Aquest apunt que ara comenceu a llegir és
el 300è POST de XAREL-10.
Com que encara no fa un any que vaig començar el meu blog podríem comptar que publico a una mitjana d'un post diari.
La gran majoria són els enigmes mentals que tinc recopilats en un arxiu de Writer-OpenOffice i per tant la seva publicació és tan senzilla com fer “copiar i enganxar”. En el cas de les endevinalles, les extrec d'un llibre en paper i les copio cada vegada que faig el post corresponent. Els altres apunts (com aquests Enigmes de la Vida i les col·laboracions amb idees i homenatges de la Catosfera 2.0, entre d'altres) els escric amb més o menys antelació i, fins i tot, els he fet en el mateix moment de la seva publicació. Els enigmes especials, Enigmes Visuals i Anagrames Lletraferits, em donen bastant més feina (sobretot aquests últims) per que necessiten una elaboració prèvia de les imatges abans de la seva publicació. Aquesta feina augmentarà (de fet ja ho està fent) perquè estic preparant dos nous Enigmes Especials per la nova temporada que he anomenat: Refranyer Jeroglífic i Encreuat Temàtic.
Tampoc utilitzo massa la possibilitat de programar els apunts, com que entro cada dia per comentar (si cal) les vostres solucions a l'últim enigma ja aprofito per publicar el post que toca.
I, és clar, també entro als vostres blogs. Quan vaig deixar la versió anterior d'aquest blog per venir a Blogger en tenia 31 a la meva llista d'Altres Blogs actualment n'hi ha 109 a La Meva Blogosfera. Em podeu creure quan us dic que entro a llegir gairebé tot el que publiqueu i quan em sembla que puc afegir alguna cosa (reconec que potser no massa sovint) en faig algun comentari.
Aquesta interacció ha anat augmentant amb el pas del temps i cada vegada m'agrada més entrar als vostres blogs per veure les últimes fotos que heu fet al cel o comptar quants minuts falten per la tardor, per comprovar si heu partit per la meitat algun altre llibre, per veure que fan els nens, per participar en un joc, per aprendre coses sobre l'arribada de l'home a la Lluna o sobre un llibre que encara no he llegit, per saber com va la invasió lexicogràfica (xinesa o més nostrada), per llegir un text (un conte, un haikú, una novel·la en fascicles...) de gran qualitat literària o una noticia del vostre poble (o del món) o un article científic, per admirar una música, un dibuix o una foto que heu triat per ensenyar-nos i tantes altres coses que hi ha i que m'agraden.
Us explico tot això per confirmar una cosa que tots sabeu:
Un blog demana temps i dóna feina.
Segur que tots en teniu algun exemple més o menys proper al cap, jo us en dono tres:
El primer és tan clar com visitar
TENS UN RACÓ DALT DEL MÓN i comprovar com un blogaire es pot “complicar” la vida muntant Jocs Literaris, seguint més de 500 blogs i publicant apunts sense parar (
només la setmana passada va publicar 21 posts, 3 per dia). I això que, quan va néixer en Marc, en Jesús ens va avisar que la seva activitat blocaire se'n ressentiria
;-D I el tercer és personal. Jo mateix, fa uns dies, vaig “perdre” més de mitja tarda passejant pel meu poble fent fotos a les plaques dels carrers amb nom d'escriptor (
és una idea d'en JESÚS M. TIBAU, una més, els resultats de la qual veureu demà aquí mateix). Feia un sol de justícia i, quan vaig arribar a casa suat i assedegat, el meu germà em va preguntar: “
Vols dir que val la pena?”...
I aquest és l'enigma de la vida d'avui:
Valen la pena el temps i els esforços
que dediquem a això dels blogs?
La meva resposta és un
SI rotund (
perquè ho faig de gust i, com diria V. PÀMIES: “Càrrega que plau no pesa”, perquè m'agrada i perquè sembla que us agrada).
Segurament les vostres respostes a la pregunta també seran afirmatives, ja que algú que penses que els blogs són una pèrdua del temps ja no estaria llegint això.
En conseqüència aquesta enquesta no tindrà cap fiabilitat estadística ni calia fer-la i només ha servit, si heu arribat fins aquí, per comprovar que algunes vegades llegir apunts si que fa “perdre” el temps. Malgrat això i abusant de la vostra amabilitat, encara us demanaria que en perdeu una mica més per deixar-me un comentari que sempre fan il·lusió :-)