TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol i Artur "
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dimecres, 31 de gener del 2024
dimecres, 24 de gener del 2024
Relats Conjunts (gener - 2024)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La mort i la donzella [Death and the maiden]" (Marianne Stokes - 1908).
L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. / FAQS
- Qui som?
L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. és l’empresa líder en el sector de l’acompanyament de les ànimes immortals des que abandonen el cos terrenal fins que arriben a les portes de l’eternitat.
- Per què som líders?
La nostra empresa és l’única que treballa amb autèntics àngels de la mort. Mentre la competència contracta simples esquelets amb capa i caputxa armats amb una dalla, nosaltres oferim un eficient tracte professional deixant els nostres usuaris a càrrec d’esvelts àngels negres amb magnífiques ales vellutades.
- Quines són les nostres tarifes?
El preu aplicat al servei dependrà de les circumstàncies de cada cas i l’usuari en serà puntualment informat en el moment del decés. En cas de mort col·lectiva (en un accident d’avió, per exemple) s’oferiran descomptes per a grups.
- S’ha de pagar per avançat?
Som conscients que a la tomba ningú s’emporta res i, per tant, no és necessari que l’usuari es preocupi per aquest aspecte. El nostre departament de comptabilitat els oferirà posteriorment facilitats de pagament a terminis tenint en compte que, una vegada a l’eternitat, de temps per a pagar n’hi ha de sobres.
- Es pot refusar el nostre servei?
L'usuari sempre pot apel·lar a la llei del lliure albir per a negar-se a ser acompanyat i intentar fer el trànsit en solitari. De totes maneres, nosaltres no ho aconsellem perquè trobar la llum al final del túnel no és tan fàcil com podria semblar. Per això, volem fer constar explícitament que si algú no arriba al seu destí i es queda vagant eternament als llimbs com una ànima en pena perquè l'usuari ha insistit a anar a la seva bola, nosaltres no n’acceptarem cap responsabilitat.
- Es pot triar on o quan se'ns apareixerà l’àngel de la mort?
Tot i que hi ha mètodes per a preveure la nostra visita (com optar pel suïcidi o contreure una malaltia terminal, per exemple), des de l’empresa desaconsellem fer-los servir perquè es carreguen tota la sorpresa que ha de ser part fonamental de la nostra feina.
- Què he de fer si quan em moro no apareix el meu àngel de la mort?
Si cap dels nostres empleats acut per acompanyar-lo és perquè, malgrat les aparences, l'usuari continua viu i, per tant, no li ha arribat la seva hora. El més aconsellable en aquests casos és denunciar per negligència mèdica a qui hagi firmat el certificat de defunció. Si no és possible efectuar aquest tràmit perquè, per exemple, l’usuari ja ha estat dipositat dins d’un nínxol, aleshores no cal patir perquè apareixerem en un termini que, depenent sempre de la resistència de cadascú, no acostuma a ser massa llarg.
- Finalment m'he mort i l'àngel ha vingut, com he d’actuar quan arriba aquest moment?
El nostre consell és deixar-se portar, nosaltres ens encarreguem de tot. Ara bé, ja que és habitual que la nostra aparició produeixi, com ja s’ha dit, certa sorpresa i astorament en l'usuari, no està de més que aquest provi de trencar el gel amb expressions del tipus: «Carai, m’has donat un ensurt de mort» que, per la seva obvietat, sempre fan gràcia i suavitzen la tensió del moment. Malgrat tot, i com que sabem que en aquestes circumstàncies no s’acostuma a estar per a massa festes, entenem perfectament que no se’ns dirigeixi la paraula i, fins i tot, que es produeixi una primera reacció no del tot positiva.
- L’ÀNGEL DE LA MORT S.L. em garanteix la salvació eterna?
La nostra feina es limita a l’acompanyament en el trànsit final i no som responsables de com es reparteixen les ànimes un cop hagin ingressat a l’eternitat. Per tant, recordem que no serveix de res penedir-se davant dels nostres empleats. Recomanem que, en cas de ser necessari, aquest penediment es produeixi en vida i que, si és possible, s’intenti remeiar abans de morir qualsevol mala acció que s’hagi comès.
- Què passa si jo no crec en l’existència d’una ànima immortal ni en el més enllà?
No conèixer la llei, no eximeix de complir-la. Els ateus, agnòstics i descreguts en general seran tractats com tota la resta. Ara bé, tenint en compte les circumstàncies concretes d’aquests usuaris que fan que la sorpresa de la qual parlàvem en els punts anteriors sigui molt més gran en el seu cas i que tot el que els hi està passant els hi vingui molt més de nou perquè no s’ho esperaven, l’empresa els ofereix la possibilitat, abonant un petit suplement, de fer el seu trànsit acompanyats per àngels especialment entrenats que els ajudaran a passar millor el mal tràngol que comporta descobrir que tota la vida havien estat equivocats.
- Hi ha habilitat un servei d’atenció a l’usuari per, si s’escau, tramitar possibles queixes?
No, perquè seria un malbaratament inútil de recursos. Com s’ha apuntat anteriorment, tots els nostres empleats pertanyen al gremi dels éssers celestials i això fa que qualsevol de les nostres actuacions quedi emparada per la llei dels dogmes de fe que decreta la nostra infal·libilitat. Nosaltres no ens equivoquem mai i aquest fet incontestable invalida, per si mateix, qualsevol reclamació que se’ns adreci.
PS: Resulta que aquest és el 3100è post de XAREL-10, està bé haver-hi arribat sense perdre l'humor (negre, en aquest cas). Moltes gràcies per ser-hi... als que encara hi sou. :-)
dimecres, 17 de gener del 2024
Els misteris d'en Mac – Cas 018
018 - EL CAS DE LA MARQUESA ENVERINADA
- La nova assistenta que m’han encolomat els meus fills em vol matar.
Aquestes van ser les primeres paraules que em va dirigir la senyora Noreta Oronell i Morquerol, marquesa de Cuablanca després de fer-me passar a la gran sala de rebre de la seva vella mansió. Aquell casalot i tot el que hi havia dins devia tenir almenys un parell de segles i es notava, ja no quedava res de l'esplendor d’antany. L’aspecte de la marquesa, que no tenia dos-cents anys... però gairebé, s’adeia també a la decrepitud d’aquella casa on vivia sola, amb l’excepció d’una assistenta a mitja jornada i un gat, l’Oriol, que ara jeia indolent damunt d’una de les butaques.
- Aquesta afirmació -vaig dir-li jo- és molt greu. En té alguna prova?
- És clar que en tinc proves. Aquesta donota és insuportable i no em deixa tranquil·la ni un moment. Sempre la tinc a sobre dient-me que haig de fer i quan ho haig de fer. Vol matar-me a disgustos i a més...
La marquesa va callar de sobte perquè l’assistenta havia entrat a la sala portant una safata amb un got de llet i tres o quatre pastilles. La va deixar sobre la taula, tot dient:
- És l’hora de la medicació, senyora. Prenguis les pastilles abans que es refredi la llet.
La marquesa no li va dirigir la paraula i l’assistenta va sortir de la sala amb un sospir de resignació.
- Ho veu? -em va dir aleshores la vella, assenyalant la safata-
- No són les pastilles que li toquen? -vaig interessar-me jo, pensant haver trobat les proves que demanava-.
- Deixi estar les pastilles! -va dir ella-. No veu el got de llet? Un altre cop me l’ha portat ple fins a dalt. Té la mania que em convé beure força llet perquè necessito vitamines i me’n porta un per esmorzar, aquest per berenar i encara me’n deixa un altre quan marxa al vespre. Sort que jo soc més llesta...
Mentre em deia això, la marquesa s’havia pres les pastilles, s’havia begut mig got de llet i l’altra meitat l’havia abocat a la menjadora del gat que, d’un salt, havia baixat de la butaca i havia començat a gaudir del seu berenar.
- Sempre faig el mateix -va continuar la marquesa amb un somriure-. Així aquella donota es pensa que m’he begut tota la llet i em deixa en pau.
Jo també la vaig deixar. No hi havia res a investigar i així li vaig dir. No s’ho va prendre gens bé, però tot apuntava que la pobra dona havia començat a perdre el cap i s’imaginava coses. De totes maneres i per a la meva tranquil·litat, vaig comprovar les referències de l’assistenta que eren immillorables, vaig contactar amb els seus fills per explicar-los com havia anat tot... i me’n vaig oblidar.
Potser vaig precipitar-me. Pocs dies després, em tornaven a avisar d’aquella casa perquè la marquesa de Cuablanca havia aparegut enverinada. Quan vaig arribar, la policia em va tirar la cavalleria per sobre exigint-me explicacions per una nota on la morta m’acusava de saber que l’assistenta la volia matar i haver-me negat a fer res. Poc podia dir en la meva defensa, les proves que no havia sabut veure ara les tenia davant. Era clar que l’enverinament havia estat la causa del decés i els forenses havien trobat restes d’arsènic al got buit de llet que l’assistenta havia deixat la nit anterior. Jo no sabia que dir, les evidències assenyalaven sense cap mena de dubte aquella dona que, amb el gat inquiet als braços, ara somicava en un racó negant que ella hagués enverinat ningú i jo ho hauria d’haver vist a temps.
Però no, allò no era un homicidi. Ni l’assistenta havia enverinat ningú, ni jo havia actuat negligentment. La senyora Noreta Oronell i Morquerol, marquesa de Cuablanca s’havia suïcidat.
I vosaltres, podeu explicar com vaig saber que aquell cas es tractava d’un suïcidi?
Aquestes van ser les primeres paraules que em va dirigir la senyora Noreta Oronell i Morquerol, marquesa de Cuablanca després de fer-me passar a la gran sala de rebre de la seva vella mansió. Aquell casalot i tot el que hi havia dins devia tenir almenys un parell de segles i es notava, ja no quedava res de l'esplendor d’antany. L’aspecte de la marquesa, que no tenia dos-cents anys... però gairebé, s’adeia també a la decrepitud d’aquella casa on vivia sola, amb l’excepció d’una assistenta a mitja jornada i un gat, l’Oriol, que ara jeia indolent damunt d’una de les butaques.
- Aquesta afirmació -vaig dir-li jo- és molt greu. En té alguna prova?
- És clar que en tinc proves. Aquesta donota és insuportable i no em deixa tranquil·la ni un moment. Sempre la tinc a sobre dient-me que haig de fer i quan ho haig de fer. Vol matar-me a disgustos i a més...
La marquesa va callar de sobte perquè l’assistenta havia entrat a la sala portant una safata amb un got de llet i tres o quatre pastilles. La va deixar sobre la taula, tot dient:
- És l’hora de la medicació, senyora. Prenguis les pastilles abans que es refredi la llet.
La marquesa no li va dirigir la paraula i l’assistenta va sortir de la sala amb un sospir de resignació.
- Ho veu? -em va dir aleshores la vella, assenyalant la safata-
- No són les pastilles que li toquen? -vaig interessar-me jo, pensant haver trobat les proves que demanava-.
- Deixi estar les pastilles! -va dir ella-. No veu el got de llet? Un altre cop me l’ha portat ple fins a dalt. Té la mania que em convé beure força llet perquè necessito vitamines i me’n porta un per esmorzar, aquest per berenar i encara me’n deixa un altre quan marxa al vespre. Sort que jo soc més llesta...
Mentre em deia això, la marquesa s’havia pres les pastilles, s’havia begut mig got de llet i l’altra meitat l’havia abocat a la menjadora del gat que, d’un salt, havia baixat de la butaca i havia començat a gaudir del seu berenar.
- Sempre faig el mateix -va continuar la marquesa amb un somriure-. Així aquella donota es pensa que m’he begut tota la llet i em deixa en pau.
Jo també la vaig deixar. No hi havia res a investigar i així li vaig dir. No s’ho va prendre gens bé, però tot apuntava que la pobra dona havia començat a perdre el cap i s’imaginava coses. De totes maneres i per a la meva tranquil·litat, vaig comprovar les referències de l’assistenta que eren immillorables, vaig contactar amb els seus fills per explicar-los com havia anat tot... i me’n vaig oblidar.
Potser vaig precipitar-me. Pocs dies després, em tornaven a avisar d’aquella casa perquè la marquesa de Cuablanca havia aparegut enverinada. Quan vaig arribar, la policia em va tirar la cavalleria per sobre exigint-me explicacions per una nota on la morta m’acusava de saber que l’assistenta la volia matar i haver-me negat a fer res. Poc podia dir en la meva defensa, les proves que no havia sabut veure ara les tenia davant. Era clar que l’enverinament havia estat la causa del decés i els forenses havien trobat restes d’arsènic al got buit de llet que l’assistenta havia deixat la nit anterior. Jo no sabia que dir, les evidències assenyalaven sense cap mena de dubte aquella dona que, amb el gat inquiet als braços, ara somicava en un racó negant que ella hagués enverinat ningú i jo ho hauria d’haver vist a temps.
Però no, allò no era un homicidi. Ni l’assistenta havia enverinat ningú, ni jo havia actuat negligentment. La senyora Noreta Oronell i Morquerol, marquesa de Cuablanca s’havia suïcidat.
I vosaltres, podeu explicar com vaig saber que aquell cas es tractava d’un suïcidi?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "
dimecres, 10 de gener del 2024
MOTS MALETA
Un MOT MALETA o MOT CREUAT és aquella paraula creada de manera artificial encreuant-ne dues altres de preexistents. Es poden considerar, per tant, una variant dels ENCASTS, però en aquest cas particular els dos mots a unir (o almenys un d’ells) no s’utilitzen de forma completa sinó que només se n’agafa una part per formar-ne el tercer i això provoca que majoritàriament es classifiquin com ACRÒNIMS, més concretament els formats generalment per la primera i la darrera síl·laba (o el mot complet), respectivament, dels dos elements originaris.
Un exemple típic en català és "BOIRUM", una mescla de "BOIra" + "fUM" que va néixer al TermCat adaptant el mot creuat anglès "smog" (smoke + fog) i que el 1995 ja va entrar als nostres diccionaris amb la definició de «Barreja de boira amb fum contaminat». És a dir que els MOTS MALETA creen un neologisme, una paraula inventada feta amb trossos dels mots originaris i amb un significat diferent del d’aquests. Això els diferencia dels MOTS COMPOSTOS (com "trencaclosques", per exemple) que es formen per la suma de dues paraules completes perquè si ‘dividim’ un Mot Compost les dues parts continuen tenint sentit i això no passa en el cas d’un Mot Creuat. Per altra banda, tampoc entrarien dins d’aquesta classificació les APOSTROFACIONS o les CONTRACCIONS GRAMATICALS perquè les paraules creades d’aquesta altra manera mantenen el significat de les originals i no n’agafen un de diferent com fan els Mots Maleta.
Un exemple típic en català és "BOIRUM", una mescla de "BOIra" + "fUM" que va néixer al TermCat adaptant el mot creuat anglès "smog" (smoke + fog) i que el 1995 ja va entrar als nostres diccionaris amb la definició de «Barreja de boira amb fum contaminat». És a dir que els MOTS MALETA creen un neologisme, una paraula inventada feta amb trossos dels mots originaris i amb un significat diferent del d’aquests. Això els diferencia dels MOTS COMPOSTOS (com "trencaclosques", per exemple) que es formen per la suma de dues paraules completes perquè si ‘dividim’ un Mot Compost les dues parts continuen tenint sentit i això no passa en el cas d’un Mot Creuat. Per altra banda, tampoc entrarien dins d’aquesta classificació les APOSTROFACIONS o les CONTRACCIONS GRAMATICALS perquè les paraules creades d’aquesta altra manera mantenen el significat de les originals i no n’agafen un de diferent com fan els Mots Maleta.
La denominació MOT MALETA va ser creada per l’escriptor Lewis Carroll (1832 – 1898) quan al seu llibre «A través del mirall (Through the Looking-Glass, and What Alice Found There - 1871)», seqüela del conegut «Alícia en terra de meravelles (Alice’s Adventures in Wonderland - 1865)», es refereix a les paraules inventades que fa servir en el seu extravagant poema titulat ‘Jabberwocky’ d’aquesta manera:
“... it’s like a portmanteau, there are two meanings packed up into one word...”
(... és com una maleta, hi ha dos significats empaquetats dins d’una paraula...).
(... és com una maleta, hi ha dos significats empaquetats dins d’una paraula...).
El terme PORTMANTEAU és un gal·licisme que en llengua anglesa designa un tipus de maleta i és per això que l’escriptor l’aprofita per a batejar aquests mots que creen un significat nou sumant-ne dos de ja existents. Per aquest motiu, aquestes paraules noves s’anomenen en anglès "Portmanteau Word" (o també "Blend Word" [Mot Barrejat]) i d’aquí surt la traducció "Mot Maleta" per a altres idiomes com el nostre. Com a curiositat, voldria destacar que malgrat que la paraula triada per Carroll provingui del francès, en aquest idioma no la fan servir i també els anomenen "Mot-valise".
Pocs anys més tard, al prefaci del poemari «La cacera del Sauró (The Hunting of the Snark - 1874)», el mateix Lewis Carroll exposà la seva teoria sobre per què es creen aquesta mena de neologismes:
Pocs anys més tard, al prefaci del poemari «La cacera del Sauró (The Hunting of the Snark - 1874)», el mateix Lewis Carroll exposà la seva teoria sobre per què es creen aquesta mena de neologismes:
“... Agafeu, per exemple, els mots «fuming» (empipat) i «furious» (furiós). Decidiu-vos a dir totes dues paraules, però no fixeu quina pronunciareu primer. Ara obriu la boca i parleu. Si els vostres pensaments s'inclinen, encara que sigui una mica, per «fuming», direu «fuming-furious»; si per contra s'inclinen lleument per «furious», llavors direu «furious-fuming». Però si teniu un dels dons menys comuns del món, que és una ment perfectament equilibrada, aleshores direu «frumious»...”
En aquest prefaci, a més d’exposar aquesta particular teoria sobre la seva invenció, l’autor també parla sobre la pronunciació dels seus "Portmanteau Word". En la següent imatge, podeu llegir-lo complet i en versió original tret d’una edició de 1876:
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)
Hi ha, doncs, un ús lúdic dels Mots Maleta quan s’inventen com mers jocs de paraules que acostumen a ser recopilats en format de diccionaris humorístics o en llistats de falses etimologies.
Però més enllà d’aquest àmbit purament ludolingüístic no es pot obviar que aquest procediment de fusió verbal per a la creació de nous mots és molt habitual en l’evolució de qualsevol idioma. En català, podem consultar en línia la NEOLOTECA de la web del TermCat que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en el nostre idioma on, garbellant una mica, podem descobrir diversos Mots Creuats com per exemple:
Agroflació (agricultura + inflació), Aiguagim (aigua + gimnàstica), Electrolinera (electricitat + gasolinera), Flexitarià (flexible + vegetarià), Holotransport (holografia + teletransport), Patulina (patulum [fong] + toxina), Permagel (permanent + gel), Reduflació (reduir + inflació), etc.
Alguns altres usos més concrets d’aquesta mena d’acrònims serien:
- Posar noms a llocs geogràfics, com Tanzània (la unió de Tanganyika i Zanzíbar) o Forallac (topònim no normatiu que fa referència a la suma dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac al Baix Empordà).
- Formació de pseudònims artístics, com en el cas de l’enigmista i escriptor Tísner (Avel·lí Artís i Gener) o de l’humorista Cassen (Cast Sendra).
- Creació del nom identificador d'entitats com CatRàdio (Catalunya Ràdio) o d’empreses com Caprabo (a partir del cognom dels fundadors: Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet), entre d’altres.
Podríem trobar encara més exemples d’àmbits diversos on es fan servir aquests jocs de paraules, però acabaré aquest text parlant d’un dels més característics. Em refereixo al món de la publicitat on, amb certa assiduïtat, els Mots Maleta han servit per deixar anar la imaginació dels publicistes. En el seu llibre «La Llengua de la publicitat (Abadia de Montserrat – 1999)», Anna M. Torrent dedica un capítol als neologismes en els anuncis i ens diu que:
Però més enllà d’aquest àmbit purament ludolingüístic no es pot obviar que aquest procediment de fusió verbal per a la creació de nous mots és molt habitual en l’evolució de qualsevol idioma. En català, podem consultar en línia la NEOLOTECA de la web del TermCat que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en el nostre idioma on, garbellant una mica, podem descobrir diversos Mots Creuats com per exemple:
Agroflació (agricultura + inflació), Aiguagim (aigua + gimnàstica), Electrolinera (electricitat + gasolinera), Flexitarià (flexible + vegetarià), Holotransport (holografia + teletransport), Patulina (patulum [fong] + toxina), Permagel (permanent + gel), Reduflació (reduir + inflació), etc.
Alguns altres usos més concrets d’aquesta mena d’acrònims serien:
- Posar noms a llocs geogràfics, com Tanzània (la unió de Tanganyika i Zanzíbar) o Forallac (topònim no normatiu que fa referència a la suma dels termes municipals de Fonteta, Peratallada i Vulpellac al Baix Empordà).
- Formació de pseudònims artístics, com en el cas de l’enigmista i escriptor Tísner (Avel·lí Artís i Gener) o de l’humorista Cassen (Cast Sendra).
- Creació del nom identificador d'entitats com CatRàdio (Catalunya Ràdio) o d’empreses com Caprabo (a partir del cognom dels fundadors: Pere Carbó, Jaume Prat i Josep Botet), entre d’altres.
Podríem trobar encara més exemples d’àmbits diversos on es fan servir aquests jocs de paraules, però acabaré aquest text parlant d’un dels més característics. Em refereixo al món de la publicitat on, amb certa assiduïtat, els Mots Maleta han servit per deixar anar la imaginació dels publicistes. En el seu llibre «La Llengua de la publicitat (Abadia de Montserrat – 1999)», Anna M. Torrent dedica un capítol als neologismes en els anuncis i ens diu que:
«... La necessitat de crear un mot nou prové tant de la referència a un producte (un element, una funció, etc.) anteriorment inexistent -que òbviament, convé anomenar i descriure d’una manera o altra-, com de la voluntat d’evitar formes ja gastades i poc atractives, que no es consideren vàlides per a determinats anuncis amb pretensió d’oferir un llenguatge impactant...»
Més endavant, ens explica que un tipus d’aquests neologismes són els anomenats ‘lèxics’ que amb un caràcter estilístic, lúdic i efímer busquen sorprendre el receptor de la publicitat i reflectir amb les paraules la novetat del producte. Es poden crear utilitzant diversos procediments i un d’aquests són els Mots Creuats:
«... També dits Mots Maleta, que es formen, generalment, reduint la part final del primer component i la part inicial del segon. De vegades hi intervé el nom de la marca:
‘cuinalefacció’ (= cuina + calefacció), ‘credicaixa’ (= crèdit de la Caixa), ‘credireformes’ (= crèdit per fer reformes), ‘Nestea’ (Nestlé + tea), ‘Catalunyawagen’ (Catalunya + Volkswagen)...»
‘cuinalefacció’ (= cuina + calefacció), ‘credicaixa’ (= crèdit de la Caixa), ‘credireformes’ (= crèdit per fer reformes), ‘Nestea’ (Nestlé + tea), ‘Catalunyawagen’ (Catalunya + Volkswagen)...»
D’aquests exemples, el que m’ha sorprès més és el primer i n’he buscat l’anunci que es publicava als diaris ara fa uns quaranta anys. Resulta que aquesta ‘cuinalefacció’ va ser un intent de recuperar i modernitzar les antigues cuines econòmiques de llenya on cuinaven les nostres àvies (o besàvies, segons quina sigui la vostra edat). Aquí la teniu:
I, per si aquest anunci us sembla massa antic, us en deixo un altre que no té quaranta anys sinó quatre dies. A finals de 2023, l'empresa APPLE va fer servir un Mot Maleta per anunciar el seu nou iPhone 15. Es tracta de "Newphoria", una paraula formada per la suma de 'NEW' + 'euPHORIA' i que, segons UrbanDictionary.com, significa: "Sensació de felicitat o il·lusió per alguna cosa recentment adquirida". Trobo que, en aquest cas concret, resulta molt adient perquè explica perfectament la raó que fa que aparells que funcionen perfectament siguin considerats obsolets per alguns usuaris que no és que necessitin tenir un telèfon amb més prestacions, simplement necessiten posseir sempre l'últim model que surt al mercat.
 |  |
dimecres, 3 de gener del 2024
Joc de Ment - 045
CASUALITAT INTRIGANT
- Una baralla de cartes
Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.
El mag obre la baralla en ventall per mostrar que està ben barrejada i l'ofereix a un espectador perquè, si ho desitja, la barregi encara més i n’extregui un paquet de cartes amb el qual es farà el joc. El truc funciona igualment sigui quin sigui el nombre (X) de naips que retiri l’espectador, però per facilitar les manipulacions posteriors s’aconsella que el paquet no sigui ni gaire gros ni gaire petit (l’ideal seria fer-ho amb 16 cartes).
Amb el paquet que ha escollit a les mans i deixant de banda la resta de la baralla, l’espectador ha de triar una de les cartes. Per fer-ho sense que el mag se n’assabenti, es girarà d’esquena i repassarà un a un tots els naips fins a escollir-ne un que deixarà a sobre del munt (amb les figures cap a dalt). A continuació, donarà la volta al paquet perquè quedin els dorsos cap amunt i passarà algunes cartes de dalt a baix del paquet. Aquest nombre de cartes (Y) que mou en aquest punt és indiferent, però (evidentment) ha de ser més petit que el total de cartes del paquet.
Fet això, l’espectador ja es pot girar i entregarà el paquet de cartes (amb els dorsos cap a dalt) al mag que remarcarà que no pot saber quina és ni on és la carta incògnita. Aleshores, el mag procedirà de la següent manera: Agafant el paquet amb la mà esquerra s’anirà passant els naips d’un en un a la mà dreta sense girar-los, de manera que quedin en ordre invers (el que estava a dalt de tot, el primer, ara quedarà l’últim; el segon, el penúltim i així successivament). Mentre faci aquesta operació, el mag anirà comptant mentalment des de quinze restant d’un en un cada vegada que es canviï una carta de mà. Així, si el paquet tenia 16 cartes, quan arribi a zero haurà traspassat totes les cartes. Si el paquet tenia menys de 16 cartes, el compte invers no haurà arribat a zero i haurà quedat en un nombre concret (Z). I si al paquet hi havia més de 16 cartes quan arribi a zero li quedaran encara naips a la mà esquerra que haurà de continuar movent recomençant el compte des de quinze a la inversa, fins a acabar amb totes les cartes traspassades a la mà dreta quan aturarà el recompte en un altre nombre concret (Z). Per acabar, recollirà el paquet complet de la seva mà dreta i, sempre amb els dorsos cap amunt, passarà de dalt a baix tantes cartes (Z) com li ha indicat el compte invers. Com s’ha dit, si el paquet té 16 cartes aquest pas és innecessari perquè aleshores Z=0.
Per acabar el joc, el mag retorna els naips a l’espectador i li demana que torni a passar, de dalt a baix, tantes cartes (Y) com havia mogut primer. Amb totes aquestes operacions, sembla que la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les X cartes del paquet, però serà el mateix espectador qui la trobarà. Per fer-ho, passarà la primera carta a sota del munt i descartarà la segona sobre la taula. A continuació passarà la següent (la que era la tercera i ara ha quedat dalt de tot) a sota del paquet i descartarà la següent sobre la taula. I així successivament (una sota, l’altra a la taula) fins que només li quedi una carta a les mans que, per a sorpresa de tothom, serà la carta incògnita que buscàvem.
Amb el paquet que ha escollit a les mans i deixant de banda la resta de la baralla, l’espectador ha de triar una de les cartes. Per fer-ho sense que el mag se n’assabenti, es girarà d’esquena i repassarà un a un tots els naips fins a escollir-ne un que deixarà a sobre del munt (amb les figures cap a dalt). A continuació, donarà la volta al paquet perquè quedin els dorsos cap amunt i passarà algunes cartes de dalt a baix del paquet. Aquest nombre de cartes (Y) que mou en aquest punt és indiferent, però (evidentment) ha de ser més petit que el total de cartes del paquet.
Fet això, l’espectador ja es pot girar i entregarà el paquet de cartes (amb els dorsos cap a dalt) al mag que remarcarà que no pot saber quina és ni on és la carta incògnita. Aleshores, el mag procedirà de la següent manera: Agafant el paquet amb la mà esquerra s’anirà passant els naips d’un en un a la mà dreta sense girar-los, de manera que quedin en ordre invers (el que estava a dalt de tot, el primer, ara quedarà l’últim; el segon, el penúltim i així successivament). Mentre faci aquesta operació, el mag anirà comptant mentalment des de quinze restant d’un en un cada vegada que es canviï una carta de mà. Així, si el paquet tenia 16 cartes, quan arribi a zero haurà traspassat totes les cartes. Si el paquet tenia menys de 16 cartes, el compte invers no haurà arribat a zero i haurà quedat en un nombre concret (Z). I si al paquet hi havia més de 16 cartes quan arribi a zero li quedaran encara naips a la mà esquerra que haurà de continuar movent recomençant el compte des de quinze a la inversa, fins a acabar amb totes les cartes traspassades a la mà dreta quan aturarà el recompte en un altre nombre concret (Z). Per acabar, recollirà el paquet complet de la seva mà dreta i, sempre amb els dorsos cap amunt, passarà de dalt a baix tantes cartes (Z) com li ha indicat el compte invers. Com s’ha dit, si el paquet té 16 cartes aquest pas és innecessari perquè aleshores Z=0.
Per acabar el joc, el mag retorna els naips a l’espectador i li demana que torni a passar, de dalt a baix, tantes cartes (Y) com havia mogut primer. Amb totes aquestes operacions, sembla que la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les X cartes del paquet, però serà el mateix espectador qui la trobarà. Per fer-ho, passarà la primera carta a sota del munt i descartarà la segona sobre la taula. A continuació passarà la següent (la que era la tercera i ara ha quedat dalt de tot) a sota del paquet i descartarà la següent sobre la taula. I així successivament (una sota, l’altra a la taula) fins que només li quedi una carta a les mans que, per a sorpresa de tothom, serà la carta incògnita que buscàvem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)