TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
EL MAGATZEM
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
divendres, 27 de març del 2026
divendres, 20 de març del 2026
Relats Conjunts (març - 2026)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una fotografia d'un «Picaporta de la Casa de l'Ardiaca» (Museu Cau Ferrat – s. XV).
EL PICAPORTA DEL DRAC
Aquell picaporta de ferro amb forma de drac em va cridar l’atenció des del primer moment. No era excessivament gros ni estava especialment treballat, però hi havia alguna cosa inquietant en la seva expressió: tenia la boca mig oberta mostrant uns ullals petits i corbats, i els ulls que sobresortien del metall envellit semblaven vigilar-te intensament. Atrapat per aquells dos punts foscos, vaig deixar, per un moment, d’escoltar les indicacions del propietari de la casa i aquest, veient que no li feia cas, va entregar-me les claus fent-me un últim advertiment:
—És una andròmina inútil —em va dir, assenyalant el picaporta—. Fa bonic, però no funciona. Si has de tenir visites, recorda avisar-los perquè truquin al timbre.
Vaig somriure, com si es tractés d’una broma estranya. Havia llogat aquella casa antiga i perduda en un carreró solitari del barri vell, buscant tranquil·litat i inspiració per enllestir la meva novel·la. No comptava passar-m’hi gaires dies i només ho havia dit al meu editor, així que m’era ben igual si el picaporta funcionava o no: ningú vindria a veure’m. Ja sabia que l’edifici era molt antic i que no havia estat reformat, però això era just el que buscava. Com més rònega fos la casa, més m’inspiraria. Vaig acomiadar-me d’aquell home, vaig instal·lar-me a l’habitació i vaig disposar-ho tot per començar a escriure.
No vaig poder. No em treia del cap el picaporta. A veure, un escalfador d’aigua es pot avariar i la instal·lació elèctrica pot fallar. Però un picaporta? No té cap secret. Si es mou, funciona. Vaig tornar a la porta per examinar-lo, sabia que no podria avançar mentre no ho fes. Amb només un cop d’ull, vaig confirmar que la peça no tenia gens de rovell ni estava encallada, que l’anella colpejava perfectament sobre la base metàl·lica i que... no se sentia cap soroll. Realment, el picaporta no funcionava. Ho vaig provar una altra vegada, i una altra, i una més. El resultat sempre era el mateix: l’anella de ferro pegava amb força contra el metall… però no produïa cap so.
Primer vaig pensar que era víctima d’una broma de càmera oculta, però no va aparèixer ningú per riure’s de mi. Aleshores em va passar pel cap que potser m’havia tornat sord i, per descartar-ho, vaig prémer el botó del timbre. La seva dringadissa va sonar estrident en aquell carreró silenciós i, just en aquell moment sí que vaig tenir la sensació que algú se’n reia. Per un instant, hauria jurat que el drac em mirava divertit. Només m’ho va semblar. Quan vaig girar la vista cap al picaporta, aquest estava igual com sempre.
Vaig tornar a dins i vaig seure a l’escriptori, però ni pensaments de posar-me a escriure res. La ment em bullia intentant trobar una explicació lògica a aquell picaporta que semblava incomplir les lleis més bàsiques de la física. Capficat, vaig passar-m’hi hores sense treure’n l’entrellat. Fins que es va fer fosc i, de sobte, el silenci es va trencar…
CLANG
Algú havia fet sonar el picaporta. Vaig alçar-me d’un bot i vaig córrer cap a l’entrada. Però al carrer no hi havia ningú. Malgrat la foscor, els fanals l’il·luminaven prou per comprovar que continuava desert. No sabia què fer. Vaig tancar-me a casa, però no em vaig poder moure de darrere la porta. Ja no estava preocupat, ara estava espantat de debò. I, de nou…
CLANG, CLANG
Vaig obrir tot seguit, però sense cap esperança de trobar-hi algú. Efectivament, a fora només hi havia el petit drac de ferro que em mirava. Me’l vaig mirar jo també, i aleshores vaig adonar-me d’un detall que em va glaçar la sang: aquells ulls negres no eren protuberàncies de metall, sinó forats profunds que semblaven no tenir fons. M’hi vaig acostar, com hipnotitzat. I llavors ho vaig sentir: un alè antic, molt lent, que sorgia de dins del picaporta. El drac respirava.
Finalment vaig entendre les paraules del propietari: el picaporta no funcionava… des de fora. No estava fet per a aquells que volien entrar. Només servia perquè allò que s’oculta a dins pogués avisar abans de sortir.
CLANG, CLANG, CLANG
I aleshores... la boca del drac es va obrir del tot.
—És una andròmina inútil —em va dir, assenyalant el picaporta—. Fa bonic, però no funciona. Si has de tenir visites, recorda avisar-los perquè truquin al timbre.
Vaig somriure, com si es tractés d’una broma estranya. Havia llogat aquella casa antiga i perduda en un carreró solitari del barri vell, buscant tranquil·litat i inspiració per enllestir la meva novel·la. No comptava passar-m’hi gaires dies i només ho havia dit al meu editor, així que m’era ben igual si el picaporta funcionava o no: ningú vindria a veure’m. Ja sabia que l’edifici era molt antic i que no havia estat reformat, però això era just el que buscava. Com més rònega fos la casa, més m’inspiraria. Vaig acomiadar-me d’aquell home, vaig instal·lar-me a l’habitació i vaig disposar-ho tot per començar a escriure.
No vaig poder. No em treia del cap el picaporta. A veure, un escalfador d’aigua es pot avariar i la instal·lació elèctrica pot fallar. Però un picaporta? No té cap secret. Si es mou, funciona. Vaig tornar a la porta per examinar-lo, sabia que no podria avançar mentre no ho fes. Amb només un cop d’ull, vaig confirmar que la peça no tenia gens de rovell ni estava encallada, que l’anella colpejava perfectament sobre la base metàl·lica i que... no se sentia cap soroll. Realment, el picaporta no funcionava. Ho vaig provar una altra vegada, i una altra, i una més. El resultat sempre era el mateix: l’anella de ferro pegava amb força contra el metall… però no produïa cap so.
Primer vaig pensar que era víctima d’una broma de càmera oculta, però no va aparèixer ningú per riure’s de mi. Aleshores em va passar pel cap que potser m’havia tornat sord i, per descartar-ho, vaig prémer el botó del timbre. La seva dringadissa va sonar estrident en aquell carreró silenciós i, just en aquell moment sí que vaig tenir la sensació que algú se’n reia. Per un instant, hauria jurat que el drac em mirava divertit. Només m’ho va semblar. Quan vaig girar la vista cap al picaporta, aquest estava igual com sempre.
Vaig tornar a dins i vaig seure a l’escriptori, però ni pensaments de posar-me a escriure res. La ment em bullia intentant trobar una explicació lògica a aquell picaporta que semblava incomplir les lleis més bàsiques de la física. Capficat, vaig passar-m’hi hores sense treure’n l’entrellat. Fins que es va fer fosc i, de sobte, el silenci es va trencar…
CLANG
Algú havia fet sonar el picaporta. Vaig alçar-me d’un bot i vaig córrer cap a l’entrada. Però al carrer no hi havia ningú. Malgrat la foscor, els fanals l’il·luminaven prou per comprovar que continuava desert. No sabia què fer. Vaig tancar-me a casa, però no em vaig poder moure de darrere la porta. Ja no estava preocupat, ara estava espantat de debò. I, de nou…
CLANG, CLANG
Vaig obrir tot seguit, però sense cap esperança de trobar-hi algú. Efectivament, a fora només hi havia el petit drac de ferro que em mirava. Me’l vaig mirar jo també, i aleshores vaig adonar-me d’un detall que em va glaçar la sang: aquells ulls negres no eren protuberàncies de metall, sinó forats profunds que semblaven no tenir fons. M’hi vaig acostar, com hipnotitzat. I llavors ho vaig sentir: un alè antic, molt lent, que sorgia de dins del picaporta. El drac respirava.
Finalment vaig entendre les paraules del propietari: el picaporta no funcionava… des de fora. No estava fet per a aquells que volien entrar. Només servia perquè allò que s’oculta a dins pogués avisar abans de sortir.
CLANG, CLANG, CLANG
I aleshores... la boca del drac es va obrir del tot.
divendres, 13 de març del 2026
Els misteris d'en Mac – Cas 038
038 - EL CAS DELS PÈRITS JUDICIALS
La meva feina d’investigador privat m’obliga a anar sovint a judici. No pas com a acusat, per sort, sinó com a testimoni d’alguna de les parts en litigi que em requereix per aclarir algun detall o prestar declaració. No soc l’únic, evidentment. En tots els judicis, diversos pèrits són cridats per a donar llum al cas basant-se en els seus coneixements i la seva expertesa professional. Per trobar un exemple no cal anar gaire lluny, avui mateix m’he hagut de presentar davant del tribunal, citat per l’advocat defensor, per declarar en un possible cas d’assassinat. Per la seva banda, l’acusació ha cridat tres altres experts que també han donat el seu testimoni professional: un metge forense, una oficial de policia i un analista financer. Us resumeixo les seves intervencions:
Doctor Nicolau Nadal, metge forense: "La víctima, un home de 42 anys, va ser trobada al seu despatx la matinada del 14 de març. Segons el meu examen, la causa de la mort va ser estrangulament amb un objecte flexible, probablement una corretja de cuir o una corda fina. Basant-me en les condicions del cos i en l'aparició del rigor mortis, estimo que la mort es va produir entre les 11 i les 12 de la nit del 13 de març. La rigidesa cadavèrica era completa quan vaig examinar el cadàver a les 6 de la matinada i això confirma que la mort havia ocorregut dins del període temporal citat. A més de les ferides al coll, també vaig trobar marques a les mans de la víctima, indicant que havia intentat defensar-se."
Inspectora Òdena Olcina, oficial de policia: "Vaig ser la primera a arribar a l'escena del crim. Quan vaig entrar al despatx, vaig trobar el cos de la víctima estirat a terra, amb la cadira tombada al seu costat. La sala estava desordenada, amb papers i objectes caiguts, com si hagués hagut una lluita. També vaig observar una corretja de cuir amb rastres de sang parcialment amagada sota l'escriptori. Després d'assegurar la zona i recollir els principals indicis al lloc dels fets, vaig trucar al metge forense. Vull destacar que, malgrat el desordre general que ja he comentat, no hi havia cap senyal que l'entrada hagués sigut forçada. Això ens indicaria que l'assassí podria haver tingut accés directe a la casa."
Comptable Esteve Escandell, analista financer: "La meva tasca ha estat revisar els comptes de la víctima per determinar si hi havia algun possible mòbil financer darrere del crim. En els últims mesos, la víctima havia fet diverses transferències internacionals SEPA a un compte off-shore situat a les Illes Caiman. Aquestes operacions són sospitoses pel fet que estaven fragmentades en imports petits, probablement per evitar cridar l'atenció de les autoritats fiscals. A més, en els dies previs al crim, hi va haver una retirada en efectiu de 20.000 euros, que encara no hem pogut localitzar. És possible que aquests diners estiguessin destinats a alguna transacció que no es va arribar a completar."
Abans de presentar les seves conclusions finals, l’advocat defensor va mirar-me amb cara de resignació. Era cert que la part contrària comptava amb tres declaracions d’experts professionals i ell només amb la d’un pobre detectiu, però de vegades les aparences enganyen i els experts també poden tenir un mal dia...
A què es refereix el nostre investigador? Per què està tan convençut que el seu testimoni prevaldrà per davant del dels seus col·legues?
Doctor Nicolau Nadal, metge forense: "La víctima, un home de 42 anys, va ser trobada al seu despatx la matinada del 14 de març. Segons el meu examen, la causa de la mort va ser estrangulament amb un objecte flexible, probablement una corretja de cuir o una corda fina. Basant-me en les condicions del cos i en l'aparició del rigor mortis, estimo que la mort es va produir entre les 11 i les 12 de la nit del 13 de març. La rigidesa cadavèrica era completa quan vaig examinar el cadàver a les 6 de la matinada i això confirma que la mort havia ocorregut dins del període temporal citat. A més de les ferides al coll, també vaig trobar marques a les mans de la víctima, indicant que havia intentat defensar-se."
Inspectora Òdena Olcina, oficial de policia: "Vaig ser la primera a arribar a l'escena del crim. Quan vaig entrar al despatx, vaig trobar el cos de la víctima estirat a terra, amb la cadira tombada al seu costat. La sala estava desordenada, amb papers i objectes caiguts, com si hagués hagut una lluita. També vaig observar una corretja de cuir amb rastres de sang parcialment amagada sota l'escriptori. Després d'assegurar la zona i recollir els principals indicis al lloc dels fets, vaig trucar al metge forense. Vull destacar que, malgrat el desordre general que ja he comentat, no hi havia cap senyal que l'entrada hagués sigut forçada. Això ens indicaria que l'assassí podria haver tingut accés directe a la casa."
Comptable Esteve Escandell, analista financer: "La meva tasca ha estat revisar els comptes de la víctima per determinar si hi havia algun possible mòbil financer darrere del crim. En els últims mesos, la víctima havia fet diverses transferències internacionals SEPA a un compte off-shore situat a les Illes Caiman. Aquestes operacions són sospitoses pel fet que estaven fragmentades en imports petits, probablement per evitar cridar l'atenció de les autoritats fiscals. A més, en els dies previs al crim, hi va haver una retirada en efectiu de 20.000 euros, que encara no hem pogut localitzar. És possible que aquests diners estiguessin destinats a alguna transacció que no es va arribar a completar."
Abans de presentar les seves conclusions finals, l’advocat defensor va mirar-me amb cara de resignació. Era cert que la part contrària comptava amb tres declaracions d’experts professionals i ell només amb la d’un pobre detectiu, però de vegades les aparences enganyen i els experts també poden tenir un mal dia...
A què es refereix el nostre investigador? Per què està tan convençut que el seu testimoni prevaldrà per davant del dels seus col·legues?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna , Artur i Teresa Duch "
divendres, 6 de març del 2026
MOTS ISOMORFS
En ludolingüística, els MOTS ISOMORFS són aquells que presenten la mateixa configuració, la mateixa "forma". És a dir, que coincideixen pel que fa a la disposició de les seves lletres. Un exemple serien les paraules «arbre» i «coiot» perquè ambdues segueixen la seqüència 1-2-3-2-4 (mots de sis lletres en els quals la segona lletra es repeteix en la quarta posició i la resta són diferents entre si). En aquest cas, els dos mots no comparteixen cap lletra, però no hi ha cap inconvenient si ho fan. A l’exemple donat hi podríem afegir noves paraules com «badar», «cabal», «genet» o «futur», entre moltes d’altres, perquè totes segueixen la mateixa disposició de lletres, totes elles són mots isomorfs 12324.
Una modalitat diferent d’ISOMORFISME és la que agrupa els mots segons la disposició de vocals i consonants dins la paraula. Segons aquest altre criteri, «hereu» i «gasiu» són mots isomorfs entre ells perquè ambdós coincideixen a tenir les consonants i les vocals en el mateix ordre: CVCVV.
Una modalitat diferent d’ISOMORFISME és la que agrupa els mots segons la disposició de vocals i consonants dins la paraula. Segons aquest altre criteri, «hereu» i «gasiu» són mots isomorfs entre ells perquè ambdós coincideixen a tenir les consonants i les vocals en el mateix ordre: CVCVV.
Sembla que l’aplicació a la ludolingüística de la denominació "isomorfisme" fou proposada per l’escriptor germano-estatunidenc Dmitri Alfred Borgmann (1927–1985). Aquest autor, conegut sobretot pel seu treball en lingüística recreativa, ja va utilitzar aquest nom per referir-se a aquest tipus de paraules a mitjans de la dècada dels anys seixanta del segle passat.
Per altra banda, la recopilació de mots ordenant-los segons unes característiques concretes o un patró determinat no és un fet estrany en l’àmbit ludolingüístic. Un exemple ben conegut en el món anglosaxó són les «List of Pattern Words» (Llista de models de paraules) del nord-americà Jack Levine, una mena de diccionaris on les paraules apareixen ordenades segons el seu nombre de lletres i el subgrup isomòrfic al qual pertanyen. Abans de la introducció de la informàtica que els va deixar obsolets, aquests reculls de mots foren molt utilitzats pels amants dels jocs de paraules quan necessitaven trobar-ne alguna que complís una característica específica.
De totes maneres, val a dir que l’isomorfisme no té gaire entitat per ell mateix més enllà d’aquesta simple recerca de mots isomòrfics que hem comentat. El seu interès principal recau en el seu ús com a mitjà auxiliar per a la creació d’altres artificis ludolingüístics com alguns passatemps o jocs de paraules.
I és en aquest sentit que m’he empescat un joc que he anomenat SINÒNIMS ISOMÒRFICS. Us en proposo un parell a continuació per si us ve de gust jugar-hi, simplement es tracta de buscar els sinònims d’unes paraules donades amb el benentès que totes les solucions han de ser mots isomorfs entre si. Aquí els teniu:
Per altra banda, la recopilació de mots ordenant-los segons unes característiques concretes o un patró determinat no és un fet estrany en l’àmbit ludolingüístic. Un exemple ben conegut en el món anglosaxó són les «List of Pattern Words» (Llista de models de paraules) del nord-americà Jack Levine, una mena de diccionaris on les paraules apareixen ordenades segons el seu nombre de lletres i el subgrup isomòrfic al qual pertanyen. Abans de la introducció de la informàtica que els va deixar obsolets, aquests reculls de mots foren molt utilitzats pels amants dels jocs de paraules quan necessitaven trobar-ne alguna que complís una característica específica.
De totes maneres, val a dir que l’isomorfisme no té gaire entitat per ell mateix més enllà d’aquesta simple recerca de mots isomòrfics que hem comentat. El seu interès principal recau en el seu ús com a mitjà auxiliar per a la creació d’altres artificis ludolingüístics com alguns passatemps o jocs de paraules.
I és en aquest sentit que m’he empescat un joc que he anomenat SINÒNIMS ISOMÒRFICS. Us en proposo un parell a continuació per si us ve de gust jugar-hi, simplement es tracta de buscar els sinònims d’unes paraules donades amb el benentès que totes les solucions han de ser mots isomorfs entre si. Aquí els teniu:
 |
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna i Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ i AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ i AQUÍ
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)