Lectures 2020 - Feliç 2021

Ha arribat l’últim post de l’any i toca presentar-vos la llista dels llibres que he llegit aquest 2020. Han estat un total de 71 volums i 20.790 pàgines (una mitjana de 57 al dia). Un increment, respecte a l’any passat, de només tres llibres però de gairebé 2.000 pàgines més i cal destacar que per primera vegada, d’ençà que en porto els comptes, he superat les 20.000 pàgines i les 7 desenes de llibres llegits en un any.

Per allargar una mica les dades estadístiques, podria afegir que aquest 2020 he llegit 22 llibres curts (fins a 200 pàgines), 36 estàndards (de 201 a 400), 9 llargs (de 401 a 600) i 4 totxos (més de 600 pàgines) i que el meu llibre mitjà ha estat de 293 pàgines.

Si féssim un rànquing d’autors, quedaria així:

5 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Ja fa cinc anys que vaig decidir repassar tota la seva obra que tingués disponible i enguany m’hi he posat amb el seu cicle «Temps Obert». Una sèrie de novel·les que constitueixen un interessant exercici literari.
Haruki Murakami. Amb aquestes cinc obres m’he posat al dia amb la bibliografia completa de l’autor que em va atrapar amb «1Q84».
Arthur Conan Doyle. A finals de 2018 em vaig proposar llegir els nou llibres que formen el «cànon holmesià» i aquests eren els últims. (Nota: a la llista en surten cinc perquè el primer el van editar en dues parts però, de fet, són quatre llibres).

3 LLIBRES:
Avel·lí Artís-Gener. Un altre dels «meus clàssics catalans» que vaig decidir retrobar. L’any passat vaig iniciar el repàs de les seves novel·les que aquest 2020 he continuat.
Jo Nesbo. Continuo gaudint de la sèrie «Harry Hole»; aquest policia alcohòlic que, malgrat totes les dificultats (i a fe que se li compliquen les coses en cada novel·la), sempre se’n surt amb prou enginy.
Salvador Macip. També fa unes quantes temporades seguides que en Salvador apareix a la meva llista de lectures. Enguany li ha tocat el torn a tres dels seus llibres divulgatius.

2 LLIBRES:
Margaret Atwood. LOS TESTAMENTOS no arriba al nivell de «El conte de la serventa» però n’és una continuació força digna. ÀLIES GRACE, em va semblar una novel·la més rodona i la vaig gaudir més.
Oriol Junqueras. He trobat molt interessants els dos llibres, ben diferents, que ha publicat aquest 2020. PARLANT AMB TU... són cartes escrites a la seva muller que mostren el seu vessant més personal. TORNAREM A VÈNCER, escrit amb la Marta Rovira, plasma la seva proposta per sortir de l’atzucac polític que ens ha tocat viure i, a parer meu, en fa una anàlisi molt lúcida, sense retrets i amb ànim d’avançar.
Olga Xirinacs. Un parell de llibres força curts que t’atrapen pel que tenen de records personals de l’autora.
Isabel-Clara Simó. Quan vaig assabentar-me de la seva mort vaig decidir rellegir algun dels seus llibres. Vaig triar un curt recull de relats i la seva novel·la que més m’agrada.

També cal remarcar que l’escriptora d‘Alcoi és la primera d’una sèrie d’autors que jo ja havia llegit en algun moment o altre i que ens han deixat aquest 2020. Els he volgut recordar fent sortir almenys un dels seus llibres a la meva llista de lectures d’enguany: Isabel-Clara Simó, Lluís Racionero, Josep Maria Benet i Jornet, Carlos Ruiz Zafón, Manuel Cuyàs, Mary Higgins Clark, Juan Marsé, James Randi i Montserrat Carulla.

Entre la resta d’autors de la llista, destaco els títols que més bons records em porten ara que n’he fet el repàs: EL FERROCARRIL SUBTERRANI (en vaig parlar aquí), L’ESPASA I LA LLAVOR (en vaig parlar aquí), L’ESPERIT DEL TEMPS (la lectura es fa feixuga a estones però colpeix comprovar la facilitat com alguna gent ‘intel·ligent’ assumia i justificava les atrocitats nazis), CONTES D’UNA BUTXACA (he tornat a trobar en alguns d’aquests relats la genial ironia de l’autor de «La guerra de les salamandres»), COMPLOT CONTRA ELS ESTATS UNITS (molt bona novel·la d’història-ficció que explica la vida d’una família jueva als EUA dels anys 40 del segle XX amb un president antisemita i aliat de Hitler a la Casa Blanca. La sèrie també val la pena, té un final més obert que la novel·la però, en general, segueix força fidelment el llibre), MÍSTER FOLCH (una novel·la ‘estranya’ tant per la trama com per la manera d’explicar-la però que enganxa), QUALITYLAND (un divertit llibre on se’ns presenta un futur pròxim que, realment, no fa gaire gràcia. Molt bona lectura), IGNOT (una novel·la polièdrica que ens parla de la creació artística. Hi ha parts més interessants que d’altres, però en conjunt totes les diverses cares que formen aquest poliedre m’han agradat prou per considerar-lo un bon llibre), LAS PRIMERAS QUINCE VIDAS DE HARRY AUGUST (el relat és un pèl embolicat en alguns capítols però el plantejament em va semblar molt original i m’ho vaig passar força bé llegint aquesta novel·la) i acabo amb la que ara tinc entre mans; SEGUIRÉ ELS TEUS PASSOS, l'última novel·la de Care Santos amb la mateixa protagonista de «Tot el bé i tot el mal» que vaig llegir l'any passat (en vaig parlar aquí).

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2020

Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2021!!

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

Tot i que aquest 2020, les Festes Nadalenques seran (per força) ben diferents de les que estem acostumats, he volgut mantenir la tradició d'aquest blog i proposar-vos igualment algun passatemps adient a aquestes dates.

Enguany us porto un senzill puzle fet a partir d'una figura del pessebre, per si teniu ganes de trencar-vos-hi la closca (una mica).

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, a canvi, us podeu emportar una d'aquestes xocolatines ad hoc que us ofereixo seguint una altra tradició, la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera. Espero que us vinguin de gust. ;-))

Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

Relats Conjunts (desembre - 2020)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La dama de Shalott" [The Lady of Shalott] (John Williams Waterhouse - 1888).

LA DAMA BLANCA

 La nostra història té un tràgic començament. Un noiet, orfe de pare, desapareix dins les gèlides aigües del llac. Al principi, tot el poble acompanya la mare en la recerca però, a mesura que passen els dies i queda ben clar que el noi no se n’ha pogut sortir, la dona es queda sola recorrent les aigües una vegada i una altra, desesperadament. Malgrat els precs d’amics i parents, es nega a abandonar. Jura que no baixarà de la barca fins que no trobi el seu fill i, malauradament, compleix la promesa. Després de set dies d’infructuosa recerca, sense menjar ni beure, la dissortada dona mor. Però resulta que, com que no ha trobat el consol que buscava, la seva ànima es nega a abandonar aquest món i, convertida en un esperit maligne, decideix tornar cada any per les mateixes dates. En vida no va trobar el seu fill però una vegada morta no se n’anirà de buit, cada any raptarà i s’emportarà cap a l’avern un noiet del poble escollit a l’atzar. La seva desgràcia passarà a ser la desgràcia de tot el poble.

Però ja diuen que no hi ha mal que per bé no vingui i aquest malefici que semblava que havia de condemnar-nos, va servir per a tot el contrari. Un espectre d’aquesta entitat no és fàcil que passi desapercebut i, de seguida, el nostre poble s’omple de visitants que volen veure la Dama Blanca, com ben aviat tothom la coneix. La setmana que cada any se la pot veure navegant pel llac com una ànima en pena, es converteix en una font d’ingressos inesperada. No passa gaire temps abans que l’ajuntament decideixi organitzar la Setmana de la Dama Blanca, set dies a l’any dedicats per complet a l’aparició fantasmal que van molt bé a les arques municipals i omplen els calaixos dels botiguers i restauradors del poble. Tot i que, en part, és una festa agredolça, perquè al cap i a la fi una família es quedarà sense un dels seus fills, cal admetre que, més enllà de la desgràcia, aquesta setmana esdevé la gran festa major del poble.

Entre tots vam aconseguir sortir-nos-en i superar la fatalitat, però jo crec que no ens hem de quedar aquí. Per això, fa uns dies vaig proposar al regidor de comerç i turisme que s’hauria de contractar una mèdium de reconegut prestigi per parlar amb la Dama. La idea seria convèncer-la que, en comptes d’una vegada a l’any, passi pel poble cada sis mesos. Just abans de Nadal, com fins ara, i també a principis d’estiu. Això permetria allargar la temporada turística i crear la Setmana Blanca Estiuenca que segur que ho petaria. Doncs avui m’han comunicat que aquest pla genial, mal m’està el dir-ho, que convertiria el nostre poble en un dels principals destins turístics de la regió, no tirarà endavant. Pel que sembla, aquesta gran iniciativa ha topat amb l’oposició frontal d’alguns pares i mares que es neguen a perdre més fills per molt bo que això sigui per l’economia del poble. Ho entenc, tot és qüestió de prioritats i, des del seu punt de vista, la seva reacció és comprensible, no dic que no, però alguns pensem que potser no n’hi ha per tant i que, abans de prendre una decisió massa precipitada, ho hauríem de sospesar millor entre tots. A veure, jo no tinc fills, però tothom sap que fer-ne un no és gaire complicat: una mica de disbauxa, nou mesos d’espera i en pocs anys tornes a tenir un nen com el que t’han pres (o potser més maco i tot). En canvi, si ara perdem aquesta oportunitat, no sé si el prestigi turístic del nostre poble serà tan fàcil de recuperar.

Joc de Ment - 027

EL NÚMERO TRIAT

- Un full de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)

En un paper, s’ha de dibuixar una quadrícula amb quatre files i quatre columnes, és a dir formada per 16 caselles i aquestes caselles s’han d’omplir amb els nombres naturals successius que van de l'1 al 16. L’ordre no té gens d'importància i, de fet, com més desordenats estiguin millor.

El mag presenta la quadrícula amb els 16 números a un espectador i li demana que triï una de les xifres senars sense dir-la. És a dir, ha de descartar els nombres parells i escollir només una de les caselles on hi ha els imparells (1-3-5-7-9-11-13-15).

La feina del mag serà endevinar aquest número triat i, per aconseguir-ho, començarà a assenyalar els números d’un en un. Cada vegada que el mag toqui un número, l’espectador ha de sumar mentalment una unitat al número incògnita (si ha triat el 9, amb el primer cop pensarà 10, amb el segon pensarà 11...) i així fins a arribar a 25.
Quan la seva suma mental arribi a 25, l’espectador ho dirà en veu alta i, per a sorpresa de tothom, just en aquell moment el mag estarà assenyalant el número que buscàvem.

L'únic que ha de fer el mag és tocar les primeres nou xifres a l’atzar i procurar que el desè número assenyalat sigui el “15”. A partir d’aquí, ha d’anar tocant números alternativament, de manera que primer assenyali un número qualsevol i a continuació toqui el senar que segueix en ordre descendent (és a dir: Cop 10 = 15, cop 11 = ??, cop 12 = 13, cop 13 = ??, cop 14 = 11, cop 15 = ??, cop 16 = 9...) i així successivament fins que el facin aturar.

PROBLEMA DE LÒGICA

La LÒGICA es defineix, segons la segona accepció que en dona el diccionari català-valencià-balear (DCVB), com: «Manera rigorosa de raonar; encadenament racional de les coses».

En conseqüència, un PROBLEMA DE LÒGICA és aquell enigma mental que es pot solucionar mitjançant l’ús d’un tipus de raonament deductiu que ens permeti estudiar ordenadament les dades per, d’aquesta manera, poder aplicar (o descartar) en cada moment les pistes que ens ofereix l’enunciat fins a aconseguir treure’n l’entrellat.

Sovint, quan aquests enigmes són publicats en forma de passatemps, incorporen un gràfic en forma de taula que relaciona les incògnites de l’enunciat i les pistes que aquest ens ofereix. A mesura que avancem en la resolució de l’enigma, s’han d’anar marcant les diferents caselles d’aquesta taula (generalment, amb una X quan descartem una relació o amb un punt quan trobem una concordança) fins a aconseguir completar-la i així descobrir, finalment, la resposta buscada. Segons s’indica al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) aquests enigmes de taula lògica van aparèixer per primera vegada l’any 1962 als Estats Units i, entre altres denominacions, s’acostumen a conèixer pel terme japonès SUIRI, expressió que significa «raonament» o «raonar» i que també designa les novel·les de trama policíaca.

Al llibre de Rosalind Moore, LOS MEJORES PROBLEMAS LÓGICOS (Martínez Roca – 1990) trobem la següent defensa entusiasta d’aquest tipus de passatemps:
«Els problemes lògics són els més populars i sol·licitats entre els diferents tipus de jocs d'enginy. I això no és estrany, perquè són interessants, excitants i estimulants: resoldre problemes lògics agilitza la ment, posa a prova la capacitat de raonar, i es converteix en un passatemps de primera».

A la mateixa obra, també se’ns explica el mètode a seguir per resoldre aquests enigmes amb alguns exemples solucionats pas a pas. A continuació us en faig un resum:

COM RESOLDRE PROBLEMES LÒGICS

Aquests problemes d'enginy són exactament el que el seu nom indica, és a dir, problemes (passatemps, en realitat) basats en la lògica. Per resoldre'ls, no cal cap coneixement especialitzat, ni un vocabulari extens. Tot el que fa falta és sentit comú i una certa capacitat de raonament. Són casos clàssics de deducció on, normalment, se’ns demana que ordenem dues o més sèries de dades relacionades entre si, per exemple, quin nom de la primera es correspon amb tal nom de la segona, etc. A l’enunciat sempre trobarem totes les dades necessàries per arribar a la solució.

Plantegem a continuació un exemple de problema de lògica. Com la majoria d'aquests passatemps, l'enunciat consta d'una introducció i d'una sèrie de pistes. L'última part del plantejament ens indica les dades que hem de determinar per resoldre'l.

Exemple:
Una dona assisteix a una festa. Li presenten a quatre homes en una successió més aviat ràpida i, com és freqüent en aquestes reunions, aviat es fa esment a l’ocupació de cadascú. Malauradament, a la noia li falla una mica la memòria. Al cap de mitja hora, només és capaç de recordar que ha conegut el senyor Castany, el senyor Blanc, el senyor Bru i el senyor Ros. Sap que un d'ells és fotògraf i que també hi ha un botiguer, un banquer i un cantant, però li resulta impossible fer concordar noms i professions. La seva amfitriona, una amiga aficionada a les bromes, es nega a refrescar-li la memòria, però li proporciona quatre pistes. Per fortuna, la lògica de la noia és millor que la seva memòria i, ràpidament, aparella cada home amb la seva ocupació. Podeu fer-ho també vosaltres? Aquestes són les pistes:
1. El senyor Blanc sondeja el banquer sobre la possibilitat d'obtenir un préstec.
2. El senyor Castany va conèixer al fotògraf quan el va contractar per fer les fotografies del seu casament.
3. El cantant i el senyor Blanc són amics, però mai han tingut tractes de negocis.
4. Ni el senyor Bru ni el cantant coneixien el senyor Ros abans de la festa.

Resolució:
El primer pas consisteix a assenyalar totes les dades òbvies a partir de la informació donada a les pistes. De la número 1 es dedueix clarament que el senyor Blanc no és banquer. La pista número 2 diu també clarament que el senyor Castany no és el fotògraf. Segons la pista número 3, el senyor Blanc no és el cantant. I a la pista número 4 es pot veure que ni el senyor Bru ni el senyor Ros són el cantant.
Amb això, hem comprovat que l'únic que pot ser cantant és el senyor Castany que, per tant, no serà ni fotògraf (cosa que ja sabíem), ni botiguer, ni banquer.
Arribats a aquest punt, fa la impressió que ens trobem en una situació «desesperada». Ja hem utilitzat totes les claus i hem aparellat només un nom amb la seva professió, sense possibilitat de formar cap altra parella. Com hem de seguir, llavors?
Doncs el proper pas serà rellegir les pistes, considerant al mateix temps la nova informació que hem obtingut. Sabem que el senyor Castany és el cantant i que ha tingut tractes de negocis amb el fotògraf (pista 2). Però el cantant mai ha tingut tracte de negocis ni amb el senyor Blanc (pista 3), ni amb el senyor Ros (pista 4). El que significa que ni el senyor Blanc ni el senyor Ros poden ser el fotògraf. Hem trobat, per tant, noves respostes. El fotògraf ha de ser el senyor Bru i, per descart, el senyor Blanc ha de ser el botiguer.
Finalment només ens queda per determinar quina professió exerceix el senyor Ros i qui és el banquer. Òbviament, perquè és l’única possibilitat que ens queda, deduïm que el senyor Ros és el banquer. I amb això queda resolt tot el problema.

Totes les qüestions de lògica són tan fàcils de resoldre?
Per descomptat que no. Una gran part dels problemes són molt més complicats que aquest exemple que acabem de donar. Requereixen bastant més temps i cal pensar molt abans d'arribar a la solució. No obstant això, la tècnica que s'aplica per aconseguir-ho és essencialment la mateixa. Tota la informació necessària la dona el mateix problema, sigui en el plantejament o en les pistes. A mesura que es vagin eliminant possibilitats, disminuiran les eleccions a fer, fins que, finalment, podrem determinar algunes dades. Al seu torn, aquesta certesa ens permetrà normalment reduir les possibilitats en altres sèries de dades. Sempre que determinem alguna cosa, haurem de tornar a les pistes i rellegir-les, retenint a la memòria les dades que hem descobert. Tot d'una, una frase de les pistes ens dirà una cosa que no havíem copsat abans, amb el que reduirem encara més les possibilitats, fins que acabarem per localitzar tots els elements i el problema quedarà solucionat.


I després de la teoria, toca passar a la pràctica. A continuació, us deixo el PROBLEMA DE LÒGICA que va sortir publicat a la pàgina 22 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. Ja sabeu que els comentaris estan a la vostra disposició per si us ve de gust provar de resoldre’l.

---

GLOSSARI:

• Problema de lògica
• Suiri

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: