En el camp de la ludolingüística, un CRONOGRAMA és un artifici literari pel qual les lletres numerals que conté un enunciat, reunides, expressen una data determinada.
Un exemple seria la frase: «MENTS AMB NERVI I ENGINY» que, a més de definir perfectament una de les principals característiques dels comentaristes d’aquest blog d’enigmes mentals, també amaga l’any que va ser inaugurat. Efectivament, si n’extraiem les lletres coincidents amb els nombres de la numeració romana, obtenim MMVIII = 2008, l’any que va néixer el XAREL-10.
En el nostre àmbit cultural, el més habitual és utilitzar la numeració romana que fa servir algunes lletres majúscules com a símbols per representar certs valors (I = 1, V = 5, X = 10, L = 50, C = 100, D = 500 i M = 1000), però es poden fer cronogrames en qualsevol altre sistema de numeració literal (quan les lletres corresponen a nombres) com el grec, l’àrab o l’hebreu, per exemple.
Etimològicament, el mot «cronograma» prové de les paraules gregues «chronos» (χρόνος, temps) i «grama» (γράμμα, lletra) que ens donen aquest significat d’«escriure el temps». Malgrat que se’n coneixen d’anteriors, els cronogrames van ser particularment populars a partir del Renaixement i durant el Barroc on, sobretot a Alemanya, Països Baixos i Bèlgica, van ser profusament utilitzats. Preferentment, els trobem com a inscripcions commemoratives en edificis i monuments, però també n’hi ha en làpides com a epitafis, en campanes d'esglésies, en rellotges de sol, en monedes o medalles, per assenyalar la data d’edició dels llibres, etc. El més freqüent és que estiguin escrits en llatí, usant indistintament la I i la J per al valor 1 i la V i la U per al 5.
Un exemple seria la frase: «MENTS AMB NERVI I ENGINY» que, a més de definir perfectament una de les principals característiques dels comentaristes d’aquest blog d’enigmes mentals, també amaga l’any que va ser inaugurat. Efectivament, si n’extraiem les lletres coincidents amb els nombres de la numeració romana, obtenim MMVIII = 2008, l’any que va néixer el XAREL-10.
En el nostre àmbit cultural, el més habitual és utilitzar la numeració romana que fa servir algunes lletres majúscules com a símbols per representar certs valors (I = 1, V = 5, X = 10, L = 50, C = 100, D = 500 i M = 1000), però es poden fer cronogrames en qualsevol altre sistema de numeració literal (quan les lletres corresponen a nombres) com el grec, l’àrab o l’hebreu, per exemple.
Etimològicament, el mot «cronograma» prové de les paraules gregues «chronos» (χρόνος, temps) i «grama» (γράμμα, lletra) que ens donen aquest significat d’«escriure el temps». Malgrat que se’n coneixen d’anteriors, els cronogrames van ser particularment populars a partir del Renaixement i durant el Barroc on, sobretot a Alemanya, Països Baixos i Bèlgica, van ser profusament utilitzats. Preferentment, els trobem com a inscripcions commemoratives en edificis i monuments, però també n’hi ha en làpides com a epitafis, en campanes d'esglésies, en rellotges de sol, en monedes o medalles, per assenyalar la data d’edició dels llibres, etc. El més freqüent és que estiguin escrits en llatí, usant indistintament la I i la J per al valor 1 i la V i la U per al 5.
Església de la Mare de Déu de l'Anunciació de Spalbeek (Bèlgica)
SeCUnDa DIe JUnII ConseCraVIt DoUtreLoUX
[El segon dia de juny, Doutreloux la va consagrar]
(C+U+D)+(D+I)+(J+U+I+I)+(C+C+V+I)+(D+U+L+U+X) = 1890
SeCUnDa DIe JUnII ConseCraVIt DoUtreLoUX
[El segon dia de juny, Doutreloux la va consagrar]
(C+U+D)+(D+I)+(J+U+I+I)+(C+C+V+I)+(D+U+L+U+X) = 1890
Pel que fa a la seva classificació i fixant-nos en algunes de les seves característiques, podem dividir aquests jocs lingüístics en tres categories diferents:
1 - CRONOGRAMA PUR o IMPUR: Un cronograma rep la denominació de PUR quan totes i cadascuna de les paraules que el formen conté un valor numèric necessari per descobrir la data amagada. En el cas que també s’utilitzin paraules que no cal fer servir per trobar la solució, l'anomenaríem IMPUR.
2 - CRONOGRAMA NATURAL o SUMAT: Un cronograma NATURAL és el que presenta les lletres numerals romanes en l’ordre exacte que permet llegir la data incògnita correctament. Aquest tipus de cronograma és el més complicat d’elaborar, per això el més habitual és trobar-nos amb cronogrames SUMATS (també anomenats SIMPLES), en els quals, per a desxifrar la solució, s’han de sumar els valors numèrics de les lletres corresponents, sense tenir en compte en quin ordre apareixen.
3 - CRONOGRAMA EXACTE o LLIURE: Un cronograma serà EXACTE quan totes les lletres amb valor numèric que conté el text són necessàries per arribar a la solució. Si, en canvi, no s’han de comptar la totalitat de les lletres numerals sinó només algunes, com per exemple únicament les inicials de cadascuna de les paraules com en els acròstics, tindríem un cronograma LLIURE.
En conseqüència, i aplicant aquesta classificació a l’exemple que hem vist al començament del post, podem afirmar que la frase «Ments aMb nerVI I engIny» és un cronograma PUR, NATURAL i EXACTE.
1 - CRONOGRAMA PUR o IMPUR: Un cronograma rep la denominació de PUR quan totes i cadascuna de les paraules que el formen conté un valor numèric necessari per descobrir la data amagada. En el cas que també s’utilitzin paraules que no cal fer servir per trobar la solució, l'anomenaríem IMPUR.
2 - CRONOGRAMA NATURAL o SUMAT: Un cronograma NATURAL és el que presenta les lletres numerals romanes en l’ordre exacte que permet llegir la data incògnita correctament. Aquest tipus de cronograma és el més complicat d’elaborar, per això el més habitual és trobar-nos amb cronogrames SUMATS (també anomenats SIMPLES), en els quals, per a desxifrar la solució, s’han de sumar els valors numèrics de les lletres corresponents, sense tenir en compte en quin ordre apareixen.
3 - CRONOGRAMA EXACTE o LLIURE: Un cronograma serà EXACTE quan totes les lletres amb valor numèric que conté el text són necessàries per arribar a la solució. Si, en canvi, no s’han de comptar la totalitat de les lletres numerals sinó només algunes, com per exemple únicament les inicials de cadascuna de les paraules com en els acròstics, tindríem un cronograma LLIURE.
En conseqüència, i aplicant aquesta classificació a l’exemple que hem vist al començament del post, podem afirmar que la frase «Ments aMb nerVI I engIny» és un cronograma PUR, NATURAL i EXACTE.
_-_S%C3%BCdseite_mit_Sonnenuhr_1.jpg?uselang=ca)
Monestir de Schöntal (Baden-Württemberg / Alemanya):
Cronograma al rellotge de sol de la façana sud de l'actual farmàcia del monestir.
[MDCC = 1700]
Cronograma al rellotge de sol de la façana sud de l'actual farmàcia del monestir.
[MDCC = 1700]
Més enllà del repte lingüístic que representa crear-ne un, els cronogrames no tenen gaire aplicació com a jocs d’enginy en el món dels enigmes i els passatemps.
Una de les opcions, seria la recerca de cronogrames d’un sol mot que ens proposa trobar paraules (i no frases) que amaguin una data o un nombre. En aquest cas, el desafiament és molt més gran si intentem crear un cronograma pur perquè les paraules que únicament continguin les lletres numerals romanes són ben escasses al diccionari (uns exemples serien: VI = 6, XIC = 111, CÍVIC = 207, IDIL·LI = 603, MIL = 1051, MIM = 2001 o XIM-XIM = 2022). En canvi, si no volem filar tan prim i acceptem usar també la resta de les lletres de l’alfabet, el ventall de possibilitats s’amplia i això ens facilita la feina. Seguint amb l’exemple d’amagar l’any de naixement del blog XAREL-10 en un cronograma que el representi, si ho volguéssim fer amb una única paraula podríem optar per l’adverbi «IMagInatIVaMent» perquè resulta que I+M+I+I+V+M = 2008.
Una altra possibilitat de joc seria plantejar endevinalles, amb l’estil de les xarades o basades en les tècniques de l’empelt i el descart, aprofitant el valor numèric d’algunes de les lletres de la solució. Us en deixo una dotzena d’exemples de collita pròpia, que segur que no us costaran gaire d’endevinar:
Una de les opcions, seria la recerca de cronogrames d’un sol mot que ens proposa trobar paraules (i no frases) que amaguin una data o un nombre. En aquest cas, el desafiament és molt més gran si intentem crear un cronograma pur perquè les paraules que únicament continguin les lletres numerals romanes són ben escasses al diccionari (uns exemples serien: VI = 6, XIC = 111, CÍVIC = 207, IDIL·LI = 603, MIL = 1051, MIM = 2001 o XIM-XIM = 2022). En canvi, si no volem filar tan prim i acceptem usar també la resta de les lletres de l’alfabet, el ventall de possibilitats s’amplia i això ens facilita la feina. Seguint amb l’exemple d’amagar l’any de naixement del blog XAREL-10 en un cronograma que el representi, si ho volguéssim fer amb una única paraula podríem optar per l’adverbi «IMagInatIVaMent» perquè resulta que I+M+I+I+V+M = 2008.
Una altra possibilitat de joc seria plantejar endevinalles, amb l’estil de les xarades o basades en les tècniques de l’empelt i el descart, aprofitant el valor numèric d’algunes de les lletres de la solució. Us en deixo una dotzena d’exemples de collita pròpia, que segur que no us costaran gaire d’endevinar:
1
Per arribar a dalt de TOT,
ves amb calma i no pas al trot.
Perquè si quan arribis als CENT U ja no pots dir fava,
els MIL que restaran no els podràs fer a la brava.
2
Si no pares de beure’n després de les primeres sis copes;
quan n’afegeixis cent una, tindràs una addicció de les grosses.
3
Si d’aquest terreny ple de rocs,
en treus cinc-cents que no són pocs;
un arbre fructificarà
i bona fruita et donarà.
4
Amb tota la colla ho podràs ben a fons examinar;
però si te’n manquen sis, a Déu t’hauràs d’encomanar.
5
Volíem deixar la metzina en res,
restant-li onze unitats;
però el resultat fou de tant pes,
que ens va deixar aclaparats.
6
Una única acció podrà ser ben remarcable;
però si n’afegeixes mil, la pudor es farà insuportable.
7
És injust que sent innocent,
el jutge pugui expulsar-te.
Però si en sumes, de delictes, cent;
la seva obligació seria penjar-te.
8
Aquella bonica melodia que cantaven els solistes,
esdevenia ben seca quan s’hi ajuntaven cinc-cents coristes.
9
Si no hi ha ningú, podem gaudir
d’aquest berenar digne d’un lord;
però si cent convidats han de venir,
caldrà que tots ens hi posem d’acord.
10
Amb qui mana i mil més, sense guerra,
ens apoderarem d’aquesta peça de terra.
11
Estàvem gaudint de l’instant,
amb tranquil·litat fora mida;
però van venir sis bergants
que ens feren marxar de seguida.
12
De tant rebombori que fèiem, la pobra bèstia no ens entenia;
en van haver de marxar catorze, perquè comencés a fer via.
Per arribar a dalt de TOT,
ves amb calma i no pas al trot.
Perquè si quan arribis als CENT U ja no pots dir fava,
els MIL que restaran no els podràs fer a la brava.
2
Si no pares de beure’n després de les primeres sis copes;
quan n’afegeixis cent una, tindràs una addicció de les grosses.
3
Si d’aquest terreny ple de rocs,
en treus cinc-cents que no són pocs;
un arbre fructificarà
i bona fruita et donarà.
4
Amb tota la colla ho podràs ben a fons examinar;
però si te’n manquen sis, a Déu t’hauràs d’encomanar.
5
Volíem deixar la metzina en res,
restant-li onze unitats;
però el resultat fou de tant pes,
que ens va deixar aclaparats.
6
Una única acció podrà ser ben remarcable;
però si n’afegeixes mil, la pudor es farà insuportable.
7
És injust que sent innocent,
el jutge pugui expulsar-te.
Però si en sumes, de delictes, cent;
la seva obligació seria penjar-te.
8
Aquella bonica melodia que cantaven els solistes,
esdevenia ben seca quan s’hi ajuntaven cinc-cents coristes.
9
Si no hi ha ningú, podem gaudir
d’aquest berenar digne d’un lord;
però si cent convidats han de venir,
caldrà que tots ens hi posem d’acord.
10
Amb qui mana i mil més, sense guerra,
ens apoderarem d’aquesta peça de terra.
11
Estàvem gaudint de l’instant,
amb tranquil·litat fora mida;
però van venir sis bergants
que ens feren marxar de seguida.
12
De tant rebombori que fèiem, la pobra bèstia no ens entenia;
en van haver de marxar catorze, perquè comencés a fer via.
 |
 |
