GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 27 de febrer de 2023

Test d'intel·ligència - 001




TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "

dilluns, 20 de febrer de 2023

Relats Conjunts (febrer - 2023)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel dibuix a tinta sobre seda «Escoltant tranquil·lament el vent entre els pins» (Ma Lin - segle XIII).



EL PARC ON ESCOLTAR EL VENT ENTRE ELS PINS

Els donem la benvinguda al Parc on escoltar el vent entre els pins. Aquesta és una pràctica ancestral, possiblement mil·lenària (les primeres representacions pictòriques conegudes daten del segle XIII, però segurament ja es practicava des de molt abans) que s’ha anat realitzant arreu de manera amateur i sense cap variació significativa... fins ara. Nosaltres hem aconseguit fer un pas més enllà, desenvolupant-la en tota la seva amplitud i adaptant-la a les característiques de cada usuari.

Que no pateixin els practicants més puristes, a les nostres instal·lacions podran seguir escollint el pi que més els agradi d’entre els centenars que posem a la seva disposició, posar-s’hi a sota còmodament asseguts o estirats damunt la gespa i dedicar-se a escoltar la música produïda pel moviment de les branques gronxades per la dolça marinada del matí o el suau terral del vespre. Poden estar segurs que aquí no trobaran ventiladors generadors d’aire prefabricat ni gravacions enllaunades de brises artificials que tant abunden en altres indrets, els garantim que el vent que bufa al nostre parc és 100% natural. En definitiva, si el que voleu és escoltar el vent sota els pins tal com s’ha fet tota la vida a la nostra zona MEDIUM trobareu aquell espai de relax que busqueu per poder pensar i meditar amb tranquil·litat.
[Nota: Tot i que el pensament és lliure, la direcció recomana optar per pensaments positius i no acceptarà cap responsabilitat si el client prefereix dedicar-se a conspirar contra el govern, tramar un pla perfecte per atracar un banc o preparar diversos atacs terroristes, per exemple].

Ara bé, què passa si seure sota un arbre ens sembla poca cosa o si això de pensar i meditar no està fet per a nosaltres? Doncs que tenim a la nostra disposició la zona HARD, dedicada en exclusiva als usuaris més experts i als amants de les emocions fortes. En aquesta àrea només bufen vents huracanats i és imprescindible entrar-hi amb l’equipament de seguretat complet que permeti lligar-nos fermament al pi escollit. En cas de no portar-lo de casa, el parc ens el pot proporcionar (en règim de lloguer i per un petit suplement sobre l’entrada). Els assegurem que estaran tan ocupats intentant salvar la vida que no tindran temps per perdre en meditacions transcendentals; però, per si això no fos prou, també cal fer constar que a causa de l’alta velocitat del vent, el soroll en aquesta zona és tan eixordador que en cas de pensar alguna cosa tampoc la sentirien. Ànim, valents!
[Nota: En cas d’accident per no haver-se lligat bé a l’arbre o de pèrdua d’audició (temporal o definitiva) per excessiva exposició al soroll, la direcció no n’acceptarà cap responsabilitat].

I, per últim, no ens oblidem dels principiants. La gent novella en la pràctica d’escoltar el vent sota els pins, també té un espai al nostre parc. Sabem que hi ha persones que no gosen provar-ho perquè no saben si els agradarà i els fa vergonya quedar en evidència davant dels més avesats. Doncs per a ells està pensada la zona SOFT, una zona on ningú murmurarà si, avorrits, abandonem el nostre pi abans d’hora; un espai on ningú ens mirarà malament si decidim deixar-ho córrer per anar a acabar de passar l’estona a un dels diversos bars que aquest efecte trobarem repartits per tota l’àrea. Perquè també tenim dret a opinar que això d’escoltar el vent sota els pins i la meditació transcendental en general, ens sembla una inútil presa de pèl sense sentit, oi?
[Nota: La direcció, conscient que els amants de les tradicions mil·lenàries ofesos són molt perillosos, insisteix a remarcar que no comparteix aquesta opinió i que no n’accepta cap responsabilitat].

Res més, això és tot el que els havia d’explicar. Desitjant-los que gaudeixin de l’estada, els dono les gràcies per honorar-nos amb la seva visita i els convido, passant prèviament per taquilla, a entrar al parc. Benvinguts!!


dilluns, 13 de febrer de 2023

Els misteris d'en Mac – Cas 011


011 - EL CAS DEL FILL DEL POLÍTIC


Habitualment els investigadors privats ens dediquem a fer preguntes, però hi ha ocasions que també ens toca contestar-les... sobretot quan hem descobert el cadàver del fill d’un reconegut polític i la policia vol aclarir-ne les circumstàncies.

- Per què estava investigant al noi? -em va preguntar l’inspector per començar l’interrogatori-

- Era un encàrrec del pare. Estava preocupat pel seu fill que, des que havia deixat el poble per venir a estudiar a la ciutat, semblava que anava pel mal camí i li havien dit que s’havia ficat en assumptes de drogues. L’home volia que corroborés aquesta informació per, si fos certa, poder posar-hi remei abans que fos massa tard.

- I què va descobrir?

- Que les sospites anaven ben encaminades. Vaig anar a la seva universitat per parlar amb alguns dels seus companys que em van confirmar que s’havia convertit en tot un personatge. Allí tothom el coneixia, se sabia que el seu pare és un alt dirigent d’Esquerra i a ell l’anomenaven l’Esquerrà, però si era famós no era per la política sinó perquè últimament s’havia afeccionat a consumir tota mena de substàncies. Quan un amic seu em va dir que, un parell de dies abans, li havia comentat que volia provar ‘coses més fortes’, vaig adonar-me que calia actuar amb urgència i vaig anar tot seguit al pis del noi a veure si el trobava. Allí vaig comprovar que ningú contestava el timbre i els veïns em van explicar que feia gairebé 48 hores que no el veien, aleshores em vaig témer el pitjor i vaig entrar a casa seva.

- Va forçar la porta sense permís? -em va interrompre, esverat, l’inspector-

- Bé, a mitges -vaig defensar-me-. És cert que vaig forçar la porta, però tenint en compte que qui pagava el lloguer era el pare del noi i jo estava treballant per a ell, podem dir que ho vaig fer amb permís de l’amo.

- Ja en parlarem, d’això. Ara continuï amb el relat. Què va trobar dins del pis?

- El mateix que van trobar-hi vostès. Quan vaig veure el noi estirat damunt del llit amb la màniga esquerra arromangada i la goma al voltant del braç amb mostres clares de l’última punxada, no vaig tenir cap dubte de què havia passat i els vaig avisar de seguida.

- No va tocar res?

- Res. Bé, només vaig aixecar-li una mica l’altre braç, al costat del qual hi havia encara la xeringa buida, per comprovar si tenia pols i per mirar-li el rellotge que duia al canell. Ja sap que, a les novel·les, sovint els rellotges es trenquen en el moment precís per assenyalar l’hora de la mort, però en aquest cas no va ser així. El rellotge, de marca, funcionava perfectament...

- Per tant, el noi ja era mort quan vostè va entrar al pis?

- Ben mort, efectivament. I la causa també semblava ben clara...

- Sí, les anàlisis toxicològiques no deixen lloc al dubte. Es tracta d’una mort accidental per sobredosi. Tota una desgràcia per a la família... i per a ell, és clar.

- Jo no correria tant. És cert que la sobredosi està confirmada, però no veig tan clar que hagi sigut accidental. Molt em temo que estem davant d’un cas d’assassinat...

I vosaltres què en penseu? Hi ha algun indici que us fa dubtar de la conclusió de la policia?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Sa lluna i Pons "

dilluns, 6 de febrer de 2023

TEXTOS CREIXENTS

S’anomena TEXT CREIXENT a un escrit on cada paraula té una lletra (o una síl·laba) més que l’anterior. Un exemple seria la frase: «I un gos prou ràpid caçarà llebres porugues recorrent alegrement superfícies cinegètiques aclaparadores» (1-13).

Aquest artifici lingüístic també es coneix com a ESCRIPTURA ROPÀLICA. Un terme provinent de la poesia grega clàssica on reben el nom de ‘versos ropàlics’ els confegits de manera que cada paraula té una síl·laba més que la precedent.
Basant-se en aquest mateix principi, el grup d’experimentació literària OuLiPo va crear les «boules de neige» (boles de neu) que es defineixen, en sentit estricte, com aquells poemes on el primer vers està format per una paraula d'una lletra, el segon per una paraula de dues lletres, el tercer per una paraula de tres lletres i així successivament mentre es va engrossint aquesta ‘bola de neu literària’. Igualment, una «boule de neige fondante» (bola de neu que es fon) és la que comença amb un vers de n lletres i els següents van disminuint de lletra en lletra fins a arribar a un últim vers d'una de sola. De totes maneres i en un sentit més ampli, el concepte BOLA DE NEU es pot fer servir també com una forma de denominar qualsevol TEXT CREIXENT.

Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000), Màrius Serra cita un parell d’exemples notables d’aquest joc lingüístic.
El primer és en català, va ser creat pel poeta Víctor Sunyol i té deu paraules (1-10): «A la una tots vàrem menjar patates fregides àvidament descansats».
El segon, en anglès, ens arriba de la mà de Dmitri Borgmann i és un remarcable text de vint paraules (1-20) que ens parla de la il·legibilitat de la lletra dels metges i l’habilitat dels farmacèutics per desxifrar-la: «I do not know where family doctors acquired illegibly perplexing handwriting; nevertheless, extraordinary pharmaceutical intellectuality, counterbalancing indecipherability, trasncendentalizes intercommunications’ incomprehensibleness» (No sé pas on van aprendre els metges de capçalera a escriure de manera il·legible, tanmateix, l’extraordinària intel·ligència dels farmacèutics els permet contrarestar-ne la indesxifrabilitat i transcendeix la incomprensibilitat de les intercomunicacions).

Una variant dels TEXTOS CREIXENTS es basa en els anagrames. Es tracta d’un passatemps que consisteix a fer créixer un mot de partida afegint una nova lletra en cada pas per anar creant amb la barreja d’aquestes lletres, noves paraules cada vegada més llargues. Així si partim, per exemple, del mot «Mà» podem afegir una P per trobar «Pam», després una A i escriure «Mapa», a continuació una L que ens donaria «Palma», una I per a «Àmplia» i una F per acabar amb «Pàmfila».

Basant-me en aquest concepte dels TEXTOS CREIXENTS ANAGRAMÀTICS us proposo que intenteu solucionar les cinc ESCALES D’ANAGRAMES que us he preparat especialment per a aquest post. Es tractaria d’anar pujant cadascuna de les escales a partir de la vocal que s’indica al primer graó i afegint-hi les lletres d’una en una per crear les noves paraules que us permetin arribar al mot final que apareix al desè graó. Aquí les teniu:








TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas i Artur "