Jesús i és per aquest motiu que se li atribueixen connotacions favorables. Aquest resultat s’obté atorgant un valor determinat a cada lletra i sumant-los. Així JESÚS en grec s’escriu ΙΗΣΟΥΣ i, segons la taula generalment acceptada per a la guematria clàssica (veure imatge que encapçala aquest post), aquestes lletres gregues tenen, respectivament, els valors següents: (10 + 8 + 200 + 70 + 400 + 200). El total ens dona, efectivament, 888. Això atorga, dins el món cristià, unes qualitats positives a aquest número associat a Jesucrist que, d’alguna estranya manera, també es farien extensives a qualsevol altra paraula que tingui el mateix valor numèric.
Un altre aspecte diferent de les possibilitats que ofereix aquest càlcul numèric el veiem en l’exemple següent. En hebreu, el mot ISRAEL (ישראל) té un valor de 541 i aquest és exactament el mateix valor que sumen les lletres de la frase «El Senyor és present en aquest lloc» pronunciada, segons la Bíblia [Gènesi 28,16], per Jacob després de somiar amb la Terra Promesa. En conseqüència, la guematria ens donaria la resposta geogràfica a l’enigma bíblic.

La pràctica de la guematria és molt antiga i era utilitzada com un mètode endevinatori o per a pràctiques supersticioses i religioses tant a la Grècia o la Roma clàssiques com al món àrab i també entre els primers cristians que la feien servir a l’hora de predicar. El seu origen, però, és jueu (en hebreu, «Guematria» significa, literalment, «Càlcul alfabètic» o «Càlcul numèric dels mots») i és una pràctica estretament relacionada amb la Càbala.
La CÀBALA és el conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, que van sorgir entre els rabins jueus medievals que buscaven una interpretació teosòfica de certs elements de la tradició religiosa jueva. Per algunes d’aquestes interpretacions feien servir també la guematria com a mètode de numerologia cabalística.
Per exemple, un dels seus reptes era la recerca del número de Déu. Segons el gnòstic Basílides, el Déu Suprem de la Gnosi reunia dins d’Ell els 365 déus secundaris que regeixen sobre els dies de l’any i, per altra banda, d’Ell procedeix el poder màgic de les 7 vocals, les 7 notes de la gamma, els 7 planetes, els 7 metalls (or, plata, estany, coure, ferro, plom i mercuri) per això el nom de Déu havia de sortir d’aquests dos números màgics. D’aquesta manera, va arribar a la conclusió que ABRAXAS (o ABRASAX) era la solució buscada doncs és un mot de 7 lletres amb un valor de 365 (ΑΒΡΑΞΑΣ = 1 + 2 + 100 + 1 + 60 + 1 + 200 = 365). Partint d’aquest valor de referència, els gnòstics van dedicar-se a la recerca de Déu estudiant altres noms o frases que també valguessin 365. Per altra banda, sembla que d’aquest ABRAXAS és d’on prové el mot cabalístic ABRACADABRA, al qual se li suposen poders màgics i guaridors.


A l’època contemporània, la numerologia s’ha modernitzat. S’han substituït els idiomes arcaics com el grec o l’hebreu per altres de més propers i s’hi han adaptat les regles. En aquest sentit, cal citar el nord-americà d’origen hebreu Joshua S. Persky que l’any 1988, amb el pseudònim Peter K. Peterson, va publicar «ENGLISH IS GEMATRIA», una obra on aplica el sistema de donar a cada lletra de l’alfabet anglès un valor consecutiu (A = 1, B = 2, ..., Z = 26) i fer els càlculs corresponents per obtenir resultats tan notables com que Christ, Power i Glory sumen les tres 77 o que Israel i Zion estan relacionats perquè els dos mots sumen 64. També troba coincidències fora de l’àmbit religiós: Lock (pany) i Key (clau) [41 punts]; Mathematical i Arithmetic [106]; Energy i Nuclear [74]; Genius (geni) i Madness (bogeria) [75]. Fins i tot, arriba a afirmar que la circumferència d’un cercle de radi 1 ha de valer 2Pi perquè Circle [50] = 2 x Pi [25].

Una forma diferent de jugar amb la guematria la proposa Dmitri Borgmann amb la seva recerca de les «paraules equilibrades». Seguint els valors proposats per Peterson, podem calcular que el valor mitjà de les lletres de l’alfabet és 13’5 i una paraula serà més equilibrada com més s’aproximi a aquest valor. Així, el mot LOVE és perfectament equilibrat perquè les seves quatre lletres sumen 54 i 54 / 4 = 13,5.

Un altre repte d’aquesta guematria lúdica és el d’aconseguir un sistema de valors (diferents segons cada idioma) que permetin equiparar el màxim número de xifres amb el seu nom. Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens diu que en català, les equivalències (A = 0, N = 7, T = 1, C = 12, O = 8, U = -6, D = 2, Q = -1, V = -9, E = 14, R = -4, Z = -18, I = 22, S = -8) permeten arribar fins al número 11. De manera que zero = 0, un = una = 1, dos = dues = 2, tres = 3, quatre = 4, cinc = 5, sis = 6, set = 7, vuit = 8, nou = 9, deu = 10 i onze = 11.

En definitiva, als nostres dies la guematria ha esdevingut un entreteniment numèric que ha deixat enrere l’esoterisme i les capacitats endevinatòries. Tot i així, encara podem trobar resultats sorprenents com quan comprovem, aplicant els valors de la guematria simple d’en Peterson, que l’expressió «Llibertat Catalunya» [197 punts] no és compatible amb «Regió espanyola» [162 punts] ni tampoc amb «Comunitat autònoma» [216 punts] però, en canvi, quadra perfectament amb «República independent» que també suma 197 punts. Una coincidència?. Potser sí, però no em negareu que hi ha coincidències que semblen fetes expressament.