Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta fotografia de la "Diada de Sant Jordi. Florista de La Rambla" (Yearofthedragon CC-BY-SA)
EL DIA SJ (Sant Jordi)
- Janice, no entenc perquè no té èxit la nostra parada de llibres i roses...
- Home, potser és perquè...
- Tu has collit les millors roses del nostre jardí i no em diguis que no fan goig amb la cinta de la nostra bandera que hi has posat?
- Si, però és que...
- I jo poso a la venda el meu llibre, que fa patxoca malgrat ser una autoedició. Una interessant autobiografia amb moments molt emotius. Reconeix que vas plorar quan vas llegir el capítol on, en ple desembarcament de Normandia i sota l’intens foc de les metralladores alemanyes, el meu amic Noah rep un tret al costat del cor i mor als meus braços demanant-me que l’acomiadi de la seva pobre mare vídua. Vas plorar o no vas plorar?
- Home, més que plorar vaig pensar que tens una mica de barra. No m’has explicat centenars de vegades que, per culpa d’una bala perduda, vas perdre el coneixement just al trepitjar la sorra de la platja i que quan vas despertar-te vas veure que en Noah havia mort d'un tret al cap ja feia estona? I això que dius de que la seva mare és vídua, ja has pensat la poca gràcia que li farà al pare d'en Noah quan ho llegeixi?.
- Es nota que no n’entens de literatura, els llibres ja les tenen aquestes coses.
- Les novel·les potser si, però el teu l’has titulat: “La Meva Vida Real – Una autobiografia on explico tota la veritat”.
- Bé, deixem-ho que sinó encara ens barallaríem i, a més, no estàvem parlant d’això. Et deia que no entenia que encara no s’hagi acostat ningú a la nostra parada. Avui és Sant Jordi i per Sant Jordi la gent omple els carrers, és la Festa de la Cultura. O és que no recordes aquelles fotos que hi vam fer l’any passat a la Rambla de Barcelona, no hi cabia ni una agulla!.
- És clar que me’n recordo, va ser emocionant passejar per aquella rambla plena de llibres, de roses, de gent... i estic segura que si haguéssim posat la parada allí hauries venut tots els llibres. Fins hi tot ens hagués anat bé en qualsevol altra ciutat o poble de Catalunya, en aquell país és tota una tradició aquest dia. Però, vols dir que algú n'ha sentit parlar ni que sigui una vegada de la Diada de Sant Jordi aquí, a Milwaukie (Oregon)?
- Home, potser és perquè...
- Tu has collit les millors roses del nostre jardí i no em diguis que no fan goig amb la cinta de la nostra bandera que hi has posat?
- Si, però és que...
- I jo poso a la venda el meu llibre, que fa patxoca malgrat ser una autoedició. Una interessant autobiografia amb moments molt emotius. Reconeix que vas plorar quan vas llegir el capítol on, en ple desembarcament de Normandia i sota l’intens foc de les metralladores alemanyes, el meu amic Noah rep un tret al costat del cor i mor als meus braços demanant-me que l’acomiadi de la seva pobre mare vídua. Vas plorar o no vas plorar?
- Home, més que plorar vaig pensar que tens una mica de barra. No m’has explicat centenars de vegades que, per culpa d’una bala perduda, vas perdre el coneixement just al trepitjar la sorra de la platja i que quan vas despertar-te vas veure que en Noah havia mort d'un tret al cap ja feia estona? I això que dius de que la seva mare és vídua, ja has pensat la poca gràcia que li farà al pare d'en Noah quan ho llegeixi?.
- Es nota que no n’entens de literatura, els llibres ja les tenen aquestes coses.
- Les novel·les potser si, però el teu l’has titulat: “La Meva Vida Real – Una autobiografia on explico tota la veritat”.
- Bé, deixem-ho que sinó encara ens barallaríem i, a més, no estàvem parlant d’això. Et deia que no entenia que encara no s’hagi acostat ningú a la nostra parada. Avui és Sant Jordi i per Sant Jordi la gent omple els carrers, és la Festa de la Cultura. O és que no recordes aquelles fotos que hi vam fer l’any passat a la Rambla de Barcelona, no hi cabia ni una agulla!.
- És clar que me’n recordo, va ser emocionant passejar per aquella rambla plena de llibres, de roses, de gent... i estic segura que si haguéssim posat la parada allí hauries venut tots els llibres. Fins hi tot ens hagués anat bé en qualsevol altra ciutat o poble de Catalunya, en aquell país és tota una tradició aquest dia. Però, vols dir que algú n'ha sentit parlar ni que sigui una vegada de la Diada de Sant Jordi aquí, a Milwaukie (Oregon)?
