Relats Conjunts (abril - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Noia a la finestra" (Salvador Dalí - 1925).

CONFINAMENT ESPECIAL

- Puc sortir al carrer?

- Ja saps que no és possible. I tampoc hauries de passar més temps a la finestra que per mantenir els nivells de vitamina D n'hi ha prou amb uns minuts de sol cada dia.

- Si us plau!! Però si, des que estic tancada en aquesta habitació, no tinc cap altra distracció. I no és que hi passi res d'interessant allà fora. No es veu ni una ànima pels voltants, sembla que estiguem al mig del desert.

- L'estat d'alarma que el govern ha decretat per aquesta maleïda epidèmia limita molt els moviments i disminueix gairebé a zero la possibilitat que hi hagi gent al carrer però no se sap mai quan algú pot saltar-se el confinament. És per això que no em fa gràcia que guaitis massa per la finestra. Hem de ser prudents i no oblidar que, en aquestes circumstàncies, el contacte amb altres persones comporta un risc evident...

- No trobes que en fas un gra massa? Fa setmanes que no veig ningú ni de lluny. De fet, no et veig ni a tu perquè sempre portes aquesta màscara que et tapa gairebé tota la cara.

- És una altra mesura de seguretat que cal complir escrupolosament. Pensa que és pel teu bé. Si ara ho fem tot com està manat, evitarem problemes més endavant. Has de tenir paciència i no desesperar. Aviat podràs sortir...

- Com d'aviat? Quan s'acabarà tot això?

- Encara no se sap. A hores d'ara, la pandèmia continua ben activa i el govern segueix prohibint qualsevol desplaçament no essencial. Hi ha una llista molt restrictiva d'activitats permeses i, per molt greu que ens sàpiga a tu i a mi, els pagaments de rescats no hi apareixen. Ho sento però mentre la teva família no pugui sortir a deixar la bossa amb els diners al punt acordat, hauràs de continuar segrestada.

Joc de Ment - 019

LA PREDICCIÓ DESCONCERTANT

- Una baralla de cartes de pòquer
- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure).

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

El mag entrega una baralla completa de cartes de pòquer (52 naips) a un espectador i li demana que la barregi tant com vulgui. Quan hagi acabat, el mag recupera les cartes per deixar tot el munt cara avall a sobre la taula i, a continuació, agafa el paper i el bolígraf que té preparats i escriu, sense que ho vegi ningú, el nom d’una carta deixant aquesta predicció, tapada però a l'abast de tothom, en un racó de la taula.

En el següent pas, el mag deixarà les primeres dotze cartes de la baralla cara avall sobre la taula i demanarà a l'espectador que triï les quatre que prefereixi i que els doni la volta. Les altres vuit cartes que no s'han girat es descarten i es retornen a la base de la baralla.

Ara, el mag ha de procedir a deixar al costat de cada carta girada tantes cartes com li falten a cadascuna per arribar a 10. Suposem, per facilitar l'explicació, que les quatre cartes girades són un 3, un 6, un 10 i un Rei (K). Per tant, dipositarà set cartes al costat del 3, quatre cartes al costat del 6, cap carta al costat del 10 i cap carta al costat de la K perquè les figures també valen 10. Aquestes cartes que va deixant sobre la taula, el mag les anirà traient de la part superior del munt sense importar si les deixa cara avall o cara amunt.

Una vegada fet tot això, el mag retorna la resta de baralla a l'espectador i li demana que l'imiti en la tasca de deixar cartes sobre la taula. En aquest cas, l'espectador n'ha de comptar tantes com li marqui la suma dels valors dels naips que ell ha triat (en l'exemple, seria 3 + 6 +10 + 10 = 29).

Per a sorpresa de tothom, l'última carta que l'espectador diposita sobre la taula (en l'exemple, la número 29) coincidirà amb la predicció que el mag ha deixat escrita al principi del joc.

L'únic que ha de fer el mag és fixar-se en la carta que queda a sota de tot del munt quan l'espectador li torna la baralla després de barrejar-la. Aquesta carta és la que escriurà a la seva predicció.
Després de deixar les dotze cartes sobre la taula, aquella última carta és la número 40 de la baralla i aquesta posició no varia quan el mag li posa a sota les vuit cartes descartades. Després d'anar repartint les cartes tal com s'ha explicat i haver sumat els valors de les quatre cartes girades, el recompte sempre finalitzarà en aquell naip en concret.

PS: Anem a un altre ritme, però no ens aturem. Aquest és el 2900è post de XAREL-10. Moltes gràcies a tots els que encara continueu passant per aquí. :-)

Cinc afirmacions (BONA NIT i TAPA'T)

Fa uns dies, en XEXU ens va animar a fer un post seguint un joc que, encara fa més dies, va córrer per Twitter. El repte consisteix a proposar cinc afirmacions de caràcter personal, quatre de verdaderes i una de falsa, per veure si els lectors endevinen en quina hem mentit.

Som en plena Setmana Santa, però enguany aquesta època de vacances ens agafa tancats a casa i sense possibilitats de marxar-ne per culpa del confinament a què ens obliga la pandèmia causada pel coronavirus. Per això m'ha semblat bona idea aprofitar aquest joc blogaire per viatjar amb el pensament, tot recordant situacions més o menys curioses que em va tocar viure en algun dels meus viatges turístics per aquests mons de Déu.

N'he recordat quatre d'aquestes "anècdotes" reals i me n'he inventat una cinquena.

A veure si la trobeu!!

Quatre veritats, Una mentida

CINC AFIRMACIONS VIATGERES

1.- A París. Vam estar a punt de perdre el tren de tornada a casa perquè, a última hora, vam decidir que calia visitar la Torre Eiffel.

2.- A Benidorm. Ens vam allotjar en un col·legi (que a l'estiu feia funcions d'hotel) i en el primer dinar ens van servir macarrons amb tonyina, un plat que no havíem tastat mai abans.

3.- A Florència. Vam passar pel «Corridoio Vasariano», un passadís ‘secret’ situat per sobre de les cases del «Ponte Vecchio» i construït al segle XVI, on s'exhibeixen retrats de la família Mèdici.

4.- A Tunísia. Vam visitar el Museu del Bardo un dia de força calor i quan el guia es va adonar que, qui més qui menys, tots els del grup esbufegàvem ens va dir: «La cultura cansa, no?»

5.- A la Vall de Núria. Ens va atrapar un enorme xàfec imprevist mentre recorríem el Via Crucis monumental i vam arribar al Santuari completament xops.

JOC DE LES DIFERÈNCIES

El JOC DE LES DIFERÈNCIES (o Joc de Trobar els Errors) és un passatemps gràfic on se'ns presenten dues imatges, una al costat de l'altra, que aparentment són idèntiques però on s'hi han introduït conscientment una sèrie de modificacions (els "errors") que el jugador ha de descobrir.

Tradicionalment, aquests errors són 7 però aquest nombre pot variar en més o menys quantitat depenent de la dificultat que es vol donar al passatemps. Els més habituals són els que es mouen entre les 5 i les 10 diferències. De totes maneres, aquest nombre d'incògnites ens ve, generalment, indicat al text del joc en un enunciat similar a aquest: "Entre aquestes dues imatges hi ha N diferències. Les descobriu?".

Les imatges utilitzades són, habitualment, dibuixos i les modificacions s'introdueixen a la imatge "errònia" afegint o esborrant petits detalls. D'igual forma, es pot fer amb fotografies fent servir eines de trucatge fotogràfic per manipular la còpia respecte a l'original. Depenent del fet que aquestes modificacions siguin més o menys subtils, la dificultat del joc serà més o menys alta.

Aquest entreteniment és molt comú en els llibres d'activitats per a infants i també el trobem sovint a la secció de passatemps de diaris o revistes. En aquestes publicacions, s'acostumen a publicar les dues imatges adjacents amb l'original a l'esquerra i la còpia modificada a la dreta. És en aquesta segona, on el jugador haurà de descobrir les diferències i marcar-les (encerclant-les amb un traç de bolígraf, per exemple) d'una en una. Pel que fa a la solució, hi ha dues maneres típiques de mostrar-nos-la. Ho poden fer mitjançant un text descriptiu que identifiqui cadascun dels errors o amb la publicació, en una pàgina diferent, de la imatge amb totes les diferències ja marcades.

En l'àmbit anglosaxó, el terme HOCUS-POCUS que en anglès designa una maniobra de distracció majoritàriament dialèctica, es relaciona sovint amb l'elaboració d'aquest clàssic joc gràfic de comparació d'imatges.

Hi ha algunes variants d'aquest joc que segueixen el mateix principi de comparar dues imatges per descobrir en què es diferencien. Així tenim el conegut "Abans i Després" on se'ns presenten dues fotografies del mateix lloc però fetes en instants diferents, els canvis produïts pel pas del temps són les diferències que hem de trobar. Un altre cas seria el Joc de les Semblances, aquí les dues imatges a comparar són, en aparença, totalment diferents però, en canvi, comparteixen alguns detalls que es repeteixen en ambdues, la nostra feina és descobrir-los.

Com a exemple, us proposo tres d'aquests entreteniments perquè, si us ve de gust, intenteu solucionar-los als comentaris.

El primer va sortir publicat a la pàgina 16 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card i es tracta d'un Joc de les diferències clàssic fet a partir d'un dibuix. En aquest cas, va signat per Enric III i està dedicat a l'escriptor i enigmista català, Avel·lí Artís-Gener.

El segon, que he preparat expressament per aquest post, és també la versió clàssica del joc però fet amb una fotografia en comptes d'un dibuix.

En el tercer i últim, igualment d'elaboració pròpia, us presento una de les diverses variants que pot oferir aquest passatemps on hem de comparar imatges.

Aquí els teniu:

---

GLOSSARI:

• Diferències, Joc de les

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: