GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 30 d’octubre del 2019

Joc de Ment - 013

L’ANY DE L’AMOR



- Una baralla de cartes de pòquer



Abans de fer el truc hem de preparar la baralla, col·locant els 13 naips de Cors en un ordre determinat. De manera que, amb la baralla cara avall, quedin les vuit primeres cartes així: 9 – 5 – 10 – 3 – J – 6 – Q – 2 de cors i les quatre últimes, seran K (aquesta la deixarem girada) – 7 – 4 – 8. És a dir que la darrera carta de la baralla (o la primera si la girem cara amunt) serà el 8 de cors. Ens falta col·locar l'As que deixarem al mig de la baralla en qualsevol lloc.



Amb la baralla preparada com acabem d'explicar, la presentem davant del públic cara amunt (amb el 8 de cors a la vista). Sense fer esment d'aquesta carta, expliquem que cal fomentar l'amor entre les persones mentre obrim les cartes en ventall fins a trobar l'As de cors que deixarem damunt la taula. Tornem a plegar la baralla i la deixem també sobre la taula, ara amb les cartes cara avall.

En aquest moment, demanem a un espectador que talli i divideixi les cartes en dues meitats més o menys iguals. Aleshores agafem l'As i el posem (cara avall) sobre la meitat superior i completem la baralla amb la part inferior, de manera que l'As quedarà perdut al mig de les cartes.

Tornem a demanar a l'espectador que, amb les cartes damunt la taula, talli i completi la baralla successivament. Això ho pot fer les vegades que vulgui.

Quan consideri que ja ha barrejat prou, nosaltres agafem la baralla i l'anem obrint en ordre per mostrar el dors de totes les cartes. Amb aquesta operació, ens apareixerà el rei de cors girat. Quan el trobem, completem la baralla posant totes les cartes que estaven sobre el rei a la part inferior del munt i deixant el rei a sobre. Fet això, diem que segurament aquesta carta ens havia quedat així en un truc anterior però que no passa res perquè no la necessitem, així que la traiem i la deixem sobre la taula.
De nou, agafem la baralla, mostrem que (ara sí) no hi ha cap més carta girada i, a continuació, anem deixant sobre la taula les 12 primeres cartes d'una en una.

Donem aquestes 12 cartes a l'espectador (sempre amb el dors girat perquè no es vegi quines són) i li demanem que passi la primera a sota i que deixi la següent damunt la taula. Aquest moviment doble l'ha de fer onze vegades seguides fins que a la mà només li quedarà una carta... que, per a sorpresa de tothom, serà l'As de Cors.

Però això no és tot, perquè resulta que si ara agafem les 11 cartes que han quedat sobre la taula i les anem girant una darrere l'altra, comprovarem que apareixeran per ordre el 2 – 3 – 4 – 5 – 6 – 7 – 8 – 9 – 10 – J – Q que, amb la K que havíem retirat primer, completen tot el pal de Cors.




dimecres, 23 d’octubre del 2019

Relats Conjunts (octubre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Les Filadores o la Faula d'Aracne" (Diego Velázquez - 1658).



LES OBRES D'ART I EL PAS DEL TEMPS

Els museus estan plens de quadres considerats obres mestres però només uns quants d'aquests han esdevingut clàssics de la pintura capaços de perdurar a través del temps perquè han aconseguit commoure a tothom que els ha tingut al davant en qualsevol època.

En tenim un gran exemple a «Les filadores» de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat originàriament per representar no sé quina faula de la mitologia grega, un tema que actualment ens queda molt lluny però que ja havia quedat obsolet fins i tot quan fou pintat. Així i tot, aquest fet no ha resultat cap impediment perquè aquesta obra hagi estat admirada en el passat i ho continuï sent ara. I si aquesta pintura aconsegueix atreure l'atenció malgrat que passin els segles és perquè ofereix una multiplicitat de lectures més enllà de l'oblidada faula mitològica i això és el que la converteix en una obra universal que aguanta el pas dels anys adaptant-se als interessos de qualsevol època.

D'aquesta manera, un espectador de finals del segle XX, en plena industrialització tecnològica que va provocar la pèrdua d'infinitat de llocs de treball, s'emocionava amb les filadores del primer pla representants d'un temps on les persones encara no havien sigut substituïdes per les màquines.

A mitjans del segle XXI, en canvi, la gent es fixava sobretot en aquella espècie de representació teatral que observem al fons del quadre. A més d'un, se li havia escapat una llagrimeta rememorant aquells anys on la gent podia presenciar obres de teatre en directe perquè no s'havien implementat encara les pantalles de difusió audiovisual total que emeten qualsevol acte cultural amb uns minuts de retard per evitar que s'hi expressin idees diferents de les que marquen les autoritats.

I actualment, en ple segle XXII, el que ens crida l'atenció d'aquesta pintura és el gat. Sí, sí, el gat. Se'ns fa estrany veure com, anys enrere, aquests animals compartien la seva vida amb nosaltres i que era ben normal trobar-los a les nostres cases com animals domèstics. Això, evidentment, passava abans que es prohibís a la població publicar opinions a internet i s'obligués a les xarxes socials a dedicar-se exclusivament a emetre vídeos i mems de gatets. Aquest fet va provocar que els gats es fessin molt més famosos i coneguts del que ja eren i, en unes bèsties que de sèrie ja venen amb l'ego sobredimensionat, això va provocar que els pugessin els fums i que decidissin que els havia arribat l'hora de passar de nosaltres per anar-se'n a viure a les exclusives àrees felines de la zona alta.

Ja ho veieu, el temps passa i el món millora (per als gats) però les obres d'art (que han superat la purga de la censura administrativa) perduren per sempre.



dimecres, 16 d’octubre del 2019

dimecres, 9 d’octubre del 2019

SALT DE CAVALL

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de SALT DE CAVALL:

Joc de graella que enclou una frase oculta en els seus quadrets, que normalment resulta ser una dita popular.

Per descobrir-la, cal reproduir els moviments del cavall dels escacs.

Hi ha una variant més senzilla anomenada PAS DE REI en la qual, òbviament, cal reproduir els moviments del rei dels escacs.


Com a exemple, us proposo un passatemps que he elaborat jo mateix barrejant les dues variants d'aquest joc.

Si us ve de gust jugar-hi, heu de començar per la primera casella de dalt a l'esquerra (la que té la figura del cavall) i resseguir el tauler fent el moviment d'aquesta peça dels escacs fins a arribar a la casella on hi ha la figura del rei. A partir d'aquí, heu de canviar de pas i, movent-vos com el rei dels escacs, heu de recórrer les caselles que falten per completar l'escaquer.

Si feu els moviments correctes i aconseguiu resseguir totes les caselles del tauler sense repetir-ne cap, descobrireu un fragment literari de MANUEL DE PEDROLO i el títol de la novel·la d'on l'he tret. Aquí el teniu:








dimecres, 2 d’octubre del 2019

11è aniversari

Avui XAREL-10 fa onze anys!!




L'ONZE ... És molt comú d'anomenar aquest número per «la forca dels catalans». No creiem que aquesta qualificació pugui al·ludir a la forma del número, puix que a Catalunya no han estat usades forques de format diferent al dels altres llocs. I, altrament, cap de les dues formes de forca que coneixem no poden ésser comparades amb la forma gràfica del número onze; sense dubte que la raó del qualificatiu deu ésser una altra. Nosaltres ens decantem a creure que aquesta qualificació té un sentit simbòlic i que pot al·ludir a la persistència del número onze en el siti de Barcelona durant la Guerra de Successió, puix que després d'onze dies d'absolut quietisme per part dels sitiadors, a les tres del matí del dia onze va ésser atacada la muralla per una força d'onze mil homes, per onze indrets diferents, atac que fou refusat per onze vegades per part dels barcelonins, però la plaça caigué a les onze del matí del dia 11 en que fou ferit en Rafael Casanova; amb això es va perdre la llibertat de la ciutat i de tota la terra catalana, el que simbòlicament equival a sofrir el jou de la forca. No hi encertem una altra explicació...
[Joan Amades i Gelats – NÚMEROS MERAVELLOSOS (Editorial Selecta / 1982)]


Quan vaig llegir aquest text on el folklorista Joan Amades ens explica diverses coincidències que, segons ell, es van donar amb el número 11 al setge a Barcelona durant la guerra de Successió del 1714, vaig pensar que era d’allò més adient compartir-lo amb vosaltres en aquest post que commemora l'onzè aniversari del XAREL-10.

Doncs sí, com aquell que no vol la cosa, aquest blog ja ha fet 11 anys i, malgrat tot aquest temps, encara em fa il·lusió mantenir-lo obert i continuar publicant-hi continguts. No cal repetir que el món dels blogs no és el que era, ja ho sabem. Som els que som i, al ritme que podem, encara fem bullir l'olla. Això és el que importa i no puc fer res més que agrair-vos-ho de tot cor als que encara teniu ganes de passar per aquí. MOLTES GRÀCIES!!

Però no em limitaré només a copiar un text literari, per més adient que sigui. Per a una ocasió especial com aquesta, he anat una mica més enllà i he fet tornar al LLIBRE (que vaig jubilar ara fa un any) per oferir-vos un Enigma Especial d'Aniversari. El LLIBRE diu que li correspondrien les etiquetes «difícil», «matemàtic» i «lateral» i que el primer que l'encerti s'emportarà (com en els vells temps) un rètol vermell de felicitació. Aquí el teniu:

Cada estiu, la bonica vila de Santa Zitzània de Mar (capital de les vacances i el bon rotllo a l'illa de l'Escaquer) s'omple de turistes atrets per les seves meravelloses platges on no cap ni una agulla, el seu esplèndid passeig marítim permanentment ocupat pels venedors ambulants i la seva exquisida gastronomia local basada en les paelles i la sangria. Per completar el paquet, no hem d'oblidar mencionar el típic trenet turístic que passeja els visitants pels llocs més pintorescos de la zona. Com és habitual, aquest trenet consta d'un tractor «disfressat» de màquina de tren (en aquest cas l'anomenen MAC-00) i una sèrie de vagons que poden ser menys o més, depenent de les necessitats de cada moment. En temporada baixa, el trenet arrossega tres vagons que porten els números 11, 12 i 13. Quan arriba la temporada alta, dupliquen l'oferta amb tres vagons més que, seguint la mateixa lògica, tenen els números 14, 15 i 16. I, en previsió de possibles augments puntuals de demanda, l'ajuntament té preparat un setè vagó que afegeixen quan cal absorbir un increment sobtat d'afluència turística. Per cert, podeu deduir quin número porta aquest setè vagó?



TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons " i " Carme Rosanas "