Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Trompe-l'œil: El revers d'una pintura emmarcada» (Cornelis Norbertus Gysbrechts - 1668/72).
EL REVERS REVÉS D’UNA PINTURA
I després d'aquest interessant publireportatge sobre la nova empresa de medicaments homeopàtics que ha guanyat el primer premi en innovació per vendre només les capses buides dels seus productes perquè està demostrat que aquestes medecines augmenten en eficàcia a mesura que es disminueix el principi actiu que contenen, continuem l'emissió de "LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió, amb la secció d’entrevistes d’actualitat. El nostre convidat d’avui és el principal protagonista del conegut «Cas del quadre 36» que aquests dies celebra el seu desè aniversari encara sense resoldre. Un fort aplaudiment per al senyor Eleuteri Guaix que ja està entrant al plató.
- Bona nit, senyor Guaix. Aquesta setmana ha fet deu anys que vostè va penjar al revés el fatídic quadre 36 a la seva galeria d’art, se’n penedeix d’haver-ho fet tal com han anat les coses?
- Bona nit. Abans que res vull deixar ben clara una cosa que porto aquests deu anys intentant explicar i que, la seva pregunta n’és una mostra, sembla que ningú vol entendre. Jo NO vaig penjar el quadre al revés, és el quadre el que estava al revés. L’artista va pintar el que es coneix com un trompe-l'œil, una espècie d’il·lusió òptica, que mostrava el revers d’un quadre. Tan simple com això i no hi ha manera que ho comprengueu, me’n faig creus.
- No s’alteri, Eleuteri. Si l’hem convidat és, precisament, per donar-li l’oportunitat d’explicar-nos-ho. Potser seria més fàcil si ens poses en antecedents, com va anar tot?
- Bé, fa deu anys jo era el propietari de la galeria d’art més famosa de la ciutat i, com feia periòdicament, vaig organitzar una exposició amb diversos quadres, entre ells aquest número 36 que hem comentat. L’exposició anava tenint un èxit relatiu i havia obtingut alguna crítica positiva quan inesperadament va aparèixer un article incendiari al diari de l’oposició criticant-me a mi i de retruc al govern de la ciutat per, i cito textualment, "practicar la censura per haver penjat un quadre al revés". En un primer moment me’n vaig riure de la falta de cultura de segons quins periodistes, però aviat se’m va glaçar el somriure quan em va arribar un requeriment urgent de l’ajuntament on se m’imposava una multa de 5000 € i se’m clausurava preventivament la galeria fins que m’avingués a "tornar el quadre a la seva posició correcta".
- I vostè que va fer?
- Evidentment, vaig presentar un recurs tot seguit. Explicant el que li acabo de dir sobre el quadre i demanant la màxima celeritat en la resolució perquè el tancament de la galeria m’estava produint unes pèrdues irreparables. La resposta va arribar dos o tres mesos després quan un guàrdia urbà es va presentar a inspeccionar el quadre. Com durant tot aquest temps la galeria havia continuat tancada, jo ja estava amb l’aigua al coll, però em vaig alegrar de poder ensenyar, per fi, la pintura número 36 a algú i explicar-li en directe les meves al·legacions. He de dir que l’home ho va comprendre de seguida i va fer constar al seu informe que, efectivament, el quadre estava al revés.
- Però això no va solucionar res, veritat?
- No, ni de bon tros. El funcionari que va llegir aquell informe no va entendre que el quadre estava fet al revés sinó que continuava penjat al revés i, en conseqüència, va desestimar el meu recurs decretant la nul·litat de la meva llicència com a galerista alhora que m’augmentava la multa fins als 10000 € en aplicació de l’agreujant d’incompliment. Per altra banda i gairebé al mateix temps, una associació anomenada "Abogados Intransigentes" va presentar una querella acusant-me d’anar en contra de la llibertat d’expressió artística que em va obligar a personar-me al jutjat amb les despeses que això comporta.
- Entenc que posar el cas en mans de la justícia tampoc va servir de res?
- Al contrari. Com li he dit vaig haver de contractar un advocat i un procurador i per fer-ho, com que m’havien deixat sense ingressos, va caldre endeutar-me. A sobre, el jutge va ordenar que entregués el quadre número 36 com a prova del delicte i resulta que el van perdre. Se suposa que deu estar en algun magatzem dels jutjats, però ningú és capaç de trobar-lo. Això, evidentment, va comportar que el pintor em denunciés per haver extraviat la seva obra quan la tenia sota custòdia...
- Déu n’hi do. Com està l’assumpte a hores d’ara?
- He anat perdent tots els judicis que m’han fet perquè, com que no puc mostrar el quadre que ells han perdut, sempre preval l’informe del municipal per damunt de la meva paraula. Les multes judicials se m’acumulen, l’ajuntament manté la sanció amb els recàrrecs corresponents, el banc em reclama el deute i el pintor vol cobrar el valor total del quadre que, amb tota aquesta publicitat, no para de pujar de preu. Ara estic a l’espera del recurs que el meu advocat ha presentat davant el Suprem, però he de dir que no tinc gaires esperances que prosperi. Mentrestant tinc tot el meu patrimoni embargat i també em prenen una part del meu sou cada mes.
- Ha trobat feina? Això és una bona notícia. Suposo que continua dedicant-se al món de l’art i la pintura?
- Podríem dir que sí. Treballo d’ajudant en la secció de pintures d’una drogueria de barri...
- Doncs amb aquesta genial i esperançadora dada final, donem per acabada una entrevista que, si més no, ens ha servit per constatar que les situacions paranormals més terrorífiques no venen sempre d’esperits malignes o alienígenes perversos sinó que també poden ser causades per aquell monstre que anomenem "Burocràcia". Un monstre implacable que per posar-se en marxa només necessita que cometem un error tan simple com penjar un quadre al revés...
- No, escolti, que jo no vaig penjar el quadre al rev... Bé, és igual. Deixem-ho córrer.
- Exacte, el que jo he dit. Ho hem de deixar córrer per avui perquè ja és hora d’acomiadar-nos dels nostres teleespectadors fins a la pròxima emissió de "LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió. Bona i misteriosa nit a tothom!
- Bona nit, senyor Guaix. Aquesta setmana ha fet deu anys que vostè va penjar al revés el fatídic quadre 36 a la seva galeria d’art, se’n penedeix d’haver-ho fet tal com han anat les coses?
- Bona nit. Abans que res vull deixar ben clara una cosa que porto aquests deu anys intentant explicar i que, la seva pregunta n’és una mostra, sembla que ningú vol entendre. Jo NO vaig penjar el quadre al revés, és el quadre el que estava al revés. L’artista va pintar el que es coneix com un trompe-l'œil, una espècie d’il·lusió òptica, que mostrava el revers d’un quadre. Tan simple com això i no hi ha manera que ho comprengueu, me’n faig creus.
- No s’alteri, Eleuteri. Si l’hem convidat és, precisament, per donar-li l’oportunitat d’explicar-nos-ho. Potser seria més fàcil si ens poses en antecedents, com va anar tot?
- Bé, fa deu anys jo era el propietari de la galeria d’art més famosa de la ciutat i, com feia periòdicament, vaig organitzar una exposició amb diversos quadres, entre ells aquest número 36 que hem comentat. L’exposició anava tenint un èxit relatiu i havia obtingut alguna crítica positiva quan inesperadament va aparèixer un article incendiari al diari de l’oposició criticant-me a mi i de retruc al govern de la ciutat per, i cito textualment, "practicar la censura per haver penjat un quadre al revés". En un primer moment me’n vaig riure de la falta de cultura de segons quins periodistes, però aviat se’m va glaçar el somriure quan em va arribar un requeriment urgent de l’ajuntament on se m’imposava una multa de 5000 € i se’m clausurava preventivament la galeria fins que m’avingués a "tornar el quadre a la seva posició correcta".
- I vostè que va fer?
- Evidentment, vaig presentar un recurs tot seguit. Explicant el que li acabo de dir sobre el quadre i demanant la màxima celeritat en la resolució perquè el tancament de la galeria m’estava produint unes pèrdues irreparables. La resposta va arribar dos o tres mesos després quan un guàrdia urbà es va presentar a inspeccionar el quadre. Com durant tot aquest temps la galeria havia continuat tancada, jo ja estava amb l’aigua al coll, però em vaig alegrar de poder ensenyar, per fi, la pintura número 36 a algú i explicar-li en directe les meves al·legacions. He de dir que l’home ho va comprendre de seguida i va fer constar al seu informe que, efectivament, el quadre estava al revés.
- Però això no va solucionar res, veritat?
- No, ni de bon tros. El funcionari que va llegir aquell informe no va entendre que el quadre estava fet al revés sinó que continuava penjat al revés i, en conseqüència, va desestimar el meu recurs decretant la nul·litat de la meva llicència com a galerista alhora que m’augmentava la multa fins als 10000 € en aplicació de l’agreujant d’incompliment. Per altra banda i gairebé al mateix temps, una associació anomenada "Abogados Intransigentes" va presentar una querella acusant-me d’anar en contra de la llibertat d’expressió artística que em va obligar a personar-me al jutjat amb les despeses que això comporta.
- Entenc que posar el cas en mans de la justícia tampoc va servir de res?
- Al contrari. Com li he dit vaig haver de contractar un advocat i un procurador i per fer-ho, com que m’havien deixat sense ingressos, va caldre endeutar-me. A sobre, el jutge va ordenar que entregués el quadre número 36 com a prova del delicte i resulta que el van perdre. Se suposa que deu estar en algun magatzem dels jutjats, però ningú és capaç de trobar-lo. Això, evidentment, va comportar que el pintor em denunciés per haver extraviat la seva obra quan la tenia sota custòdia...
- Déu n’hi do. Com està l’assumpte a hores d’ara?
- He anat perdent tots els judicis que m’han fet perquè, com que no puc mostrar el quadre que ells han perdut, sempre preval l’informe del municipal per damunt de la meva paraula. Les multes judicials se m’acumulen, l’ajuntament manté la sanció amb els recàrrecs corresponents, el banc em reclama el deute i el pintor vol cobrar el valor total del quadre que, amb tota aquesta publicitat, no para de pujar de preu. Ara estic a l’espera del recurs que el meu advocat ha presentat davant el Suprem, però he de dir que no tinc gaires esperances que prosperi. Mentrestant tinc tot el meu patrimoni embargat i també em prenen una part del meu sou cada mes.
- Ha trobat feina? Això és una bona notícia. Suposo que continua dedicant-se al món de l’art i la pintura?
- Podríem dir que sí. Treballo d’ajudant en la secció de pintures d’una drogueria de barri...
- Doncs amb aquesta genial i esperançadora dada final, donem per acabada una entrevista que, si més no, ens ha servit per constatar que les situacions paranormals més terrorífiques no venen sempre d’esperits malignes o alienígenes perversos sinó que també poden ser causades per aquell monstre que anomenem "Burocràcia". Un monstre implacable que per posar-se en marxa només necessita que cometem un error tan simple com penjar un quadre al revés...
- No, escolti, que jo no vaig penjar el quadre al rev... Bé, és igual. Deixem-ho córrer.
- Exacte, el que jo he dit. Ho hem de deixar córrer per avui perquè ja és hora d’acomiadar-nos dels nostres teleespectadors fins a la pròxima emissió de "LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió. Bona i misteriosa nit a tothom!
