GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 29 d’agost del 2022

Jocs de sobretaula - 006





TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ


dilluns, 22 d’agost del 2022

Relats Conjunts de la Carme - AGOST (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)



Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest agost ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia d'una casa pintada de blau, sense sostre i amb una antena de televisió a la finestra:



POLÍTICA MODERNA


Convilatans i convilatanes! Veïns tots d’aquest barri de baix! Com el vostre alcalde que soc, ja sabeu que sempre us tinc al cor i que la vostra prosperitat és l’única guia del meu programa de govern. Per això torno a ser avui aquí, per deixar palès com d’orgullosos n’estem al consistori de poder-vos anunciar la finalització de la primera fase del projecte de rehabilitació i modernització del barri.

Tots recordareu la meva última visita. De fet, no ha passat tant de temps. Tot just quatre anys perquè, ves quina coincidència, em sembla que també vaig venir unes setmanes abans de les eleccions com ara. Aleshores jo encara no era alcalde i us vaig prometre que si assolia el càrrec, m’esforçaria a solucionar els mals endèmics que havíeu de suportar. Era inconcebible que, en ple segle XXI, encara haguéssiu de viure en un barri degradat, amb moltes cases amenaçant ruïna i sense els serveis bàsics que tots us mereixeu. Gràcies als vostres vots, vaig guanyar les eleccions i, no ho dubteu, des del minut zero vaig posar-me mans a l’obra per implementar el projecte promès. És veritat, no em fa res admetre-ho, que segurament les coses no han anat tan de pressa com vaig dir i que potser hauria d’haver vingut més freqüentment a parlar amb vosaltres, però no dubteu que no us he oblidat mai i que molt sovint, quan al xafogós estiu sortia en plena nit a la terrassa del meu xalet de la zona alta i observava les estrelles que ressaltaven al cel gràcies a la foscor d’aquesta part baixa del poble, pensava en vosaltres i en com havíeu de patir per la calor asfixiant sense poder disposar d’aire condicionat. No sabeu la gran sort que teniu d'estar-hi acostumats, jo segur que no ho aguantaria.

Ara bé. Em coneixeu i sabeu que, tot i no venir, mai us he abandonat. Sempre he mantingut les portes del meu despatx de l’alcaldia ben obertes per a tot el que us ha convingut. Entenc que l’imprescindible tràmit previ de demanar cita per internet és un impediment quan encara no teniu instal·lades les connexions adients, però he de dir que aquest petit detall no serveix d’excusa per a tirar pel dret i muntar-me, com ara farà sis mesos, una manifestació per queixar-vos que en tres anys i mig de legislatura us havíem apujat la contribució dues vegades, però encara no havíem començat cap obra. Em va doldre allò. Les coses no es demanen a crits i potser un altre alcalde us hauria fet detenir a tots, però jo no soc així i em vaig acontentar posant-vos quatre multes de res. En fi, tot aquell malentès ja és aigua passada (menys pels que encara no heu pagat les sancions i que aviat veureu com us arriben els embargaments). El que de veritat importa ara és que, malgrat el que alguns us pensàveu, jo he complert la meva promesa i les obres s’han fet dins del termini.

Unes obres que, com us he dit, avui ens permeten donar per finalitzada la fase 1 d’aquest ambiciós projecte que se sustenta en dos eixos principals: la rehabilitació urbanística integral i la modernització de les xarxes de serveis i de comunicacions. Estic molt satisfet d’anunciar que, tal com em vaig comprometre, en aquesta primera legislatura hem cobert perfectament aquests dos aspectes. El primer, fent pintar totes les façanes del barri del color que heu escollit vosaltres mateixos (a triar entre els tres disponibles: blau cel, blau elèctric o blau marí) i el segon instal·lant a gairebé totes les cases unes modernes antenes de televisió. Però no volem quedar-nos aquí, això només és el principi. El proper pas hauria de ser refer les teulades que s’han enfonsat perquè és una llàstima que seguiu sense poder entrar a viure a les vostres llars ara que pintades de nou fan tant de goig i, potser més endavant, també caldria fer arribar l’electricitat al barri per així poder veure funcionant els televisors que endollareu a les noves antenes. Això és el que jo vull i segur que també és el que voleu vosaltres. Junts ho aconseguirem si em feu confiança de nou. He demostrat que compleixo. Voteu-me i us asseguro que acabaré el que he començat... un dia o altre.


dilluns, 15 d’agost del 2022

Joc de Ment - 042

ENDEVINAR L’EDAT D’UNA PERSONA



- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Per fer aquest truc, entregarem el full de paper i el bolígraf a una persona de la qual desconeixem l’edat (evidentment) i li demanarem que hi escrigui un número qualsevol sense que nosaltres el veiem.

El següent pas que ha de fer la nostra «víctima» és multiplicar per 9 aquest número incògnita que només ell coneix i sumar la seva edat al resultat d’aquesta multiplicació. Després de fer aquests dos càlculs, ja només li queda llegir en veu alta el total obtingut.

Com que el primer número ha estat triat totalment a l’atzar per l’espectador, sembla impossible que el resultat final ens pugui donar cap pista per endevinar la seva edat. Malgrat tot, només necessitaren uns segons de ‘concentració telepàtica’ per encertar-la amb total exactitud.





dilluns, 8 d’agost del 2022

Els misteris d'en Mac – Cas 006


006 - EL CAS DE LES SET CIUTATS


Un investigador privat val tant com valen els seus col·laboradors i avui us parlaré d’en Lluc, un ajudant meu que val molt. És insuperable quan es tracta de fer seguiments, abans havia treballat de carter i això li proporciona una gran desimboltura per moure’s pels carrers de qualsevol ciutat seguint la petja de qualsevol individu. Ara bé, no hi ha ningú perfecte i mentre que treballant sobre el terreny es mereix un excel·lent, la seva nota no passa de suficient quan toca redactar els informes corresponents. No suporta la feina d’oficina i això es veu de seguida llegint els seus informes que, per a qualsevol que no sigui ell mateix, sovint resulten caòtics.

I com a mostra un botó. El seu últim encàrrec ha consistit a seguir una persona (no puc ser més explícit, ho sento) que ha recorregut Catalunya de nord a sud aturant-se en set poblacions determinades. La feina d’en Lluc era descobrir aquestes ciutats i passar-me’n la llista que jo traslladaria al nostre client. Em va presentar la llista següent:
  • Berga
  • La Jonquera
  • Alcarràs
  • Agramunt
  • Montblanc
  • La Sènia
  • Gandesa

Em vaig adonar de seguida que l’ordre era incorrecte. Sabíem del cert que l’individu en qüestió havia fet un trajecte de nord a sud i, en conseqüència, la llista havia d’haver començat a La Jonquera i acabat a La Sénia. Vaig refer la llista (La Jonquera, Berga, Agramunt, Alcarràs, Montblanc, Gandesa i La Sénia), la vaig enviar al nostre client i vaig fer venir en Lluc al meu despatx per recriminar-li, un cop més, que em presentés els seus informes d’aquella manera:

- Lluc, això no pot ser. Jo no puc perdre el temps revisant els teus informes. Tant et costa escriure’ls en ordre?

- Però si aquesta vegada ho he fet -va replicar ell-. La llista estava perfectament ordenada!!

- Noi, jo no li sé veure aquest ordre que dius. Està clar que no estava ordenada ni geogràficament ni cronològicament. És evident també que l'ordre no és l'alfabètic. Tampoc aquestes ciutats estan ordenades per població (en aquest cas la primera sí que hauria estat Berga, però després aniria Alcarràs) ni per superfície (d’aquestes la més extensa és Alcarràs i tu la situes tercera). Ja m’explicaràs...

Doncs sí, m’ho va explicar perfectament. I, per tant, vaig haver d’admetre que tenia raó i que la seva llista no estava feta a l’atzar sinó que seguia un ordre concret.

La vostra feina és descobrir quin és...



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Lluna "

dilluns, 1 d’agost del 2022

Els llibres d'en Jan McPetit [2022] (II)



La segona entrega d'aquest cicle estiuenc de ressenyes que us presento cada primer dilluns de juliol, agost i setembre ens porta un altre clàssic de la ciència-ficció...




«Ara el món és estable. La gent és feliç; té tot el que vol, i no vol res que no pugui tenir. Viu bé; viu segura, no hi ha malalties; la mort no fa por a ningú; hom ignora, beatíficament, la passió i la vellesa; no hi ha el destorb dels pares i de les mares; no hi ha mullers ni fills ni amants que inspirin sentiments poderosos; la gent està tan condicionada que pràcticament no té més remei que captenir-se tal com s’ha de captenir. I si alguna cosa no rutlla, sempre hi ha el soma.»

Aquest és el MÓN FELIÇ que Aldous Huxley ens mostra a la seva novel·la. Un món on no existeix el concepte d’individualitat o de família perquè «tothom pertany a tothom» i per això els infants són ‘fabricats’ en els «Centres d’Incubació i Condicionament» on cada embrió és manipulat i cada nen és condicionat per predeterminar la casta a la qual pertanyerà la resta de la seva vida. Tothom fa el que està destinat a fer i ningú aspira a més del que li toca. I si apareix algun problema, poden disposar de tant soma com necessiten que és la droga perfecta amb «tots els avantatges del cristianisme i de l’alcohol, i cap dels seus inconvenients». En contraposició i fora dels límits d’aquest món feliç trobem les «reserves dels salvatges» on les persones no han ‘evolucionat’ i continuen vivint com abans de la «Guerra dels Nou Anys» i del col·lapse que va portar la nova era. La trama del llibre ens narra la topada entre aquestes dues maneres de viure (i de pensar) quan un d’aquests «salvatges» arriba al «món feliç» i comprovem que no és possible l’encaix.

Però, més enllà de la història que explica, el que m’ha agradat més d’aquesta distopia és la capacitat visionària de l’autor. Aquest món que Huxley va descriure fa gairebé cent anys, on el consumisme ha substituït la cultura, la promiscuïtat ha fet oblidar l’amor i la privacitat personal ha desaparegut, on tothom és sempre jove perquè «tots els estigmes fisiològics de la vellesa han estat abolits» i on es prima la ‘felicitat’ per sobre de la ‘llibertat’, ha anat deixant de ser una metàfora per convertir-se en la realitat que ens envolta. Una realitat que se’ns presenta amb l’aparença d’una democràcia on tots podem fer el que volem, però que ens obliga (i nosaltres ho anem acceptant) a limitar aquesta llibertat una vegada i una altra a canvi d’una suposada seguretat i tranquil·litat que, de fet, no és tal. La novel·la de Huxley ens avisa d’això, ens fa pensar sobre la paradoxa que resulta quan per aconseguir la utopia d’una humanitat perfecta i feliç hem de renunciar a bona part d’allò que ens fa humans i ens fa reflexionar si realment val la pena. Per a mi, aquest és el punt fort del llibre que l’ha convertit en un clàssic i gairebé en una obra de culte que no puc deixar de recomanar-vos.