BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 24 d’abril de 2019

Joc de Ment - 007

PREDICCIÓ NUMÈRICA



- Dos fulls petits de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Comenceu el joc, agafant un dels fulls de paper i escrivint-hi la vostra predicció. Sense ensenyar a ningú el que hi heu escrit, doblegueu el paper i deixeu-lo sobre la taula a la vista de tothom.

A continuació, doneu l'altre full a la víctima i li demaneu que hi escrigui el número de tres xifres que vulgui, amb l'única condició que les tres xifres han de ser diferents (per exemple, són correctes 123 o 857 però no ho són 777, 211 o 363).
Quan ho hagi fet, li demaneu que a sota hi escrigui el número de tres xifres que resulta d'invertir els dígits del primer (per exemple, si ha escrit 123, ara ha d'escriure 321).
La següent operació seria restar el número més petit del més gran (en el nostre exemple, 321 – 123 = 198) i, per últim, ha de sumar els tres dígits del nombre resultant (1 + 9 + 8 = 18).

Amb tot això fet, només cal desplegar el paper de la nostra predicció que, efectivament, coincidirà amb aquest resultat final.





dimecres, 17 d’abril de 2019

Relats Conjunts (abril - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Sant Jordi i el drac" (Tintoretto - 1560).



HISTÒRIA DE LA DIADA

Els primers vestigis de la Diada de Sant Jordi es remunten fins abans del Cristianisme perquè els antics romans ja celebraven, pels volts del mes d'abril, una festa dedicada a la deessa Flora on era costum regalar flors. A casa nostra, hi ha constància des del segle XV de la celebració d'una "Fira de les Roses" cada 23 d'abril, aquell era el «dia dels enamorats» i els nois catalans ho aprofitaven per obsequiar amb una rosa vermella a la seva estimada. Molts anys després, ja al segle XX, el dia de Sant Jordi es convertí també en el Dia del Llibre i, al costum de regalar roses, s'hi afegí el de comprar llibres.
Així fou com s'instaurà la "Diada del Llibre i la Rosa", una festa dedicada a l'amor i a la cultura que, cada any, feia sortir al carrer riuades de gent que gaudien d'una jornada festiva i popular mentre compraven llibres i roses a les parades que omplien els carrers de totes les localitats del nostre país.

Aquesta primera època de la Diada durà una mica més d'un segle. Arribà un moment que les llibreries retornaven a les editorials gairebé tots els llibres que es publicaven perquè la gent no volia perdre el temps llegint quan podia trobar les mateixes aventures en format audiovisual. Quedaren, és clar, alguns puristes que s'exclamaven insistint que el que ofereix una bona lectura no ho podem trobar en una sèrie de televisió feta només per entretenir. Durant un temps, aquests fanàtics aconseguiren mantenir l'amor pels llibres en unes sectes que anomenaven «clubs de lectura» però el dia que el seu líder fou descobert mirant d'amagat el capítol final de la sèrie de moda tot allò s'acabà. Pel que fa a les roses, el seu destí també estava cantat. En un món amb recursos limitats, tota l'aigua disponible havia de ser dedicada a cultivar fruites i verdures i, en conseqüència, la producció de planta ornamental arribà també a la seva fi.

Era l'hora de reinventar-se o morir, calia adaptar la Diada als nous temps si no es volia que aquella festa desaparegués per sempre del nostre calendari de celebracions. I així es va fer, l'antiga tradició de la "Diada del Llibre i la Rosa" va ser reconvertida, molt encertadament, en la "Diada de la Sèrie i la Carxofa". Aquesta Diada 2.0, que continuem celebrant cada any, aconsegueix cada 23 d'abril fer sortir al carrer milions de catalans que s'apropen a les parades que omplen les viles i ciutats del nostre país per trobar les millors ofertes de subscripcions anuals a les seves plataformes digitals preferides i per comprar una carxofa per regalar als seus éssers estimats, un vegetal potser menys bonic que una rosa però amb més vitamines.

Aquesta és, resumidament, la història d'aquesta Diada que, d'aquí a pocs dies, tornarem a celebrar. Una celebració que, sens dubte, tornarà a ser tot un èxit d'assistència i mobilització popular, malgrat l'estèril polèmica que s'ha volgut crear amb el cartell anunciador d'enguany. El podeu veure a la imatge que encapçala aquest article i segur que ja us heu assabentat que alguns han gosat afirmar que és la reproducció d'un antic quadre que representa la «llegenda de Sant Jordi». Un disbarat que, per tenir un mínim de credibilitat, no hauria d'obviar dos fets incontestables. Primer que avui en dia no hi ha ningú interessat en la pintura antiga (ni en mirar-la ni, encara menys, en reproduir-la) i segon que Sant Jordi és un dia i, per tant, no pot ser una persona que matés dracs dalt d'un cavall.
Per favor, però si només cal mirar el cartell i copsar-ne tots els detalls (el drac, el cavaller, la noia fugint aterrida, el noi mort mig despullat, el castell, el déu de llum...) per entendre que es tracta d'un homenatge a «Joc de Trons», una sèrie clàssica de la qual aviat en tindrem un nou remake a les nostres pantalles.

Gaudiu doncs de la festa, amb la tranquil·litat de saber que no hi trobareu ni pintura antiga ni avorrida literatura. Només bona i emocionant cultura audiovisual, la Cultura amb majúscules.
Us desitjo que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi i que us regalin moltes carxofes!!


dimecres, 10 d’abril de 2019

MOTS ENCREUATS

Els Mots Encreuats (o Mots Enreixats, o Crucigrames) són un conegut entreteniment que consisteix a situar dins una quadrícula les paraules que corresponen a unes definicions donades. Aquests mots queden separats per una sèrie de quadrets negres i s'han d'escriure horitzontalment o verticalment, tot entrecreuant-se entre ells fins a omplir la quadrícula.

Existeixen diverses variants d'aquest passatemps, en cito les més conegudes:
  • Críptics: Aquells on les definicions es basen en jocs de paraules com els anagrames, les decapitacions, les xarades o d'altres estratègies enigmístiques.
  • Temàtics: Aquells on les solucions estan, en la seva major part, relacionades amb un tema concret.
  • Sil·làbics: Arribats des del Japó, són els que se solucionen posant en cada quadre no una lletra sinó una síl·laba de la paraula incògnita.
  • Encadenats: Aquesta variant no inclou quadrets negres i les diferents solucions queden separades entre elles fent més gruixut el traç corresponent de la quadrícula.
  • Autodefinits: Modalitat creada a Alemanya que consisteix a escurçar al màxim les definicions i incloure-les dins els quadres negres de la mateixa graella.
  • Blancs: En aquesta variant no es mostren els quadrets negres i el jugador també els ha d’anar situant a mesura que troba les solucions del joc. Provenen de França.
  • Paraules Creuades: En aquest cas es prescindeix de les definicions i ens donen directament la llista de mots que hem d'anar entrecreuant per completar la quadrícula.
  • De solució múltiple: Són els que tenen més d’una alternativa possible de resolució per a una mateixa graella.
  • Bilingües: Amb les solucions verticals en un idioma i les horitzontals en un altre, o amb les definicions en un idioma i les paraules incògnita en una llengua diferent. Els primers van aparèixer al Quebec (Canadà).



Podríem trobar precedents històrics de graelles de paraules creuades, tals com els quadrats màgics llatins o alguns jocs geomètrics de l'enigmística clàssica, però s'ha convingut que el primer problema de Mots Encreuats destinats als adults tal com els coneixem actualment fou obra d’Arthur Wynne i va ser publicat el 21 de desembre de 1913 al suplement dominical «FUN» del diari New York World. Com veiem a la imatge que encapçala aquest paràgraf, es tractava d'una graella romboidal buida en la seva part central i sense quadres negres.
L'invent tingué èxit i, ja a partir de la dècada dels anys 20 del segle passat, aquest entreteniment fou progressivament adoptat pels diaris més importants de l'època. L'any 1924 es publicà als Estats Units el primer llibre d'encreuats, un recull de 50 d'aquests passatemps que incloïa el regal d'un llapis i una goma d'esborrar. Aquest llibre fou un autèntic best-seller i se'n van vendre 400.000 exemplars el primer any.

Pel que fa al nostre país, podem dir que els primers mots encreuats publicats en català que es coneixen van sortir el 25 de juliol de 1925 a El Virolet, suplement il·lustrat de la revista «En Patufet». A la pàgina 247 del número 186 (Any IV) d'aquella publicació, trobem un joc anomenat «MOTS CREUATS» amb una graella de 7x7 que els infants lectors havien d'omplir seguint les següents instruccions d'ús:

"Per a solucionar els problemes de mots creuats, cal cercar paraules el número de lletres de les quals coincideixi amb el número de quadrets blancs que hi ha des d'un quadret negre a un altre. Així si hi ha tres quadrets blancs, té d'ésser una paraula de tres lletres i si n'hi ha cinc, de cinc, etc. Les paraules cal cercar-les d'acord amb les indicacions que acompanyen al problema. Les indicacions agrupades on diu horitzontalment són les de les paraules que s'han d'escriure en sentit horitzontal i les agrupades on diu verticalment són les de les paraules que s'han d'escriure amb una lletra sota d'altre o siga que s'han de llegir començant per dalt."



El 06 d'abril de 1933, surt el primer número del quadern «Carnet Segells Catalunya». Aquesta era una publicació setmanal que contenia "16 segells assortits i diverses pàgines de text amb seccions interessants". Una d'aquestes seccions s'anomenava «PROBLEMES DE MOTS EN CREU», la signava un tal Jordi Brú i proposava graelles de mots encreuats de 10x10. Aquesta secció tingué continuïtat durant uns quatre mesos fins que es deixa de publicar per malaltia de l'autor, tal com explica una nota de la redacció en el número 15 de la revista.

També l'any 1933 apareixen els primers problemes de mots encreuats signats per Avel·lí Artís-Gener (Tísner). El conegut periodista i escriptor fou també un destacat enigmista i és considerat el "pare dels mots encreuats en català" per la seva ingent producció d'aquests entreteniments. Com he dit, els primers els va fer l'any 1933, foren publicats a la pàgina infantil del diari La Publicitat i, com que estaven dedicats als infants, portaven unes definicions senzilles i ben ortodoxes. Aquesta primera etapa va quedar estroncada per la Guerra Civil espanyola i no és fins tres dècades després que Tísner reprèn la seva tasca en el camp dels mots encreuats. El seu primer encreuat modern per a adults apareix al setmanari Tele/Estel el 22 de juliol de 1966 i és on comença a fer-se palès l'estil característic de l'autor amb definicions que fugen de la reiteració de fórmules preestablertes per, al contrari, innovar utilitzant el doble sentit i altres jocs lingüístics. Avel·lí Artís-Gener crea així un estil propi de confeccionar aquests passatemps que després també portaria a la pràctica a la revista Serra d'Or, a la secció «Mots enreixats» del diari El País i finalment a les pàgines del diari La Vanguardia que acollí els seus mots encreuats des de l'1 de juny de 1984 fins al 29 de juny de 1990.

Reconeixent el mestratge d'en Tísner en aquest camp, els crucigramistes Anna M. Genís (El Periódico), Miquel Sesé (El Punt-Avui), Màrius Serra (La Vanguardia), Senyor Ventura (Ara) i Pau Vidal (El País) es van posar d'acord per homenatjar Avel·lí Artís-Gener, el dia que hauria fet cent anys. Així el 28 de maig del 2012, es va publicar a aquests cinc diaris la mateixa graella d'aquell últim encreuat d'en Tísner de 1990 amb les definicions passades pel sedàs personal de cadascun d'ells. VilaWeb va aplegar totes les definicions (també les originals d'en Tísner) en un únic document per sumar-se a aquell homenatge i mostrar així la riquesa i l'enginy dels mots encreuats en català. Aquí el teniu:




Per acabar, us proposo que entre tots resolguem aquell primer problema de mots encreuats per adults que Tísner va publicar l'any 1966 a la revista TELE/ESTEL. A continuació us copio les definicions que, si us ve de gust, podeu intentar solucionar als comentaris:

HORITZONTALS
  • 1.- Dones escandaloses (10 lletres)
  • 2a.- Si al capdavall el fan sortir, vol dir que tot ha anat bé (5 lletres)
  • 2b.- Consonant (1 lletra)
  • 2c.- Forma de pronom (2 lletres)
  • 3a.- Molt enganxós (5 lletres)
  • 3b.- La tenim per dintre (4 lletres)
  • 4a.- Quasi riu (2 lletres)
  • 4b.- Abans eren els sants de la devoció dels russos (6 lletres)
  • 5.- Ens costarà de trobar-la (10 lletres)
  • 6.- És un tipus repugnant (9 lletres)
  • 7a.- De vegades solament vol dir vell (5 lletres)
  • 7b.- Nom afectuós d'home (4 lletres)
  • 8a.- Començament de l'himne de Sant Joan Baptista (2 lletres)
  • 8b.- S'ha fet mal (2 lletres)
  • 8c.- Un dels grans generals nord-americans (2 lletres)
  • 8d.- Vocal (1 lletra)
  • 9.- Imitaven més o menys bé (10 lletres)
  • 10a.- Consonant (1 lletra)
  • 10b.- Mol·lusc cefalòpode dibranquial (8 lletres)

VERTICALS
  • A1.- Aspecte (5 lletres)
  • A2.- Va trobar una altra utilitat del gas (4 lletres)
  • B.- Es passen la vida remugant (9 lletres)
  • C1.- Mig italià (3 lletres)
  • C2.- Altament explosiu (3 lletres)
  • C3.- Inicials d'un escriptor nord-americà de best-sellers (2 lletres)
  • D1.- Riu de tractament distingit (3 lletres)
  • D2.- Ventarà el foc (6 lletres)
  • E.- Ho ha fet l'home (10 lletres)
  • F1.- Consonant (1 lletra)
  • F2.- Després inflama (3 lletres)
  • F3.- A mitja escala (2 lletres)
  • G.- Donem ànim (10 lletres)
  • H1.- Consonant (1 lletra)
  • H2.- Ens estudia esbocinant-nos (8 lletres)
  • I1.- Fiquin en embolics (7 lletres)
  • I2.- Al centre de l’alter ego (2 lletres)
  • J.- N'hi ha de cos i ànima (10 lletres)







GLOSSARI:
  • Autodefinit
  • Crucigrama
  • Encreuat
  • Mots Encreuats

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:



dimecres, 3 d’abril de 2019

Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (II)


A finals de febrer, vaig publicar la primera part de la meva participació en el joc "The Other Readers" del blog de la JOMATEIXA. Avui, ja gairebé fora de termini, us presento la segona.

Com a l'altra ocasió, començo amb la fotografia del meu click recomanant un llibre:


La protagonista de la novel·la és a Romania quan rep una greu notícia familiar i, en intentar tornar a casa, es troba que l'aeroport de Bucarest està tancat per una gran tempesta. Aquest temps que ha de passar aïllada per força en aquell aeroport, li serveix per repassar la seva vida i les seves circumstàncies familiars.

Llegim, doncs, la història de la Reina Gené, una psicòloga que treballa pels departaments de selecció de personal de diverses empreses multinacionals i que té un fill de 17 anys, un marit, un exmarit i un amant. Amb capítols curts de lectura àgil, l'autora ens va mostrant el seu present, el seu passat i també els seus secrets lligant una trama (amb ella de protagonista però amb uns "secundaris" igualment importants) que ens atrapa gairebé sense adonar-nos-en. M'ha agradat, en general m'ho he passat força bé llegint aquesta novel·la i, potser per això mateix, el final m'ha decebut també força. I és que no hi ha final, tot queda obert perquè es veu que la història continua en una pròxima novel·la. En fi, és el que hi ha (les sagues estan de moda) i hauré d'esperar que es publiqui "Seguiré els teus passos", la segona part que, per poc que pugui, no em deixaré perdre.

La fotografia està feta a l'aeroport de Reus. Vist que no m'anava del tot bé desplaçar-me fins a l'aeroport de Bucarest on se situa l'acció de la novel·la, vaig escollir el que tinc més a prop de casa. ;-)





Com ja sabeu, en el joc The Other Readers d'enguany també se'ns demana que el nostre click representi un personatge literari. En aquest cas i tenint en compte que està a punt d'estrenar-se la vuitena temporada de "Joc de Trons", he escollit el protagonista dels primers capítols de l'últim llibre de George R. R. Martin, "Foc i Sang":

«Aegon, que passaria a la història com Aegon el Conqueridor i Aegon el Drac, va néixer a Rocadrac el 27 aC. Era el segon fill, l’únic noi, d’Aerion, senyor de Rocadrac, i Lady Valaena de la Casa Velaryon, que era mig Targaryen per part de mare.
[...]
Aegon Targaryen, curiosament, va ser un personatge tan enigmàtic per als seus contemporanis com per a nosaltres. Armat amb l’espasa d’acer valyrià Focnegre, se’l considerava un dels guerrers més grans del seu temps, però no gaudia gens dels fets d’armes, i mai no va participar en cap justa ni combat cos a cos en un torneig. Muntava Balerion el Terror Negre, però només volava per entrar en combat, o per viatjar ràpidament sobre la terra i el mar.
[...]
Port Reial, aquest seria el nom de la seva ciutat. Des d’allà, Aegon el Drac governaria el seu regne, presidiria la cort assegut en un gran setial de metall fet amb les espases foses, retorçades, colpejades i trencades de tots els enemics derrotats, un setial perillós que aviat seria conegut arreu del món com el Tron de Ferro de Westeros.»