JOC DE MENT - 023

LA FLOR MÀGICA

- Un grapat de monedes

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

Utilitzant un nombre de monedes suficient, el mag dibuixarà una flor sobre la taula formant un cercle que representarà la corol·la d'on partirà una línia vertical que farà de peduncle o cua. El nombre de monedes necessari no importa, sempre que permeti crear correctament les dues parts de la flor. En el següent exemple, s'han usat 15 monedes (11 a la corol·la i 4 al peduncle):

Una vegada la flor queda enllestida, el mag es gira d’esquena i demana a un espectador que pensi un número qualsevol amb l'única condició que sigui més gran que el nombre de monedes que formen la cua [en l'exemple, hauria de ser major de 4]. Aquest número és el que l'espectador (sense dir res) començarà a comptar, assenyalant les monedes d'una en una, partint de la base de la cua i entrant dins la corol·la en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si el número triat és tan alt que obliga a donar més d'una volta al cercle de monedes, l'espectador continuarà comptant mentre gira al voltant de la corol·la tot el que calgui sense tornar a baixar pel peduncle. D'aquesta manera, el número que ha triat l'espectador (i que només sap ell) el portarà fins a una moneda concreta [en l'exemple, si hagués triat el 21, el compte hauria acabat, després de fer una volta i mitja, a la moneda situada dalt de tot de la imatge].

A continuació, l'espectador repetirà novament el seu compte començant per aquesta última moneda que ha tocat però ara ho farà seguint el sentit de les agulles del rellotge (és a dir, al revés que abans). Aquest procediment el portarà fins a una altra moneda [en l'exemple, comptant 21 des de la moneda superior arribem a l'única de la imatge que mostra la cara]. Per acabar, l'espectador amagarà un petit tros de paper sota aquesta última moneda i haurà acabat la seva feina.

El mag es girarà i, tot i que no sap quin és el número triat per l'espectador ni ha vist (ni ha sentit) res del procediment que aquest ha seguit, endevinarà a la primera quina moneda amaga el tros de paper.

No importa el número escollit per l'espectador, el compte acabarà sempre en el mateix lloc perquè només depèn del nombre de monedes que hem fet servir per formar la flor. En el nostre exemple, la moneda escollida sempre serà la que mostra la cara en la imatge, sigui quin sigui el número que comptem. Per repetir el truc, podem afegir (o treure) algunes monedes a la cua de la flor per així provocar que el compte acabi en una moneda diferent.

Relats Conjunts de la Carme - AGOST (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest agost ens proposa que escrivim un relat inspirat per una fotografia de la cúpula de la Fortalesa de Sant Julià de Ramis (Gironès):

EXPERIÈNCIA MULTISENSORIAL

Bon dia i benvinguts. Esteu a punt d’entrar dins la «Cúpula dels Sentits»® per viure una experiència única i irrepetible. Construïda amb materials d’última generació que incorporen els avenços tecnològics més innovadors al nostre abast, aquesta sala és capaç de portar els nostres sentits fins a nivells impossibles d’assolir fora d’aquí.

Permeteu que us recordi que, segons la classificació tradicional, les persones tenim cinc sentits bàsics per poder copsar els diferents aspectes del medi que ens rodeja: VISTA (les imatges que percebem quan les ones electromagnètiques de la llum visible ens arriben als ulls), OÏDA (els sons produïts per l’acció de les vibracions acústiques dins les nostres orelles), OLFACTE (les olors que ens arriben a través del nas), GUST (els sabors que descobrim quan s’activen les papil·les gustatives de la llengua) i TACTE (la percepció de la pressió sobre la nostra pell). A aquesta llista clàssica, actualment també s’hi afegeixen unes altres sensacions que percep el nostre cos i que anomenem sentits addicionals. Els més destacats són: EQUILIBRIOCEPCIÓ (sensació de l’equilibri que ens permet caminar sense caure), NOCICEPCIÓ (percepció del dolor), TERMOCEPCIÓ (que ens permet notar els canvis de temperatura) i PROPIOCEPCIÓ (percepció del nostre propi cos i de la situació de les diverses parts que el componen).

Com us he començat a explicar abans, la nostra «Cúpula dels Sentits»® està pensada fins a l’últim detall per potenciar-los tots i cadascun d’ells, portant-los al màxim nivell. Al principi de la visita us col·locareu fent rotllana a tocar de la paret circular que sosté la cúpula. Des d’allí podreu admirar el doll de llum que entra per l’obertura del sostre i que es reflecteix omplint l’espai de manera meticulosament calculada per oferir tota la gamma de l’escala cromàtica, veureu colors que ni podeu imaginar que existeixen [vista]. Al mateix moment i gràcies a desenes d’altaveus estratègicament distribuïts per tota la sala, escoltareu una selecció de sons orgànics naturals que us transportaran, en un viatge gairebé interdimensional, a llocs sonors desconeguts fins aquell instant [oïda]. Immediatament, s’hi afegirà una nova sensació gràcies a l’acció de les selectes olors que desprenen les plantes i flors que pengen del sostre [olfacte]. Sadollats aquests tres primers sentits, l’experiència es completarà amb la degustació d’uns plats exquisits [gust] que el nostre xef ha triat expressament per fer-vos arribar a un èxtasi sensorial d’un nivell que, us ho asseguro, esdevindrà insuperable.

No patiu que no he oblidat els altres sentits de la llista. Tots ells entraran en joc alhora en un extraordinari i apoteòsic final de festa que us costarà d’oblidar. En un moment determinat, retirarem els plats de l’àpat, elevarem les plantes aromàtiques, apagarem el so ambient i substituirem la llum zenital per uns focus que il·luminaran només pista central. Quan això passi, entraran a la sala uns nois uniformats equipats amb material antidisturbis que, a empentes i cops de porra [tacte], us convidaran a anar cap a la zona il·luminada central. El terra d’aquest espai ha estat polit a consciència i tractat amb un producte extralliscant; en conseqüència, notareu de seguida que rellisqueu i que teniu moltes dificultats per mantenir-vos drets [equilibriocepció]. Pel vostre compte o amb l’ajuda dels nostres amables empleats que en cap moment deixaran de colpejar-vos amb les porres, acabareu caient tots per terra donant-vos una gran patacada final. Aquest últim cop serà força contundent gràcies al formigó especialment reforçat amb què està construït el sòl i s’afegirà als que haureu rebut fins aquell moment produint-vos una fiblada extremadament dolorosa [nocicepció]. A continuació ve la part més divertida; quan tots esteu a terra, els nostres empleats marxaran i haureu d’intentar aixecar-vos sense ajuda. Com ja podeu suposar, no serà una feina fàcil perquè no podreu evitar relliscar contínuament. L’esforç que hi posareu i la vergonya que sentireu provocarà que us pugi la temperatura i notareu com us acaloreu [termocepció]. Tot i això, no us heu de preocupar gens perquè finalment tothom (ni que sigui arrossegant-se) aconsegueix sortir de la pista central i podreu abandonar la sala amb total percepció de la situació (més o menys adolorida) del vostre cos [propiocepció]. Amb aquesta última sensació, l’experiència es donarà per finalitzada i acabarem la visita passant per la botiga on podreu adquirir un bonic record d’aquesta excursió. Us recomano els carquinyolis, són boníssims...

Els llibres d'en Jan McPetit [2020] (II)

Continuo aprofitant els mesos d'estiu per publicar (cada segon divendres de juliol. agost i setembre) algunes ressenyes de llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.
Avui toca una altra novel·la històrica que ens porta a la Barcelona de principis del segle passat...

L'HOSPITAL DELS POBRES (Tània Juste - 2014)

La novel·la comença l’any 1892 quan un nadó és abandonat al torn dels expòsits de la casa de Maternitat de Barcelona i acaba el gener de 1939 amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital catalana que provoca que aquell mateix personatge hagi d’abandonar el nostre país per anar a l'exili d’igual manera que tants altres combatents republicans de la Guerra Civil espanyola. Mentre van transcorrent aquests 47 anys, l’autora ens explica la vida dels diversos protagonistes del llibre amb el rerefons comú de la construcció del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

És una novel·la interessant on es barregen els personatges de ficció amb d’altres de reals que, en major o menor grau, reconeixem. Un altre punt a favor és la manera com les vicissituds de la trama novel·lada s'embranquen amb els esdeveniments històrics reals que es van succeint, convertint la lectura en un repàs molt amè de la història d’aquells anys a cavall dels segles XIX i XX. Personalment potser m’esperava, donat el títol de l’obra, trobar-hi més «protagonisme» del mateix hospital i de la seva construcció que sovint queda, com he dit abans, només com el teló de fons que permet unir als personatges. Aquest fet, va provocar que al principi lectura em coixegés una mica però, un cop acabada, puc dir el regust final és positiu i que m’ho he passat bé llegint el llibre.

La fotografia està feta davant de l’Institut Pere Mata a Reus (Baix Camp). Un centre mèdic realitzat a les acaballes del segle XIX per Lluís Domènech i Montaner, el mateix arquitecte modernista que, uns anys més tard, s’encarregaria del projecte constructiu de l’Hospital de Sant Pau aplicant els coneixements, mèdicament innovadors, que ja havia utilitzat en aquest hospital psiquiàtric reusenc.

TRENCACLOSQUES

El mot TRENCACLOSQUES té, al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2), dues accepcions:

1 m. [LC] Problema, endevinalla, de difícil solució.
2 m. [JE] [LC] Joc consistent en un conjunt de peces, regulars o irregulars, de cartó o altra matèria, que cal combinar per a formar una figura.

També es pot anomenar TRENCACAPS i, sobretot pel que fa a la segona accepció, s'ha popularitzat la denominació PUZLE (de l'anglès, PUZZLE).

Hi ha diverses variants d'aquest joc d'ordenar peces però, en el camp de l'enigmística i els passatemps, un dels més utilitzats per proposar problemes per resoldre és el TANGRAM. Màrius Serra dedica a aquest trencaclosques xinès, tot un capítol del seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) que us resumeixo a continuació:

TANGRAM
Clàssic trencaclosques xinès basat en una de les branques més antigues de la matemàtica recreativa: els problemes de dissecció. A partir d’un simple quadrat, s’obtenen set figures anomenades TAN: dos triangles grans, un de mitjà, dos triangles petits, un quadrat i un romboide. Tots els vèrtexs resultants presenten angles múltiples de 45 graus, de manera que, si atorguem un valor 1 al costat del quadrat inicial, tots els segments interiors tindran quatre únics valors: u, dos, arrel de dos i dos arrel de dos. Les infinites possibilitats combinatòries dels set tans fan del joc un trencaclosques màgic que permet diverses construccions. [...]
Al tangram s’hi pot jugar de diverses maneres. Si el situem en un estoig quadrat, el sol fet de guardar les set peces ja és un trencaclosques considerable. Els matemàtics més empedreïts, però, es dediquen a resoldre la diversitat de problemes de geometria combinatòria que els set tans plantegen. Els simples consumidors del joc hi juguen des de dues perspectives: la constructiva o la deductiva. En el primer cas, es tracta d’elaborar una figura original que recordi un animal, una persona o un objecte; cal fer servir totes les peces i no n’hi pot haver cap que no estiguí en contacte amb les altres. Les possibilitats són més grans del que sembla; Martin Gardner, per exemple, elaborà una divertida caricatura tangramàtica de Richard Nixon en una de les seves famoses columnes a la revista "Scientific American". Els problemes de tangram, en canvi, proposen figures impreses en les quals no es distingeixen els límits de cada tan. De manera que cal esbrinar la posició exacta de cada peça dins d’aquella figura.
Moltes enciclopèdies antigues daten l’origen del tangram en la inimaginable Xina de fa 4.000 anys, a remolc de les asseveracions d’un peculiar britànic enamoriscat d’Orient. Sam Loyd publicà l’any 1903 un llibret —una autèntica joia de bibliòfil, avui— anomenat "The Eighth Book of Tan". La seva fabulosa tesi és que els xinesos compilaren fa 4.000 anys set llibres de tangrams, cadascun dels quals contenia més de 1.000 dissenys diferents de figures elaborades amb les set peces del trencaclosques. [...] Martin Garner, els anys seixanta, va demostrar que Loyd havia inventat tota aquella romàntica història. Resulta que cap erudit xinès no havia sentit parlar mai de tans ni del tangram. A la Xina, el joc és conegut com "txi-txiac tu" («pla de 7 enginyós») i no sembla haver nascut més enllà del segle XIX. De fet, el document més antic publicat a la Xina data de 1803 i se suposa que va provocar un fenomen equiparable al cub de Rubik durant la dècada de 1980...

Per acabar, us proposo uns Problemes de Tangram clàssics per si us ve de gust intentar solucionar-los:

---

GLOSSARI:

• Tangram
• Trencaclosques

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: