GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 25 de setembre del 2024

Relats Conjunts (setembre - 2024)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la pintura «El matí després del diluvi» (J. M. W. Turner – 1843).



OPERACIÓ DILUVI

Avanç informatiu. Interrompem la nostra emissió per connectar amb el missatge institucional del president...

Compatriotes, permeteu-me que pertorbi la placidesa de les vostres llars per a donar-vos una bona notícia. Fa pocs minuts, el comandant en cap del nostre exèrcit m'ha comunicat que l'Operació Diluvi ha finalitzat amb èxit. Em congratulo d’anunciar-vos que aquesta nit els nostres valerosos soldats han bombardejat l'objectiu previst, des dels seus avions de combat i sense haver sofert cap baixa, en un perfecte atac sorpresa que ha permès eliminar tots els presumptes terroristes mentre dormien confiats a casa seva.

Les primeres imatges, que esteu veient ara mateix a les vostres pantalles, ens mostren com el sol ixent, encara emboirat pel fum de les detonacions, il·lumina l’inici d’aquesta nova era de pau i tranquil·litat. Evidentment, tots som conscients que quan s’esvaeixi aquesta mena de boira, la visió no serà tan plàcida. No ens hem d’enganyar, era d’esperar que, com qualsevol xàfec diví, la nostra Operació Diluvi hagi provocat destrucció i mort, però això no ens ha de fer dubtar de la seva necessitat ni dels poderosos motius que ens han obligat a dur-la a terme.

És important deixar clar que no han estat motius racistes. Per molt que insisteixin a acusar-nos-hi, nosaltres no som racistes ni xenòfobs. No ens importa el color de pell de ningú ni ens fa res la religió que professin. El que no podem admetre, però, és que pretenguin professar-la aquí. La nostra religió és universal i oberta, la seva no ho serà mai. Els nostres costums són tradicionals, els seus incivilitzats. I si no poden adaptar-se a la nostra tradició, doncs que se’n tornin per on han vingut que no els volem. Si aquí és casa nostra, no pot ser casa seva. Això no és ser racista, només és ser ordenat i voler que cada ‘cosa’ estigui al lloc que li correspon.

Tampoc es tracta de populisme. Nosaltres no som populistes, simplement expliquem la realitat sense embuts i sense endolcir-la com fan d’altres. És evident que si per cada deu euros que surten del nostre teixit productiu, nou se’ls queda l’oligarquia financera i l'últim l’hem de donar als immigrants subsidiats, no en pot quedar cap per ajudar els nostres avis. Això és pura matemàtica i deixa meridianament clar que si una pobra àvia impedida no pot tenir la paga que es mereix, és exclusivament per culpa dels estrangers pollosos que han vingut aquí a "chupar del bote".

Vam prometre que actuaríem en contra de la immigració i ho hem fet. Tots els presumptes terroristes que aquesta nit hem neutralitzat ja no podran venir a casa nostra a soscavar els nostres valors i enfonsar la nostra civilització. Però per desgràcia encara no hem fet net perquè n’hi ha molts més, esperant la seva oportunitat. En conseqüència, hem de continuar amatents. És molt important que, malgrat aquesta alegria momentània, la població no deixi de patir contínuament pel greu futur que se'ns presenta. El govern que presideixo, i jo mateix, ens comprometem a no ocultar mai els molts problemes d’aquesta índole que s'acosten i, fins i tot, a magnificar-los quan ens convingui. De fet, és el que hem fet des del primer dia, i gràcies a això vam poder guanyar les eleccions.

I ara, posem-nos drets per escoltar l’himne nacional amb el respecte merescut. Després, espero que tots els bons patriotes pengeu la nostra bandera al balcó de casa. Si veieu que algun veí no ho fa, no dubteu a avisar la policia perquè li facin una visita. Amb això acabo, benvolguts compatriotes us desitjo que passeu un bon dia i que el gaudiu amb la llibertat que només ens pot donar la nostra democràcia consolidada.


dimecres, 18 de setembre del 2024

dimecres, 11 de setembre del 2024

Els llibres d'en Jan McPetit - 2024 [III]



El 20 de juliol de 1969 la missió Apollo 11 de la NASA va trepitjar la Lluna per primera vegada i aquí hem commemorat aquest 55è aniversari publicant, cada segon dimecres de juliol, agost i setembre, algunes ressenyes de llibres clàssics on s’anticipaven els viatges lunars.

Avui toca l’última...


OBJECTIU: LA LLUNA / HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA
[Tintin 16: Objectif Lune / Tintin 17: On a marché sur la Lune]
(Hergé – 1953 / 1954)


D’igual forma que Jules Verne gairebé cent anys abans, el dibuixant belga Georges Remi (Hergé) va dedicar dos volums de «Les aventures de Tintín» a explicar-nos un viatge a la Lluna, en aquest cas el del jove reporter intrèpid que protagonitza els seus còmics.

El primer llibre (OBJECTIU: LA LLUNA – 1953) comença quan Tintín i el capità Haddock reben un telegrama del professor Tornassol demanant-los que vagin a Sildàvia on descobriran que el seu amic està treballant en la construcció d’un coet de propulsió atòmica que ha de servir per al primer viatge tripulat a la Lluna. Es tracta d’un projecte d’alt secret i els controls d’accés al Centre de Recerques Atòmiques on els han portat són molt estrictes, però malgrat això uns espies estrangers han pogut infiltrar-s’hi i gairebé aconsegueixen que el vol del coet de prova se’n vagi en orris. Per sort i gràcies a una bona idea d’en Tintín, els espies no se’n surten i la construcció de la versió definitiva del coet pot seguir endavant fins que, finalment, s’enlairarà amb els nostres protagonistes a dins. Així s’acaba la primera part que (també com va fer Verne) ens deixa amb l’ai al cor perquè no sabem si els astronautes, que no responen a la ràdio, han sobreviscut al llançament. Serà al segon volum (HEM CAMINAT DAMUNT LA LLUNA – 1954) on comprovarem que estan tots bé i que el seu viatge continua. Els ‘dolents’, però, no s’han rendit i a mesura que avanci la trama encara podem esperar més d’una sorpresa i, fins i tot, un tràgic gir de guió.

Fa molts anys que no soc lector habitual de còmics, però em va fer gràcia recuperar aquests dos ‘Tintins’ que anticipen l’arribada de l’ésser humà a la Lluna que es produiria realment només una dècada i mitja després. Aquesta proximitat temporal permet a Hergé ser força realista en els detalls científics i, en la mesura que evita els elements més fantàstics, això augmenta la versemblança del seu viatge lunar. Segons he llegit, ell mateix va dir que havia pres la decisió de no fer-hi sortir "ni homes de la lluna, ni monstres, ni sorpreses increïbles" sinó que, al contrari, va optar per documentar-se a bastament sobre coets i viatges espacials per a garantir aquest realisme que dèiem. Així mentre gaudim d’una aventura emocionant trobem nocions de física nuclear, un disseny del coet similar al dels míssils V-2 alemanys de la Segona Guerra Mundial, l’aparició de l’asteroide Adonis que fou descobert l’any 1936 (tot i que realment aquest asteroide no orbita entre la Terra i la Lluna) o la presència de gel a la Lluna (només una suposició a l’època, però que actualment ha esdevingut una certesa), entre altres detalls ben realistes.

Naturalment, aquest afany de divulgació científica queda integrat en el món de fantasia propi dels còmics de Tintín i, per això, a més de la trama d’espies que he citat, tampoc no hi falta una bona dosi de situacions divertides a càrrec de personatges com el professor Tornassol (científic despistat i força dur d'orella), el capità Haddock (mariner amic de Tintín, molt afeccionat al whisky, a fumar en pipa i als insults grandiloqüents, que sempre acaba rebent) o els inefables Dupond i Dupont (una parella de detectius incompetents i curts de gambals). És evident que es tracta d’un còmic juvenil i que com a tal s’ha de prendre, però és aquesta barreja d’un dibuix acurat molt detallista amb una història plena d’acció i d’humor el que ha fet que «Les aventures de Tintín» sigui considerada una de les sèries de còmics més important i influent del segle XX que agrada a lectors de totes les edats. En el meu cas, no em fa res admetre que m’ho he passat prou bé llegint-ne aquests dos volums.



Aprofito per desitjar-vos una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA




dimecres, 4 de setembre del 2024