BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 27 de febrer de 2019

Els llibres d'en Jan McPetit [2019]


La JOMATEIXA ja ha acabat el seu any sabàtic de concursos i ha posat en marxa una nova edició del seu joc "The Other Readers" que uneix llibres, fotografies i clicks de Playmobil. Clicant l'enllaç anireu al post on trobareu les normes de participació. Animeu-vos i apunteu-vos-hi que encara teniu temps fins al 6 d'abril.

En aquesta edició, el joc es divideix en dos concursos diferents.
El primer és el clàssic "The Other Readers" que ens demana una fotografia del nostre click (o ninotet similar) recomanant un llibre. Per aquesta ocasió, el meu Jan McPetit ha triat aquest:


La novel·la ens situa a la Martinica, el juny de 1939. A aquesta illa del Carib hi arriba, a causa d'una avaria, el vaixell que fa la ruta França-Mèxic on viatgen els germans barcelonins Jaume i Gabriel Borrell, aviador i arquitecte respectivament, que van cap a l'exili abandonant Catalunya per culpa de la Guerra Civil Espanyola. En Gabriel està greument afectat de tuberculosi i en Jaume demana ajuda a un metge local que no només es fa càrrec del malalt i els facilita el desembarcament sinó que també els dona suport en la seva adaptació a la nova vida que han de començar en aquella zona del Tròpic. Coneixerem doncs aquesta aventura vital dels dos germans que, sense comptar-hi, acabarà de forma tràgica. Un desenllaç inesperat que ens trasbalsarà fins que, just a l'últim capítol, ens adonem que el que realment ha passat no és ben bé allò que hem llegit.

L'autor ens explica aquesta història intercalant-hi, sovint sense solució de continuïtat, els pensaments dels protagonistes i algunes de les seves vivències anteriors a Europa. També afegeix pinzellades de la preparació d'un espectacle de circ que semblen no tenir res a veure amb la resta de la narració fins que arribem a les últimes pàgines del llibre. Aleshores conflueixen, tal com ja ens anuncia el títol, les "dues funcions del circ" (la de la vida dels personatges i la que es desenvolupa sota una carpa). Aquesta "barreja" pot dificultar, en un primer moment, la comprensió de la lectura però, de seguida que veus per on va, la fa molt més interessant. Si a això li afegim els detalls de l'humor irònic, característic d'Avel·lí Artís-Gener, que trobem mentre llegim el llibre, podem concloure que aquesta és una lectura molt recomanable.

Una recomanació que sóc conscient que és difícil de seguir. Aquest és un llibre de 1966 que, pel que jo sé, no s'ha tornat a editar i, per tant, no és fàcil de trobar. Malgrat tot, si per casualitat us cau a les mans (aquesta o qualsevol altra novel·la de l'autor) doneu-li una oportunitat que val molt la pena.

La fotografia està feta a Vila-seca. La carpa que es veu al fons és el "Circ dels Somnis", l'envelat on es programen diversos actes de la Festa Major d'Hivern d'aquesta localitat del Tarragonès.





Però això no s'acaba aquí. Com ja he comentat, el concurs The Other Readers d'enguany té una segona part que va una mica més enllà de recomanar un llibre. També se'ns demana que el nostre click representi un personatge literari.

He de dir que en McPetit primer no ha vist del tot clara aquesta idea de "disfressar-se" però, potser perquè som a la setmana de Carnaval, al final s'ha animat i s'ha deixat fer més d'una fotografia interpretant personatges de diferents llibres.

A la que us mostro avui, el meu click es posa a la pell del doctor Hannibal Lecter, el psiquiatre caníbal protagonista de la saga de novel·les de Thomas Harris que vaig llegir l'any passat. En Jan McPetit diu que el que li ha costat més ha estat posar aquesta mirada d'assassí psicòpata però, així i tot, jo crec que l'ha clavat. Jutgeu vosaltres mateixos:




dimecres, 20 de febrer de 2019

Relats Conjunts (febrer - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una de les Rajoles Catalanes d'Arts i Oficis, mostra de la ceràmica artística catalana dels segles XVII a XIX. Concretament, la dedicada a l'ofici del Paraigüer.



OOPART

I després d'aquest inquietant reportatge que demostra que el planeta Terra és, en realitat, una il·lusió òptica provocada per la refracció divergent dels raigs de llum provinents dels confins de la nostra galàxia, continuem l'emissió de "LA VERITAT ÉS ALLÀ FORA", el programa de parapsicologia i fenòmens estranys líder de la televisió, parlant d'un nou objecte Oopart que ha arribat a les nostres mans.

Els nostres espectadors habituals ja saben què és un Oopart. Aquest acrònim en anglès que significa Out of Place Artifact (literalment, 'artefacte fora de lloc') indica totes aquelles troballes paleontològiques o arqueològiques que, per la seva complexitat tecnològica o altres característiques modernes, no haurien d'existir perquè era impossible que es trobessin allà on es van trobar. En són exemples ben coneguts: L'artefacte de Coso (una bugia elèctrica d'uns 500.000 anys d'antiguitat), El planador de Saqqara (una representació d'un avió modern feta durant la dinastia Ptolemaica de l'Antic Egipte), La Bateria de Bagdad (gerres que 200 anys abans de Crist eren utilitzades per generar electricitat), etc., etc.

Doncs avui, i en exclusiva per a la nostra audiència, en presentem un de nou. No els vull fer glatir més. Ha arribat el moment de revelar aquest objecte que, durant tot el programa, hem mantingut tapat i custodiat per dos guardes de seguretat. Demano al realitzador que faci un primer pla de l'artefacte que, ara mateix, procediré a mostrar. Aquí el tenen!! Com poden veure a les seves pantalles, es tracta d'una impressionant representació gràfica de l'ofici de paraigüer sobre una rajola policromada.

Noto l'admiració i, sobretot, la sorpresa que afecta tot el públic del plató i que segur que també comparteixen els espectadors que ens miren des de casa. Potser alguns de vostès estaran pensant que aquesta rajola no té res d'oopart. Que simplement és una més de la coneguda sèrie de Rajoles Catalanes d'Arts i Oficis que, des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX, mostraven la mestria de la rajoleria artística del nostre país. Certament, ho pot semblar i fàcilment passaria per una d'aquelles rajoles si no fos que aquesta peça en particular té un fet diferenciador que la fa molt especial. Aquesta rajola concreta va ser trobada a prop de les excavacions arqueològiques que es fan al cim del Mont Ararat per descobrir les restes de l'Arca de Noè i això la situa, sense cap dubte possible, dins del període històric contemporani al diluvi universal. Si hi pensem una mica, és completament lògic. Durant un diluvi, els paraigües són més necessaris que mai, per tant, és ben normal que els paraigüers fossin un ofici en auge i, en conseqüència, no és estrany que se'n fessin representacions gràfiques com aquesta rajola. Tot quadra!!

Ja sé que alguns escèptics (que també n'hi ha) poden posar en dubte aquesta brillant teoria al·legant que ni el Gènesi ni cap altre escrit de l'antiguitat situa els paraigüers dins l'Arca. Això és un fet cert però també fàcilment explicable. Segur que quan Noè els convidà a pujar a la seva nau, els paraigüers van replicar: «Sí, home. Ara que comença a ploure i podem fer el negoci de les nostres vides, vols que marxem? Embarca't tu si vols, que nosaltres tenim feina!!». Una decisió del tot lògica en aquells primers moments malgrat que molt aviat, quan tots van morir ofegats sota les aigües, esdevindria un greu error que va provocar l'extinció a Occident dels paraigüers i dels paraigües fins a gairebé l'època moderna.
Ja ho veuen, una extinció de paraigüers que s'afegeix a la coneguda extinció dels dinosaures causada perquè, de tan grossos com eren, no van poder ser encabits dins l'Arca. Seria agosarat concloure que en Noè no va fer la feina gaire ben feta? Ho debatrem en un proper programa...


dimecres, 13 de febrer de 2019

Joc de Ment - 005

ON ANEM DE VIATGE?



- Uns quants fulls petits de paper
- Un bolígraf (o qualsevol estri per escriure)
- Un bol (o qualsevol altre recipient similar)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Demaneu a diverses persones del públic que us vagin dient diferents noms de destins turístics. A mesura que els aneu escoltant, els anireu apuntant individualment en un paper que doblegareu i deixareu en un bol.

Quan ja en tingueu uns quants, feu que un espectador remeni el contingut del bol i extregui totalment a l'atzar un dels paperets (el que vulgui) i el conservi a la mà sense obrir-lo encara.

Una vegada en el seu poder, li doneu una última oportunitat de canviar-lo i quan estigui convençut que el paper que vol és el que té a la mà, feu desaparèixer de la vista el recipient amb la resta de papers (llençant-los a les escombraries o, més efectiu, cremant-los).

A continuació, i malgrat que el procés de tria del paper ha estat sempre en mans de l'espectador, encertareu a la primera el destí turístic escrit al paper i no us equivocareu gens.




dimecres, 6 de febrer de 2019

PASSATEMPS

En l'àmbit de l'enigmística, s'anomenen PASSATEMPS o ENTRETENIMENTS als diversos jocs d'enginy publicats a les seccions amb aquest mateix títol dels diaris o a les revistes especialitzades que s'hi dediquen.

Hi ha diversos tipus d'aquests passatemps i, alguns d'ells, es mereixen que els dediqui un post en exclusiva per explicar-ne la història i les característiques. Per això, ara no m'estendré donant-ne detalls i en faig una simple enumeració, en cap cas exhaustiva, dels més populars:
  • Mots Encreuats i les seves diferents variants (Autodefinits, Sil·làbics, Blancs, Críptics...)
  • Sopes de Lletres
  • Paraules Entrecreuades
  • Damerogrames i altres variants de jocs de graella com la Taula de Rellotger, les Columnes Bellugadisses, el Salt de Cavall, etc.
  • Sudokus i altres jocs matemàtics (Quadrat Màgic, Kakuro, Nonograma...)
  • Diferències
  • Trencaclosques i Laberints
  • Jeroglífics
  • Problemes de Lògica o Suiri
  • Problemes d’escacs
  • Problemes d’Scrabble
  • Anagrames i altres Jocs de Paraules
  • Tests i Preguntes de cultura general

Pel que fa a la publicació d'aquests jocs en la nostra llengua, en Màrius Serra al seu llibre MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) ens diu el següent:

«En català, tret de l'efímera presencia als quioscs d'una revista infantil poc ambiciosa anomenada Kim, només podem constatar la presencia de la mensual ...Més, la revista d'encreuats i més (12 números, maig 89 - maig 90). Aquesta revista contenia tota mena de jocs de graella i parava especial esment a l'enigmística clàssica, en incloure anècdotes, descripció de jocs antics, crítica de llibres i una entrevista amb un enigmògraf català. Les seccions de passatemps dels diaris mantenen un nivell acceptable, sobretot en els seus suplements dominicals. Es recorda força la de la primera etapa del setmanari El Món, des d'on Jaume Fuster proposà els enigmes lògics (Les claus de vidre. La Magrana, 1990) que després han arribat a la petita pantalla i Tísner introduí els primers problemes d'Scrabble en català.»

Pocs anys després que Màrius Serra escrivís aquest text, ENIGMA CARD, una agència de passatemps creada l'any 1979 per oferir el servei de creació d'entreteniments per a mitjans de comunicació (premsa, ràdio i televisió), institucions, associacions i centres d'ensenyament, va treure als quioscos la revista PASSATEMPS.
El primer número d'aquesta nova revista d'entreteniments en català va aparèixer al gener de 1994 amb un preu de 200 ptes (1,20 €) i, a la portada, es presentava així:

«52 pàgines d'entreteniment amb autodefinits, mots encreuats, jeroglífics, diferències, sopes, bilingües anglès-català, lògica, lletramàtiques... i a més a més la possibilitat de guanyar jocs de taula, diccionaris, discs, etc.»

Us copio també l'editorial d'aquest primer número:

«Hola amics! Feia anys que esperàvem aquest moment, com a professionals i consumidors de passatemps i com a catalans. Som conscients que ens haurem de guanyar la vostra confiança i oferir-vos mes rera mes un producte amb el qual us trobeu còmodes, tingueu l'edat que tingueu.
La revista neix petita i modesta, però amb l'ambició de créixer i veure's envoltada de revistes dedicades a un sol tipus de joc, com una només d'autodefinits, una altra de paraules entrecreuades, etc. tan normals en altres cultures, i sinó doneu un cop d'ull a qualsevol quiosc.
L'esforç que ens suposa tirar endavant aquesta revista us el dediquem a tots vosaltres, encara que volem agrair (ara que disposem de mitjà propi) a tots els que, en un moment o altre, en quinze anys de dedicació a aquesta feina ens han ofert col·laboracions en premsa i televisió. Sense ells aquesta revista no hagués estat possible. Moltes gràcies!»


Cal dir que l'ambició expressada en aquest editorial es va complir, almenys en part. Cinc mesos després, ENIGMA CARD presentava la primera revista catalana només de mots encreuats i d'autodefinits. Es deia KMOTS i, en el seu primer número de maig de 1994, contenia 21 crucigrames clàssics i els primers 21 fragments de «l'autodefinit més llarg del món». Aquest joc consistia en una sèrie de mots encreuats autodefinits que s'enllaçaven els uns amb els altres i que, per tant, continuaven en els números següents de la revista amb «una ambició infinita que d'entrada pretén batre un rècord mundial». Posteriorment, el juliol de 1997, també es publicava POTI-POTI, «la primera revista en català dedicada a les sopes de lletres, entrecreuades, passatemps visuals i alguna cosa més» igualment amb periodicitat mensual.

Segons dades de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CAPÇALERA núm. 81 – XI/1997 – pàg. 16 i 23), l’any 1997 les revistes PASSATEMPS i KMOTS tenien una tirada de 10.000 exemplars mensuals, un 90% dels quals venuts directament als quioscos i el restant 10% per subscripció. L'any 1999, l'Associació de Publicacions Periòdiques Escrites en Català (APPEC) va atorgar a ENIGMA CARD el premi a la millor empresa editora. El jurat d’aquells premis va fer constar especialment els continguts per a "l'oci intel·ligent" que oferien les seves tres publicacions. (CAPÇALERA núm. 98 – XII/1999 – pàg. 46).

Finalment, però, aquestes revistes van deixar de publicar-se. En total, de PASSATEMPS en van sortir a la venda 60 números (1994-1999), de KMOTS se n'editaren 54 exemplars (1994-1999) i de POTI-POTI n'hi va haver 17 (1997-1999). Al desembre de 2003, va haver-hi un nou intent per part de la mateixa empresa editora de tornar a posar al mercat la revista PASSATEMPS. Aquesta segona etapa va començar amb una tirada de 6.000 exemplars que es venien a 1,80 € i oferien 44 pàgines amb més de mig centenar de jocs per a totes les edats amb l'afegit d'una agenda d'oci i cultural. Un intent que no va acabar de reeixir i, en total, només se'n van publicar 8 números durant l'any 2004.


El panorama actual continua sent ben desolador. És cert que les revistes de passatemps, com moltes altres publicacions en paper, han anat de baixa en general i ara no podem trobar l'oferta que omplia els quioscos als anys 80 i 90 del segle passat quan eren molt populars, però així i tot continuen mantenint un espai a les lleixes d'aquests establiments. El problema, però, segueix apareixent quan les busquem en el nostre idioma. Sense cap voluntat estadística he visitat un parell de quioscos/llibreries, en una d'elles no tenien cap revista de passatemps en català i a l'altra només me n'han pogut oferir una de sola. Es titula «SOPES DE LLETRES», està dedicada exclusivament a aquest tipus de passatemps i, amb periodicitat mensual, l'edita l'empresa madrilenya SERGRAPH S.L. Puc afegir que en el moment d'escriure aquest post (gener-2019), estava a la venda el número 21 a un preu de 3,20 €. Ja he dit que això no és cap estudi amb valor estadístic, així que us agrairia que si coneixeu alguna altra revista de passatemps en català que actualment es pugui comprar als quioscos de Catalunya, ho compartíssiu als comentaris del post.



A la xarxa hi ha alguna cosa més. Buscant per internet, he trobat l’ASSOCIACIÓ CATALANA DE PASSATEMPS amb seu a Porqueres (Pla de l’Estany – Girona) que té a la venda online "un ventall de revistes de diversos graus de dificultat amb tot un munt de passatemps de creació pròpia".
També tenim la web SOPES DE LLETRES que ens permet solucionar aquesta classe d'entreteniments de manera individual o col·lectivament amb altres jugadors.
Per altra banda, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya posa al nostre abast, en format PDF i amb descàrrega gratuïta, les tres revistes de passatemps en català editades en el marc del programa del Voluntariat per la Llengua i també els tres quaderns publicats en ocasió de la celebració de l’Any Pompeu Fabra (2018) amb passatemps que tenen com a tema la vida i obra del Mestre. Els podeu descarregar tots junts clicant sobre la següent imatge.


I, evidentment, les seccions de passatemps dels diaris catalans continuen oferint bones estones d’entreteniment als afeccionats a aquests jocs en la nostra llengua. Per acabar, us en deixo alguns exemples que ens permeten jugar-hi en línia: