BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 29 de maig de 2020

L'ENDEVINALLA (Rondalla Enigmística)

Al llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", el folklorista Joan Amades dedica un dels capítols a les RONDALLES ENIGMÍSTIQUES i en cita cinc exemples representatius que us aniré oferint en una sèrie de posts.

Avui és el torn de "L'ENDEVINALLA". Una rondalla que Joan Amades transcriu en la versió explicada pel seu oncle Vicenç Amades, un mariner que l'havia apresa navegant.


L'ENDEVINALLA

Hi havia un rei que tenia una filla molt preciosa. Els pretendents li sortien a milers i el rei estava aclaparat, puix que no sabia a qui donar-la. Decidí casar-la amb el qui presentés una endevinalla que ningú no sabés desxifrar. Posà, però, com a condició que els qui presentessin enigmes als quals fos trobada solució foren penjats. La nova arribà a orelles d'un rústic pastor, que decidí provar fortuna. Explicà el cas a la seva mare i li digué que li preparés minestra per al viatge, puix que se n'anava cap a la cort i esperava que pel camí trobaria tema per a dictar el seu enigma. La mare cregué que l'empresa era una temeritat, i abans que el seu fill morís penjat preferí que morís d'altra manera, i li donà per al viatge una grossa coca emmetzinada.

El minyó emprengué el viatge a cavall d'una somera que anomenaven Sila. En passar per vora una figuera sentí gana i s'enfilà a l'arbre per fer-se un tip de figues. Mentrestant la somera se li menjà la coca que duia al sarró. Pocs moments després la somera morí emmetzinada. Vingueren uns ocellets, que es posaren damunt de la bèstia i menjaren de la seva carn, i al moment en moriren set. Uns captaires que passaven, en trobar els moixonets, els cogueren i se'ls menjaren, i com que estaven emmetzinats, també moriren. El pastor trobà en la facècia l'argument per a començar l'enigma.

La coca mata la Sila,
la Sila en mata set
i set en maten tres.

Seguí el seu camí i veié saltar un conill, al qual engegà un tret, i no el tocà; però matà una llebre que passava. En espellar-la trobà dintre seu una llebreta. Prop d'allí hi havia una ermita mig abandonada. El minyó en prengué un vell missal, amb què féu una foguera per coure la llebreta, la qual es menjà. Sentia set i, no sabent com apagar-la, es begué l'aigua d'una llàntia que hi havia penjada. Amb aquestes facècies allargà l'enigma.

He apuntat al que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada
i he begut aigua
que en el cel ni a la terra no estava.

Seguint el seu viatge degué travessar un riu servint-se d'una barca que era menada per un barquer. D'aquest simple episodi tragué més argument per a completar l'enigma.

He passat un riu
damunt d'un mort
que en portava dos de vius.

Arribat a palau, es presentà al rei i exposà el seu enigma.

La coca mata la Sila,
la Sila en mata set
i set en maten tres.
He apuntat al que he vist
i he mort el que no he vist,
he menjat carn no nada
cuita amb paraula sagrada
i he begut aigua
que en el cel ni en la terra no estava
i he passat un riu
damunt d'un mort
que en portava dos de vius.

Ni la princesa ni cap dels savis de la cort no entengueren una paraula del sentit de l'enigma ni en pogueren traspuntar res. Temeren que la princesa hauria de casar-se amb aquell rústic pastor. La cort es prenia tres dies de temps per resoldre l'enigma o donar-lo per insoluble. Mentrestant fou tancat a la presó. EI temps passava i ningú no trobava el desllorigador de l'endevinalla. Quan ja no mancaven sinó hores, la princesa es presentà a veure el pastor i li demanà que, per l'amor de Déu, li revelés la clau de l'enigma. La princesa es mostrà molt afectuosa amb el minyó i aquest li n'explicà fil per randa el significat. La princesa se n'anà molt satisfeta, però no advertí que ei pastor li havia tallat un bocí del pany de la camisa. La donzella es presentà a la cort i explicà l'enigma dient que ella l'havia resolt. El pastor fou portat a la forca, com tants d'altres pretendents les endevinalles dels quals havien estat desxifrades. Quan ja l'anaven a penjar, demanà que el deixessin parlar. Li fou concedit, i dirigint-se al poble congregat al voltant de la forca, parlà així:

Aquesta nit he anat a caçar,
el colom se m'ha escapat,
però una aleta se li ha trencat
que a les meves mans ha quedat.

I ensenyà al poble el retall de la camisa que havia tallat de la princesa. Aquesta es veié obligada a confessar que, en efecte, si havia resolt l'endevinalla era perquè el pastor li havia revelat la solució. Descoberta la facècia, la cort resolgué casar-los.

Ve't aquí un gat, ve't aquí un gos,
ve't aquí el conte fos;
ve't aquí un gos, ve't aquí un gat,
ve't aquí el conte acabat.


divendres, 22 de maig de 2020

Relats Conjunts (maig - 2020)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El jueu errant" [Żyd wieczny tułacz] (Samuel Hirszenberg - 1899).





ÀNIMES EN PENA

Permeteu que em presenti. Em diuen el jueu errant i sóc un esperit condemnat a vagar eternament mentre espero la redempció dels meus pecats. Per cert, no trobeu que aquesta condemna té gat amagat? No us sembla que si he de vagar eternament, vol dir que aquesta suposada redempció no arribarà mai? Jo me'n vaig adonar de seguida d'aquest detall i vaig intentar al·legar-ho directament al judici però no em van deixar parlar i, de males maneres, em van dir que si volia presentar recurs, ho fes mitjançant un advocat. Una altra trampa jurídica. Tothom sap que no hi ha fantasmes advocats disponibles perquè, així que moren, els envien a tots de pet a l'infern... de dos en dos, juntament amb els procuradors.

De totes maneres, ara em queixo de la sentència però he d'admetre que, en el seu moment, no em va semblar del tot malament. Sempre m'ha agradat viatjar i poder fer-ho in aeternum ho vaig trobar gairebé un regal. I al principi tot va anar rodat. Els primers mil sis-cents o mil set-cents anys m'ho vaig passar força bé, anant per aquests mons de Déu i apareixent-me de tant en tant per aterrir a uns quants mortals que, confiats pensant en les seves coses, no esperaven trobar-me al mig del camí. A alguns fins i tot se'ls tornaven els cabells blancs de l'ensurt, quin tip de riure!! Allò sí que eren bons temps, la gent sabia respectar els fantasmes i no com ara que no ens fan ni cas. Alguns pensareu que sóc jo, que després de més de dos mil anys de condemna ja m'he fet gran i que no em sé adaptar als nous temps, però jo trobo que el món actual s'ha convertit en una bogeria. Tothom va corrent a tot arreu i des de l'invent de l'automòbil encara més. Em podeu ben creure si us dic que ni em plantejo aparèixer al mig d'una autopista, primer perquè en aquestes vies ràpides està prohibit que hi entrin persones a peu com jo però també perquè sóc conscient que si distrec un conductor que va a més de 100 quilòmetres per hora puc provocar una desgràcia. Així que em limito a les carreteres secundàries, però allí tampoc me'n surto. M'ha sorgit una competència ferotge, la maleïda autoestopista fantasma. Me la trobo ocupant tots els revolts i em treu tota la feina. No m'estranya, si jo fos un conductor, també preferiria l'aparició fantasmagòrica d'una noia maca abans que la d'un vell xaruc com jo.

Per tot això i malgrat que tinc clar que no és possible perquè els de dalt no m'ho permetrien, m'agradaria tenir l'oportunitat de canviar d'aires i fer alguna cosa diferent. Ja sé que l'enveja és un pecat molt lleig però entendreu que en les meves circumstàncies ja no em ve d'aquí, per tant no em fa res admetre que sempre he envejat un company de feina. Segur que el coneixeu, li diuen l'holandès errant i, en certa manera, ens dediquem al mateix però ell té l'avantatge que no li cal desplaçar-se a peu perquè té el seu propi vaixell fantasma. Això sí que ha de ser descansat i no com jo que em faig un fart de caminar. Clar que no tot són flors i violes, l'última vegada que el vaig veure se'm va queixar que sovint treballava endebades perquè els tripulants de les embarcacions modernes estan sempre amorrats a les pantalles de radar i ja no surt ningú a coberta ni per casualitat. Realment, ha de ser molt frustrant esforçar-te a fer aparèixer un vaixell complet perquè no el vegi ningú. Així que també té prou raons per estar-ne decebut i voler deixar-ho. Em va dir que està fent passos per vendre's el vaixell i comprar-se un castell a Escòcia. Segons ell, els fantasmes amb castell propi són els que millor viuen. Gaudeixen d'un lloc de treball estable, sempre resguardats de la intempèrie i, d'ençà que només treballen per als turistes, tenen un horari ben estipulat amb el luxe de poder descansar quan és temporada baixa. A priori, aquestes condicions són tota una ganga però no sé què voleu que us digui. Segur que si li preguntéssim a un d'ells, ens explicaria que no tot és tan perfecte i també ha de ser molt pesat no poder sortir mai de casa, un confinament perpetu no hi ha qui el suporti...

En fi, ja veieu que, qui més qui menys, tots els fantasmes estem igual. Això de la condemna eterna... se'ns fa molt llarg.


divendres, 15 de maig de 2020

Joc de Ment - 020

LES PARELLES REIALS



- Una baralla de cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Per començar el joc, el mag obre la baralla de cartes per extreure'n, d'un en un, els quatre Reis que anirà deixant en una pila sobre la taula. Seguidament, repetirà el procés per treure els quatre naips corresponents a les Dames que deixarà també sobre la taula en una pila diferent.

Una vegada hem creat aquests dos munts de quatre cartes, es procedeix a girar-los perquè els naips quedin cara avall i a unir-los, posant un dels munts sobre l'altre, per formar una única pila de vuit cartes. Sense aixecar aquestes cartes de la taula, es demana a un espectador que talli i completi el munt totes les vegades que vulgui per aconseguir, d'aquesta manera, que els Reis i les Dames quedin barrejades aleatòriament.

Quan l'espectador consideri que la barreja és suficient, el mag agafarà el paquet de vuit cartes i se'l posarà a l'esquena. Immediatament i sense mirar en cap moment les cartes, en traurà dues que llençarà, cara amunt, sobre la taula. Sorprenentment, aquesta parella estarà formada per un Rei i una Dama del mateix pal. Però això no s'acaba aquí perquè el mag continuarà l'efecte amb les sis cartes que li queden a l'esquena aconseguint, sense cap error, que cada dues cartes que posi sobre la taula formin la correcta parella reial que correspon a cada pal.




divendres, 8 de maig de 2020

RONDALLES ENIGMÍSTIQUES

Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", dedica tot un capítol a les RONDALLES ENIGMÍSTIQUES.

El folklorista català ens diu que:

Es troben en la rondalla alguns elements enigmístics molt apreciables i interessants, car revelen l'ús que en l'antiguitat es feia de l'enigma i la seva gran popularitat i ens donen el to de la seva formació en alguns dels seus aspectes. Per boca de la rondalla són sobreviscuts costums perduts i fora d'ús anys ha, els quals s'han arrecerat en aquestes humils narracions i, plens de viu color i d'animada vida, arriben a nosaltres amb una gran força i vigoria d'acció. Un d'aquests interessants costums és l'ús de l'enigma fet pels prínceps i magnats, així com per les gents humils del poble.

I més endavant, afegeix:

Un altre aspecte ben interessant que ens presenta la rondalla és la manera de fer els enigmes, trets generalment d'un fet produït en el transcurs de la vida, explicat en forma metafòrica i simbòlica; amb què fets senzills prenien caràcter enigmàtic i indesxifrable.

Hi ha moltes rondalles populars que utilitzen els enigmes i de moltes d'aquestes també en trobaríem diverses variants. En el seu recull, Joan Amades en destaca les que presenten dos punts de vista ben característics. Per una banda, tenim les que acrediten el gran ús que es feia de l'endevinalla en altres temps i, per altra, les rondalles que mostren la formació d'aquestes endevinalles o enigmes a mesura que avança el relat. D'aquests dos aspectes, en deixa constància amb cinc rondalles concretes que presenta com a exemple.
Aquest text només pretén definir el concepte de "Rondalla Enigmística" així que avui em limitaré a citar els títols d'aquestes cinc rondalles, fer-ne un breu resum de l'argument i explicar succintament les característiques de cadascuna que, com hem dit, són compartides per moltes altres rondalles del mateix tipus. Més endavant, en posts posteriors, la meva intenció és transcriure les rondalles completes tal com les explica Joan Amades al seu llibre.

Aquestes cinc rondalles són:

1.- L'ENDEVINALLA
El protagonista d'aquesta rondalla decideix anar a la cort, atret per la possibilitat de casar-se amb la filla del rei si és capaç de plantejar una endevinalla que ella no sàpiga resoldre. No sap d'antuvi quin enigma proposarà però els fets que es produeixen en el transcurs del seu viatge li permeten trobar l'argument de la seva endevinalla simplement explicant, amb llenguatge encobert, les peripècies que ha viscut.

2.- EL MAL FILL
En aquesta rondalla també trobem el costum de provar el grau de talent dels qui pretenien convertir-se en gendres dels reis, per mitjà d'enigmes i endevinalles. Un cop més, la mà de la princesa és oferta als qui proposin una endevinalla que la filla del rei no pugui desxifrar.

3.- L'ENDEVINETA LLAGOSTA
En aquest cas, l'argument és similar als dos anteriors però el trobem presentat d'una manera diferent. Aquí, apareix un pescador que pesca un peix que s'ha empassat un ou sencer. D'aquest fet singular, l'home en fa una endevinalla que ofereix al rei i aquest la fa servir per provar el talent endevinaire del pretendent a la mà de la seva filla.

4.- LA FILLA DEL CARBONER
En aquesta ocasió és una senzilla i humil noia de poble la que proposa diversos enigmes al mateix rei. La noia, amb el seu enginy i habilitat, aconsegueix interessar al monarca que reconeix en ella un gran talent, demostrat pel sentit enigmàtic amb què respon mentre conversen tots dos.

5.- EL PRÍNCEP MUT
Aquesta darrera ens mostra l'antic costum d'acabar els grans àpats proposant endevinalles. En algunes ocasions especials, la sobretaula s'aprofitava per plantejar enigmes que la resta de comensals intentaven endevinar ben ràpidament i amb tota exactitud. Els millors elogis se'ls emportaven aquells que més, millor i més aviat en donaven les solucions o aquells que proposaven endevinalles tan difícils, que ningú les sabia resoldre.


La majoria de les endevinalles i els enigmes que apareixen en aquestes rondalles entrarien dins la classificació d'Endevinalles Múltiples de les quals ja havíem parlat en un post anterior i cal fer notar que són, sovint, pràcticament indesxifrables fora del context del mateix relat perquè, com he dit, es formulen a partir dels fets que els toca viure als protagonistes i, en conseqüència, és molt difícil (o fins i tot impossible) treure'n l'entrellat sense les pistes i els antecedents que ens dona la rondalla on es plantegen.
Com a exemple d'això, us copio com a "L'ENDEVINETA LLAGOSTA" expliquen, en forma d'enigma, el fet que un peix es menjà un ou que no pogué pair i li provocà la mort, després fou pescat i quan el pescador li obrí la panxa, va trobar l'ou (el nonat):

El viu es menjà el nonat,
el nonat matà el viu
i sortí de la panxa del mort.

Sens dubte, cal tenir molta imaginació per encertar aquesta endevinalla sense disposar d'alguna pista que ens indiqui per on van els trets. De totes maneres, us proposo que poseu a prova la vostra, d'imaginació, i intenteu descobrir on són i què fan els membres de la família de "LA FILLA DEL CARBONER" a partir de les respostes que la noia dona al rei en la conversa que tenen tots dos. Ja sabeu que teniu els comentaris oberts per a qualsevol idea que us vingui al cap.

- On és ton pare?
- A treure gent de casa seva.
- I ta mare?
- A plorar l'alegria de l'any passat.
- On és ton germà?
- És a caçar, i els que mati, els deixarà, i els que no matí, els portarà a casa.
- I ta germana, on és?
- És al bosc a clavar una estaca, i quan l'hagi clavada deixarà l'estaca enmig del bosc i tornarà a casa amb el forat.





GLOSSARI:
  • Rondalla enigmística

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

divendres, 1 de maig de 2020

La fletxa de Zenó

Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de La fletxa de Zenó que ens arriba des de la Grècia Antiga al voltant de l'any 470 a. de C.


Zenó mostra les portes a la veritat i la falsedat (Tret d'AQUÍ)


A la seva paradoxa de la fletxa, Zenó assenyala que una fletxa ocupa un espai determinat quan està en repòs.

A continuació afirma que, en qualsevol instant donat, una fletxa en vol estaria en repòs. Si durant un minúscul instant la fletxa es mogués, llavors es podria dividir l'instant en un moment abans i un moment després.

En conseqüència, la fletxa no està mai en moviment, i per tant el moviment ha de ser una il·lusió o, com a molt, ocórrer d'alguna manera entre un moment i el següent, fora del temps.

Estava equivocat?


Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:

SOLUCIÓ