Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La defenestració, 1618" (Václav Brožík - 1890).
LES TRADICIONS
Sens dubte som víctimes d’una campanya difamatòria orquestrada per uns interessos que podríem denominar ocults si no fossin tan clars. És només l’enveja de l’èxit de la nostra festa de la defenestració el que ens ha portat davant d’aquest tribunal. Per aquest motiu, trobem inaudit i, fins i tot, insultant que ens obliguin a defensar-nos d’una acusació de barbàrie. Aquesta és una imputació gratuïta que no té en compte que estem parlant d’una tradició gairebé mil·lenària ben arrelada a la nostra societat. Una tradició que ha transcendit al món de l’art i que ens ha donat, per exemple, obres mestres de la pintura. I si la defenestració és art, en conseqüència, també és cultura. I és més que evident que la cultura és l'antítesi de la barbàrie, com tothom sap.
Podem arribar a entendre que, per a gent poc informada, el fet de llençar cada any un parell de persones des de la finestra de l’ajuntament pugui semblar un acte xocant que hauria de ser prohibit. El que cal, doncs, és explicar-ho millor i posar-ho en context. Com ja hem dit, la festa de la defenestració té una llarga tradició i, fa força anys, era un dels actes principals del dia del sant patró del nostre poble juntament amb el «tir al fugitiu» o les «xurriacades infantils». En nom d’un progrés mal entès, aquestes festes tradicionals van deixar de fer-se i, de la mateixa manera, la nostra festa major va anar perdent pistonada. Per això, i amb l’únic afany de recobrar l’empenta d’anys enrere, fa un parell de temporades la comissió de festes va proposar recuperar alguna d’aquelles velles tradicions. Descartats tant el «tir al fugitiu» per la impossibilitat legal de repartir armes a tota la població com les «xurriacades infantils» perquè avui en dia està mal vist fuetejar els nens (i així creixen de consentits i malcriats), vam decidir apostar fort per la defenestració. Cal dir que primer ens vam plantejar fer alguns canvis i una de les opcions va ser llençar un parell de cabres des del campanar en comptes de persones, però l’experiència anterior en altres municipis ens havia ensenyat que això ens posaria en el punt de mira de les entitats animalistes i, per evitar problemes, vam descartar-ho d’entrada.
Així i tot, els problemes els hem tingut igualment perquè, per sorpresa nostra, resulta que existeixen unes entitats humanistes que, sense tenir la força dels defensors dels animals, també poden ser molt torracollons defensant les persones. Amb arguments falsos que insisteixen en el patiment de les víctimes i que no tenen en compte que si hem enrajolat la plaça de l’ajuntament, és, justament, perquè el cop sigui més sec i l’agonia molt menor ens han denunciat davant la justícia i ens volen impedir que enguany tornem a defenestrar més gent. No sé si se’n sortiran, però per part nostra esperem una sentència favorable. Ens tranquil·litza saber que la resolució està en mans de la justícia perquè és un fet constatat que la defenestració ha anat sempre a favor de la llei... de la llei de la gravetat, per ser més exactes.
Podem arribar a entendre que, per a gent poc informada, el fet de llençar cada any un parell de persones des de la finestra de l’ajuntament pugui semblar un acte xocant que hauria de ser prohibit. El que cal, doncs, és explicar-ho millor i posar-ho en context. Com ja hem dit, la festa de la defenestració té una llarga tradició i, fa força anys, era un dels actes principals del dia del sant patró del nostre poble juntament amb el «tir al fugitiu» o les «xurriacades infantils». En nom d’un progrés mal entès, aquestes festes tradicionals van deixar de fer-se i, de la mateixa manera, la nostra festa major va anar perdent pistonada. Per això, i amb l’únic afany de recobrar l’empenta d’anys enrere, fa un parell de temporades la comissió de festes va proposar recuperar alguna d’aquelles velles tradicions. Descartats tant el «tir al fugitiu» per la impossibilitat legal de repartir armes a tota la població com les «xurriacades infantils» perquè avui en dia està mal vist fuetejar els nens (i així creixen de consentits i malcriats), vam decidir apostar fort per la defenestració. Cal dir que primer ens vam plantejar fer alguns canvis i una de les opcions va ser llençar un parell de cabres des del campanar en comptes de persones, però l’experiència anterior en altres municipis ens havia ensenyat que això ens posaria en el punt de mira de les entitats animalistes i, per evitar problemes, vam descartar-ho d’entrada.
Així i tot, els problemes els hem tingut igualment perquè, per sorpresa nostra, resulta que existeixen unes entitats humanistes que, sense tenir la força dels defensors dels animals, també poden ser molt torracollons defensant les persones. Amb arguments falsos que insisteixen en el patiment de les víctimes i que no tenen en compte que si hem enrajolat la plaça de l’ajuntament, és, justament, perquè el cop sigui més sec i l’agonia molt menor ens han denunciat davant la justícia i ens volen impedir que enguany tornem a defenestrar més gent. No sé si se’n sortiran, però per part nostra esperem una sentència favorable. Ens tranquil·litza saber que la resolució està en mans de la justícia perquè és un fet constatat que la defenestració ha anat sempre a favor de la llei... de la llei de la gravetat, per ser més exactes.
