Test d'intel·ligència - 011 [L04]

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Lluna , Sa lluna i Galionar"

Relats Conjunts (febrer - 2024)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Madonna del Magníficat [detall]" (Sandro Botticelli - 1481).

L’ESCOLA DEL FUTUR?

Vinga, nois i noies, apagueu els mòbils que hem de començar la classe d’història a través de l’art. Sense remugar, si us plau. Ja esteu totis? Perfecte, gràcies.

Avui estudiarem un altre detall del quadre al que estem dedicant tot el trimestre en aquesta assignatura i parlarem d’aquest fragment de la pintura que ja esteu veient a la pissarra. No us atabaleu si us sembla massa carregat, en aquest cas no tindrem en compte les diverses mans i braços que hi apareixen (que ja hauríeu de conèixer perquè corresponen als personatges del quadre i d’ells ja n’hem anat parlant en les classes anteriors) sinó que ens centrarem només en els dos objectes que s’hi veuen, és a dir la ploma i el llibre.

Aquests estris actualment ja obsolets, ens recorden dues activitats humanes que també han quedat en desús com són l’escriptura i la lectura. Perquè ho entengueu, l’escriptura vindria a ser el precursor de teclejar text damunt la pantalla del mòbil i la lectura seria com llegir aquest text, però més llarg i durant més temps. Amb això vull dir que abans la gent era capaç de llegir llibres que tenien centenars de pàgines escrites sense cap il·lustració o sense cap altre contingut audiovisual afegit i no ho feien per obligació sinó que, en alguns casos, ho gaudien i tot. Encara que us sembli estrany, anys enrere la lectura no era considerada un càstig com ara i la gent llegia llibres per entretenir-se i passar una bona estona. No cal que poseu aquesta cara de sorpresa, us asseguro que no estic exagerant gens.

Bé, en podríem parlar més a bastament, però ja han passat els cinc minuts i la classe s’ha d’acabar. Ara podeu tornar a engegar els mòbils i jugar-hi durant mitja hora, després farem cinc minuts de matemàtiques. No protesteu que tampoc n’hi ha per a tant, com sabeu en aquest curs ja toca que us impartim un mínim de contingut docent i que anem deixant enrere els jocs amb gomets de colors. S’ha de notar una mica que ja heu fet els setze anys, no trobeu?

Els misteris d'en Mac – Cas 019

019 - EL CAS DEL PIANISTA ASSASSINAT

M’havien contractat per fer de guardaespatlles d’un famós pianista que havia rebut diverses amenaces de mort. Vaig acceptar la feina perquè anava curt d’ingressos i tinc la mania de menjar cada dia, però us he de confessar que aquest és un tipus d’encàrrec que no m’acaba de fer el pes. Primer perquè no m’ha agradat mai fer de gos guardià de ningú, però sobretot perquè la majoria de les vegades aquestes amenaces no passen de ser bravates d’algun guillat i, encara que soni malament, m’hi avorreixo com una ostra quan no hi ha una mica d’acció a la feina.

Aquesta vegada, però, no vaig tenir temps d’avorrir-me perquè d’acció n’hi va haver ben aviat. El segon dia, mentre jo feia la meva ronda habitual (més per esbargir-me que per una altra cosa) per l’exterior de la mansió del pianista, algú havia entrat a l’estudi on el meu client practicava el concert núm. 1 per a piano de Sergei Prokofiev i l’havia matat. El vaig trobar tombat sobre el piano, assegut encara a la seva banqueta i amb el cap, esberlat per un fort cop, damunt les tecles. Semblava clar que l’assassí s’hi havia acostat sense ser sentit aprofitant la música de Prokofiev, més exactament i tal com marcava la partitura, durant el vigorós tema inicial fortissimo del primer moviment: «Allegro brioso» i també sense ser vist aprofitant que el mestre seia d’esquena a la porta, per colpejar-lo al cap amb un objecte contundent. Aquest objecte, un bust de marbre de Ludwig van Beethoven, era a terra, al costat mateix del cos. Es tractava, sense comptar el cadàver, de l’única cosa fora de lloc. La resta de la cambra no presentava cap senyal de l’atac i tot continuava tan perfectament ordenat com sempre.

La meva obligació era avisar la policia i així ho vaig fer, però també havia d’intentar no quedar com un complet inepte i, en conseqüència, mentre no arribava l’autoritat competent vaig dedicar-me a investigar el cas. Per començar cal dir que malgrat no agafar-me les rondes amb gaire entusiasme, això no vol dir que les fes negligentment i podia assegurar que a la finca no hi havia entrat ningú de fora. Per tant, el culpable havia de ser un dels habitants, a més del mort i de jo mateix, que hi havia aquell dia a la mansió. N’eren tres: l’assistent del mestre, el jardiner i el cuiner. Els vaig interrogar, però tots semblaven tenir coartada. L’assistent va estar preparant la roba que el pianista havia de portar al concert i, com feia sempre, va estar atent a les últimes notes de la peça que s’estava assajant per començar a omplir la banyera perquè el mestre ho trobés tot a punt quan pugés a la cambra. Vaig confirmar que aquesta era la seva ocupació habitual abans d’un concert, com era el cas, i vaig comprovar que de veritat l’havia feta perquè la banyera encara era plena d’aigua tal com m’havia dit. El jardiner em va explicar que s’havia dedicat a segar la gespa i, com que sabia que el mestre estaria assajant, va anar a fer-ho a l’altre extrem de la finca. Des d’allí el mestre no el sentia, però ell tampoc va poder escoltar res com vaig poder comprovar jo mateix quan vaig anar a corroborar-ho i vaig veure que, efectivament, una part no gaire gran d’aquella zona havia estat segada recentment. En el mateix cas es trobava el cuiner que, segons deia, havia passat l’estona de l’assaig endreçant el rebost del soterrani sense assabentar-se de res. Vaig constatar també que el rebost estava com una patena, però no em va semblar gaire diferent de com l’havia vist el dia anterior. Així i tot, coneixent la meticulositat del xef no em va estranyar que passés més estona de la suposadament necessària per deixar els pots de conserva ordenats al seu gust.

Cap d’ells semblava mentir, però segur que un d’ells ho feia... i em sembla que jo ja sabia qui era.

I vosaltres, heu descobert al presumpte assassí?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "

FALSOS DERIVATS

En gramàtica, els FALSOS DERIVATS (o PSEUDODERIVATS) són aquelles paraules que presenten diferències ortogràfiques respecte a les altres de la seva família perquè, generalment, són mots cultes que provenen directament del llatí en comptes de derivar de la paraula d’ús comú en català.

El servei de consultes lingüístiques OPTIMOT (un cercador en línia que ens ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana), els hi dedica la fitxa núm. 6147/5 on se citen els més característics:

Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots que presenten dubte amb les parelles o/u o b/v. Per exemple, de la paraula catalana boca fem els derivats catalans boqueta o bocassa; en canvi, el mot bucal, que semblaria un derivat de boca, prové directament del llatí buccalis, i és per això que s'escriu amb una u i no amb una o.

Aquesta llista recull els pseudoderivats més habituals de la parella o/u:
boca: bucal (però bocassa, boqueta) / córrer: concurrència, ocurrència (però concórrer) / doble: duplicar, duplicitat (però doblar) / dolç: dulcificar, edulcorar (però endolcir) / home: humà, humanisme (però homenàs, homenot) / jove: juvenil (però jovent, joventut) / moc: mucosa (substantiu), mucositat (però mocar, mocós) / món: mundial, tercermundista (però rodamon) / nodrir: nutrició, nutrient, nutritiu (però nodriment) / ortiga: urticària (però ortigosa) / ploma: plumífer (però plomall, plomatge) / pols (masculí): pulsació, pulsió (però polsar, polsera) / pols (femení): expulsar, expulsió (però espolsar, polseguera) / sorgir: insurgent (però ressorgir) / títol: titulació, titular (però subtítol, titolet) / volcà: vulcanisme, vulcanòleg (però volcànic)

I aquesta llista recull els pseudoderivats més habituals de la parella b/v:
calb: calvície (però calbejar, calbesa) / cervell: cerebel, cerebral (però cervellera) / corb: curvatura, curvilini (però corba, corbat) / llavi: labial, labialitzar (però llaviejar) / lliure: liberal, liberalisme, liberalitzar (però lliurement) / moure: automòbil, mòbil, mobilitzar (però movible, moviment) / núvol: nebulós, nebulositat (però ennuvolat, nuvolada) / provar: improbable, probabilitat, probable (però aprovar, provable).

En conseqüència, els PSEUDODERIVATS sovint provoquen certa confusió ortogràfica al moment d’escriure’ls i cal prestar-los especial atenció, per això són l’objecte de diversos exercicis lingüístics que ens ajuden en aquest sentit. Per si us ve de gust posar-vos a prova, us enllaço un parell d’aquests exercicis que es poden solucionar en línia: El PRIMER és un test de llengua publicat al diari digital «El Nacional» i el SEGON és una de les proves d'autoavaluació que trobem a «Aules», el lloc web destinat a l’aprenentatge en línia a càrrec de la Generalitat Valenciana.

Un cop explicada la teoria i fets els exercicis, toca deixar la classe de llengua i passar a l’àmbit més lúdic dels jocs de paraules que és del que es tracta aquí. Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra ens defineix que s'entén per FALSOS DERIVATS en ludolingüística:

Joc que consisteix en l'establiment d'una relació xocant entre dos mots que morfològicament podrien estar relacionats però que no ho estan, com per exemple: «napa - napar» (pell d’ovella - camp de naps), «pit - pita» (tòrax - atzavara), «lúdic - ludisme» (del joc - moviment obrer anglès del segle XIX), «crit - inscrit» (veu - apuntat), «ordi - exordi» (cereal - introducció) o «bordar - desbordar» (lladrar - vessar). Els falsos derivats més comuns són les preteses parelles de masculí femení sense cap relació semàntica, com: «sol - sola», «pom - poma», «tren - trena», «tro - trona», «pot - pota» o «món – mona».

Veiem, doncs, que en aquest cas se supera el concepte estrictament lingüístic incloent-hi aquells mots que no estan relacionats entre si, però que són prou similars perquè aparentment sembli que aquesta relació existeix. D’aquesta manera i jugant amb la contraposició de dues paraules morfològicament relacionades però semànticament allunyades s’aconsegueix un efecte que ens crida l’atenció i és aquesta ‘sorpresa’ la que facilita l’ús d’aquests mots en la creació de jocs de paraules com, per exemple, els CALEMBOURS, les FACÈCIES o les FALSES ETIMOLOGIES.
Així i tot, com ja s’ha dit, en llengües com la nostra que distingeixen el gènere de les paraules diferenciant les masculines de les femenines, els FALSOS DERIVATS més abundants els trobem en les parelles de mots que semblen estar relacionats en aquest sentit quan, realment, no tenen res (o ben poc) a veure.

En podríem trobar molts exemples, us deixo com a mostra el llistat de "Mascles i Femelles" que apareix al fullet «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES (Humorada Fonètica)», un recull de diversos jocs de paraules humorístics que fou publicat dins la col·lecció ‘Biblioteca Popular’ per l’Editorial Millà:

MASCLES I FEMELLES
La femella del mascle, en lingüística,
és sovint molt diferent d'aquest.
Tan diferent, que la diferència resulta divertida.
Vegeu uns quants exemples:

La femella del sol és la sola.
La del pom, la poma.
La del broc, la broca.
La del pop, la popa.
La del toc, la toca.
La del tren, la trena.
La del foc, la foca.
La del coll, la colla.
La del be, la bena.
La del boc, la boca.
La del barb, la barba
La del cop, la copa.
La del pèl, la pela.
La del cos, la cosa.
La del mar, la 'mara'.
La del poll, la polla.
La del pot, la pota.
La del món, la mona.
La del dit, la dita.
La del cap, la capa.
La del quadre, la quadra.
La del capell, la capella.
La del solitari, la solitària.
La del morro, la morra.
La del mas, la massa.
La del tro, la trona.

I acabo amb un ús literari d’una d’aquestes ‘parelles lingüístiques’ que, de fet, no estan gens emparellades. Em refereixo al conte curt «Història d’amor» de l’escriptor figuerenc Vicenç Pagès i Jordà (1963 - 2022) que explica l'enamorament entre un tren i la trena d'una nena. Fou publicat al diari EL PUNT el 28/07/1993 i el podeu llegir a continuació:

(Cliqueu AQUÍ per a veure la imatge més gran)

---

GLOSSARI:

• Falsos Derivats

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: