GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 27 de novembre del 2019

"Cartas de ilusión" [7♥] [7♣] [7♠] [7♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [7]:



[CORS ]
Té aquesta figura dos volums diferents?

[TRÈVOLS ]
Quin arc pertany al cercle més gran?

[PIQUES ]
Quin dels dos quadres grisos és més clar?

[DIAMANTS ]
Un dels costats està corbat?


EXPLICACIÓ


dimecres, 20 de novembre del 2019

Relats Conjunts (novembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un gravat extret del recull llatí "Ars Moriendi [L'art de morir]" (Anònim - 1450).



ARTISTES DE LA MORT

[Aplaudiments]

Un moment d'atenció, si us plau. Ha arribat l'hora de posar-nos un mica seriosos i parlar de la mort digna. Aquest és un tema que ha preocupat a la humanitat des de temps immemorials i que ha estat tractat per filòsofs i savis de tots els temps. Un dels textos més coneguts en aquest sentit és l'«Ars Moriendi» (L'art de morir), escrit en llatí al segle XV és un recull de consells sobre els protocols i procediments per a "morir bé". Tots hauríem de tenir ben presents les indicacions plasmades en aquests escrits que ens ajuden a saber morir amb la dignitat que escau a un instant tan tràgic però no tothom és capaç de fer-ho. Saber mantenir la compostura quan ens arriba el final no és fàcil i molt poca gent sap deixar aquest món amb l'enteresa que caldria. N'hi ha pocs, certament, però n'hi ha i un d'aquests va ser en Vito Mascarpone, el cap de la màfia que controlava la zona nord de la ciutat. Quan el senyor Mascarpone va ser tirotejat en sortir al replà de casa seva, no només va entomar les cinc bales d'una manera exemplar i després va caure per les escales sense gairebé tacar-les de sang sinó que també va saber aprofitar els seus darrers segons de vida per pensar en el proïsme. No va patir pel que li estava passant a ell personalment (que era molt gros) sinó que va tenir prou esma d'utilitzar el seu últim alè per pensar en els que quedaven vius i va ordenar una vendetta contra la màfia rival. Una venjança que va originar una guerra entre famílies i que es va saldar amb un total de més de trenta morts, fent-se així mereixedora del premi a la «Millor matança entre bandes del 2019» que acabem de lliurar fa uns minuts en aquest mateix escenari. Per tot això, per la seva enteresa al ser tirotejat, per la seva polidesa a l'hora de no ensangonar excessivament l'escena del crim i per la seva generositat a l'últim moment de pensar més en els altres que en si mateix, en definitiva pel seu art a l'hora de morir dignament el senyor Vito Mascarpone s'emporta el diploma «Ars Moriendi 2019». Els demano un fort aplaudiment que, sens dubte, és del tot merescut.

[Aplaudiments]

Com és obvi, el senyor Mascarpone no es troba a la sala i no pot pujar a recollir el guardó que enviarem amb molt de gust a la seva vídua aquesta mateixa setmana.

Continuem ara amb la gala MURDER AWARDS 2019 perquè encara ens queden molts premis per repartir. Segur que molts dels presents frisen per saber qui rebrà el guardó a l'assassí en sèrie més metòdic de l'any o qui tindrà l'honor de ser reconegut com l'assassí a sou més eficient dels darrers dotze mesos. I els més interessats són, evidentment, els propis nominats a aquestes distincions que ja veig ansiosos a les butaques de primera fila. Intenten dissimular però no poden ocultar els nervis i segur que tots ells matarien per saber el resultat ara mateix.

[Rialles]

Però encara els farem patir una mica més perquè primer cal atorgar un altre dels grans premis de la nit. Com tots els assistents ja deuen suposar, em refereixo a la medalla d'or al «Millor Genocida de l'any». Aplaudim als nominats que són...

[Aplaudiments]



dimecres, 13 de novembre del 2019

Joc de Ment - 014

L'APOSTA SORPRESA



- Una baralla de cartes



Abans de fer el truc hem de mirar la baralla i recordar quina carta ocupa la desena posició començant per dalt (amb les cartes cap per avall).



Donem la baralla a l'espectador, li demanem que digui un número qualsevol de dues xifres [XY] que ha de ser superior a 10 i inferior a 20 i li diem que tregui de la baralla tantes cartes com indica aquest número. Ho ha de fer d'una en una, deixant-les per ordre sobre la taula de manera que quedaran en ordre invers al que tenien a la baralla.

Ara l'espectador ha de deixar la resta de la baralla i recollir les [XY] cartes. Amb aquest petit grup de naips, ha de fer la mateixa operació que abans però amb la xifra que surti de sumar els dígits del número que havia triat primer. És a dir, ara comptarà, d'una en una, les cartes del grup de [XY] naips i s'aturarà a la carta que faci el número (X+Y). Aquesta carta és la que l'espectador ha de memoritzar sense que vosaltres la vegeu en cap moment i una vegada la recordi, l'ha de perdre dins la baralla completa on ja s'hi poden incloure totes les cartes que hem fet servir fins ara.

Sense agafar encara la baralla, remarqueu que la carta incògnita està perduda al mig de la baralla i que vosaltres no podeu saber quina és perquè no l'heu vist i perquè ha sortit a partir del número a l'atzar que ha triat lliurement l'espectador. En aquest moment, l'animeu a perdre encara més la carta demanant-li que torni a agafar la baralla completa i la barregi tantes vegades com vulgui i de la manera que vulgui.

Quan ja en tingui prou, li demaneu la baralla i dieu que procedireu a trobar la carta triada. Per fer-ho comenceu a llençar cartes de manera ràpida sobre la taula girant-les per anar mostrant-les una a una fins que, en un moment determinat, us aturareu i apostareu amb la víctima que la pròxima carta que girareu serà la carta incògnita. Una aposta segura que, malgrat sembli impossible, guanyareu sempre.




dimecres, 6 de novembre del 2019

JOCS DE NÚMEROS

A l'últim capítol del seu llibre "NÚMEROS MERAVELLOSOS" (Selecta - 1982), en Joan Amades ens parla de diversos aspectes del nostre folklore que tenen a veure amb els nombres i el càlcul.

Començant pels versos utilitzats per aprendre a comptar, com aquests que vénen de Menorca:

Quatre i quatre ne fan vuit,
i vuit i quatre fan dotze,
i set i set fan catorze,
i nou i nou fan divuit.

O aquells jocs amb els quals s'entreté a la mainada que no són altra cosa que un llunyà record dels antics procediments de càlcul que es basaven en els dits de les mans. Cito només un exemple d'aquestes fórmules de «càlcul digital»:

Uni, dori, teri, coteri
mata la veri de viri virom,
compta bé que deu ne són.

Del mateix estil, recordo com el meu pare em «demostrava» que tenim 20 dits a les mans comptant-me'ls d'un en un:

Dit un, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc,
dit sis, disset, divuit, dinou i vint.


Tornant a Amades, però sense deixar els jocs i els càlculs «inventats», el folklorista també ens explica un mètode per multiplicar utilitzant els dits. Si, per exemple, volem multiplicar [7 x 8] només cal que mostrem aquests nombres amb les mans i recordem els dits que no utilitzem que serien, respectivament, 3 i 2. Com que [3 + 2 = 5] i [3 x 2 = 6], resulta que la multiplicació buscada ens donaria 56 i, efectivament, [7 x 8 = 56]. Un mètode que pot semblar força enginyós però que és absolutament fals perquè només funciona amb els dos nombres indicats i no amb cap altre.

També hem de citar els Comptes Enganyalls, uns suposats problemes de càlcul que realment no tenen cap dificultat matemàtica perquè l'únic que busquen és el divertiment amb una solució de vegades poca-solta. Ja en vam citar alguns exemples al post que dedicat als ENGANYALLS. Aquí us en deixo tres més, que juguen amb els nombres però anant més enllà de les matemàtiques:

Us dic que quatre són sis
i sis són tres, és provat;
i tot això és tan veritat,
com que dos i dos fan sis.

(Es refereix al nombre de lletres amb què s'escriu el nom de cada xifra)

Dos pares i tres fills
es menjaven cinc conills,
en menjaren tres per barba
i encara en va quedar dos.

(Només un dels protagonistes portava barba)

Quatre dones van al prat,
cada dona amb quatre sacs,
a cada sac hi ha quatre gats,
cada gat, quatre gatons;
tots junts, quantes ungles són?

(Cal tenir en compte que les dones [4] tenen 20 ungles cadascuna,
que els gats [64] només en tenen 18 i que els gatons encara no en tenen cap.
Sabent això el resultat final serien 1.232 ungles)


Un altre grup serien els Enigmes Aritmètics que presenten un senzill problema de càlcul matemàtic en forma d'endevinalla. Per exemple:

Els que anem i els que anem,
la meitat dels que anem i ses dues quartes parts,
i vostè, senyor animal, faríem els cent cabal.

(Eren trenta-tres)

Un pa i un pa i mig,
dos pans i mig i cinc mitjos pans,
a dos mitjos xavos cada dos mitjos pans,
quants xavos valen?

(Set xavos i mig)

Dins d'aquesta mateixa classificació però augmentant-ne la dificultat trobaríem altres enigmes matemàtics com els que demanen, per exemple, en quants passos es pot travessar un riu utilitzant una barca amb unes condicions determinades o que obtinguem un nombre concret de litres fent servir unes mesures diferents de la buscada. D'aquests i d'altres problemes amb números, n'hem publicat gairebé 500 en aquest blog amb l'etiqueta de MATEMÀTICS.

Un altre tipus de Jocs de Números són els que no es poden considerar com a problemes però que destaquen d'alguna manera pel seu enginy. En aquesta classificació entraria, per exemple, la Multiplicació meravellosa que trobem en multiplicar 12.345.679 per un múltiple de 9 menor de 90 i comprovem que el resultat és un nombre amb totes les xifres iguals. També podríem citar aquí els "jocs de màgia" que permeten endevinar un número pensat gràcies a un truc matemàtic. Un parell dels que explica Amades, els he adaptat i publicat anteriorment al XAREL-10: «Endevinació del resultat» i «Endevinar els diners de la mà».

Per acabar, us proposo un problema ja conegut en temps de l'imperi romà però que, tal com ens diu Joan Amades, a Catalunya s'explicava atribuint-lo al bandoler Serrallonga:

Trobant-se un dia la partida d'en Serrallonga a la cova de Querós, molt estretament vigilat per la tropa, ell i els seus van jurar matar-se abans de rendir-se a l'enemic. Van fer una ampla rodona formada pels 39 bandolers, en Serrallonga, 40, i la Joana, 41, i es van comptar de tres en tres, matant-se el que feia tres. ¿Quins llocs van haver d'ocupar en la rodona en Serrallonga i la Joana perquè en les diferents rodades mai no els toqués el torn d'haver-se de matar?

Si us ve de gust, podeu deixar la vostra solució als comentaris.