041 - EL CAS DE L’ARTICLE PERIODÍSTIC HISTÒRIC
Aquest matí s’ha presentat al despatx un possible client que volia contractar els meus serveis com a vigilant de seguretat. Ja us he explicat alguna vegada que aquest vessant de la meva feina és el que menys m’entusiasma i que si l’accepto de tant en tant és només perquè tinc la mania de menjar cada dia i necessito ingressos. El problema aquest cop era que semblava que el client anava més curt d’armilla que jo i em proposava un tracte «especial».
—Abans de dir que no, escolti’m si us plau —va advertir-me. El necessito per vigilar una subhasta que vull organitzar per posar a la venda un document històric que pot valer una fortuna. Si accepta el tracte de cobrar un percentatge dels guanys a posteriori, li asseguro que els seus honoraris multiplicaran per molt el que sol cobrar habitualment per un dia de feina.
—He d’admetre que ha aconseguit interessar-me —vaig replicar. Expliqui’m quin document és i perquè és tan valuós.
—Es tracta de l’article que es va publicar en un prestigiós setmanari europeu pocs dies després de la signatura de l’armistici que posava fi a la Primera Guerra Mundial. No estic parlant d’un simple retall del periòdic en qüestió sinó del full original en què el periodista va redactar l'article. A més de la seva signatura, que ja té prou valor perquè fou un dels millors reporters de l’època, també inclou la firma dels representants polítics i militars que van rubricar l’armistici perquè el periodista els va demanar l'autògraf a tots ells com a record. Això atorga al document, com ja li he dit, un valor incalculable.
—Realment, és impressionant. Abans d’acceptar, però, m’agradaria veure el document en qüestió si no li sap greu.
—En absolut. No el porto damunt, evidentment, però quan vulgui podem quedar per examinar-lo i, fins i tot, per fer-ne estudiar les firmes per un expert si així ho desitja. El que sí que puc ensenyar-li ara és una traducció exacta del text perquè pugui comprovar que tot és correcte. És aquest:
—Abans de dir que no, escolti’m si us plau —va advertir-me. El necessito per vigilar una subhasta que vull organitzar per posar a la venda un document històric que pot valer una fortuna. Si accepta el tracte de cobrar un percentatge dels guanys a posteriori, li asseguro que els seus honoraris multiplicaran per molt el que sol cobrar habitualment per un dia de feina.
—He d’admetre que ha aconseguit interessar-me —vaig replicar. Expliqui’m quin document és i perquè és tan valuós.
—Es tracta de l’article que es va publicar en un prestigiós setmanari europeu pocs dies després de la signatura de l’armistici que posava fi a la Primera Guerra Mundial. No estic parlant d’un simple retall del periòdic en qüestió sinó del full original en què el periodista va redactar l'article. A més de la seva signatura, que ja té prou valor perquè fou un dels millors reporters de l’època, també inclou la firma dels representants polítics i militars que van rubricar l’armistici perquè el periodista els va demanar l'autògraf a tots ells com a record. Això atorga al document, com ja li he dit, un valor incalculable.
—Realment, és impressionant. Abans d’acceptar, però, m’agradaria veure el document en qüestió si no li sap greu.
—En absolut. No el porto damunt, evidentment, però quan vulgui podem quedar per examinar-lo i, fins i tot, per fer-ne estudiar les firmes per un expert si així ho desitja. El que sí que puc ensenyar-li ara és una traducció exacta del text perquè pugui comprovar que tot és correcte. És aquest:
LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL HA ACABAT
Del nostre corresponsal a Compiègne (França), 20 de novembre de 1918
Fa poc més d'una setmana, en una clariana a prop de l'estació de Rethondes, al bosc de Compiègne a la Picardia francesa, els representants dels Governs aliats i de la delegació alemanya signaren l'armistici que ha posat fi a les hostilitats al front occidental.
La reunió tingué lloc dins d'un vagó de ferrocarril, on el mariscal Ferdinand Foch, comandant en cap dels exèrcits aliats, rebé els delegats alemanys, encapçalats pel secretari d'Estat Matthias Erzberger. Per part britànica hi assistí igualment l'almirall Sir Rosslyn Wemyss.
Les condicions de l'armistici havien estat comunicades a la delegació alemanya després de les converses mantingudes durant els dies precedents. El document fou signat a les cinc del matí de l'11 de novembre. Entre les seves disposicions principals hi figuren l'evacuació i retirada de les tropes alemanyes dels territoris ocupats, així com de la riba esquerra del Rin, el lliurament d'una important quantitat d'armes i material de guerra, l'alliberament immediat dels presoners de guerra aliats i la rendició de la flota alemanya d'alta mar.
El cessament de les hostilitats quedà fixat per a les onze del matí. A aquella hora, després de més de quatre anys de lluites, els canons del front occidental emmudiren. Arreu del territori francès, la notícia fou rebuda amb manifestacions d'alegria i amb el repic de les campanes. A les ciutats i als pobles, la població sortí als carrers per celebrar el final dels combats.
La signatura de l'armistici no constitueix encara un tractat de pau. Queden per resoldre nombroses qüestions entre les potències vencedores i Alemanya, i caldrà esperar les negociacions que hauran de fixar els termes de l'acord definitiu.
La guerra, el detonant de la qual fou l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo, el 28 de juny de 1914, havia començat formalment un mes més tard, quan Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia. En els anys transcorreguts des d'aleshores, el conflicte s'estengué per Europa i altres parts del món i provocà una pèrdua de vides i una destrucció sense precedents.
Finalment, però, les armes han callat al front occidental. Després de quatre anys de sacrificis, Europa pot esperar que l'armistici sigui el primer pas cap a una pau duradora.
Del nostre corresponsal a Compiègne (França), 20 de novembre de 1918
Fa poc més d'una setmana, en una clariana a prop de l'estació de Rethondes, al bosc de Compiègne a la Picardia francesa, els representants dels Governs aliats i de la delegació alemanya signaren l'armistici que ha posat fi a les hostilitats al front occidental.
La reunió tingué lloc dins d'un vagó de ferrocarril, on el mariscal Ferdinand Foch, comandant en cap dels exèrcits aliats, rebé els delegats alemanys, encapçalats pel secretari d'Estat Matthias Erzberger. Per part britànica hi assistí igualment l'almirall Sir Rosslyn Wemyss.
Les condicions de l'armistici havien estat comunicades a la delegació alemanya després de les converses mantingudes durant els dies precedents. El document fou signat a les cinc del matí de l'11 de novembre. Entre les seves disposicions principals hi figuren l'evacuació i retirada de les tropes alemanyes dels territoris ocupats, així com de la riba esquerra del Rin, el lliurament d'una important quantitat d'armes i material de guerra, l'alliberament immediat dels presoners de guerra aliats i la rendició de la flota alemanya d'alta mar.
El cessament de les hostilitats quedà fixat per a les onze del matí. A aquella hora, després de més de quatre anys de lluites, els canons del front occidental emmudiren. Arreu del territori francès, la notícia fou rebuda amb manifestacions d'alegria i amb el repic de les campanes. A les ciutats i als pobles, la població sortí als carrers per celebrar el final dels combats.
La signatura de l'armistici no constitueix encara un tractat de pau. Queden per resoldre nombroses qüestions entre les potències vencedores i Alemanya, i caldrà esperar les negociacions que hauran de fixar els termes de l'acord definitiu.
La guerra, el detonant de la qual fou l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo, el 28 de juny de 1914, havia començat formalment un mes més tard, quan Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia. En els anys transcorreguts des d'aleshores, el conflicte s'estengué per Europa i altres parts del món i provocà una pèrdua de vides i una destrucció sense precedents.
Finalment, però, les armes han callat al front occidental. Després de quatre anys de sacrificis, Europa pot esperar que l'armistici sigui el primer pas cap a una pau duradora.
—Què li sembla? -em va preguntar el client quan vaig acabar de llegir l’article.
—Doncs em sembla que no necessito fer examinar les signatures per saber que aquest article és una falsificació i que, per tant, no val res. I si no he de cobrar, doncs no hi ha tracte...
I vosaltres, sabeu què ha provocat la sorprenent decisió final del detectiu?
—Doncs em sembla que no necessito fer examinar les signatures per saber que aquest article és una falsificació i que, per tant, no val res. I si no he de cobrar, doncs no hi ha tracte...
I vosaltres, sabeu què ha provocat la sorprenent decisió final del detectiu?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "
