GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 25 de setembre del 2019

Joc de Ment - 012

ENDEVINAR ELS DINERS DE LA MÀ



- Set monedes iguals qualssevol



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Doneu les set monedes a l'espectador i demaneu-li que, sense que vosaltres ho vegeu, se'n posi dues en una mà i cinc a l'altra.
A continuació, feu que multipliqui el nombre de monedes de la mà dreta per 2 i les de la mà esquerra per 3 (o, al contrari, les de la mà dreta per 3 i les de l'esquerra per 2). Seguidament, haurà de sumar els dos resultats obtinguts.

El resultat d'aquesta suma serà sempre 16 o 19 i us cal conèixer-lo per solucionar el truc. Podríeu optar per demanar-lo directament a la víctima però fa més efecte que li traieu sense que se n'adoni. Continuareu, doncs, advertint l'espectador que per endevinar en quina mà té dues monedes i en quina en té tres, necessiteu fer-li fer unes poques operacions més que no poden donar mai un resultat negatiu. No li demaneu, en cap cas, que us digui quins resultats obté però si un d'ells és negatiu, us ha d'avisar. Una vegada feta aquesta advertència, li demaneu que de la suma obtinguda en descompti 18. Si no protesta és senyal que el resultat era 19 i si ens diu que no és possible restar-ne 18 és que la suma havia donat 16.

Amb això ja en tenim prou però encara allargarem una mica el truc fent-li fer algunes senzilles operacions més per dissimular. I finalment, malgrat que no se'ns ha dit en cap moment cap dels resultats, acabem el truc encertant el nombre de monedes que té la víctima en cada mà, sense equivocar-nos.




dimecres, 18 de setembre del 2019

Relats Conjunts (setembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Corpus de sang [Els segadors]" (Hermenegildo Miralles - 1910).



A LES ARMES, CATALANS...

Abans era una altra cosa, la gent estava feta d'una altra pasta i tot era més fàcil. Només cal recordar, per exemple, els catalans del segle XVII que quan va ser l'hora de defensar els seus drets van empunyar les falçs, van muntar el Corpus de Sang per carregar-se uns quants funcionaris d'aquella monarquia que els oprimia i van desencadenar així l'inici de la Guerra dels Segadors.
Aquelles sí que eren unes revolucions tal com Déu mana i no això que tenim ara. No anirem enlloc si només es dediquen a muntar manifestacions pacífiques on, fins i tot, presumeixen de no llençar ni un paper a terra.

I mira que nosaltres ens hi esforcem tot el que podem a favor de la revolució. Com que insisteixen a demanar un referèndum, els titllem de nazis i totalitaris amb el genial argument que deixar votar a la gent és poc democràtic. Els acusem de trencar famílies i crear conflicte social quan només cal sortir al carrer per veure que això és una mentida. Incomplim els nostres propis pressupostos escatimant tot el que podem les inversions que corresponen a Catalunya pels impostos que paguen els catalans mentre els fem passar a ells per insolidaris. Facilitem i promovem que les empreses catalanes canviïn de seu social i després diem que és culpa seva. Sense que se'ns escapi el riure afirmem que l'espanyol, el quart idioma més parlat del món, està perseguit i en perill perquè els catalans volen parlar en català. Enviem la policia a reprimir uns votants i, com que no s'hi tornen violentament, els acusem de llençar mirades d'odi. Mantenim polítics i activistes socials empresonats de manera preventiva (o a l'exili els que se'ns van escapar) perquè els serveixi d'escarment provisional tot esperant una sentència on els escarmentarem de manera definitiva. Menystenim els vots independentistes en les successives eleccions arribant, com a les últimes europees, a negar a aquests electors el dret a ser representats pels candidats que han votat. Muntem campanyes a les xarxes socials intentant dividir-los, qualificant-ne uns de traïdors i els altres d'hiperventilats, però fora de Twitter no aconseguim que la cosa qualli. Infiltrem elements violents a les concentracions però els altres manifestants es dediquen a aïllar-los evitant els aldarulls. Intentem fer-los caure en totes les provocacions que se'ns ocorren però, més enllà d'algunes respostes puntuals, no ens en sortim...

No creieu que, amb tots aquests esforços per part nostra, ja seria hora que en fessin una de grossa i ens donessin l'excusa definitiva per anorrear-los? Doncs no, ells continuen únicament amb les seves demandes pacífiques de més llibertat i de més democràcia. Quina falta de consideració, sembla que només busquin fer-nos quedar malament davant la resta del món (com si això no ho sabéssim fer nosaltres sols). Realment, són el pitjor que hi ha aquests catalans!!


dimecres, 11 de setembre del 2019

Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (V)


Acabo el cicle estiuenc de fotos i ressenyes literàries a càrrec del meu click lector (que he publicat cada segon dimecres de juliol. agost i setembre), amb el comentari d'un nou llibre:


El títol d'aquesta novel·la és la dedicatòria apressada que en Benet, un soldat republicà, escriu per al seu amic George, un brigadista estranger, en un dibuix que estava fent del jardí de l'hospital on tots dos es recuperen de les seves ferides en plena Guerra Civil Espanyola. Aquesta amistat és el punt de partida del llibre on anirem repassant la vida d'en Benet, començant amb la seva infantesa i joventut al poble del Pirineu català on va néixer i continuant després, ja passada la guerra, amb les seves renúncies vitals i la seva recerca de l'amor amb la dona que estima. A l'últim capítol, recuperem l'amistat amb l'escocès George que torna per explicar-nos el final de la història.

És un llibre molt ben escrit que fa avançar la trama a partir dels diversos papers (cartes, diaris personals...) que representa que ha guardat el protagonista durant la seva vida. Aquest fet dóna a la novel·la un aire d'història real i, de fet, és així perquè, mentre llegim la vida d'en Benet, se'ns fa ben present com va ser de difícil aquella època pels que pertanyien al bàndol que va perdre la guerra. Un altre punt que vull destacar és l'ús d'algunes expressions i paraules del català pallarès, m'agrada quan en una lectura trobo mostres de la gran varietat lingüística que té el nostre idioma.

La fotografia està feta al Sanatori de la Savinosa a Tarragona. Un complex hospitalari antituberculós que va ser convertit, durant la Guerra Civil Espanyola, en hospital de sang per atendre els ferits del bàndol republicà. En Benet, el protagonista de la novel·la, podria haver-hi estat ingressat.





I, és clar, avui també toca representar un personatge literari. En aquesta ocasió, en Jan McPetit es posa a la pell del fantasma del genet sense cap de "LA LLEGENDA DE SLEEPY HOLLOW" (Washington Irving - 1820).
(Nota: Durant la realització d'aquesta fotografia no ha estat maltractat cap animal ni cap click ha estat decapitat)




Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA



dimecres, 4 de setembre del 2019

JOCS DE MEMÒRIA

La MNEMOTÈCNIA (o MNEMÒNICA) és, segons el Diccionari català-valencià-balear (DCVB): "L'art d'estimular i ajudar la memòria".

Amb aquest terme ens referim als mètodes utilitzats per facilitar que certes dades concretes que aprenem les puguem retenir a la memòria i ens costi menys recordar-les posteriorment. Hi ha diverses estratègies per aconseguir-ho que poden variar segons cada individu perquè l'èxit d'aquests recursos depèn molt de cadascú de nosaltres, un mètode que li funciona a una persona pot no servir-li a una altra. Les més habituals d'aquestes Regles Mnemotècniques serien les següents:
  • HOMOFONIA
    Substituir una paraula estranya i, per tant, més difícil de recordar per un altre mot (o conjunt de mots) que usem habitualment i que sonen igual (o gairebé igual) que aquella paraula. Un exemple seria una àvia que per recordar que el seu net feia el servei militar "a Guadalajara" pensava en com es rentava cada matí tirant-se "aigua a la cara".
  • RIMA
    Ens és més fàcil recordar una frase en vers perquè sabem que la part final ha de concordar amb l'inicial.
  • ACRÒNIM
    Crear un mot (real o inventat) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
  • ACRÒSTIC
    Crear una frase (que pot ser molt extravagant perquè això facilita la seva memorització) a partir de les inicials de les paraules que volem recordar.
  • CONVERSIÓ NUMÈRICA
    Ens es més fàcil recordar una frase que un número per tant podem substituir cada xifra per la consonant que ens la recordi (pel seu aspecte similar, seguint la numeració romana, etc) i formar mots a partir d'aquestes.

Aquests mètodes (i altres) utilitzats per recordar amb més fàcilitat tenien molta mes importància i esdevenien gairebé imprescindibles anys enrere quan l'alfabetització no era generalitzada. Aleshores, la gent no tenia l'opció de, simplement, apuntar-se allò que volia recordar i calia, per tant, exercitar la memòria. En aquest sentit, en el nostre folklore podem trobar diversos recitats o cançons amb fórmules seriades o enumeratives que eren utilitzades per aprendre (i recordar després) una sèrie d'objectes o termes que compartien un ordre d'idees similar. Amb la difusió de la cultura i la reducció de l'analfabetisme, aquesta primera funció d'ajudar simplement a retenir uns conceptes a la memòria va quedar superada i aquells textos van passar a convertir-se en un joc per posar a prova la capacitat de retentiva dels participants.

Aquests Jocs de Memòria es basen, doncs, en una sèrie de conceptes que comparteixen alguna afinitat (els dies de la setmana, les parts del cos, les peces de vestir, els instruments musicals i el seu so, els animals, etc) que són units en un text (majoritàriament en forma de cançó) on se'ls va enumerant de manera correlativa afegint-ne un de nou a mesura que avancem. Recordar la llista completa dels conceptes que cal anar repetint és, en conseqüència, cada vegada més difícil i això provocava una "competició" entre els participants. Quan algú oblidava o alterava l'ordre d'un dels conceptes a recordar perdia el joc i havia, per exemple, de pagar una penyora.

El folklorista Joan Amades, al seu llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica un llarg capítol a aquests Jocs de Memòria i en recull molts exemples. En cito només quatre, els que m'han semblat més coneguts actualment encara que sigui dins l'àmbit de les cançons infantils:
  • "En Jan Petit com balla"
    Cançó i ball on els balladors, a mesura que van anomenant les parts del cos que enumera el text, han de fer-les tocar a terra. Es considerada una cançó infantil però també pot prendre un caire ben diferent si, com diu Amades, es dóna al títol de 'Jan Petit', una interpretació torçada i molt maliciosa.
  • "A Betlem me'n vull anar"
    Nadala que enumera diferents animals i instruments musicals. Mentre es canta, s'imiten amb les mans i es van fent els sons característics de cadascun d'ells.
  • "El poll i la puça"
    Explica la història d'un poll i una puça que es va complicant amb l'aparició de cada vegada més personatges. N'hi ha diverses variants.
  • "La majordona (o la masovera) se'n va al mercat"
    Una cançó que repassa els dies de la setmana fent rodolins amb els productes que es compren cada dia.