Enigmes de la vida (33) - TRADUTTORE, TRADITORE!

Com s'han de traduir els jocs de paraules?

A l’últim apunt de Glossari us parlava de les XARADES i vaig citar com a exemple un d’aquests jocs lingüístics que apareix al capítol 31 de la novel·la «Harry Potter i el calze de foc» (J. K. Rowling – 2000). Per al meu post vaig utilitzar la versió del llibre traduït al català que, en aquest cas concret, és ben acurada i fidel a l’original tant en la forma com en el fons.
En anglès, J. K. Rowling va escriure una xarada la solució de la qual era «SPIDER» (aranya) que s’havia de resoldre ajuntant tres fragments d’aquesta paraula definits per separat mitjançant endevinalles: [1. «person who lives in disguise, who deals in secrets and tells naught but lies» (persona que viu disfressada, que tracta secrets i no diu res més que mentides) = SPY (espia)] + [2. «the last thing to mend, the middle of middle and end of the end» (l'última cosa a reparar, el mig del mig i el final del final) = la lletra D] + [3. «the sound often heard during the search for a hard-to-find word» (el so que se sent sovint durant la recerca d'una paraula difícil de trobar) = ER (el soroll que, al llibre, murmura diverses vegades Harry Potter mentre intenta trobar la resposta correcta)].
En català, els traductors Laura Escorihuela i Marc Alcega també fan que la resposta sigui «ARANYA» i adapten les endevinalles de la xarada a aquesta paraula catalana mantenint el format de dividir-la en tres parts: [1. «què és quan no és abans ni després» = ARA] + [2. «suma-li uns quants dies, amb dotze mesos faries» = ANY] + [3. «Quan ho trobis, el que cridis s’haurà d’afegir al que diguis» = A (quan manifestem una emoció viva com l’alegria o la sorpresa, cridem: Ah!)].

He de dir que, com a lector, agraeixo molt quan, davant d’un joc de paraules, els traductors no es limiten a deixar la versió original amb una simple explicació a peu de pàgina sinó que fan l’esforç d’adaptar al nou idioma el text original per mantenir l’efecte que l’autor volia transmetre. Entenc, però, que tant una opció com l’altra són discutibles. Mantenint la versió original es respecta la literalitat de l’obra, però es perd el joc amb el lector. En canvi, si l’adaptació és massa «inventada» tampoc seria bona. Trobar el punt que permet crear un nou joc de paraules mantenint l’esperit i la idea de l’original no és gens fàcil i, com he dit, jo ho agraeixo molt quan m’ho trobo en una lectura.
Per això, sempre m’ha encuriosit saber com els diferents traductors s’enfronten a aquests jocs lingüístics i en aquesta ocasió he tingut una gran oportunitat per comparar diverses versions perquè les novel·les de la saga Harry Potter s’han traduït a un munt de llengües. A més de l’original anglès i de la traducció al català, també he pogut aconseguir les versions d’aquesta mateixa xarada en altres set idiomes (espanyol, francès, portuguès, italià, alemany, rus i grec) i m’hi he trobat de tot.

Al final d’aquest post us les copiaré totes perquè ho comproveu vosaltres mateixos, però com a resum us puc dir que la gran majoria de les traduccions conserven la solució original, amb l’excepció de l’italià que canvien l’aranya per una panerola (scarafaggio) i del portuguès de Brasil que opten per una serp de la regió amazònica (ararambóia). Pel que fa al format de la xarada, totes les llengües menys una (l’espanyol) mantenen la divisió en tres fragments de la paraula incògnita. Hi ha dos idiomes (alemany i rus) que aprofiten el fet que el seu mot per dir «aranya» coincideix amb algunes lletres de la paraula «espia» igual que en anglès i, per tant, fan una adaptació de la primera part de la xarada gairebé literal. Per altra banda, cinc de les traduccions (amb l’excepció del català, l’espanyol i el portuguès) fan que una de les parts a desxifrar tingui com a solució una lletra solta com a la segona endevinalla de l’original anglès. I, finalment, només tres idiomes (català, alemany i rus) respecten la versió original fent que una de les respostes sigui un so o un crit.

En general, doncs, tots els traductors fan una bona feina i aconsegueixen adaptar l’original anglès a cadascun dels idiomes mantenint l’esperit d’allò que va escriure l’autora. L’única traducció que, en aquest sentit, potser grinyola una mica és, a parer meu, l’espanyola que opta per utilitzar la geografia i els tòpics (aspectes que no apareixen en cap moment a la versió original) i ens fa arribar a la solució buscant les primeres lletres de «la región de las montañas de arena» i les últimes de «la de los toros, la sangre, el mar y la verbena». Per a la primera part, Harry Potter dubta entre el Marroc i el Magrib per acabar decidint-se per Aràbia. En canvi, de seguida s’adona que si parlem de «toros, sangre, mar y verbena» només ens podem referir a Espanya (on si no?). I així s’obtè: AR+AÑA = ARAÑA. Olé!!

A continuació trobareu les versions de la xarada completa en cadascun dels nou idiomes que us he comentat:

	ANGLÈS: Harry Potter and the Goblet of Fire (Versió Original)
	First think of the person who lives in disguise, Who deals in secrets and tells naught but lies. Next, tell me what’s always the last thing to mend, The middle of middle and end of the end? And finally give me the sound often heard During the search for a hard-to-find word. Now string them together, and answer me this, Which creature would you be unwilling to kiss?

SOLUCIÓ: SPIDER [«A person in disguise (Una persona disfressada) = SPY» + «The middle of middle and end of the end = D» + «The sound often heard (El so escoltat sovint) = ER»]

	CATALÀ: Harry Potter i el calze de foc (Traducció: Laura Escorihuela i Marc Alcega)
	Primer pensa i digues què és quan no és abans ni després; llavors suma-li uns quants dies, amb dotze mesos faries. Quan ho trobis, el que cridis s’haurà d’afegir al que diguis. Són els tres sumands de la solució: A quina bèstia no faries un petó?

SOLUCIÓ: ARANYA [«quan no és abans ni després = ARA» + « dotze mesos = ANY» + «el que cridis = A»]

	ESPANYOL: Harry Potter y el cáliz de fuego (Traducció: Adolfo Muñoz García / Nieves Martín Azofra)
	Si te lo hiciera, te desgarraría con mis zarpas, pero eso sólo ocurrirá si no lo captas. Y no es fácil la respuesta de esta adivinanza, porque está lejana, en tierras de bonanza, donde empieza la región de las montañas de arena y acaba la de los toros, la sangre, el mar y la verbena. Y ahora contesta, tú, que has venido a jugar: ¿a qué animal no te gustaría besar?

SOLUCIÓ: ARAÑA [«donde empieza la región de las montañas de arena (Arabia) = AR» + «y acaba la de los toros, la sangre, el mar y la verbena (España) = AÑA»]

	FRANCÈS: Harry Potter et la Coupe de feu (Traducció: Jean-François Ménard)
	D'abord, pense au premier de ce qu'il faut apprendre Lorsque l'on ne sait rien à l'âge le plus tendre. Ensuite, dis-moi donc ce que fait par naissance Celui qui, au palais, a élu résidence. Enfin, pour découvrir la dernière donnée Il suffit de la prendre à la fin de l'année. Tu connaîtras ainsi la créature immonde Que tu n'embrasserais vraiment pour rien au monde.

SOLUCIÓ: ARAIGNÉE [«le premier de ce qu'il faut apprendre (l’alphabet) = A» + «ce que fait celui qui reside au palais (le roi) = RÈGNE» + « la fin de l'année = ÉE»]

	PORTUGUÈS: Harry Potter e o cálice de fogo (Traducció: Lia Wyler (Portuguès de Brasil))
	Primeiro pense no lugar reservado aos sacrifícios, seja em que templo for. Depois, me diga que é que se desfolha no inverno e torna a brotar na primavera? E finalmente, me diga qual é o objeto que tem som, luz e ar e flutua na superfície do mar? Agora junte tudo e me responda o seguinte: Que tipo de criatura você não gostaria de beijar?

SOLUCIÓ: ARARAMBOIA (serp amazònica) [«lugar reservado aos sacrifícios = ARA» + «se desfolha no inverno e torna a brotar na primavera = RAMA» + «objeto que flutua na superfície do mar = BOIA»]

	ITALIÀ: Harry Potter e il Calice di Fuoco (Traducció: Beatrice Masini)
	La mia prima è la terza di passione, e tre ne vuole la sottomissione, la seconda è colei che, amica o amante del cuore è la compagna costante; la terza è un albero dalla chioma folta, nobile ramo di foresta incolta. Ora unisci le tre e dimmi, o tu, viandante: nero, sporco e ripugnante, veramente baciarlo è cosa grama, sai ora dirmi come esso si chiama?

SOLUCIÓ: SCARAFAGGIO (panerola) [«terza lettera di "paSsione" = S» + «del cuore è la compagna costante = CARA» + «un albero dalla chioma folta (un arbre de fullatge gruixut) = FAGGIO (faig)»]

ALEMANY: Harry Potter und der Feuerkelch (Traducció: Klaus Fritz)

Erst denk an den Menschen, der immer lügt, der Geheimnisse sucht und damit betrügt. Doch um das Ganze nicht zu verwässern, nimm von dem Wort nur die ersten drei Lettern. Nun denk an das Doppelte des Gewinns, den Anfang von nichts und die Mitte des Sinns. Und schließlich ein Laut, ein Wörtchen nicht ganz, das du auch jetzt von dir selbst hören kannst. Nun füg sie zusammen, denn dann wirst du wissen, welches Geschöpf du niemals willst küssen.

Primer pensa en la persona que sempre menteix, / que cerca secrets i amb això enganya. / Però per no diluir-ho tot, / pren només les tres primeres lletres de la paraula. / Ara pensa en el doble del guany, / l'inici de res i el centre del sentit. / I finalment un so, una paraula incompleta, / que també pots sentir de tu mateix ara. / Ara ajunta-ho tot, perquè llavors sabràs, / quin és el ser que mai voldràs besar.

SOLUCIÓ: SPINNE (aranya) [«Ein Mensch, der immer lügt (Una persona que sempre menteix) (espia / spion) = SPI» + «die Mitte des Sinns (el centre del significat) = N» + «Und schließlich ein Laut (I finalment un so) = NE»]

	RUS: Гарри Поттер и кубок огня (Traducció: Marina D. Litvinova)
	Сначала ты букву вторую возьми Того, кто таится в тени и двулик, Кто секреты крадет, чье молчание лжет, От кого ни следов, ни улик. Затем вспомни то, что кричишь ты в лесу, Когда, заблудившись, бредешь. А третье всегда в конце тупика, В начале конца обретешь. Все вместе сложи и получишь того, Кого ты, хоть видел не раз, Не смог бы обнять никогда. Существо Какое? Скажи мне сейчас!

Primer pren la segona lletra / d'aquell que s'amaga a l'ombra i té dues cares, / qui roba secrets i el seu silenci enganya, / de qui no queden ni rastres ni proves. / Després, recorda allò que crides al bosc / quan, perdut, avances sense rumb. / I la tercera sempre es troba al final d'un carreró sense sortida, / a l'inici de la fi la trobaràs. / Ajunta-ho tot i obtindràs aquell / a qui, encara que hagis vist moltes vegades, / mai no podries abraçar. Una criatura. / Quina? Digues-m'ho ara!

SOLUCIÓ: паук (aranya) [«la segona lletra de Шпион (espia) = п» + «el que crides = ау (ai!)» + «la primera lletra de конца (final) = к»]

	GREC: Ο Χάρι Πότερ και το Κύπελλο της Φωτιάς (Traducció: Kaíti Oikonómou)
	Πρώτα σκέψου πώς το συμπεραίνεις, Μετά, την αρχή στο χνάρι καθώς μπαίνεις Και τη μέση της πάχνης καθώς βγαίνεις. Τέλος, να πεις σ' εμέ ένα απ' τα άρθρα Να ταιριάζει στην κεντήστρα, στην υφάντρα. Κι ένωσε τα τώρα όλα τούτα με μια πλέξη Και ιδού, σου Βγαίνει η πολυπόθητη η λέξη. Τότε μόνο πια εσύ θενά κερδίσεις Αν βρεις ότι αηδιάζεις να φιλήσεις

Primer pensa en com ho dedueixes, / després, l’inici del rastre quan entres, / i el centre de la gebrada quan surts. / Finalment, digues-me un dels articles que encaixi amb la brodadora, amb la teixidora. / Ara uneix-ho tot fent una trena, i vet aquí, / et surt la paraula tan desitjada. / Només aleshores guanyaràs / si endevines allò que et fa fàstic de besar.

SOLUCIÓ: Αράχνη (aranya) [«Començament de αρχή (inici) = αρ» + «meitat de πάχνης (gebrada) = άχν» + «article femení (la) = η»]

Enigmes de la vida (32) - ELS BLOGS SÓN EL FUTUR

Avui surt publicat al blog "Roda el món i torna al bloc" el post que he fet per participar en la TROBADA VIRTUAL BLOGAIRE 2018 que estem celebrant aquests dies. Aquesta vegada no us he preparat cap enigma per resoldre, he preferit plantejar una vegada més (com si no n'haguéssim parlat prou) el debat sobre el futur d'aquest mitjà de comunicació personal que ens hem fet tan nostre. La pregunta ja s'ha fet moltes vegades:

Tenen futur els blogs?

Si voleu en podem parlar als comentaris. La meva reflexió sobre el tema, la trobareu a continuació...

Aquest 2018 compliré els 10 anys de bloguer en actiu. Va ser el 02 d'octubre del 2008 quan vaig inaugurar el XAREL-10, el meu blog principal, i quan vaig començar a proposar-vos enigmes i endevinalles per resoldre. I això he seguit fent des d'aleshores, han estat gairebé 10 anys de publicar un post diari (vacances i alguns festius apart) i, arribats fins aquí, tinc la sensació que he complert un cicle i que ja n'hi ha prou. Atenció!, en tinc prou d'aquesta "obligació" del post diari i programat d'antuvi però ni m'ha passat pel cap tancar definitivament el blog. Ja he explicat alguna vegada que la meva idea, ara com ara almenys, és deixar que el LLIBRE (així anomenem a la meva base de dades d'enigmes i endevinalles :-D) arribi als 1000 de cada, cosa que passarà a finals d'aquest any, i després continuar el blog, a un altre ritme i potser amb uns altres continguts però continuar-lo.

És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.

No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.

En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)

Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)

Enigmes de la vida (31) - ANÈCDOTES BLOGAIRES

Hi ha algun fet blogaire que recordeu especialment, en positiu o en negatiu, entre els que heu viscut des de que teniu blog?

Això és el que ens demana la CARME que li expliquem (en un post, en un comentari o per mail) per celebrar que el seu COL·LECCIÓ DE MOMENTS complirà, d'aquí a pocs dies, el seu desè aniversari.

A mi em costa triar que explicar-li i no sé si vosaltres estareu en el mateix cas, perquè segur que tots hem viscut més d'una anècdota que recordem especialment de les que hem viscut en aquest món virtual. En podem parlar als comentaris però també us animo a que participeu en la celebració de la CARME triant-ne una per enviar-li. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.

Aquell post sortirà el proper dia 13, així que si no ho heu fet encara, poseu-vos-hi que segur que valdrà la pena i la CARME s'ho mereix, sens dubte. Pel que fa a mi, ho faig a continuació...

Geocatxers desvirtualitzant-se

Com he dit abans, m'ha costat triar una anècdota per participar en aquesta iniciativa de la CARME. Gairebé tot el que em venia al cap de manera positiva en la història del XAREL-10 ja ho he explicat, d'una manera o altra, al blog i les coses negatives, no gaires, no em ve de gust recordar-les. Així que al final, m'he decidit a explicar una cosa que no em va passar a mi directament però si que en vaig ser el protagonista per la meva condició de bloguer.

He de començar explicant-vos que el meu germà és molt afeccionat al Geocatxing. Pels que no ho sabeu, us diré que els geocatxers es dediquen, segons diu la seva web oficial, a participar en el joc de la recerca del tresor més gran del món. Si alguna vegada trobeu algú amb un GPS a la mà, aixecant pedres o mirant en llocs d'allò més inversemblants, hi ha moltes possibilitats que es tracti d'un geocatxer comprovant les coordenades on potser algun altre geocatxer ha amagat abans un dels seus catxés. Són una bona colla a tot el món i també fan trobades per "desvirtualitzar-se" com els bloguers, la fotografia que encapçala aquest post n'és una mostra.

Per si això de trobar objectes amagats només coneixent-ne les coordenades gps no fos prou complicat, en ocasions encara ho fan més difícil amb uns catxés que anomenen "mistery". Aquests catxés misteriosos són els que amaguen les coordenades darrere d'enigmes que s'han de solucionar per poder descobrir-les. L'anècdota que us deia té a veure amb un d'aquests "misteris".

Un dia, el meu germà estava, amb altres geocatxers, "barallant-se" amb un d'aquests enigmes que els permetria descobrir les coordenades del catxé que volien trobar. Es veu que l'enigma no era gens fàcil de solucionar i un d'ells, que coneixia al meu germà per aquesta afició compartida però que no sabia res de mi perquè jo mai m'he interessat gaire per aquest món de la recerca del tresor, va dir:
- Això li hauríem d'ensenyar a en McAbeu...
El meu germà se'l va mirar sorprès i abans que tingués temps de dir res, aquell company seu va afegir, per explicar-se:
- ... és un que té un blog d'enigmes, potser ell ho sabria resoldre.
Somrient i fent acció de treure el mòbil, el meu germà va replicar:
- Ah!. Doncs si vols el truco.
La següent pregunta va ser lògica:
- Què el coneixes?
No cal explicar la seva sorpresa quan li va dir que no només em coneixia sinó que érem germans. A mi em va fer molta gràcia quan m'ho va explicar, sempre fa goig comprovar que la teva "fama" s'escampa pel món i que, de vegades, això que fem ho llegeix algú més a banda de la colla que comentem per aquí, no trobeu?. :-))

Per cert, no em van trucar per resoldre aquell "mistery" perquè ja se'n van sortir sols. Però he de dir que alguna vegada he ajudat al meu germà en algun d'aquests enigmes i us puc assegurar que n'hi ha de molt i molt complicats... tant que ni jo he pogut amb ells. Però això val més que no us ho expliqui, que hem quedat que tinc una fama a mantenir, jo!. :-DD

EDITAT EL 13.05.2017:
Per recopilar totes les anècdotes recollides en la seva celebració del desè aniversari, la CARME ha creat el blog "batalletesblocaires.blogspot.com" i la meva la podeu trobar AQUÍ.

Enigmes de la vida (30) - HISTÒRIA BLOGAIRE

Recordeu com (i per què) vau entrar al món dels blogs?

Aquesta és la pregunta que ens fa en XEXU tot preparant la celebració del desè aniversari del seu "Bona nit i tapa't". En un post previ ens demana que escrivim un petit text d'unes 120 paraules explicant-li quines van ser les circumstàncies dels nostres inicis en aquest món virtual (que alhora també és ben real).

Segur que tots recordeu com vau començar amb els vostres blogs, podem parlar-ne als comentaris però igualment us animo a fer cas a la crida d'en XEXU i a enviar-li les vostres particulars històries blogaires. Serà molt interessant llegir-ne tot el recull que ens presentarà en el seu post dels 10 anys.

Un post que ha de sortir el proper dia 21, així que no us entretingueu gaire. Pel que fa a mi i encara que la meva història ja l'he explicat algun altre cop, ho torno a fer ara mateix...

Tot va començar el 2 d'octubre de 2008 quan un amic em digué que al poble havien obert feia poc una web que permetia crear i allotjar el nostre propi blog. Ell ja ho havia fet i a mi, que fins aquell moment ni m'havia passat pel cap aquesta possibilitat, em va fer gràcia provar-ho.

Aquella mateixa tarda va néixer «XAREL-10, el blog».

El primer que vaig publicar-hi va ser un comentari sobre un nou centre comercial recent inaugurat i, en una secció a part, vaig afegir-hi un enigma mental. No vaig tardar ni dos dies a decidir eliminar els «comentaris d'actualitat» i fer dels enigmes l'única raó de ser del blog... i així segueixo vuit anys i escaig després.

I fins aquí el text que ens demana en XEXU que, com que sóc molt disciplinat, he fet de 120 paraules justes. Però, ja que m'he posat a recordar, m'agradaria complementar-lo afegint algunes dades més. Ho faig amb les següents...

ADDENDES

1.- De WordPress a Blogger:
La primera imatge de capçalera que va tenir el XAREL-10 va ser la que encapçala aquest post i el seu primer url fou http://xerraires.net/macabeu. Era un blog de Wordpress perquè XERRAIRES.net, la plataforma blogaire que l'acollia, estava basada en aquest sistema de gestió de continguts per internet. Jo no tenia cap problema en que fos així (quan t'hi acostumes WordPress és tan fàcil de fer anar com Blogger i, en certes coses, el supera) però em vaig trobar que la immensa majoria dels blogaires que anava coneixent eren de blogspot i, per fer més fàcil la interacció amb tots vosaltres i com que no tenia gens clar que XERRAIRES.net es mantingués funcionant durant molt temps més, vaig decidir passar-me a la casa gran de Blogger quan feia sis mesos que havia obert el blog. Per cert, vaig encertar en les meves prediccions sobre la desaparició d'aquella plataforma blogaire local i per això actualment la primera adreça del meu blog no porta enlloc però si voleu saber com era el XAREL-10 quan va començar, podeu anar a veure la còpia que fa un temps vaig publicar aquí:

https://xarel10.wordpress.com/

2.- El nom:
Si unes hores abans de crear el blog no m'havia ni passat pel cap que mai en podria tenir un, molt menys tenia pensat un nom per posar-hi arribat el cas. Quan va ser el moment d'escollir-ne un podria haver anat per qualsevol banda però, com que sempre m'ha interessat molt el món del vi i m'han agradat moltíssim els jocs de paraules, vaig optar per posar-me el nick de "macabeu" (molt poc temps després ja vaig adoptar la variant escocesa de Mac McAbeu que encara mantinc) i batejar el blog aprofitant la famosa errada de Mª Teresa Campos recollida pel programa "Malalts de Tele":

3.- Els enigmes:
Per què un blog d'enigmes?. Doncs perquè sempre m'han agradat i en tenia uns quants de guardats que havia anat trobant i traduint al català per fer-ne un recull personal. El segon dia de blog vaig publicar-ne cinc més d'aquest recull (que aleshores era un simple document word) i aquella mateixa tarda vaig rebre els primers comentaris amb algunes solucions. També va ser així amb els següents que van sortir, en canvi el post sobre el centre comercial no va suscitar cap interès. Com a mi tampoc m'interessava gaire, aquesta és la veritat, vaig replantejar-me la primera idea (que tampoc és que hagués estat massa "plantejada", d'altra banda) i vaig decidir dedicar el blog només a compartir els meus enigmes mentals deixant còrrer els altres tipus de posts... i fins ara.
Parlant de reculls i com ja he explicat alguna vegada, aquell octubre de 2008 tenia recopilats exactament 150 enigmes mentals i 0 endevinalles. Per "culpa" del blog i gràcies a que sempre heu estat a l'altre costat intentant solucionar-los, espero arribar als 1000 de cadascun que és la fita que, ara com ara, m'he marcat a mi mateix i al LLIBRE (que ja fa temps que no és un Word sinó una base de dades de LibreOffice). Evidentment si avui he de destacar-ne algun, no pot ser altre que el primer de tots i, encara que el podríeu trobar fàcilment anant a l'inici de l'arxiu d'entrades, crec que es mereix que en deixi constància gràfica aquí mateix. Va ser aquest:

4.- La interacció:
Al seu post, en XEXU a més de voler saber què em va portar a aquest món (que ja us he explicat) també pregunta per què m'hi vaig quedar. A casa, d'això en diem ser un xafarot però, tot i així, li contestaré. La resposta a aquesta segona part de la pregunta és "la interacció blogaire". Publicar enigmes mentals està molt bé però trobar gent que es molesta a intentar solucionar-los és genial. I, mal m'està el dir-ho, això ho vaig aconseguir gairebé immediatament. Ja he explicat que el segon dia de blog vaig rebre els primers comentaris. El primer va ser d'aquell amic que em va engrescar a obrir un blog, l'ESTEVE. Lògicament els següents també van venir d'altra gent de XERRAIRES.net però ben aviat van aparèixer blogaires de lluny de casa que hi deien la seva. En aquest sentit em va ajudar molt el fet que, quan el XAREL-10 encara no havia complert el primer mes de vida, va tenir l'honor de ser BLOG RECOMANAT a la secció BLOGGIES del programa de ràdio EL MÓN A RAC-1.
Per la meva banda, jo també em vaig interessar de seguida en el que oferien altres blogs que anava descobrint. Aviat la meva llista "Altres blogs" (que aleshores feia de forma manual) va anar creixent, mentre anava trobant més gent amb qui compartir interessos. Recordo gratament l'efervescència dels blogs d'aquells primers anys (els homenatges blocaires que es muntaven sovint, els meus sonets als jocs literaris d'en Tibau, els Premis C@TS i tantes altres iniciatives compartides en les que participava tant com podia). Ara tot s'ha calmat força (jo inclòs) però, ni que sigui a un ritme menor, la interacció no s'ha aturat mai i això és el que importa. Que per què continuo al món dels blogs?... doncs perquè vosaltres també hi sou. Ni més ni menys.

5.- Un document històric:
Com us he explicat, XERRAIRES.net va ser la plataforma blogaire creada al meu poble que va acollir els primers mesos de la història del XAREL-10. Ara ja fa una colla d'anys que va desaparèixer però al principi va ser força activa promocionant aquest món virtual i una mostra és el document que us enllaçaré a continuació. Es tracta d'un Powerpoint creat per presentar una xerrada sobre els blogs que es va fer el 21 de novembre de 2008. Són 21 diapositives que ens parlen sobre el que ens ofereix internet, ens anima a participar-hi obrint un blog i ens dóna instruccions i consells per fer-ho. Segurament en alguns aspectes ja s'ha quedat obsolet però encara que únicament sigui pel que té de document històric de la Catosfera, trobo que val la pena que li feu una ullada (i sinó almenys feu-ho perquè a la sisena diapositiva hi surto jo :-D). Aquí el teniu:

Enigmes de la vida (29) - EL QUIXOT

Aquest és el 2100è post de XAREL-10. Una ocasió especial que aprofitaré per fer un post especial i també, és clar, per continuar agraint-vos la vostra presència. Moltes gràcies per ser-hi. :-)

Heu llegit
"El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha"
de Miguel de Cervantes Saavedra?

Aquest clàssic de les lletres castellanes és un llibre que, de tota la vida, he tingut a casa. Per ser exactes, ja hi era abans que jo nasqués. El Quixot que hi ha a casa dels meus pares és de 1960, es tracta de l'edició que dins la Biblioteca Hispania va publicar l'editorial Ramon Sopena de Barcelona i el podeu veure a la imatge que encapçala aquest post.

Però, malgrat tenir-lo tan a l'abast, no l'havia llegit mai fins ara. Recordo que, quan feia batxillerat, ens van posar un treball a l'assignatura de llengua i literatura que consistia en identificar, classificar i comentar tots els refranys que surten a l'obra (segur que no us descobreixo res si us dic que en Sancho Panza no para de dir-ne) i aleshores, per obligació, vaig haver de "llegir" el llibre (més concretament només la segona part perquè el treball el fèiem en grup) però això no ho compto com una lectura, almenys tal com jo entenc les lectures que és llegir per gaudir (o no) del que hi ha escrit sense haver d'anar fent interrupcions per treure refranys, prendre notes o fer qualsevol altra cosa que no et deixi llegir tranquil.

Si encara recordo aquell treball és perquè va resultar força llarg i pesat de fer, i segurament aquesta ha estat una de les causes de que, durant molts anys, mai hagi tingut en compte aquesta gran novel·la com una de les meves possibles lectures. He llegit altres coses de Cervantes i no m'han desagradat (podria citar alguna de les seves "Novelas Ejemplares" que són força entretingudes) però sempre m'havia fet molta mandra posar-me amb una obra tan llarga de la que, a més, tots en coneixem de sobres l'argument per haver-ne vist les diverses adaptacions que s'han fet per televisió, per cinema o fins i tot en dibuixos animats.

A mesura que m'he anat fent gran, això ha anat canviant. I, a poc a poc, la mandra ha anat disminuint mentre han anat creixent les ganes de llegir la novel·la. Més d'una vegada, durant aquests anys, m'he trobat amb recomanacions entusiastes que m'empenyien a provar-ho (aquí dins de la Catosfera em ve al cap un post de J.M. Tibau on deia que el Quitxot és un dels llibres que és mereixen, no ja una relectura, sinó una trilectura) i aquesta "insistència" ha tingut finalment els seus fruits. La "gota que va fer vessar el got" va ser la lectura de les memòries del Dr. Broggi que vaig fer a finals de l'any passat, l'insigne cirurgià en parla molt bé del Quixot en més d'una ocasió i si a això li afegim que uns mesos abans havia llegit "La volta al món en 80 dies", una novel·la de la qual també coneixia totalment l'argument però que, malgrat això, vaig gaudir moltíssim, va fer que decidís, d'una vegada per totes i sense més excuses, que "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha" havia d'aparèixer a la meva llista de lectures del 2015. I així ha sigut.

No he llegit l'exemplar que us he presentat al principi, en comptes d'anar a buscar el de casa dels meus pares (que el pobre ja té una edat i val més no remenar-lo gaire) vaig preferir treure de la biblioteca una edició més moderna (i en dos volums més manejables) i l'he combinat amb una versió en format ebook de domini públic. No fa gaire que l'he acabat i he de dir que n'he quedat molt satisfet. La lectura ha valgut molt la pena, és molt entretinguda i, quan t'acostumes al "castellano añejo", resulta molt amena de llegir. Et diverteixes amb les estrambòtiques aventures del "Caballero de la Triste Figura" i se't fa força interessant quan et mostra la vida i els costums del segle XVII on es mouen els personatges. Malgrat les més de 1000 pàgines, la lectura no se m'ha fet gens pesada. Així que, com veieu, m'ho he passat força bé i m'uneixo, sense dubtar-ho, a la llista dels "recomanadors".

***************************************

Tant és així, que he decidit fer-li llegir al meu click:

Suposo que el recordeu, us el vaig presentar fa uns mesos i des d'aleshores li he fet llegir algun dels llibres que he volgut destacar d'entre les meves lectures d'enguany per participar en el CONCURS: THE OTHER READERS, que va de llibres, fotografies i clicks de Playmobil i que té en marxa la JOMATEIXA. Encara hi sou a temps de participar (el termini no s'acaba fins el 20 de desembre) i jo us animo a fer-ho que els premis (així en plural perquè n'hi ha més d'un) s'ho valen.

Per part meva, aquesta foto del click llegint "El Quijote" que vaig fer als peus del molí de vent que hi ha al Perellò (no em negareu que és un lloc ben adient) és la quarta que li envio i, per tant, ja he acabat la feina. A continuació, us deixo les altres fotos del meu click llegint que ja heu pogut veure al blog TUMATEIX-LLIBRES:

Enigmes de la vida (28) - PLANS A LLARG TERMINI

Sou de fer plans amb molta antelació?

Us he de dir que jo no gaire, prefereixo tenir la vida poc programada en aquest sentit i sóc més d'anar fent amb el que em trobo. Encara que sembli una contradicció, penso que saber molt abans el que "toca" no em donaria més tranquil·litat ni més seguretat sinó que em produiria l'efecte contrari i viuria més estressat, pendent de les dates i els terminis. No sé si us passa el mateix, em podem parlar als comentaris si voleu.

Si m'ha vingut al cap aquest tema és perquè ara fa gairebé quatre anys que es va inaugurar el blog "RODA AL MÓN I TORNA AL BLOC" amb la intenció de crear, i cito textualment, un espai de trobada per les persones que pleguin del seu bloc, però que tinguin ganes de tornar a connectar d'una manera esporàdica i sense compromís de continuïtat, amb els amics blocaires de sempre i, amb aquesta idea, ens vam anar citant (per a un futur gener de 2015) els blogaires que aleshores teníem blog actiu i fins i tot uns quants que ja no, per veure on ens portaria el nostre viatge en el món dels blogs.

Jo m'hi vaig apuntar de seguida que la CARME va fer el post convidant-nos-hi, això sí amb certes prevencions :-)

McAbeu (14 gener de 2011, 12:55)
Jo també m'apunto la data i amb les prevencions que calguin
(perquè si encara no sé que dinaré d'aquí a una hora
molt menys puc saber on seré i que faré l'any 2015),
em comprometo a que, per poc que pugui, ens hi trobarem!

I ja veieu que, malgrat les prevencions, he arribat a la cita sense problemes. I com jo, una bona colla d'altres blogaires que durant tot aquest mes de gener ens hem compromès a fer almenys un post en aquell blog per deixar constància de que encara hi som en plena forma o, si més no, que encara tenim ganes de treure el cap per aquí. Us animo a anar-hi cada dia, i més d'una vegada, que segur que valdrà la pena llegir i comentar tot el que hi anirà sortint.

Avui hi publico la meva col·laboració, he preparat una Mega-sopa de Lletres on s'amaguen els noms dels 85 blogaires que, segons l'últim recompte (02/01/15), hi estem apuntats. Ara que comença la TROBADA, he pensat que és bona idea que comencem també trobant-nos nosaltres mateixos (o, com a mínim, els nostres noms :-D). Al post del "RODA AL MÓN I TORNA AL BLOC" convido a que cada autor busqui només el seu nom, però pels que no ho sigueu o simplement pels que teniu ganes de jugar més, us deixo també a continuació la Sopa de Lletres i els comentaris d'aquest post queden a la vostra disposició per dir qui trobeu (recordeu situar-los amb les coordenades de COLUMNA i FILA de la lletra inicial i la DIRECCIÓ en que estan escrits). A veure qui en troba més!!

Enigmes de la vida (27) - ELS MEMES

Segons la Viquipèdia, un MEME o MEM és, en les teories sobre la difusió cultural, la unitat teòrica d'informació cultural transmissible d'un individu a un altre, o d'una ment a una altra, o d'una generació a la següent. Es tracta d'un neologisme encunyat per Richard Dawkins a partir del mot «memòria» i per semblança fonètica amb la paraula «gen».
A la pràctica, i en aquest món d'internet, aquest terme s'usa per descriure una idea, concepte, situació, expressió i/o pensament manifestat en qualsevol tipus de mitjà virtual que es popularitza a la xarxa gràcies a la seva difusió viral.
És doncs una idea que es difon a molta gent i molt ràpidament i si, a més a més, va acompanyada de la foto d'un gatet aleshores l'èxit està assegurat:

Una variant del MEME és la que es basa en les típiques CADENES DE MISSATGES, que temps enrere circulaven per correu postal i actualment proliferen pel nostre correu electrònic. Per induir al receptor a convertir-se al seu torn també en emissor i així expandir la cadena al màxim, aquests missatges solen incloure històries emocionalment manipuladores i/o exploten la superstició del receptor amenaçant-lo amb les pitjors desgràcies si gosa «trencar la cadena».
No caldria insistir en el fet que, perquè siguin ben efectives, millor si porten la foto d'un gatet:

Dins la blogosfera trobem una adaptació d'aquest MEME/CADENA DE MISSATGES molt específica del món dels blogs. Els que fa un temps que esteu per aquí recordareu que fa uns anys, quan els blogs estaven en ple apogeu, sovintejaven uns "premis" que ens anavem passant entre els blogaires perquè quan un el rebia l'havia, al seu torn, d'atorgar a una llista més o menys llarga, d'altres blogaires. La majoria de vegades, la cosa s'acabava aquí però també hi havia cadenes més "elaborades" que et donaven més feina i et feien, per exemple, contestar un test amb preguntes sobre un tema concret. Això sí, no tinc constància que cap d'elles inclogués amenaces en cas de no seguir-les. Amb el temps, i a mesura que la blogosfera va anar perdent l'efervescència dels primers anys, aquests MEMES van anar passant de moda i van deixar d'aparèixer com bolets.

Però això no vol dir que desapareguessin del tot i la prova es que dimarts passat l'ASSUMPTA em va "convidar" a apuntar-me a un d'aquests MEMES que fa poc ha tornat a treure el cap per la Catosfera.
He de dir que no és la primera vegada que rebo una invitació d'aquestes (a la barra lateral del blog en podeu veure una mostra) i que sempre m'ha fet molta il·lusió rebre-les perquè això significa que un blogaire amic ha pensat en tu. Malgrat això el que no he fet mai és seguir-les. Sempre dic, i és la veritat, que sóc incapaç de destacar un dels meus "blogs amics" per sobre dels altres, ni que sigui per "encolomar-li" un MEME d'aquests. ;-D

L'ASSUMPTA ho sap i per això ens remarca en el seu post que aquest MEME té una diferència respecte els altres i és que aquest és cultural perquè va de llibres. La pregunta que em ve al cap, ens la fa un bonic gatet:

Aquest seria, doncs, l'enigma de la vida d'avui: "Un MEME cultural ja no es considera un MEME?" o si ho preferiu, "Sou de seguir els MEMES?, per quina raó ho feu o no ho feu?". Si voleu, en podem parlar als comentaris.

+ + + + + + + + + + + + + + + + +

Arribats a aquest punt, potser alguns de vosaltres (amb l'ASSUMPTA al capdavant) estareu pensant que si no volia seguir el MEME no calia que m'enrotlles tant. I tindríeu tota la raó, el que passa és que si he fet aquest complet i documentat estudi previ és just pel contrari. Necessitava arguments sòlids per justificar que, per primera i segurament última vegada, el XAREL-10 formarà part activa d'un meme d'internet. :-))

Així que, acabats els prolegomens, anem per feina...

Acceptar aquest MEME, ai!, perdó!, aquest premi LIEBSTER AWARD té com a condició sine qua non complir amb tres punts que passo a realitzar en ordre creixent de dificultat:

PUNT 1: DONAR LES GRÀCIES A QUI M'HA NOMINAT.
Aquest és molt fàcil!. Per la il·lusió que poses en tot, fins i tot en coses tan senzilles com un meme d'internet, i per tenir ganes, tal com estan les coses, de seguir jugant i animant la Catosfera: Moltes gràcies, ASSUMPTA!!

PUNT 2: CONTESTAR 11 PREGUNTES.
Aquest apartat ha estat més difícil, però he fet el que he pogut. Aquí teniu el qüestionari:
1. Quin és el teu gènere literari preferit? La novel·la i els relats, sens dubte, però també m'atrapen els llibres de divulgació científica bàsica.
2. Com et vas animar a escriure un blog? Aviat farà sis anys d'això. Un jove amic, l'Esteve, em va convidar a visitar un blog que acabava d'obrir en una plataforma blogaire recent estrenada al nostre poble i, per provar com anava, en vaig fer un al meu torn. I fins ara...
3. Prefereixes sagues o llibres sense continuació? D'un temps ençà, m'he fet addicte a les sagues però no tinc res en contra d'un bon llibre sense continuació.
4. Quin és el llibre que has rellegit més vegades? "Invasió subtil i altres contes" de Pere Calders. Sencer o algun conte per separat.
5. Quin és el millor llibre que has llegit aquest últim any? Per dir-ne un de clàssic, m'ha agradat molt perquè m'ha sorprès malgrat conèixer de sobres l'argument, "La volta al món en 80 dies" de Jules Verne. I d'entre els més actuals, em ve al cap la novel·la d'història-ficció "Els ambaixadors" d'Albert Villaró, una novel·la d'espies ambientada a l'any 1949 en una Catalunya independent i amb una bomba atòmica per allà al mig.
6. Quina és la teva portada preferida? No és en el que em fixo a l'hora de triar un llibre per tant no en recordo gaires. En general m'agraden més les cobertes poc carregades i, en aquest sentit, em ve al cap un llibre dels que he llegit enguany. Vaig trobar molt maca la portada de "El celler" de Noah Gordon però potser és perquè amb aquells dos pàmpols i el gotim de raïm s'assembla molt al fons del XAREL-10. :-)
7. Quin llibre t'emportaries a una illa deserta? S'ha publicat ja el best-seller "Com sortir d'una illa deserta"?
8. Quin és el teu personatge literari masculí preferit? Un de clàssic, en Sherlock Holmes. Ara fa temps que no rellegeixo una novel·la de les seves, però m'ho he passat molt bé acompanyant-lo a resoldre casos aparentment impossibles de resoldre.
9. Quin és el teu personatge literari femení preferit? En aquest cas en triaré un de ben actual. La Daenerys Targaryen de la saga "Cançó de gel i de foc", em té el cor robat aquesta noia.
10. Què li diries al teu personatge literari preferit? A en Sherlock que s'abstingués de passar pel XAREL-10 perquè m'agrada que els rètols vermells quedin el més repartits possible i a la Dany li diria que... jo també vull un drac!! :-))
11. Quin és el teu autor o autora preferit? Vaig fer un post parlant d'això. És una qüestió que depèn del moment però els que sempre em venen al cap són Pere Calders i Manuel de Pedrolo, uns mestres de la literatura catalana i universal que es mereixen més reconeixement del que han tingut.

PUNT 3: NOMINAR 11 BLOGS MÉS.
Això és impossible. Ja he dit que sóc incapaç de triar en aquests casos. Així que no nomino ningú o, encara millor, us nomino a tots.
Si us ve de gust seguir la "cadena" i animar una mica aquesta Catosfera que tanta falta li fa, apunteu-vos-hi sense pensar-vos-ho gaire. És només qüestió de "perdre" uns minuts fent un post i jo us agrairé molt.
I si no us ve de gust, cap problema. No patiu perquè és gairebé segur que cap gatet morirà per la vostra decisió. Clar que, d'altra banda, "gairebé segur" no és el mateix que "segur al 100%", no?...

Enigmes de la vida (26) - L'ESCRIPTOR DE CAPÇALERA

Dimecres passat, la JOMATEIXA ens proposava al TUMATEIX LLIBRES, parlem de llibres un altre dels seus jocs literaris. Aquesta vegada ens convida que siguem nosaltres els qui recomanem un llibre enviant-li la foto del que estem llegint en aquest moment. Jo li vaig comentar que podia comptar amb la meva participació com sempre però que aquesta vegada ho faria amb més ganes perquè justament ara estic rellegint "un dels meus llibres preferits del meu autor preferit".

Però només veure-la escrita al comentari, aquesta afirmació em va fer dubtar. És massa maximalista per a mi. Com a molts de vosaltres (suposo), a mi m'agrada llegir coses ben diverses i ja tinc una edat com per haver canviat de preferències i de favorits literaris més d'una vegada.

Últimament m'he llegit, seguits un darrere l'altre, els cinc llibres publicats de la saga "Cançó de gel i de foc" (George R.R. Martin) [els "Llibres dels Trons" que en diem en XEXU i jo quan els comentem per mail i al LLIBRES i PUNT! (aprofito per preguntar-te XEXU, si haurem d'esperar molt més per llegir la teva ressenya del cinquè volum, que ja saps que tinc ganes de comentar amb tu el que ens ha fet Mr. Martin aquesta vegada. ;-D)] i us puc assegurar que vaig gaudir molt amb aquests llibres, els trobo genials i em van enganxar des de la primera a l'última de les seves gairebé 5000 pàgines. Abans també m'ho havia passat molt bé amb "El Senyor dels anells" (J.R.R. Tolkien) o amb les dues primeres entregues de "La crònica de l'assassí de reis" (Patrick Rothfuss) i m'he divertit força amb els dos llibres de la Saga Discworld de Terry Pratchett que m'he llegit per recomanació d'en PONS. Però no us penseu que només llegeixo literatura fantàstica, seguint amb les lectures que he fet per "recomanació catosfèrica" no puc oblidar que l'ASSUMPTA m'ha descobert el món de Charles Dickens i que recomanaria sense dubtar obres seves com, per exemple, "Una història de dues ciutats" tot un clàssic extraordinari. O també, que tinc gairebé tots els llibres de contes de J. M. TIBAU perquè m'enganxa totalment aquesta manera, que aparentment sembla fàcil però que no ho ha de ser gens, com fa entrar al lector a les històries que ens explica.

I si anem més enrere en el temps, aleshores us hauria d'explicar que vaig tenir una etapa en la que devorava qualsevol novel·la de misteri que podia aconseguir (Agatha Christie, Conan Doyle, Ellery Quenn...) o una altra que em vaig enganxar a la ciència ficció (Asimov, Clarke...). També tinc un bon grapat de novel·les de Stephen King i, per citar autors més nostrats, a la meva biblioteca destaquen per quantitat de llibres, escriptors com Avel·lí Artís Gener (Tísner), Jaume Cabré, Jesús Moncada, Quim Monzó, Joan Perucho, Sergi Pàmies, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor, Ferran Torrent o Olga Xirinacs.

Tots els que he citat són autors que m'agraden i, per tant, que he preferit en un moment o altre però, els podria considerar el meu escriptor favorit?. Penso que no, per entrar en aquesta classificació no n'hi ha prou amb que un autor m'hagi agradat una temporada o que hagi llegit només alguns dels seus llibres sinó que ha d'haver estat un escriptor que mai he deixat de llegir (de rellegir) des de que el vaig descobrir. I en aquesta categoria de "El Meu Escriptor de Capçalera" en destaquen dos de ben clars. Un d'ells és Manuel de Pedrolo, un escriptor molt prolífic que conreà un munt de gèneres literaris del que no ho he llegit tot però tot el que he llegit m'ha agradat i l'altre, que cito segon però que posaria en primer lloc si em féssiu triar, és Pere Calders. D'aquest sí que ho he llegit tot, el vaig descobrir fa molts anys amb el llibre "Invasió subtil i altres contes" que corria per casa i després amb les seves novel·les "L'ombra de l'atzavara" i "Gaeli i l'home Déu" que formaven part d'una col·lecció de literatura catalana que vaig comprar fa uns 25 anys. Em va atrapar tant el seu estil, el seu humor finament irònic, la seva manera d'explicar les situacions més absurdes com si fossin la cosa més normal del món que vaig decidir subscriure'm a l'edició de la seva obra completa que van fer a "Edicions 62" per no perdre'm cap dels seus llibres.

I com que m'agrada tota la seva obra m'ha semblat que a la foto que ens demana la JOMATEIXA on recomano "L'OMBRA DE L'ATZAVARA" (la novel·la que ara estic llegint en una lectura conjunta amb dues amigues), aquesta no podia sortir millor acompanyada que amb la resta de llibres de Pere Calders que tinc a casa i així li he enviat:

I vosaltres que me'n dieu,
teniu un autor que considereu el
vostre "escriptor de capçalera"?

Enigmes de la vida (25) - I.P.C., A L'ALÇA O A LA BAIXA?

Dijous passat, en el seu Blog Petit, l'ASSUMPTA ens preguntava si es podia fer un post en que el títol i el text escrit a dins no tinguessin res a veure. Vam estar d'acord que fer-se, el que es diu fer-se, és clar que es podia fer. O potser no és tan clar?. No ho sé, el millor és que ho provi. Vaig a veure si me'n surto.

I.P.C., A L'ALÇA O A LA BAIXA?

Els que aneu passant per aquí ja sabeu que no em costa gaire apuntar-me a col·laborar en algunes de les iniciatives d'altres blogs que demanen la nostra participació. Aquests últims dies, i per això m'ha vingut al cap fer aquest post, n'he participat en dues.

Una d'aquestes iniciatives va ser el Concurs del Cas Típic 1500 del Pons's Blog, on vaig guanyar una copa molt original que us vaig mostrar dimecres en un post on intentava imitar l'estil inimitable dels Casos Típics d'en PONS. Allí jo deia que l'únic requisit indispensable que em cal per participar en una d'aquestes iniciatives era "que tinguessin premi".

Evidentment, era una broma. Guanyar un premi sempre fa molta il·lusió però, em podeu ben creure, no és mai en el que em fixo per participar en alguna d'aquestes propostes. I la prova és que l'altra iniciativa de les que us parlava no tenia premi. Em refereixo a la Commemoració dels 6 anys i els 2002 posts del blog Col·lecció de Moments, on la CARME ens va proposar un joc on els participants havíem de definir un blog amb un "SI FOSSIS..." per després endevinar-los entre tots. Jo vaig fer el meu dedicat al blog de CANTIRETA i el "Si fossis..." dedicat al XAREL-10 me'l va fer la mateixa CARME.

Llegiu-lo, si us plau:

Si fossis un dels quatre elements series fèrtil terra on arrelar-se. Si fossis un lloc on poder trobar-se, series acollidor i permanent. Si fossis un camp dels de la plana series una vinya i el seus ceps. Series la intel·ligència i el seny, si fossis qualitats fetes paraula. Si fossis un fruit dolç i rodó series gotim d'un sol color més blanc, més bru, però sempre fi. Si fossis beguda series un vi. Que escampa alegries per tot arreu jocs, cançons i poesies a bon preu. (signat: Carme)

I també aquest altre que em va dedicar mentre es preparava el joc per a que servís de model i entrenament:

Si fossis un aliment... (O si el teu blog fos un aliment) Seria unes pastes saladetes, divertides, que entretenen la gana, molt bones, amb gustos variats, diferents i menudes, com un d'un sol tast. D'aquelles que tothom espera que s'obri el paquet per llençar-s'hi de cap, per a ser els primers. Addictives i irresistibles. Unes pastetes d'aquelles que no se sap ben bé de què són i tothom té tendència a preguntar-ho i qui les ha fet es resisteix a dir-ho. Tasteu-les, proveu-les, ja ho sabreu de què són! (signat: Carme)

Després de llegir això, heu de donar-me la raó en una cosa: He mentit de mala manera quan he dit que el joc de la Carme no donava cap premi. O és que em direu que aquests textos dedicats no són un gran premi?. És clar que ho són, un gran regal que m'ha agradat moltíssim. I per això m'he "inventat" aquest post: Per poder emportar-me'ls cap aquí, ensenyar-vos-els orgullós i tornar a donar-li les gràcies a la Carme.

I, per a mi, aquesta interacció entre nosaltres és el millor premi que es pot obtenir quan participem en qualsevol proposta blogaire. Per això m'apunto de gust a les que puc i el que em sap greu és no poder arribar a totes. No tinc més hores per dedicar als blogs que les que hi dedico. Segur que molts de vosaltres heu detectat que fa una bona temporada que no comento tant als vostres blogs com abans, que fins i tot al XAREL-10 hi ha vegades que dono les solucions als enigmes a misses dites i que també fa molt de temps (massa) que no participo en els Jocs Literaris d'en Tibau o que no soluciono un enigma del Books in Cities, per exemple. No és per falta de ganes, és per falta de temps.

És a dir que sabent-me molt de greu i molt a pesar meu, però la meva participació en les I.P.C. ha anat a la baixa i em sembla que no sóc l'únic al que li ha passat. Què me'n dieu vosaltres? Les vostres col·laboracions en les INICIATIVES PARTICIPATIVES CATOSFÈRIQUES van a l'alça o a la baixa?. I d'aquestes mateixes iniciatives, trobeu que ara se'n proposen més o menys que temps enrere?. Si voleu en podem parlar als comentaris.

********************************

PS1: Com ja haureu vist, he estat incapaç de fer un post que no tingués res a veure amb el seu títol. Dec tenir poca inventiva. ;-)

PS2: I parlant d'Iniciatives Participatives Catosfèriques, us vull parlar dels PREMIS C@TS. Els administradors ens hem proposat renovar-los per simplificar-ne la gestió i fer-los més dinàmics i fiables. Us demanem la vostra ajuda en aquesta tasca perquè els Premis només poden tirar endavant si molts ens hi impliquem. Cliqueu sobre el logo que hi ha a continuació, us portarà a un post del blog de C@ts on hi podreu dir la vostra. Gràcies per fer-ho!

Enigmes de la vida (24) - LECTURES D'AGOST

A l'estiu, llegiu més o menys
que la resta de l'any?

Fins ara, jo hauria contestat que "força menys" si m'haguessin fet aquesta pregunta. El tòpic que a l'estiu tenim menys feina i per tant més temps lliure per a llegir no s'ha complert mai en el meu cas i, sigui per la feina o sigui per la calor, els mesos d'estiu el meu ritme de lectura sempre ha minvat molt respecte els altres mesos de l'any.

Enguany però, n'ha estat l'excepció. Per una banda, aquest estiu no he tingut una feina "extra" que ja fa una bona colla d'anys m'ocupava gairebé tot el mes d'agost i, per una altra banda, fa un temps que formo part d'un "club de lectura silenciós" (com que no sóc l'únic implicat, no sé si en puc dir molta cosa més ;-D) on s'han fet algunes propostes de lectura que he trobat prou interessants per acceptar. I tot això ha provocat que en aquestes quatre setmanes que portem d'agost hagi llegit ja tres llibres, que és un ritme que si per a la resta de l'any consideraria "normal" és molt superior al que jo acostumava en aquest mes, anys enrere.

En els tres casos han estat, doncs, llibres que he llegit per recomanació (directa o indirecta) de la catosfera i per això em sembla que és de llei que us digui que m'han semblat. Els tres llibres en qüestió són:

EL HÒBBIT (J. R. R. Tolkien - 1937)

Havia llegit la trilogia "El Senyor dels Anells" però encara no aquesta preqüela on s'expliquen les aventures que viuen el hòbbit Bilbo Saquet i un grup de nans mentre van a la recerca d'un tresor guardat per un drac. La història en si és més senzilla i no té la força èpica que trobem a "El Senyor dels Anells" però si que no es pot dubtar que pertany al món de Tolkien. En les seves pàgines trobem personatges i objectes que després seran importants a la trilogia "gran" i a més descobrim com l'anell de poder arriba a les mans de Bilbo. Això passa al capítol V del llibre, un capítol que m'ha agradat molt perquè a més d'explicar aquesta part de la història de l'anell únic també hi té lloc una "guerra d'endevinalles" entre Bilbo i el Gòl·lum que m'ha fet molta gràcia.
En definitiva, un llibre que és com un conte per a nens però que si us agrada el món de "El Senyor dels Anells" no us heu de deixar perdre perquè el gaudireu. Acabo citant-ne una frase, justament del capítol V, que sembla escrita especialment pel meu blog:"...Sabia, naturalment, que el joc de les endevinalles és sagrat i d'increïble antiguitat, i que fins i tot les criatures malvades temien fer trampes quan hi jugaven...". Doncs ja ho sabeu! ;-D

PARAULES D'OPÒTON EL VELL (Avel·lí Artís-Gener - 1968)

Vaig descobrir aquesta novel·la d'en Tísner llegint un dels molts posts que s'han publicat en ocasió del centenari del seu naixement que s'ha commemorat enguany. Havia llegit alguns dels seus llibres però no coneixia aquest i al llegir-ne la sinopsi em va interessar tant que vaig anar a demanar-lo a la biblioteca. Estic molt content d'haver-ho fet, és realment una obra mestra i em va agradar tant que just acabar de llegir-lo vaig comprar-ne un exemplar (aquest que veieu a la foto) en una web de llibres d'ocasió.
La novel·la fa història-ficció, l'autor vivint a Mèxic coneix i es fa amic d'un noi indígena que li passa uns antics papers que conservava dels seus avantpassats. Quan els tradueix, troba que en aquests papers hi ha el relat d'una expedició que va portar els asteques fins a Europa anys abans que Colom descobrís Amèrica. El relator és Opòton, un terrissaire que s'embarca en una de les grans canoes que fan aquest viatge en busca del Sol Ixent (volen arribar al Vell Astlan on viu el déu Quetsalcóatl) que els porta fins les costes de Galícia i que, amb un estil potser una mica enrevessat, ens va explicant els estranys (i fins i tot, endarrerits) costums que troba al vell món.
És un llibre potser una mica difícil de llegir al principi, perquè en el text hi ha força paraules en nàhuatl (l'idioma asteca) però per això tenim les notes a peu de pàgina que l'autor ens va posant com a "traductor del text original". Aquestes notes, plenes d'irònia, són les que fan que el llibre sigui tan bo i el converteixen, com s'ha escrit, en una obra que relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d'uns pobles sobre els altres.
Us el recomano de totes, totes i per oferir-vos-en un petit tast, us copio uns fragments del que ens diu el vell Opòton:
...descobrir vol dir treure la cobertora d'allò que hom troba tapat i el vell Astlan no ho estava pas ... la paraula justa hauria estat encontre, car res no estava tapat i ves d'on sortíem amb descobrir... (Capítol Sisè).
...en lloc del bell parlar es va treure una espasa llarga i punxeguda, de les que fan amb argent d'ells ... i va plantar-se en actitud de guerra i feia morir de riure, el gallec natural dret vermell i enrevenxinat ... els vam estossar de valent a cops d'espasa. I els va estar bé, car els podíem haver perdonat la idolatria i l'obstinació, car cadascú és com és, però no pas la manca de polidesa que si un en té ha d'aguantar-se-la com l'anar de ventre, que no pot ser que tot el dia estiguis. (Capítol setè - bis).
Jo crec que solament hi ha un sol Déu Gran i Veritable, però no tothom li diu Quetsalcóatl. En altres terres li posen un nom diferent i es veu que la llista de noms és molt llarga ... cadascú entén a la seva manera com cal adorar-lo i servir-lo i sempre els sembla que el ritu que ells han adoptat és el bo el més just el que més plaer fa al Déu ... l'home és egoista de mena i es pensa que solament la seva representació de Déu és la bona i a les alienes els dóna el nom d'ídols, que és manera que han inventat envejosa i despectiva de parlar de les imatges del Déu fetes pels altres. I tal com nosaltres som apassionats en les coses de la nostra fe, ells en són amb la seva. I llavors troben que la nostra manera d'adorar el Déu és bàrbara i que som pagans en el nostre culte, la qual és també altra paraula lletja. (Capítol dinovè).

ELS CONVIDATS (Emili Teixidor - 2010)

Aquesta novel·la torna a l'escenari típic d'altres llibres de l'Emili Teixidor, el temps de la postguerra en un poble de l'interior de Catalunya. Amb el rerefons del gran casament que es prepara de la filla del recent nomenat (a dit) alcalde del poble, l'autor ens va explicant la vida en aquell temps on la gent es dividia entre vencedors i vençuts, entre els que manaven i els que eren manats. Impressiona veure com en la ment d'aquests últims, havia penetrat aquest sentiment de derrota i d'acceptar el totalitarisme imperant que s'imposa en la gent des de l'escola, l'església, els llibres, el poder polític... Un dels capitostos feixistes parla de la tasca que tenim al davant; canviar la pell del país, girar la pell del país com qui treu la pell d'un conill estossinat començant de cap per avall, per les potes i la cua, i acabant pel cap, això si que porta maldecaps... (1a part - III - 1) i realment ho aconsegueixen, anorreant la cultura i les idees que no són les seves. Fins al punt que, parlant dels llibres en català, un dels protagonistes del llibre, en Narcís de 17 anys, diu que semblen restes d'un passat que cada vegada veia més lluny, escrits en una llengua arraconada, arcaica, que ja només parlaven els pagesos i les treballadores de les fàbriques... (1a part - III - 4); cosa que no difereix gaire del que, tristament encara avui, sembla que pensen en segons quins àmbits de la meseta i també (i això és molt més trist) d'aquí a casa nostra. Per això m'ha agradat el llibre, perquè ens recorda aquell "cop d'estat cultural" que va patir Catalunya i que s'ha de tenir força present per entendre com han anat les coses després. La novel·la és, però, alguna cosa més. S'ha definit com "coral" i ho és, amb molts personatges i amb vàries històries. Molt ben escrita (no seré jo qui descobreixi la gran capacitat literària de l'Emili Teixidor), val la pena llegir-la si encara no ho heu fet.

Doncs ja ho veieu, tres llibres ben diferents l'un de l'altre pel que fa a l'estil i als temes que tracten però que si que tenen alguna cosa en comú: els tres són molt bons llibres i de tots tres n'he gaudit molt la lectura d'aquest mes canicular en el que jo no acostumava a llegir gaire. Per això els he volgut compartir amb tots vosaltres.

Enigmes de la vida (23) - ELS BLOGS [3 anys després]

Aquest apunt que ara comenceu a llegir és

el 1200è POST de XAREL-10.

Amb aquestes mateixes paraules (però amb un altre número) començava un post titulat Enigmes de la vida (9) - ELS BLOGS que vaig publicar aquí mateix el dia 1 d'agost del 2009, en ocasió d'haver arribat a l'apunt 300. En aquell post (molt més acolorit que no els faig ara :-D), parlava de les meves impressions com a blogaire novell. El XAREL-10 encara no havia fet el primer any de vida i us explicava una mica com era el meu "modus operandi" al fer el blog i al moure'm per la Catosfera. Arribava a la conclusió de que "un blog demana temps i dóna feina" però a la pregunta de si "valen la pena el temps i els esforços que dediquem a això dels blogs?", la meva resposta era un "SÍ ROTUND".

Des d'allò han passat gairebé 3 anys (es compleixen d'aquí a 4 dies) i exactament 900 posts, i algunes coses han canviat. Ara els enigmes mentals ja no els tinc recopilats en un arxiu de Writer-OpenOffice sinó que els vaig passar a un arxiu Access (una senzilla base de dades que, a dia d'avui, té 784 registres) i d'igual manera ho he fet amb les endevinalles (per cert, el llibre en paper de que us parlava aleshores ja fa un parell de mesos que es va acabar i, a partir de l'endevinalla 378, el LLIBRE va deixar pas a un altre LLIBRE). Pel que fa als enigmes especials n'hi ha més variació però continuen sortint cada divendres.

Però el que més ha canviat és el temps que puc dedicar als blogs. Pel que fa al meu, ara si que utilitzo la possibilitat de programar apunts i cada dissabte programo els enigmes de la setmana següent cosa que em dóna una mica de tranquil·litat perquè, malgrat que si que continuo entrant al XAREL-10 cada dia no ho faig, ni molt menys, tanta estona com abans. Però on s'ha notat més aquesta "baixada de producció", és a l'hora de visitar els vostres blogs. He de reconèixer que actualment visito molts menys blogs cada dia i, en conseqüència, els meus comentaris per la blogosfera han baixat en picat. Em sap greu que sigui així perquè el més bonic de la Catosfera és la interacció entre nosaltres, però ens hem d'adaptar a les circumstàncies i sé que si m'obligués a una presència més constant traient temps d'on no el tinc, a la llarga seria pitjor perquè no m'ho passaria bé per aquí i això no vull permetre que em passi.

Potser és hora de tornar a preguntar-vos i a preguntar-me:

Valen la pena el temps i els esforços
que dediquem a això dels blogs?

Doncs, tres anys i nou-cents apunts després, la meva resposta torna a ser un SÍ rotund. Perquè, malgrat aquesta baixada de ritme, continuo passant-m'ho bé amb el meu blog, amb els vostres i amb les iniciatives blogaires en les que participo: Els Relats Conjunts de cada mes, els Jocs Literaris d'en Tibau i d'altres blogs, els homenatges blogaires a escriptors i algunes altres. I mentre m'ho passi bé no deixaré de participar en tot el que pugui, a falta de més temps per deixar comentaris penso que és una bona manera de continuar formant part activa d'aquesta comunitat tan activa que és la Catosfera.

I com a mostra, dos botons. :-))

El primer és la fotografia que encapçala el post i que porta aquest descriptiu títol: "En McABEU, autor del blog XAREL-10, llegint un llibre d'enigmes a l'ombra de la parra de raïm que serveix d'imatge de fons del seu blog i que potser és de la varietat PERE LLADA, o no...". I que, com el llibre en qüestió és el DICCIOMÀRIUS (Màrius Serra - 2010) de l'editorial LABUTXACA, em serveix per participar en la idea que des del blog TU MATEIX - LLIBRES s'han empescat per celebrar el seu pròxim aniversari.

I el segon, és l'organització dels PREMIS C@TS. Una responsabilitat i un honor que vaig acceptar de compartir amb la CARME i en XEXU fa un parell de temporades i que dóna més feina (i fins i tot més maldecaps) del que us penseu. I com que jo sí que ho sé, vull donar-lis públicament les gràcies a ells dos per la seva gran feina ara que està a punt d'acabar-se la fase de propostes de la 5ª Temporada. Aprofito també per convidar-vos, a tots els que encara no ho heu fet, a que deixeu les vostres propostes als Millors Blogs del 2012. Queden només quatre dies, així que no us ho penseu més i cliqueu el logo ara mateix, que hem quedat que s'ha de participar activament per fer ben activa la Catosfera, no? :-))