GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 31 de desembre del 2009

Endevinalla 144

E144.- Culejant, culejant vaig néixer; / culejant, culejant, moriré; / i quan seré dins de la fossa / encara culejaré.

dimecres, 30 de desembre del 2009

194.- Les sabates d'en Marc

194.- En Marc té 3 parells de sabates iguals però de diferent color (unes negres, unes blanques i unes vermelles). És tan desorganitzat que les posa dins l'armari sense cap ordre i cada matí n'agafa un parell buscant les de mateix color, però aquest matí no té llum a la seva habitació i no pot veure el color de les sabates. Quantes n'ha de treure com a mínim per encertar a agafar una parella correcta?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler "

dimarts, 29 de desembre del 2009

Endevinalla 143

E143.- Verda al camp, blanca a la plaça / i molt feinadora a casa. / Un estri que mai no es passa i / un estri que sempre passa.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Mireia "

dilluns, 28 de desembre del 2009

193.- La protectora d'animals

193.- Una protectora d'animals en té 10, entre gossos i gats. Cada dia gasta 56 racions de menjar. Si sabem que cada gos menja 6 racions per dia i els gats en mengen 5, pots dir quants gossos i quant gats hi ha?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

XAREL-10 ACABA

Fins aquí hem arribat!

Sé que molts penseu que m'agrada proposar-vos enigmes i que em diverteixo fent el blog, de fet jo mateix ho he dit més d'una vegada, però no us puc enganyar més. Tot és una mentida!

Tot va començar de broma però ja fa setmanes que no dormo pensant si us agradaran els enigmes, si l'hora de la publicació farà enfadar algú, etc, etc.

Però la gota que ha fet vessar el got ha estat el Encreuat Temàtic de Nadal que vaig fer expressament per aquella data tan assenyalada i que ni heu provat de solucionar. En aquells comentaris fins l'ASSUMPTA, que tots sabem que és una bellíssima persona, s'atreveix a renyar-me.

I he pensat que potser té raó en fer-ho, així que no veig cap altra solució que posar el punt i final.

Tinc els enigmes d'aquesta setmana programats, però em pensaré si els publico o no (seria bonic acabar l'any bé, però no sé si val la pena).

Els que si tinc força clar, és que
XAREL-10 ACABA


Editat a les 20:00
Ara que fa 12 hores justes que he publicat l'apunt me n'adono que no ha sortit complet. Coses de Blogger segurament. Bé com mai és tard per arreglar-ho, ho faig. L'apunt original acabava així:

El que si tinc força clar, és que
XAREL-10 ACABA
DE FER-VOS UNA INNOCENTADA

Com gairebé tots vosaltres heu descobert de seguida, per altra banda.

No tinc cap intenció de tancar el blog, i si un dia ho faig (que no hi ha res que sigui etern) el que és segur que no ho faré perquè m'hagi enfadat amb vosaltres. :-DD

diumenge, 27 de desembre del 2009

Versos De Tardor (Ed. PETROPOLIS)


Ja tenim aquí el llibre "VERSOS DE TARDOR", un recull de poemes de tema tardorenc sorgits d'un dels Jocs Literaris d'en Jesús M. Tibau.

L'editorial PETROPOLIS l'ha editat amb el número 5 de la Col·lecció Nou Món i ens el posa a la nostra disposició. Podem descarregar-lo gratuïtament en format pdf o encarregar-ne la versió en paper.

La col·laboració de XAREL-10 va ser el següent sonet que ja vaig publicar aquí en el seu moment i que ara podeu trobar també a la pàgina 34 d'aquest llibre:

Fer un sonet no és complicat,
costa més trobar la inspiració
i més si les idees s'han assecat
com les fulles que hi ha a la tardor.

La tardor a molta gent inspira:
les fulles, els colors, la melangia...
però em costa trobar la guspira
quan la nit dura més que el dia.

És qüestió de posar-hi moltes ganes
intentant ser força original
i no cal ni pensar en baranes
per trobar un bon apariat final:

La tardor ja ha arribat,
i ningú sap com ha estat!

dissabte, 26 de desembre del 2009

365 contes (209.- A LA XARCUTERIA)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any
Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.

Si hi entreu avui, hi podreu llegir el sisè dels meus contes:

A LA XARCUTERIA

- Qui és ara?
- Jo, posa'm 100 grams d'encenalls de pernil que he de fer bledes per dinar i el nen no se les menja si no se les passo per la paella.
- Si són per això, li posaré d'aquest pernil que tinc d'oferta...
- No, no! Posa'm del de sempre que només faltaria que a més de fer-li un plat a part a sobre no li agradés.
- Vol dir que no el malcria massa?
- A vegades em sembla que si. Pensa que no hi ha menjada que no li hagi de fer un menú diferent. Ja ho diu son pare que casa nostra sembla un hotel.
- Doncs això ja ho tenim. Vol alguna cosa més?
- Res més que avui tinc pressa, just aquest matí han de portar la nova habitació del nen i com ell encara estarà a l’institut he de ser aviat a casa. Només espero que no hagi triat un llit d'aquells tan baixos, que cada vegada em costa més ajupir-me.
- Però, senyora Angelina, vostè encara li ha de fer el llit al seu fill? Potser que s'espavili, no? Que no és cap criatura!
- Ja ho sé, però si se'l fa ell mateix el deixa de qualsevol manera. Més m'estimo fer-ho jo i així aprofito també per recollir-li la roba bruta que si fos per ell no caldria rentar-la mai. I no m'entretinc més que han d'estar a punt d'arribar els dels mobles i si no poden descarregar avui, el nen estarà de morros tota la setmana. Apunta'm el pernil que ja t'ho pagaré demà. Bon dia tingueu.
- No pateixi, senyora Angelina, ja ho trobarem i que tingui un bon dia. Qui és ara?
- Jo! Em posarà un fuet i un quart de bacó fumat si us plau. I perdoni que m'hi fiqui, però aquesta senyora que ha marxat no és molt gran per tenir encara un fill adolescent?
- Adolescent? Res d'això, si ja deu tenir prop dels quaranta anys!
- No ho entenc, que no ha dit que anava a l'institut?
- Ah!. Això si, el fill de la senyora Angelina va a l'institut però és perquè n'és el director!

(Relat amb 365 paraules justes)

divendres, 25 de desembre del 2009

XAREL-10 guanya el SEMÀFOR D'OR 2009


No sé si tots coneixeu el blog "EL SEMÀFOR", el porta en CORO el blogaire més jove dels que conec i, entre moltes altres coses força interessants, cada any atorga els PREMIS SEMÀFORS D'OR als blogs que més li agraden.

Doncs en l'edició d'enguany XAREL-10 ha rebut el Premi al BLOG DIFERENT i us ho faig saber perquè em fa molta il·lusió rebre, un dia com avui, aquest regal de Nadal.

Gràcies, CORO.

Encreuat Temàtic 003



QUINES PARAULES FALTEN?

Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules (en aquest cas hauríem de dir que són set conceptes formats, cadascun d'ells, per dues paraules)...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)

Com haureu suposat, no és cap casualitat que aquest Encreuat Temàtic aparegui un dia com avui com tampoc ho és que us posi aquesta "pista" en forma de vers de Nadal

LES FIGURES DE FANG
(Ramon Muntanyola)

Jo tinc un pessebre
Petit i lluent,
De suro i de molsa
Tot blanc, tants de bens.
Figures i cases
d’argila i paper,
corrals amb gallines,
de bous i un pagès.
Tres dones que renten
amb l’aigua d’un rec,
i una altra que fila
i un vell que té fred.
Pastors que es desvetllen
d’un somni serè,
i uns àngels que canten
d’un núvol encès.
Jo tinc un pessebre
bonic com cap més.

BON NADAL



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 24 de desembre del 2009

Pessebre Blogaire 2009


Ja tenim aquí el primer PESSEBRE 2.0, un pessebre blogaire creat per l'amic Món del blog La Garrofa de Montroig a partir de les figures que hem aportat 59 blogaires.

El resultat és aquest fantàstic vídeo per on van desfilant totes les nostres figuretes de pessebre, XAREL-10 hi ha participat amb el REI MAG BLANC (que ja se sap que mags i enigmes sempre van junts).


Vull aprofitar l'ocasió per desitjar-vos un BON NADAL i per fer-ho he escollit un poema nadalenc que m'agrada molt i que, encara que segur que coneixeu, no està malament tornar a recordar:

HO SAP TOTHOM I ÉS PROFECIA
(J.V. Foix)

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia.
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
enllà del somni ho repetia.
L'aigua dels astres mitjancers
i els vidres balbs d'una establia
tota d'arrels, al fosc d'un prat:
a cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
hi cullen plomes per les ales
i algues de sol, i amb veu d'albat,
criden per l'ull de les escales
que a cal fuster hi ha novetat.

Els qui ballaven per les sales
surten i guaiten, des del moll,
un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
que amaga els tints en bucs d'escata
quan crema l'arbre dels escrits;
al capità d'una fragata
li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
clamen, somnàbuls, pel serrat:
a cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
i les rialles dels captaires
solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
a cal fuster hi ha novetat.

El roc dels cims escampa flaires,
i al Port mateix, amb roig roent,
pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
dels anys revolts, a un cap de plaça,
i el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
i els pescadors faran un bol,
tot és silenci al ras de raça
quan els ho diu l'autoritat:
a cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
salten contents, a llur manera,
i els de la Selva s'han mudat;
amb flors de fenc calquen a l'era:
a cal fuster hi ha novetat.

De Pau i Palau-saverdera
porten les mels de llur cinglera
i omplen els dolls de vi moscat.
Els de Banyuls i els de Portvendres
entren amb llanes de mars tendres
i un raig de mots de bon copsar
pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
amb sang barrada en drap de cendres,
clamen dels dalts del pic nevat:
a cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
amb olis nous de llibertat;
una veu canta en recompensa:
que a cal fuster hi ha novetat.

Des d'Alacant a la Provença
qui mor no mor, si el son és clar
quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
tots anuncien la ventura,
les Illes porten el saïm,
i els de l'Urgell, farina pura:
qui res no té, clarors del cim.
La fe que bull no té captura
i no es fa el Pa sense el Llevat:
a cal fuster hi ha novetat.

BON NADAL,
AMICS I AMIGUES

Endevinalla 142

E142.- Des del cel Nostre Senyor / cria una planta a la terra / que és peluda per dins / i per fora té costelles.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dimecres, 23 de desembre del 2009

192.- El barquer, el llop, la cabra i l'enciam

192.- Un barquer ha de passar a l'altra banda del riu: un llop, una cabra i un enciam. Només pot transportar un passatger per viatge i no pot deixar sense vigilància el llop amb la cabra o la cabra amb l'enciam, ja enteneu el perquè. Podeu ajudar al barquer a fer la feina?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme "

dimarts, 22 de desembre del 2009

Endevinalla 141

E141.- Una cambra fosca, fosca, / tota plena de pedaços, / dintre d'ella viu la mort / i l'home la du en sos braços.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire "

dilluns, 21 de desembre del 2009

191.- Usatge dera lengua aranesa

191.- En un petit poble dels Pirineus a prop de la Vall d'Aran, ens diuen que un 70% dels habitants parlen català i un 60% parlen l'aranès. Si sabem que tots els habitants parlen almenys una de les dues llengües, quants n'hi ha de bilingües?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire i Quim Soler "

dissabte, 19 de desembre del 2009

Blocaire Invisible 2009


S'apropa el Nadal i torna el BLOGAIRE INVISIBLE. Una iniciativa que jo vaig descobrir l'any passat quan feia poc més de dos mesos que havia inaugurat el meu bloc i m'hi vaig apuntar. Va ser una bona idea: Durant quinze o vint dies m'ho vaig passar molt bé deixant i rebent pistes, pensant el regal que havia de fer i esperant el regal que em farien a mi, però sobretot m'ho vaig passar molt i molt bé descobrint una colla de blogs nous, molts dels quals encara formen part de la Meva Blogosfera.

Per tant, no podia deixar d'apuntar-me al BLOCAIRE INVISIBLE 2009 tal com hem fet 77 blogaires. De moment, només sé de quin dels altres 76 en sóc el seu Blogaire Invisible i també sé que entre els 75 que queden hi ha el Meu Blogaire Invisible, que ja m'ha visitat conservant l'anonimat (almenys de moment ;-D).

Per tant és hora de començar a jugar i per això tindrem aquest post que enllaçat des de la imatge de la barra lateral serà on aniré actualitzant les meves pistes cada dos o tres dies. I si és hora de començar doncs millor que comencem:

19.12.2009: Dimecres passat vaig rebre l'e-mail del VEÍ que m'informava del blog que m'ha tocat aquest any. Ja l'he visitat i li he deixat un missatge anònim. Avui us dono la primera pista: És un blog que no coneixia i per tant no surt a la Meva Blogosfera. (PISTA 1).
I parlant del Meu Blogaire Invisible, ahir va tornar a visitar-me i em va dir que m'havia preparat un anagrama. Quina millor ocasió per posar-lo que estrenar els comentaris d'aquest apunt, no? :-DD

22.12.2009: Avui i mentre m'espero que em toqui la loteria, us deixo una altra pista sobre el blog al qui li he de fer el regal: La majoria dels seus apunts estan dedicats a un aspecte molt concret de la cultura (PISTA 2).
I ja heu vist als comentaris que el Meu Blogaire Invisible em vol fer treballar i m'envia per e-mail les pistes en forma d'anagrama. No sé si ho fa per marejar-me però m'agrada, encara que he de confessar que el primer el tinc força entravessat però no puc demanar-vos ajuda que m'ho ha prohibit. :-DD

25.12.2009: BON NADAL!. Ni un dia tan assenyalat com avui podem deixar de publicar una pista del BI-09. Aquí la teniu: El blog en qüestió fa temps que funciona, el seu primer apunt és de fa més de cinc anys (PISTA 3).
En quant al Meu Blogaire Invisible em sembla que ja sé qui és, i no per l'anagrama que em va enviar sinó per les pistes que ha deixat al seu blog. Clar que també pot ser dels que encara no han deixat pistes a casa seva (que encara en són uns quants) i aleshores res de res. :-D

28.12.2009: Continuo amb les pistes sobre el blog al qui he de fer el meu regal: El nom del seu blog està format per dues paraules (PISTA 4).
En quant al Meu Blogaire Invisible estic en un stand-by. M'he quedat encallat amb l'anagrama (també s'ha de dir que aquests dies de festa no he estat gaire per la feina de resoldre anagrames :-DD)

31.12.2009: L'últim dia de l'any toca la penúltima pista per descobrir el blog que m'ha tocat: No és un blog de Blooger (PISTA 5).
I ja he confirmat qui és el Meu Blogaire Invisible, per fi (he necessitat dues pistes :-DD) he solucionat l'anagrama que m'havia enviat i això, junt a les pistes que ha penjat al seu blog, ho ha deixat tot ben clar.
L'anagrama en qüestió era "CISTELLA QUE COMPRE". No us poso la solució, a veure si la trobeu més fàcilment que jo. ;-)

03.01.2010: Ja s'apropa el dia D. Dimecres és Dia de Reis, el dia que hem de publicar els nostres regals. Avui deixo la última pista: És un blog en espanyol (PISTA 6).
Fins ara la blogaire que m'ha tocat encara no m'ha descobert, li he deixat algunes pistes al seu blog que no ha desxifrat i segur que no ha passat per aquí perquè si hagués vist les dades que he anat deixant crec que ja m'hauria trobat.
És una llàstima però m'ha semblat que enguany, i malgrat haver batut el rècord d'inscripcions, la animació per trobar els BI-09 ha estat molt menor que l'any passat. Encara avui, a tres dies del final, hi ha blogs on no ha sortit cap pista :-(
No ha estat el cas de La Meva Blogaire Invisible que si ha entrat en el joc, tant al seu blog com enviant-me pistes a mi. He tingut molta sort que em toqués ella. Però encara no us dic qui és, primer us poso el segon anagrama que em va enviar ("BASTÓ DE L'OM"). Tant l'un com l'altre donen pistes sobre el nom del seu blog.

05.01.2010: I fins aquí el BLOGAIRE INVISIBLE 2009. Acabo de programar l'apunt amb el meu regal perquè surti aquesta Nit de Reis a les 00:01, espero que li agradi a la Blogaire que m'ha tocat i que a la fi ja m'ha descobert :-DD. Per això ja puc dir qui és, aquest any m'ha tocat el blog HISTORIAS-TROYANAS.
En quant a la Meva Blogaire Invisible ja vaig dir que feia temps que l'havia descobert i ja és hora que vosaltres també sapigueu qui és. Sota l'anagrama "CISTELLA QUE COMPRE" s'amagava "COMPTE QUE RELLISCA" i "BASTÓ DE L'OM" vol dir "MOLT DE SABÓ", per tant la conclusió era clara i el blog no pot ser altre que GEL DE DUCHA II que tan bé porta l'amiga DUSCHGEL. Demà al matí aniré a recollir el Regal De Reis al seu blog. :-))

06.01.2010: I aquest matí ja hem trobat els regals!!! :-DD

Aquest és el que he fet jo:

I aquest el que he rebut:

FELIÇ DIA DE REIS!!

divendres, 18 de desembre del 2009

Anagrama Lletraferit 008


QUIN LLIBRE ÉS?

Sempre ens han dit que "el saber no ocupa lloc" però no sé si és massa cert perquè a mi, els prestatges de la biblioteca se m'han fet petits i m'ha tocat traslladar uns quants llibres a una altra habitació.

I mentre transportava una de les capses plenes de llibres, aquesta ha anat per terra. No cal que patiu, han aguantat força bé el sotrac però la sacsejada ha provocat que les lletres que formen el títol i el nom de l'autor s'hagin barrejat.

Abans de posar-los a la nova prestatgeria, hauria de desxifrar aquests anagrames i tornar a trobar els títols i els autors originals. Podeu ajudar-me en aquesta tasca i evitar així que hagi de refer tot el catàleg de la meva biblioteca? ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 17 de desembre del 2009

Endevinalla 140

E140.- Sense ésser nen vaig a braç, / quan jo canto omplo d'espant / i parlo amb llengües de foc / sense ésser l'Esperit Sant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire "

dimecres, 16 de desembre del 2009

190.- Un rescat al desert

190.- Un avió s'estavella al mig del desert, per ràdio els diuen que el rescat arribarà en 13 dies i els supervivents racionen l'aigua per tenir-ne prou sense que en sobri gens, els càlculs diuen que toca a raó de 1 litre per persona i dia. El cinquè dia per accident es va abocar una mica d'aigua però també va morir un d'ells per insolació, si sabem que l'aigua al final va durar exactament el que tenien calculat pots dir quina quantitat d'aigua es va abocar?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Kika i Captaire "

139è Joc Literari + Anagrama Lletraferit


XAREL-10 té l'honor de col·laborar aquest dimecres amb el JOC LITERARI d'en Jesús M. Tibau.

Els habituals d'aquest blog ja coneixeu els meus ANAGRAMES LLETRAFERITS que us proposo una vegada al mes (divendres que ve en toca un) on heu de desxifrar uns anagrames que amaguen el títol d'un llibre i el seu autor, doncs avui ens n'hem repartit un amb en Tibau.

A continuació us poso l'anagrama corresponent al TÍTOL DE L'OBRA:

EL GRAN DELTA FA OCEÀ

L'altra part de l'enigma (el nom de l'autor) la trobareu a l'apunt del 139è JOC LITERARI al blog Tens un racó dalt del món, on també hi ha les instruccions per participar-hi.

Només us recordo que per tenir més possibilitats de guanyar el Premi Doble d'aquest mes heu de desxifrar els dos anagrames i enviar el títol del llibre i l'autor que s'hi amaguen a Jesús M. Tibau per e-mail, per tant és MOLT IMPORTANT que aquesta vegada NO deixeu la vostra resposta en els comentaris.

MOLTA SORT a tothom i GRÀCIES Jesús!

dimarts, 15 de desembre del 2009

Endevinalla 139

E139.- És el meu néixer el meu morir, / encara que sens cos i sens ànima, / a cops trobo la calma plàcida / d'aquell que m'arriba a oir; / la meva missió és repetir / el que escolto als demés; / per això sense més ni més / causo tanta basarda i por / que algun tonto i somniador / es creu que Satanàs és.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dilluns, 14 de desembre del 2009

189.- Quants anys té?

189.- En Jan diu: D'aquí a 2 anys tindré el doble d'edat que fa 5 anys. Quants anys té en Jan?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta i Mireia "

diumenge, 13 de desembre del 2009

Enigmes de la vida (13) – UN LLOC ESTRANY


Aquest post és un spin-off de l'apunt de la setmana passada: Enigmes de la vida (12) – UN BITLLET DE 500 €

Recordareu que us explicava la història real d'un home que va anar a comprar dues barres de pa amb 500 € i que quan el botiguer no va voler canviar-li el bitllet ni donar-li la compra sense pagar va marxar molt enfadat, deixant anar una frase final que no us vaig voler dir la setmana passada.

Una altra cosa que no us vaig dir de la conversa, que jo us vaig relatar en català, és que va ser feta íntegrament en espanyol perquè el client era castellanoparlant i el pastisser va canviar immediatament el seu idioma per parlar amb ell. Repeteixo doncs que es tractava d'una persona castellanoparlant, molt enfadada i sense fer-vos esperar més us transcric la frase que va dir quan sortia de la botiga:

Que asquerosa que es esta tierra!

Ho trobeu una reacció lògica a un simple problema que havia tingut amb un botiguer?. A mi no m'ho va semblar per això intentaré analitzar-ho i aprofito per demanar-vos la vostra ajuda en aquesta anàlisi.

En un primer moment, potser us passarà com a mi i pensareu que aquest bon home es referia a Catalunya. Un lloc que, com deia el títol d'aquell programa de TV3, és força estrany i on viu una gent més estranya encara. Gent que ens entossudim en parlar un idioma minoritari i que trobem malament que ens puguin retallar l'estatut que vam votar democràticament i que ens dediquem, com avui mateix, a muntar consultes democràtiques sobre la independència i que...
I per què ho fem tot això? Perquè ens agrada la democràcia i defensar els nostres drets sense negar els drets dels altres?. No, home, no!. La única raó de fer totes aquestes coses no pot ser altra que molestar als no catalans, i per tant és normal que els espanyols que no són catalans es molestin i s'enfadin.

Doncs, ja us dic ara que aquesta seria una deducció precipitada i si arribéssiu a tal conclusió us equivocaríeu de mig a mig perquè pensar això seria suposar que aquests espanyols que no són catalans són uns antidemocràtics que no accepten la normalitat de preguntar a la gent el que pensa i després aplicar el que digui la majoria. I això no pot ser, de cap manera, veritat. No?

En conseqüència només ens queda una altra conclusió possible, quan l'individu en qüestió parlava de “esta tierra” es referia a La Terra en general, al planeta Terra vull dir. I si això ho sumem al detall d'anar a comprar dues barres de pa amb un bitllet de 500 € puc afirmar sense por a equivocar-me que em vaig trobar, cara a cara, davant d'un extraterrestre completament perdut, tant en l'espai com en el temps, i per tant no ens hauria d'inspirar cap sentiment de ràbia sinó, ben al contrari, una immensa llàstima per un persona que viu aquí, treballa aquí, porta els seus fills a les escoles d'aquí... però que es troba a anys llum de casa seva. Una casa que tal com li va passar a Superman amb el seu planeta natal, Krypton, ja no existeix o, encara pitjor, potser no ha existit mai.

O estic molt equivocat i potser els
que anem perduts som nosaltres?

Què en penseu?

dissabte, 12 de desembre del 2009

138è Joc Literari (desembre - 2009)

Des del blog Tens un racó dalt del món ens repten cada dimecres a jugar amb la literatura.

Ha arribat el 138è Joc Literari, que torna a ser un joc creatiu. Aquesta vegada ens demana un petit text, entre 100 i 200 paraules, basat en la imatge que encapçala aquest post.

A mi m'ha sortit una petita peça de teatre breu. L'escena passa en un país imaginari a la redacció d'un diari imaginari que es podria dir “ABCes el MUNDO es una SinRAZÓN”. Hi veiem un periodista atabalat que entra al despatx del director:

PERIODISTA 1: Mira aquesta fotografia que acaba d'arribar de la nostra delegació a Catalunya.

DIRECTOR: Però això és...

PERIODISTA 1: Exacte, hi ha hagut un tsunami a Barcelona. Una gran onada de fang i sorra ha inundat el Zoo. Pobre elefant!. Espero que el salvin!

DIRECTOR: És horrible!. N'hem de fer un article de portada. Encarrega-te'n!.

PERIODISTA 1: Ara mateix truco a Barcelona per recollir informació...

DIRECTOR: No cal confirmar res que la imatge és prou clara. Un tsunami a Barcelona inunda el Zoo causant greus danys als animals...

PERIODISTA 1: Però n'hauríem d'esbrinar les causes, no?

DIRECTOR: Com pot ser que no ho vegis clar?. A Catalunya obliguen a tothom a parlar en català, no?. Doncs és normal que la gent fugi per terra, mar i aire!. Segur que el munt de vaixells sortint del port ha creat l'onada gegant...

PERIODISTA 1: I tant!. Com es nota que ets el director... Ara mateix l'escric, ja pots dictar!

PERIODISTA 2: Perdoneu...

DIRECTOR: Què vols tu ara?. No veus que estem treballant!

PERIODISTA 2: Perdoneu que interrompi, però sabeu si ja ha arribat la foto del Pessebre de Sorra que fan cada any a la platja de la Pineda a Vila-seca?

divendres, 11 de desembre del 2009

Refranyer Jeroglific 003


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques. Us demano que ens ajudeu a desxifrar-les.

Per sort, i com va passar amb els jeroglífics egipcis, també tenim la nostra "Pedra de Rosetta" que ens ajudarà en la feina. En aquest cas podeu utilitzar algun dels blogs on en V. Pàmies ha recollit més de 300.000 refranys diferents. Ja us dic ara que un d'aquests és la solució que busquem. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 10 de desembre del 2009

Endevinalla 138

E138.- Ones fa, / mar és, / té espines / i no és un peix.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " VPàmies "

dimecres, 9 de desembre del 2009

188.- Un grup turístic

188.- Un grup de 63 turistes està format per homes, dones i nens. Si sabem que el nombre de nens és 2 vegades superior al d'adults i que entre aquests hi ha 2 vegades més dones que homes, ens pots dir quants homes hi ha?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Captaire i Ismael "

dimarts, 8 de desembre del 2009

Endevinalla 137

E137.- De tot Barcelona / sóc el més elevat; / jo no bec ni menjo / ni mai enlloc vaig. / Al mateix lloc sempre / a mi em trobareu; / jo no hi veig, encara / que tothom em veu.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Arare "

dilluns, 7 de desembre del 2009

187.- La suma de tres xifres

187.- La suma de tres xifres iguals dona 60. Si aquestes no són tres “20” pots solucionar-ho?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " -Assumpta- "

dissabte, 5 de desembre del 2009

Enigmes de la vida (12) – UN BITLLET DE 500 €


No sé si feu anar molt els bitllets de 500 €, si acostumeu a portar-ne a la cartera o si els utilitzeu sovint (vostè no cal que respongui, Sr. Millet). De fet no m'interessa saber-ho, però com que s'ha publicat que la gran majoria dels bitllets de 500 € que circulen per tota la Unió Europea es troben al regne d'Espanya doncs no seria estrany que algú entre vosaltres contestés afirmativament. Algú els ha de tenir, no?.

Us asseguro que no és el meu cas, l'única vegada que he tingut a les mans bitllets de 500 € de la meva propietat va ser una vegada que vaig necessitar treure bastant efectiu del banc i entre els bitllets que em van donar n'hi havia dos “dels grossos”.

D'això ja fa alguns anys i no n'havia tornat a veure cap ni un “en directe” fins fa uns dies, i vull explicar-vos-ho. La història és completament certa, encara que n'he canviat alguns detalls accessoris per preservar la identitat dels protagonistes.

L'escena passa un diumenge al matí, jo em trobo a una pastisseria d'aquelles que tenen algunes taules i també serveixen cafès. Conec el propietari i, com no hi ha cap més client, fem petar la xerrada mentre esmorzo una mica. Aleshores entra un home amb una bossa de pa a la mà, això fa que el venedor em deixi i s'hi dirigeixi:

- Bon dia, que desitja?
- Bon dia, respon el client, voldria un parell de pans de mig quilo per fer torrades...

Quan el pastisser escolta això fa acció d'allargar la mà per agafar la bossa del client i així posar-li a dins el pa demanat, però aquest no li dóna i li diu:

- Però potser hi ha un problema.
- Quin problema?, contesta el botiguer estranyat
- Què teniu canvi de 500 €?
- No, ho sento. És un bitllet massa gros...
- Doncs aleshores, dóna'm el pa i ja vindré dilluns a pagar-t'ho.
- Ho sento, respon el pastisser, però això no ho puc fer. No ho fem amb ningú...

Al sentir això, el possible client que mentrestant s'havia tret de la butxaca un grapat de papers entre els quals hi havia un bitllet de 500 € que mig ensenya al venedor, s'indigna i replica:

- A mi em sembla molt bé que no ho feu amb ningú, però jo ja he vingut altres vegades a comprar i et dic que vindré demà...
- I jo ja li he dit que no ho puc fer, ho sento!
- Això és increïble...
- El que a mi em sembla increïble és que vingui a comprar menys de 3 € de pa amb un bitllet de 500 €
- Si no em dones el pa ja et dic ara que no tornaré mai més, però que t'has cregut...
- Ho sento però no.

He de dir que el propietari de la pastisseria no va perdre els nervis però no va baixar del burro, l'únic que cridava era el client que va marxar dient que no tornaria mai més. (I encara va afegir una frase que no us diré fins la setmana que ve perquè crec que es mereix un post apart i no influeix en la història que estic explicant).

Quan l'home va acabar de marxar li vaig preguntar dues coses al meu amic:

1.- El coneixies?
RESPOSTA: Potser si que havia vingut alguna altra vegada però ja et dic que ni el conec ni és un client habitual.

2.- Perquè no li has donat el pa, si total eren 3 €, vols dir que no hauria vingut a pagar?
RESPOSTA: No ho sé si hauria tornat o no, potser si. Però aquesta no és la qüestió, aquesta persona ha tingut temps d'agafar la bossa del pa abans de sortir de casa però no n'ha tingut per considerar que al venir a comprar dues barres de pa amb 500 € em perjudicava a mi, ja que encara que hagués pogut canviar-li el bitllet m'hauria deixat sense gens de canvi un diumenge al matí. No podia canviar-li i penso que una persona així tampoc es mereix que li deixi prendre la compra sense pagar. Potser penses que sóc massa dolent i malpensat però t'asseguro que m'han ensenyat a ser-ho!

No us diré, de moment, que penso jo perquè prefereixo que ho digueu vosaltres:

Qui penseu que té raó?
Què hauríeu fet en el lloc del botiguer?
I en el lloc del client?

divendres, 4 de desembre del 2009

Enigma Visual 014


HO VEIEU BÉ?

És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)


TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A TOTS
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 3 de desembre del 2009

Endevinalla 136

E136.- Va de dol aquest senyor, / va de negre que fa por; / amb botes, sense soroll / remena tot el seu món.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " P-CFACSBC2V "

dimecres, 2 de desembre del 2009

186.- Quants anys té?

186.- Jan té 4 vegades l'edat que tenia en Pol quan Jan tenia l'edat que Pol té ara. Si ara Jan té 40 anys, quants anys té en Pol?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Kika "

dimarts, 1 de desembre del 2009

Endevinalla 135

E135.- Animal de massa enorme, / no li direm elegant; / té un nas tubular enorme / que el remena per davant.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "

dilluns, 30 de novembre del 2009

185.- Quin dia és avui?

185.- Si demà fos ahir, avui estaria tan aprop del diumenge com si fos demà. Quin dia és avui?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler i Ismael "

dissabte, 28 de novembre del 2009

365 Contes (181.- MORT)

365 contes, de 365 paraules màxim,
com 365 dies té un any

Continua aquest repte, que des del 01.06.2009, ens ofereix un conte diari al blog http://365contes.blogspot.com/ on cada dia podem trobar nous relats.
Si hi entreu avui, i continuant amb aquest novembre de terror, hi podreu llegir el cinquè dels meus contes:

MORT
("POR" 2ª PART - Tres anys després...)

Li continuaven fent respecte aquestes coses. Ja feia tres anys des de la visita a la Casa del Terror de la fira i hi havia passat tanta por que encara no ho havia oblidat. Però als disset anys, quan vols impressionar una noia, no pots dir que tens por i, sense saber com, s’havia quedat sol en la juguesca per entrar al cementiri de nit.

Un glop de whisky, un petó de la Núria i el pensament que, de fet, la visita no podria ser pitjor que la de la Casa del Terror (almenys ara ja no creia en monstres), el van ajudar a saltar la tàpia.

Encara no feia mig minut que era dins del cementiri i ja se’n penedia, el silenci era total i les tombes, arrenglerades a banda i banda del camí, semblaven amagar ves a saber quins perills. Feu el primer pas, la grava del camí cruixí sota el pes de la seva petjada i el soroll despertà una òliba que dormia a un dels xiprers, el crit de l’animal li semblà tètric però encara s’espantà més quan una llum s’encengué a la caseta del vigilant. Va saltar fora del camí, les tombes estaven rodejades de gespa i això esmorteiria els seus passos i també li oferirien un amagatall més fàcil, més aviat ho hagués fet perquè un raig de llum de la llanterna del vigilant ja trencava la nit que el rodejava.

No tenia massa temps per escapar i, quan va veure que el vigilant anava cap a l’altra banda, va intentar sortir de darrera la tomba on s’amagava. Però el cor se li glaçà quan algú li va agafar la cama esquerra fent-lo caure per terra, era una branca on s’entrebancà però el noi ja només veia morts que sortien a atrapar-lo i va començar a córrer, sense ni amagar-se del vigilant. Una tomba oberta va frenar la seva carrera quan hi va caure dins, terroritzat va demanar ajuda per sortir al vigilant que ja havia arribat i el mirava.

- Si tant t’agrada el cementiri, doncs queda-t’hi!. Digué l’home agafant una pala.

I aleshores el noi sentí, horroritzat, com la primera palada de terra li queia al damunt.

(Relat amb 365 paraules justes)

divendres, 27 de novembre del 2009

Encreuat Temàtic 002

AQUEST ÉS EL 400è APUNT DE XAREL-10,
la millor manera de celebrar-ho és seguir endavant amb la "feina" de cada dia.



QUINES PARAULES FALTEN?

Com veieu es tracta d'un encreuat de set paraules...

No hi ha definicions però sabem que totes responen a un mateix tema que ve indicat, com a títol, en el mateix encreuat. A més tenim com exemple i com a pista una de les paraules ja col·locada al tauler.

La vostra feina és encertar les altres sis paraules que s'encreuen amb la que ja està posada. Si les trobeu dieu-me-les als comentaris amb el número que els correspon segons el tauler. Serà qüestió de posar-s'hi, no?. ;-)



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Quim Soler i P-CFACSBC2V "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 26 de novembre del 2009

DIGNITAT I INDIGNITAT

XAREL-10 s'uneix a la difusió dels dos escrits que avui estan omplint la Catosfera.

El primer "LA DIGNITAT DE CATALUNYA" és l'editorial conjunta que han publicat 12 diaris catalans, en una iniciativa sense precedents, i a la que ja s'han adherit diverses entitats del nostre país.

El segon "LA INDIGNITAT D'ESPANYA", ha sorgit de la Blogosfera catalana i s'està estenent com taca d'oli entre els nostres blogs.

Aquest no és un blog per fer política, ja n'hi ha d'altres que ho fan millor que jo, però quan sembla que alguns volen fer-nos callar com a poble potser és el millor moment per parlar:


LA DIGNITAT DE CATALUNYA
(editorial unitària de la premsa catalana)

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.



LA INDIGNITAT D'ESPANYA
(editorial conjunta de la catosfera)

Vivim sotmesos a un Estat que es va quedar ancorat als anys setanta del segle passat. Les seves institucions, conceptes i actituds són hereus del règim franquista, i esclaus d'una transició feta a pedaços per mirar de contentar tothom. La Constitució Espanyola és considerada per molts el súmmum del consens, però no va ser així. Tot i que segurament era el que calia en aquell moment, la Constitució Espanyola va ser el súmmum de la claudicació.

La Constitució d'un Estat ha de ser un reflex de la societat que articula, i les societats, per definició, canvien i evolucionen, i al seu pas ho ha de fer la Constitució. Una Constitució que ha estat vigent sense canvis importants durant trenta anys ja no és, sens dubte, una bona Constitució.

Com deia al començament, vivim en un Estat esclau de les decisions preses fa trenta anys, amb la precisió que el moment requeria, i el salt al buit cap a la Democràcia d'aquell moment està passant factura ara. Si en aquell moment no es va preveure que els arcs parlamentaris, les dinàmiques econòmiques, socials i polítiques podrien canviar, ara és el moment de modificar-la per contemplar-ho. Si en aquell moment no es va preveure que el model de Tribunal Constitucional quedaria obsolet, ranci, antidemocràtic i intervingut pels altres dos poders, ara és el moment de canviar-ne el funcionament. Si llavors no es va pensar que l'Alt Tribunal s'havia de pronunciar sobre una Llei Fonamental abans que fos aprovada per les Cambres i refrendada pel poble, i que fer-ho al revés era una aberració, ara és el moment de tenir-ho en compte.

Ara és el moment de reformar de dalt a baix el text legal bàsic que ens lliga a tots, i si l'Estat on som inclosos pensa que aquesta Constitució està massa bé com per canviar-la, si els seus polítics i institucions tenen el nostre poble en tan baixa estima com per no voler adaptar-se als nous temps, no hi fem res en aquest Estat. Si aquest Estat no vol avançar, és el moment definitiu per a que avancem sense ell.