TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dilluns, 28 de març del 2022
dilluns, 21 de març del 2022
Relats Conjunts (març - 2022)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Mort i Foc [Tod und Feuer]» (Paul Klee – 1940).
CULTURA I DIVERSITAT LINGÜÍSTICA
- Bon dia a tothom. Abans que res, vull expressar la nostra gratitud cap a tots els periodistes i enviats especials que ompliu aquest auditori. Estem molt orgullosos que un acte cultural com aquest hagi despertat tanta expectació i ens fa feliços que mitjans de comunicació de tot el món hagin acceptat la nostra invitació. Moltíssimes gràcies per la vostra presència. I ara sí, si ja esteu tots a punt, començarem sense més dilació la conferència de presentació de l’última gran adquisició del nostre museu.
Ens omple de satisfacció poder anunciar que ja tenim en exposició el quadre «Mort i Foc» de Paul Klee. Una obra mestra de l’expressionisme abstracte que el genial pintor suís va fer a les acaballes de la seva vida. Greument malalt, l’autor va voler enfrontar-se al seu destí fatal que alhora és el de tota la humanitat: la mort inevitable. Per això la pintura ens mostra en primer pla una calavera que sembla feta només amb un parell de traços senzills, però que en realitat amaga un tètric jeroglífic. Si seguim l’ordre de les busques d’un rellotge i ens fixem en la boca, l’ull dret i el nas amb l’ull esquerre llegirem les tres lletres de la paraula TOD que significa «mort» en alemany. No és, però, l’única vegada que aquest mot macabre apareix al quadre sinó que també podem trobar les tres fatídiques lletres en dues ocasions més. Una d’elles la reconeixem clarament ajuntant la T que dibuixa el traç negre que limita el llenç a l’esquerra de l’espectador, la O del cercle superior que representa el sol (el «foc» del títol) i la D que forma el perímetre de la calavera central. L’altra «tod», que ja costa una mica més de veure, s’amaga entre els braços, el cap i el pit de l’esquemàtic personatge del fons. D’aquesta manera, el pintor ens vol mostrar que la mort és una part consubstancial de la nostra vida que ens acompanya durant tot el camí vital que recorrem cadascú de nosaltres damunt la Terra, representada pel segment circular verdós de la part inferior del quadre. En definitiva, l’artista assoleix la sublimació del fet tràgic del qual no podem deslliurar-nos provocant que el quadre ens colpeixi i ens emocioni perquè ens incumbeix a tots. Com he dit al principi, estem davant d’una gran obra mestra que ens enorgulleix poder mostrar a partir d’avui a tots els nostres visitants. Moltes gràcies de nou i, si no teniu cap pregunta a fer, clouríem aquí aquesta presentació...
- Ahora en español.
- Perdoni?
- Que ahora lo repita en español para los medios nacionales.
- Però si el dossier que els hem entregat ja està en diversos idiomes. Per això la presentació l’hem feta en català per a tothom i, com veu, cap dels mitjans de la resta del món aquí presents ens ha demanat cap traducció. Podrien posar el tall en català i amb subtítols, com faran tots ells...
- ¿Cómo quiere que pongamos subtítulos a un idioma regional? Quite, quite. Se empieza subtitulando el catalán y se acaba reconociendo que en España hay “diversidad lingüística”. Ni hartos de vino, oiga. Ya va siendo hora que nos dejemos de provincianismos y subamos de nivel, ¿no le parece?
- Miri, amb això últim m’ha convençut. Trobo que té raó i que vostè es mereix que li faci un resum que estigui al seu nivell.
- Claro que sí. Venga, haga un resumen en español para que lo entienda todo el mundo.
- Pues hoy nos hemos reunido aquí para presentar un cuadro del pintor Pablo Trébol. Esta pintura, una obra maestra del expresionismo abstracto, nos incumbe a todos porque muestra una parte muy importante de nuestro camino vital compartido. Efectivamente, este lienzo nos embarga de emoción cuando observamos como el genial pintor suizo ha conseguido convertir en obra de arte el conocido y entrañable “con un seis y con un cuatro, aquí tienes tu retrato”.
- Muy bien, perfecto. Ve como no costaba tanto...
Ens omple de satisfacció poder anunciar que ja tenim en exposició el quadre «Mort i Foc» de Paul Klee. Una obra mestra de l’expressionisme abstracte que el genial pintor suís va fer a les acaballes de la seva vida. Greument malalt, l’autor va voler enfrontar-se al seu destí fatal que alhora és el de tota la humanitat: la mort inevitable. Per això la pintura ens mostra en primer pla una calavera que sembla feta només amb un parell de traços senzills, però que en realitat amaga un tètric jeroglífic. Si seguim l’ordre de les busques d’un rellotge i ens fixem en la boca, l’ull dret i el nas amb l’ull esquerre llegirem les tres lletres de la paraula TOD que significa «mort» en alemany. No és, però, l’única vegada que aquest mot macabre apareix al quadre sinó que també podem trobar les tres fatídiques lletres en dues ocasions més. Una d’elles la reconeixem clarament ajuntant la T que dibuixa el traç negre que limita el llenç a l’esquerra de l’espectador, la O del cercle superior que representa el sol (el «foc» del títol) i la D que forma el perímetre de la calavera central. L’altra «tod», que ja costa una mica més de veure, s’amaga entre els braços, el cap i el pit de l’esquemàtic personatge del fons. D’aquesta manera, el pintor ens vol mostrar que la mort és una part consubstancial de la nostra vida que ens acompanya durant tot el camí vital que recorrem cadascú de nosaltres damunt la Terra, representada pel segment circular verdós de la part inferior del quadre. En definitiva, l’artista assoleix la sublimació del fet tràgic del qual no podem deslliurar-nos provocant que el quadre ens colpeixi i ens emocioni perquè ens incumbeix a tots. Com he dit al principi, estem davant d’una gran obra mestra que ens enorgulleix poder mostrar a partir d’avui a tots els nostres visitants. Moltes gràcies de nou i, si no teniu cap pregunta a fer, clouríem aquí aquesta presentació...
- Ahora en español.
- Perdoni?
- Que ahora lo repita en español para los medios nacionales.
- Però si el dossier que els hem entregat ja està en diversos idiomes. Per això la presentació l’hem feta en català per a tothom i, com veu, cap dels mitjans de la resta del món aquí presents ens ha demanat cap traducció. Podrien posar el tall en català i amb subtítols, com faran tots ells...
- ¿Cómo quiere que pongamos subtítulos a un idioma regional? Quite, quite. Se empieza subtitulando el catalán y se acaba reconociendo que en España hay “diversidad lingüística”. Ni hartos de vino, oiga. Ya va siendo hora que nos dejemos de provincianismos y subamos de nivel, ¿no le parece?
- Miri, amb això últim m’ha convençut. Trobo que té raó i que vostè es mereix que li faci un resum que estigui al seu nivell.
- Claro que sí. Venga, haga un resumen en español para que lo entienda todo el mundo.
- Pues hoy nos hemos reunido aquí para presentar un cuadro del pintor Pablo Trébol. Esta pintura, una obra maestra del expresionismo abstracto, nos incumbe a todos porque muestra una parte muy importante de nuestro camino vital compartido. Efectivamente, este lienzo nos embarga de emoción cuando observamos como el genial pintor suizo ha conseguido convertir en obra de arte el conocido y entrañable “con un seis y con un cuatro, aquí tienes tu retrato”.
- Muy bien, perfecto. Ve como no costaba tanto...
dilluns, 14 de març del 2022
VICEVERSA
Hi ha una figura literària anomenada HIPÀL·LAGE (del grec clàssic υπαλλαγή, 'substitució') que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix com una «Figura retòrica que consisteix en un bescanvi de construcció entre dos termes». En la seva forma més habitual, es produeix desplaçant un adjectiu dins del text per a atribuir a un substantiu una qualitat o acció pròpia d'un altre substantiu proper, trencant així la relació lògica dins l’oració. És un recurs usat, sobretot, en poesia per causar estranyesa i remarcar que es tracta d'un registre literari.
Aquesta figura retòrica és la base dels VICEVERSA. Un joc de paraules que es construeix a partir de l’ambigüitat creada al formar una frase on es duplica un sintagma invertint-ne els components, més o menys alterats, per aconseguir un significat diferent llegint les mateixes paraules en un altre ordre. Aquest contrast de sentit entre les dues ‘versions’ que s’obtenen gràcies a aquesta inversió és l’objectiu buscat i el resultat pot anar des d’una obvietat trivial («No és el mateix una nit de marxa que marxar de nit») fins a una citació cèlebre més elaborada com la brillant frase de Pascal: «Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues» o la coneguda màxima antimilitarista: «És més fàcil militaritzar un civil que civilitzar un militar». Tanmateix, el més habitual és trobar-los com un popular joc de la tradició oral que sovint els presenta com una FACÈCIA (els coneguts acudits que comencen amb «No és el mateix...») buscant l’efecte xocant i divertit del DOBLE SENTIT.
A l’opuscle titulat «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Editorial Millà – 1979) en descobrim uns quants exemples clàssics del català:
També podem trobar diversos VICEVERSA en una de les divertides cançons de Pere Tàpias (1946 – 2017). El cantautor vilanoví va publicar l’any 1987 el disc LA MAR DE BÉ que conté el tema «Màximes i mínimes» amb una lletra plena d’aquests jocs de paraules. Us la transcric a continuació i us deixo l’àudio per si voleu escoltar-la.
Aquesta figura retòrica és la base dels VICEVERSA. Un joc de paraules que es construeix a partir de l’ambigüitat creada al formar una frase on es duplica un sintagma invertint-ne els components, més o menys alterats, per aconseguir un significat diferent llegint les mateixes paraules en un altre ordre. Aquest contrast de sentit entre les dues ‘versions’ que s’obtenen gràcies a aquesta inversió és l’objectiu buscat i el resultat pot anar des d’una obvietat trivial («No és el mateix una nit de marxa que marxar de nit») fins a una citació cèlebre més elaborada com la brillant frase de Pascal: «Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues» o la coneguda màxima antimilitarista: «És més fàcil militaritzar un civil que civilitzar un militar». Tanmateix, el més habitual és trobar-los com un popular joc de la tradició oral que sovint els presenta com una FACÈCIA (els coneguts acudits que comencen amb «No és el mateix...») buscant l’efecte xocant i divertit del DOBLE SENTIT.
A l’opuscle titulat «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Editorial Millà – 1979) en descobrim uns quants exemples clàssics del català:
- No és el mateix vi bo que boví.
- Ni mort de pena que pena de mort.
- Ni cos de fada que fa de cos.
- Ni llardó que ‘dòllar’.
- Ni galimaties que Maties Galí.
- Ni car ‘ron’ que roncar.
- Ni una vela cara que una caravel·la.
- Ni ‘oscense’ que sense os.
- Ni una costella a la brasa que una brasa a la costella.
- Ni Anna Porcell que porcellana.
- Ni quina mar!, que Marquina.
- Ni un mal de cap que un cap de mal.
- Ni un joc de taula que una taula de joc.
- Ni la cullera de fusta que la fusta de Cullera.
- Ni Pau Garí que ‘garipau’.
- Ni un viatge de gorra que una gorra de viatge.
- Ni vestits de ball que ball de vestits.
- Ni fer de nas que «què n'has de fer!».
- Ni uns fusells de carro que un carro de fusells.
- Ni senyora d'abric que un abric de senyora.
- Ni un all sec que un secall.
- Ni un pessic de pa que un pa de pessic.
- Ni mil cent que cent mil.
També podem trobar diversos VICEVERSA en una de les divertides cançons de Pere Tàpias (1946 – 2017). El cantautor vilanoví va publicar l’any 1987 el disc LA MAR DE BÉ que conté el tema «Màximes i mínimes» amb una lletra plena d’aquests jocs de paraules. Us la transcric a continuació i us deixo l’àudio per si voleu escoltar-la.
MÀXIMES I MÍNIMES (Pere Tàpias)
[«La Mar de Bé» / PDI – 1987]
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
La cuina pobra que la pobra cuina
El pa de pessic que el pessic de pa
Una cuixa de cabrit que un cabrit d'una cuixa
Ni tres sota zero que sota tres zero
Un ministre d'Hisenda que la hisenda d'un ministre
El ple de l'Ajuntament que l'Ajuntament ple
El nen que riu que el riu d'un nen
La família fora que: Fora la família!
L'art de menjar que menjar de l'art
La patata al caliu que el caliu de la patata.
Oh, no. No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
Un urinari públic que el públic d'un urinari
Els peus de porc que el porc de peus
El ‘tonto’ d'una classe que una classe de ‘tonto’
La cara de tres déus que tres déus de cara
Tenir un pa a l'ull que un ull al pa
Un model de presó que la presó Model
El cul d'una vaca que una vaca de cul
Un mestretites que les tites del mestre
Un ou dur que un dur d'un ou
La T petita, que petita la té [x2]
El carrer de les Tàpies que el Tàpias al carrer
Que la mamà ve [x3], que bé que la mama.
No, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no...
[«La Mar de Bé» / PDI – 1987]
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
La cuina pobra que la pobra cuina
El pa de pessic que el pessic de pa
Una cuixa de cabrit que un cabrit d'una cuixa
Ni tres sota zero que sota tres zero
Un ministre d'Hisenda que la hisenda d'un ministre
El ple de l'Ajuntament que l'Ajuntament ple
El nen que riu que el riu d'un nen
La família fora que: Fora la família!
L'art de menjar que menjar de l'art
La patata al caliu que el caliu de la patata.
Oh, no. No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no.
Un urinari públic que el públic d'un urinari
Els peus de porc que el porc de peus
El ‘tonto’ d'una classe que una classe de ‘tonto’
La cara de tres déus que tres déus de cara
Tenir un pa a l'ull que un ull al pa
Un model de presó que la presó Model
El cul d'una vaca que una vaca de cul
Un mestretites que les tites del mestre
Un ou dur que un dur d'un ou
La T petita, que petita la té [x2]
El carrer de les Tàpies que el Tàpias al carrer
Que la mamà ve [x3], que bé que la mama.
No, no, no, no, no.
No és el mateix, no senyor, no senyor,
que no i que no, que no, no, no, no, no, no...
Caràtules del casset i el disc (que presenta un senzill jeroglífic)
de l’àlbum «LA MAR DE BÉ» de Pere Tàpies [PDI – 1987]
de l’àlbum «LA MAR DE BÉ» de Pere Tàpies [PDI – 1987]
 |  |  |
dilluns, 7 de març del 2022
Els misteris d'en Mac – Cas 001 (i POST 3000)
Aquest és el 3000è Post de XAREL-10. Tota una efemèride que cal destacar com es mereix i, fins i tot, que caldria celebrar com cal.
Ara bé, a diferència de l’any 2011 quan vaig publicar el Post 1000 o del 2015 quan va sortir el Post 2000, aquesta vegada no organitzaré cap Concurs Blogaire perquè trobo que les circumstàncies actuals no conviden a repetir una moguda com aquelles. Ja veurem com està l’ambient quan li arribi el torn al Post 4000 (a començaments del 2041, al ritme de publicació actual), però aquest 2022 prefereixo fer alguna cosa més tranquil·la per a, malgrat tot, convertir aquest Post 3000 en un post especial.
En conseqüència, he decidit que aquesta podria ser una immillorable ocasió per fer tornar el LLIBRE (i els seus Rètols Vermells) recuperant d’aquesta manera la publicació periòdica d’enigmes al XAREL-10. Quan, l’any 2018 en ocasió del 10è Aniversari, vaig canviar el format del blog i vaig deixar de publicar enigmes diaris, us vaig explicar que una de les idees que tenia per continuar fent bullir l’olla, era aprofitar una sèrie d’històries curtes amb enigma inclòs que havia recopilat. Doncs les he repassat i n’he adaptat algunes en forma d’enigma de detectius que us aniré plantejant a partir d’avui amb periodicitat (més o menys) mensual, esperant que us agradi la idea i us engresqueu a jugar-hi.
I després d’aquest llarg preàmbul (tant que fins i tot he pogut encabir-hi un ou de pasqua), el que toca és desempolsegar el meu carnet d’investigador privat i proposar-vos el primer MISTERI D’EN MAC perquè proveu de treure’n l’entrellat. Aquí el teniu...
Ara bé, a diferència de l’any 2011 quan vaig publicar el Post 1000 o del 2015 quan va sortir el Post 2000, aquesta vegada no organitzaré cap Concurs Blogaire perquè trobo que les circumstàncies actuals no conviden a repetir una moguda com aquelles. Ja veurem com està l’ambient quan li arribi el torn al Post 4000 (a començaments del 2041, al ritme de publicació actual), però aquest 2022 prefereixo fer alguna cosa més tranquil·la per a, malgrat tot, convertir aquest Post 3000 en un post especial.
En conseqüència, he decidit que aquesta podria ser una immillorable ocasió per fer tornar el LLIBRE (i els seus Rètols Vermells) recuperant d’aquesta manera la publicació periòdica d’enigmes al XAREL-10. Quan, l’any 2018 en ocasió del 10è Aniversari, vaig canviar el format del blog i vaig deixar de publicar enigmes diaris, us vaig explicar que una de les idees que tenia per continuar fent bullir l’olla, era aprofitar una sèrie d’històries curtes amb enigma inclòs que havia recopilat. Doncs les he repassat i n’he adaptat algunes en forma d’enigma de detectius que us aniré plantejant a partir d’avui amb periodicitat (més o menys) mensual, esperant que us agradi la idea i us engresqueu a jugar-hi.
I després d’aquest llarg preàmbul (tant que fins i tot he pogut encabir-hi un ou de pasqua), el que toca és desempolsegar el meu carnet d’investigador privat i proposar-vos el primer MISTERI D’EN MAC perquè proveu de treure’n l’entrellat. Aquí el teniu...
001 - EL CAS DEL DOCUMENT AMAGAT
Per resoldre el primer misteri que us presento no em caldrà sortir de casa perquè me l'ha plantejat un oncle meu. Em refereixo al tiet Pere Llada que, després d’uns mesos vivint amb nosaltres, ens va deixar per passar a millor vida. Efectivament, no hi ha dubte que l'home viu molt millor al nou xalet de luxe que s’ha fet construir al Priorat que no al nostre pis. Tot això us ho explico perquè ahir em va enviar el següent correu: «Hola, Mac. Necessito un document que vaig amagar (molt ben amagat) a casa teva. Com que una imatge val més que mil paraules, en comptes d’explicar-te on és t’adjunto un petit esbós. És urgent. Salut».
El meu tiet és molt detallista, per això no em va estranyar que el seu «petit esbós» fos un meticulós dibuix al carbonet que gairebé sembla una fotografia del moble-llibreria del meu menjador. I també és un amant dels enigmes, per aquest motiu tampoc se’m va fer rar que l’única pista fos una simple creu vermella sense cap més aclariment.
Com es veu a la imatge, la meva llibreria ocupa tot un pany de paret i consta de cinc mòduls independents. Un de gros al centre on tinc algunes fotografies i trofeus, dos petits amb llibres a cada costat del central i dos més als extrems, de mida mitjana i amb portes de vidre, també plens de llibres. La marca vermella assenyala un d’aquests últims, el de més a la dreta, i està situada justament sobre la meva col·lecció de novel·les de Manuel de Pedrolo.
El primer que vaig pensar és que l’oncle havia amagat el document dins d’un d’aquests llibres, però en cap d’ells hi havia res. A continuació els vaig treure tots per mirar si el document estava amagat al prestatge, però tampoc. Aleshores se’m va ocórrer que si el dibuix era tan minuciós, és perquè la pista es referia a un llibre en concret que em donaria les dades que em faltaven per treure’n l’entrellat, però quan vaig buidar la llibreria ho vaig fer desordenadament i ara no recordo exactament quin exemplar estava situat just on marca la creu vermella. Dubto entre uns quants i vaig ben perdut. Alguns títols semblen indicar que he de buscar al jardí (NOU PAMS DE TERRA [1955] / SI SÓN ROSES, FLORIRAN [1961] / VIURE A LA INTEMPÈRIE [1962]), uns altres em dirigeixen al soterrani de casa (S'ALCEN VEUS DEL SOTERRANI [1967] / M'ENTERRO EN ELS FONAMENTS [1962]), n’hi ha que assenyalen la façana de l’edifici (L'ORDENACIÓ DELS MAONS [1966] / S'HAN DEIXAT LES CLAUS SOTA L'ESTORA [1977]), els següents em fan pensar en l’interior del pis (DOMICILI PROVISIONAL [1953] / L'INTERIOR ÉS AL FINAL [1953] / A CASA AMB PAPERS FALSOS [1976/78]) o potser he de revisar la totalitat de la llibreria (LECTURA A BANDA I BANDA DE PARET [1975] / D'ESQUERRA A DRETA, RESPECTIVAMENT [1976]) Com us he dit, vaig ben perdut. No sé si buscar en algun d’aquests llocs que he citat o en qualsevol altre més enllà perquè el llibre assenyalat era VIOLACIÓ DE LÍMITS [1955]. L’encàrrec és urgent, no tinc temps de mirar a tot arreu i no vull que el meu tiet es pensi que no me’n surto demanant-li cap pista addicional, per això recorro a vosaltres. Teniu alguna idea de per on he de començar a buscar?
El meu tiet és molt detallista, per això no em va estranyar que el seu «petit esbós» fos un meticulós dibuix al carbonet que gairebé sembla una fotografia del moble-llibreria del meu menjador. I també és un amant dels enigmes, per aquest motiu tampoc se’m va fer rar que l’única pista fos una simple creu vermella sense cap més aclariment.
Com es veu a la imatge, la meva llibreria ocupa tot un pany de paret i consta de cinc mòduls independents. Un de gros al centre on tinc algunes fotografies i trofeus, dos petits amb llibres a cada costat del central i dos més als extrems, de mida mitjana i amb portes de vidre, també plens de llibres. La marca vermella assenyala un d’aquests últims, el de més a la dreta, i està situada justament sobre la meva col·lecció de novel·les de Manuel de Pedrolo.
El primer que vaig pensar és que l’oncle havia amagat el document dins d’un d’aquests llibres, però en cap d’ells hi havia res. A continuació els vaig treure tots per mirar si el document estava amagat al prestatge, però tampoc. Aleshores se’m va ocórrer que si el dibuix era tan minuciós, és perquè la pista es referia a un llibre en concret que em donaria les dades que em faltaven per treure’n l’entrellat, però quan vaig buidar la llibreria ho vaig fer desordenadament i ara no recordo exactament quin exemplar estava situat just on marca la creu vermella. Dubto entre uns quants i vaig ben perdut. Alguns títols semblen indicar que he de buscar al jardí (NOU PAMS DE TERRA [1955] / SI SÓN ROSES, FLORIRAN [1961] / VIURE A LA INTEMPÈRIE [1962]), uns altres em dirigeixen al soterrani de casa (S'ALCEN VEUS DEL SOTERRANI [1967] / M'ENTERRO EN ELS FONAMENTS [1962]), n’hi ha que assenyalen la façana de l’edifici (L'ORDENACIÓ DELS MAONS [1966] / S'HAN DEIXAT LES CLAUS SOTA L'ESTORA [1977]), els següents em fan pensar en l’interior del pis (DOMICILI PROVISIONAL [1953] / L'INTERIOR ÉS AL FINAL [1953] / A CASA AMB PAPERS FALSOS [1976/78]) o potser he de revisar la totalitat de la llibreria (LECTURA A BANDA I BANDA DE PARET [1975] / D'ESQUERRA A DRETA, RESPECTIVAMENT [1976]) Com us he dit, vaig ben perdut. No sé si buscar en algun d’aquests llocs que he citat o en qualsevol altre més enllà perquè el llibre assenyalat era VIOLACIÓ DE LÍMITS [1955]. L’encàrrec és urgent, no tinc temps de mirar a tot arreu i no vull que el meu tiet es pensi que no me’n surto demanant-li cap pista addicional, per això recorro a vosaltres. Teniu alguna idea de per on he de començar a buscar?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa Lluna "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)