GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dijous, 10 de novembre del 2011

376.- Homenatge a Montserrat Roig


Avui 10.11.2011, fa 20 anys que MONTSERRAT ROIG va morir i seguint la crida feta des del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS m'adhereixo a l'homenatge blogaire en record d'aquesta gran escriptora barcelonina amb el següent enigma fet a partir dels títols d'alguns dels seus llibres.


376.- Montserrat Roig (Barcelona, 1946 - 1991) va escriure novel·les i contes, gèneres que va alternar amb els seus treballs periodístics. L'any 1970 guanya el premi Víctor Català amb el llibre "Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen". La seva segona novel·la, "El temps de les cireres", on reprèn alguns dels personatges de la primera, "Ramona, adéu", guanya el premi Sant Jordi de 1976. El 1977 escriu un rigorós llibre documental "Els catalans als camps nazis", amb dades inèdites sobre l'Holocaust que és guardonat amb el premi de la Crítica Serra d'Or (1978). L'any 1980 publica "L'hora violeta", el 1982 "L'òpera quotidiana", el 1985 "L'agulla daurada" (premi Nacional de Literatura Catalana - 1986). Altres llibres seus són "La veu melodiosa" (1987), "El cant de la joventut" (1989) i "Digues que m'estimes, encara que sigui mentida" (1991).
Després d'aquest repàs a l'obra de Montserrat Roig, podríeu relacionar (argumentant-ho) cinc dels títols dels seus llibres respectivament amb: Un poema d'autor nord-americà, un edifici rus, el refranyer català, una pel·lícula de l'oest i una cançó popular francesa?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. 
FELICITATS A " Assumpta, Ninona i Puigmalet "

--------------------------------------------


ADDENDA 1:
Mentre preparava aquest homenatge vaig fer una troballa que vull compartir amb tots vosaltres. Resulta que l'endemà de la mort de Montserrat Roig, el diari AVUI (on ella col·laborava aleshores) va publicar l'últim article periodístic de l'autora i jo el vaig retallar guardant-lo entre les pàgines de l'exemplar de la novel·la "El temps de les cireres" de la meva biblioteca. Evidentment, jo ja no ho recordava i m'ha sorprès gratament trobar-li per l'excepcionalitat que té aquest document. En ell, Montserrat Roig parla del cor (de la falta de cor, més concretament) dels terroristes i va precedit per una explicació del propi diari de les circumstàncies en que va ser escrit. No hi pot haver millor ocasió que aquest homenatge blogaire per recordar aquell article, per això us l'ofereixo a continuació (cliqueu sobre la imatge per fer-la més gran i poder llegir-lo):


--------------------------------------------


ADDENDA 2:
Fa pocs dies vaig rebre un mail de l'amic PUIGMALET dient-me que tenia un llibre per mi i que me l'enviava per correu. Es tractava d'una de les dues recopilacions de les entrevistes televisives que Montserrat Roig va fer pel programa PERSONATGES (TVE - 1977/78) on van ser entrevistats representants emblemàtics de la cultura catalana de l'època. En aquest volum hi ha l'entrevista que Montserrat Roig va fer a La Trinca, grup musical que m'agrada i a qui he dedicat un blog, i per això en Puigmalet em va voler fer aquest regal. Jo li vaig agrair aleshores i li torno a agrair ara aquest detall, i vam quedar que si el llibre arribava a temps en faria un post al meu Blog de La Trinca per aquest homenatge. El llibre no ha arribat (els senyors de correus van al seu ritme :-D) però el post l'he fet igual i si cliqueu sobre la imatge de la portada del llibre que us poso a continuació, el podreu llegir.


19 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Bon dia, ja tornaré amb més temps. Un homenatges per treballar...bon homenatge

Carme Rosanas ha dit...

Ostres, Mc! Molt maco el post i superinteressant... però Oh! les presses del matí, hauré de tornar més tard... amb calma!

Gràcies per participar!

Pilar ha dit...

Un retall de un diari que viatja en el temps, com els seus personatges i les seves històries, esdevenint un molt bon homenatge.

montse ha dit...

Un bon homenatge, que guarda un retall carregat de vivència.

Assumpta ha dit...

La pel·lícula de l'Oest és JOHNNY GUITAR amb Sterling Hayden i Joan Crawford... i la relaciono amb la novel·la "Digues que m'estimes encara que sigui mentida" :-)

He de reconèixer que ho sé des d'ahir a la nit, que ho van comentar al blog de la CARME... i és que als blogs s'aprenen moltes coses! :-))

Elfreelang ha dit...

Un molt bon homenatge, sembla increïble com s'entrellacen casualitats, vida, records ....

Assumpta ha dit...

Ui!! Volia posar la resposta súper ràpid hehehe

Ara deixa'm que et feliciti pel magnífic post que has fet, per l'addenda del darrer article de la Montserrat Roig, que m'ha emocionat... m'ha fet pensar en moltes coses, molt actuals. En el patiment de les víctimes del terrorisme...

Assumpta ha dit...

Crec que la cançó popular francesa seria "El temps de les cireres", però aquesta la dic perquè em sona haver-la sentit en una pel·lícula que anava sobre Picasso, en un moment, a l'entorn d'una taula, un grup d'amics es posa a cantar aquesta cançó... em va agradar molt l'escena i la recordo... i crec que la cançó deia això, parlava del temps de les cireres... però, per estar-me més segura, vaig a investigar una mica per la xarxa :-))

Assumpta ha dit...

Doncs sí, ho confirmo, googlejant una miqueta he trobat que "Le temps des cerises és una cançó francesa, l'autor de la qual és Jean Baptiste Clément (1836-1903) :-))

Hi ha moltes versions de la mateixa i totes són maques, però he triat aquesta amb Charles Aznavour i Nana Moskouri, amb dues veus perquè em recorda més a la primera vegada que la vaig sentir :-)

Assumpta ha dit...

Ai, i com no havia argumentat la resposta de la pel·li de JOHNNY GUITAR, aquí la prova :-))

ninona ha dit...

M'agrada això d'homenatjar i jugar!

Veig que alguns llibres ja estan argumentats, així que n'afegeixo un:
L'edifici rus serà L'agulla daurada, pel campanar de la catedral de Sant Pere i Sant Pau a Sant Petesburg.

Després continuo amb més temps.

ninona ha dit...

I un altre:Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen seria el refranyer català, que contempla dues versions:
* Tanta roba, tant poc sabó, i tant neta com la volen.
* Tanta roba, tant poc sabó, i tant bruta com la tenen.

ninona ha dit...

el del poema d'autor nord-americà, tinc dubtes. Podria ser que El temps de les cireres fos el poema Cherry-time de Robert Graves?

Carme Rosanas ha dit...

Ara sí, he gaudit del teu post, Mc! del teu article retallat com un regal.

I del regal que encara esperes per correu també.

Un post molt bonic i com de gran celebració...

I les endevinalles crec que les porten per molt bon camí...

Una abraçada, Mc!

Ferran Porta ha dit...

L'article que has adjuntat té un altre valor: el d'explicar com va ser la relació de Roig amb el seu diari a mesura que empitjorava la seva salut.

Un bon homenatge, Mc.

fanal blau ha dit...

Quin tresor d'homenatge!
Ves que no retorbi jo també algun dia el retall de l'avui. No sé on devia anar a parar, però mai se sap.
Un bonic homenatge, McAbeu!

Puigmalet ha dit...

Un primer afegit fantàstic, Pere Llada. Respecte al pentaenigma, hi ha encara una resposta pendent, ja que "El temps de les cireres" surt en dues respostes.

"At the violet hour, when the eyes and back" és un vers de "The waste Land" de T.S. Eliot, però crec que demanes un poema.

kweilan ha dit...

Un homenatge fantàstic.

McAbeu ha dit...

QUADERN DE MOTS: Gràcies, és marca de la casa això de fer-vos treballar una mica. :-))

CARME: Felicitats per la part que et toca en l'èxit d'aquest homenatge blogaire. Com et vaig dir al teu blog, feia molt de goig veure ahir les barres laterals plenes del teu dibuix de la Montserrat Roig. :-))
Me n'alegro que t'agradi el post, estic d'acord que amb la troballa de l'article i el regal d'en Puigmalet ha quedat com de gran celebració i em fa il·lusió que hagi sigut així. Una abraçada per tu també!

PILAR: Va ser una sorpresa retrobar-lo i el vaig voler compartir amb tots vosaltres.

MONTSE: Gràcies. És cert, a mi em va emocionar quan el vaig llegir.

ASSUMPTA: Gràcies, estic content de que us agradi el post.
Encertes la pel·lícula de l'oest ("Digues que m'estimes, encara que sigui mentida" és una frase de la pel·lícula "Johnny Guitar" (1954) dirigida per Nicholas Ray i protagonitzada per Sterling Hayden i Joan Crawford) i la cançó francesa ("El temps de les cireres" és el títol d'una cançó popular francesa de finals del s. XIX [“Le temps des cerises” de Jean-Baptiste Clément i A. Renard - 1866]). Felicitats!!

ELFREELANG: Gràcies, és ben veritat que una cosa porta a l'altra i ben sovint sense que t'ho esperis.

NINONA: A mi també m'agrada això d'homenatjar i jugar. :-D
No conec el poema aquest que cites però "El temps de les cireres" de la novel·la de Montserrat Roig es refereix, com diu l'Assumpta, a una cançó francesa. En canvi, encertes perfectament l'edifici rus ("L'agulla daurada" és com popularment es coneixen cadascuna de les torres estilitzades que coronen dos edificis emblemàtics, l'Almirallat i l'església de Sant Pere i Sant Pau, de Sant Petersburg (Rusia)) i el refrany català ("Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen" és una variant de la parèmia "Ai senyor, tanta roba i tan poc sabó!"). Felicitats!!

FERRAN: Aquesta part del retall augmenta el valor històric de la troballa, a mi em va emocionar llegir-la.

FANAL BLAU: Segur que no el vas llençar, així que pots estar segura que apareixerà. :-))

PUIGMALET: Va ser una troballa que em va fer il·lusió compartir, i quin millor lloc que aquest gran homenatge blogaire.
Hem d'entendre poema en l'accepció més àmplia del terme ;-D i així et puc dir que encertes l'enigma que faltava ("L'hora violeta" és com comença un dels versos de "The waste land" (1922) de Thomas Stearns Eliot (USA, 1888 - UK, 1965)). Felicitats!!

KWEILAN: Moltes gràcies!!

Publica un comentari a l'entrada