GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 22 de febrer del 2021

Relats Conjunts (febrer - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La defenestració, 1618" (Václav Brožík - 1890).


LES TRADICIONS

Sens dubte som víctimes d’una campanya difamatòria orquestrada per uns interessos que podríem denominar ocults si no fossin tan clars. És només l’enveja de l’èxit de la nostra festa de la defenestració el que ens ha portat davant d’aquest tribunal. Per aquest motiu, trobem inaudit i, fins i tot, insultant que ens obliguin a defensar-nos d’una acusació de barbàrie. Aquesta és una imputació gratuïta que no té en compte que estem parlant d’una tradició gairebé mil·lenària ben arrelada a la nostra societat. Una tradició que ha transcendit al món de l’art i que ens ha donat, per exemple, obres mestres de la pintura. I si la defenestració és art, en conseqüència, també és cultura. I és més que evident que la cultura és l'antítesi de la barbàrie, com tothom sap.

Podem arribar a entendre que, per a gent poc informada, el fet de llençar cada any un parell de persones des de la finestra de l’ajuntament pugui semblar un acte xocant que hauria de ser prohibit. El que cal, doncs, és explicar-ho millor i posar-ho en context. Com ja hem dit, la festa de la defenestració té una llarga tradició i, fa força anys, era un dels actes principals del dia del sant patró del nostre poble juntament amb el «tir al fugitiu» o les «xurriacades infantils». En nom d’un progrés mal entès, aquestes festes tradicionals van deixar de fer-se i, de la mateixa manera, la nostra festa major va anar perdent pistonada. Per això, i amb l’únic afany de recobrar l’empenta d’anys enrere, fa un parell de temporades la comissió de festes va proposar recuperar alguna d’aquelles velles tradicions. Descartats tant el «tir al fugitiu» per la impossibilitat legal de repartir armes a tota la població com les «xurriacades infantils» perquè avui en dia està mal vist fuetejar els nens (i així creixen de consentits i malcriats), vam decidir apostar fort per la defenestració. Cal dir que primer ens vam plantejar fer alguns canvis i una de les opcions va ser llençar un parell de cabres des del campanar en comptes de persones, però l’experiència anterior en altres municipis ens havia ensenyat que això ens posaria en el punt de mira de les entitats animalistes i, per evitar problemes, vam descartar-ho d’entrada.

Així i tot, els problemes els hem tingut igualment perquè, per sorpresa nostra, resulta que existeixen unes entitats humanistes que, sense tenir la força dels defensors dels animals, també poden ser molt torracollons defensant les persones. Amb arguments falsos que insisteixen en el patiment de les víctimes i que no tenen en compte que si hem enrajolat la plaça de l’ajuntament, és, justament, perquè el cop sigui més sec i l’agonia molt menor ens han denunciat davant la justícia i ens volen impedir que enguany tornem a defenestrar més gent. No sé si se’n sortiran, però per part nostra esperem una sentència favorable. Ens tranquil·litza saber que la resolució està en mans de la justícia perquè és un fet constatat que la defenestració ha anat sempre a favor de la llei... de la llei de la gravetat, per ser més exactes.

dilluns, 15 de febrer del 2021

"Cartas de ilusión" [J♥] [J♣] [J♠] [J♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento les quatre [J]:



[CORS ]
Quin és l'esglaó de més avall?

[TRÈVOLS ]
D'on surt la clavilla del mig?

[PIQUES ]
Els costats negres estan per la part de dins o per la part de fora?

[DIAMANTS ]
Els forats estan a la part de dalt o a la part interior?


EXPLICACIÓ


dilluns, 8 de febrer del 2021

Joc de Ment - 029

EL PENSAMENT REVELADOR



- Una baralla de 48 cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Es presenta el joc explicant que està científicament demostrat que els nostres pensaments influeixen sobre els nostres actes fins i tot de manera inconscient. Així que aprofitarem aquest fet per endevinar una carta que només l’espectador haurà vist i que, sense voler-ho, ens mostrarà ell mateix.

Per començar, entregarem a la “víctima” una baralla amb 48 cartes (una espanyola completa o una de pòquer de la que haurem retirat 4 naips), li demanarem que la barregi tant com vulgui i que ens la torni, sempre amb les figures cap per avall.

Quan tornem a tenir les cartes a les mans, explicarem que sense tornar a barrejar-les o manipular-les de cap manera, anirem descartant d’una en una tantes cartes com l’espectador vulgui. Seguidament procedirem a fer-ho, formant un nou munt de naips (que seguiran sense mostrar les figures) sobre la taula fins que l’espectador en tingui prou. Quan ens faci parar, li demanarem que miri l’última carta que hem llençat que és la que ha quedat sobre el munt i la que ell ha escollit lliurement perquè ens ha demanat que ens aturéssim just quan li ha semblat.

Quan hagi vist i memoritzat la carta, que no ens ha d’ensenyar en cap moment, l’ha de tornar al seu lloc i nosaltres completarem la baralla deixant-hi a sobre la resta de les cartes que tenim a les mans i tallarem unes quantes vegades per perdre completament la carta incògnita dins la baralla.

Amb la baralla completa altra vegada a les mans, expliquem que tots aquests preparatius han servit per fixar el pensament de l’espectador sobre aquella carta concreta que ara procedirem a descobrir. Li demanarem a l’espectador que es fixi bé en el que farem, però que no digui res en cap moment per no ajudar-nos amb cap possible pista. Seguidament procedirem a retirar d’una en una les sis primeres cartes de la baralla deixant-les sobre la taula amb la cara cap amunt i formant una fila horitzontal. Damunt de cadascuna d’aquestes sis cartes, però sense tapar-les del tot, deixarem les sis cartes següents del munt i això ho repetirem fins que tots els naips de la baralla es mostrin sobre la taula formant 6 columnes de 8 cartes cadascuna.

Evidentment, la carta incògnita estarà a la vista de tothom en una d’aquelles columnes que ara anirem assenyalant d’una en una. Quan ho fem, l’espectador no ha de dir res ni fer cap gest només ha de pensar “NO” si no veu la seva carta en aquella columna o “SÍ” quan li indiquem la columna que conté la carta incògnita. Aquest procés pot ser més o menys laboriós depenent del control mental que tingui l’espectador, però no podrà evitar que anem descartant columna rere columna, fins a escollir la que conté la carta buscada. Amb aquests 8 naips tornarem a repetir el mateix procediment anterior, però aquesta vegada formarem 4 columnes de 2 cartes. L’espectador seguirà sense obrir boca, però tampoc podrà evitar que el seu pensament ens mostri en quina d’aquestes columnes està la carta incògnita. Descartarem doncs les altres cartes i de les dues que han quedat no ens costarà gens endevinar, amb un 100% d’encert, quina és la que buscàvem.





dilluns, 1 de febrer del 2021

ANAGRAMES

Un ANAGRAMA es defineix com la transposició de les lletres d'una paraula, frase o sentència breu, de tal manera que es formi una nova paraula o frase.

Actualment es consideren només entreteniments enginyosos, però antigament se'ls donava gran importància. Els cabalistes creien que estaven relacionats amb el nom a partir del qual es formaven, de manera que podien indicar el caràcter o el destí de les persones. Plató, sostenia una idea semblant i els últims platònics rivalitzaven amb els cabalistes en atribuir als anagrames virtuts misterioses. Va ser un gran triomf dels anagramistes medievals trobar la resposta a un dels moments més potents del relat de la passió de Jesucrist. Pilat pregunta a Jesús si és rei, aquest li respon que sí, i que Ell ha vingut al món per donar testimoni de la veritat. Llavors Pilat replica: “I què és la veritat?” (Joan 18,38). Doncs aquest «Quid est veritas» (“Què és la veritat?”) amaga la seva pròpia resposta: «Est vir qui adest» (“És l'home que està present”).

Són molt destacables els anagrames que s'adeqüen, en major o menor mesura, a l'original d'on s'han format perquè, amb el nou ordre de lletres, mostren un significat que s'hi adiu o que, d'alguna manera, el defineix. En Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) en recull uns quants de força coneguts:

«...és notable el que posà en circulació André Breton a partir del nom de Salvador Dalí: «Avida Dollars», del qual en descobrim una altra versió catalana menys esplendorosa: «Vida llardosa». A tombants de segle, la veïna Itàlia estava tan aficionada a l’elaboració d’anagrames que es convocà un concurs mundial d’anagrames a partir de «Maestro Giuseppe Verdi» per commemorar la mort del genial compositor. El guanyador fou un anglès que presentà «Di vigor perpetua messe».
Val a dir que els anagrames poden arribar a ser molt populars quan es refereixen a personatges d’una certa rellevància política. Alguns dels més divertits són aquests. Clint Eastwood, «Old West action», que situa l’ex-actor en les seves actuacions polítiques. Piet Mondrian, «I paint modern», que contradiu molts crítics d’art. Margaret Thatcher, «that great charmer», «great charm threat» o «Meg, the arch-tartar», que mostra els sentiments enfrontats que aixecava la Dama de Ferro. «Victoria, England’s Queen, governs a nice quite land», un autèntic eslògan per als defensors de la moral victoriana. Pétain, «inapte», un nou argument per als resistents. A. Hitler, «the liar», una constatació de les innombrables «virtuts» del führer. Benito Mussolini, «Nobilis is ut nemo», un cant filofeixista. Harry Truman, «Rash army runt», un nou al·legat militarista americà. Eisenhower. «See hero win», la clàssica moral americana. Theodore Roosevelt, «Loved horse; tree, too», un cert cant a l’ecologisme. Abraham Lincoln, «Oh, call man brain», una constatació de la sensibilitat antiracista que el va dur a la mort...»


Aquests anagrames que semblen endevinar el destí del nom que els ha creat, es poden anomenar ONOGRAMES perquè l’onomància és l’endevinació basada en el nom d’una persona. En canvi quan l’anagrama revela un sentit contrari a l’original tindríem un ANTIGRAMA, com per exemple afirmar que els evangelistes són agents del mal perquè en anglès «Evangelists» = «Evil’s agents» o relacionar violència i amor perquè «Violence» = «Nice love». Per altra banda, formem un ALFAGRAMA quan ordenem alfabèticament les lletres de qualsevol paraula (l’alfagrama de la paraula «alfagrama» és «aaaafglmr»). Aquesta variant de l’anagrama fa irreconeixible la paraula original i s’utilitza en l’àmbit de la criptografia, els enigmes i els passatemps.

Els anagrames donen molt de joc en el camp enigmístic. En aquest mateix blog, vam publicar els ANAGRAMES LLETRAFERITS que us reptaven a descobrir unes obres literàries que es presentaven amb les lletres del seu títol i nom de l’autor ben barrejades.
Un altre joc amb anagrames, molt típic de qualsevol secció de passatemps, és l’anomenat TARGETA DE VISITA que consisteix a esbrinar la identitat exacta d’un personatge famós que s’oculta sota un suposat pseudònim anagramàtic. Si voleu jugar-hi, a continuació en trobareu una dotzena que he tret dels primers números de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card:



Però, com hem dit, no només els noms propis poden servir de base per crear anagrames i, per demostrar-ho i posar punt final a aquest post, m’he empescat el joc FRASES FETES – REFÀS FESTES. Us presento sis d’anagrames creats a partir de mitja dotzena de frases fetes catalanes molt conegudes. A veure si les descobriu:


(a). FUMA FLOR, SAL I PEBRE
(b). A LA TARDA, MÓN ILLENC
(c). ESPERO UNA TORRE D'ATAC
(d). SABEU? LA MORT CALLA ÀGIL
(e). PER A LA GANA, EL CAMELL FA PA
(f). LLEPAR ELS PACTES PARITS