GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 27 de desembre de 2021

Lectures 2021 - Feliç 2022



Amb l’últim post de l’any, arriba la llista dels llibres que he llegit aquest 2021. Han estat un total de 20826 pàgines (una mitjana de 57 al dia) repartides en 75 volums. Gairebé exactament les mateixes pàgines que l’any passat, però quatre llibres més. Això fa que el meu llibre mitjà d’enguany hagi sigut de 277 pàgines.

Podria classificar aquests llibres per l’espai (que ocupen) i així tindríem 21 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 42 Estàndards (de 201 a 400), 7 Llargs (de 401 a 600) i 5 Totxos (més de 600 pàgines).

O podria classificar-los pel temps (que fa que van ser escrits) i resultaria que he llegit 19 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 8 Actuals (entre 2 i 10 anys), 29 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 19 Antics (amb més de 50 anys).

I si els classifico per autors, el rànquing d’enguany quedaria així:
6 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Amb aquestes he acabat les onze novel·les del seu cicle «Temps Obert» que vaig començar l’any passat. Un extraordinari exercici literari que, en conjunt, ha sigut una lectura molt interessant pel que té de mosaic calidoscòpic de la vida a Catalunya durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola.

4 LLIBRES:
Arthur Conan Doyle. Després d’enllestir els llibres de Sherlock Holmes, vaig voler provar una vessant diferent de l’autor llegint les seves novel·les d’aventures i ciència-ficció. No tenen la grapa dels relats del detectiu, però en general també són força entretingudes.
Avel·lí Artís-Gener. Enguany li he llegit un parell de reculls de narrativa testimonial i els seus dos divertits anecdotaris.
Isaac Asimov. Havia llegit sobretot la seva obra de ciència-ficció i de divulgació científica, però Asimov també va escriure llibres d’intriga i misteri detectivesc. La sèrie de relats curts protagonitzada pels «Black Widowers» han estat una molt agradable troballa en aquest sentit.

3 LLIBRES:
Jaume Fuster. He recuperat la trilogia «Cròniques del món conegut», tres novel·les d’aventures i fantasia èpica dedicades a cadascun dels tres grans territoris dels Països Catalans.
Salvador Macip. Dues de les seves novetats literàries d’enguany i una novel·la que aquest 2021 ha complert deu anys. Tres llibres ben diferents, però igual de recomanables.
Margaret Atwood. La trilogia de MaddAddam, ciència-ficció distòpica que ens parla de temes com el canvi climàtic, la manipulació genètica i la hipersexualització de la societat. M’han agradat molt.

2 LLIBRES:
Jo Nesbo. Amb aquestes dues obres, he acabat tota la saga Harry Hole. N’he quedat prou satisfet, així que estaré estaré al cas si se’n publiquen més.
Ferran Torrent. Aparcada la novel·la negra nòrdica, he volgut tornar a la més nostrada amb aquest parell de volums de les aventures del detectiu Toni Butxana. Tot un altre estil, tant d’investigador com de manera d’escriure.
Mònica Batet. M’he estrenat enguany amb aquesta autora i m’ha agradat força com escriu. Repetiré segur.

Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
ELS NOIS DE LA NICKEL; l’any passat vaig destacar «El ferrocarril subterrani» (en vaig parlar aquí) i enguany hi torno amb aquesta altra novel·la de l’autor que ens parla de racisme i maltractes en un reformatori dels Estats Units a mitjans del segle XX. Un llibre molt ben escrit que presenta un relat realment colpidor basat en fets reals.
ELS INTERNATS DE LA POR; a continuació de la novel·la de Colson Whitehead vaig voler recuperar aquest treball periodístic que deixa constància que l’horror als internats infantils no era exclusiu dels Estats Units racistes sinó que també el podíem trobar a la molt catòlica (però poc cristiana) Espanya franquista. Més colpidor, si això és possible, pel fet que ens toca de més a prop.
UN CHALECO DE ACERO (en vaig parlar aquí)
LA TARONJA MECÀNICA (en vaig parlar aquí)
CONSUMITS PEL FOC; una novel·la tan curta que és com un conte, una imaginativa faula molt ben escrita.
READY PLAYER TWO; és la continuació de la primera i, per tant, perd la grapa que li donava la novetat. Malgrat això és també ben entretinguda.
REBECA; un clàssic que només coneixia per la versió cinematogràfica, ha valgut molt la pena llegir-lo i segur que repetiré amb l’autora.
BISTURÍ; la nova novel·la de Ramona Solé, amb un plantejament força diferent de les anteriors. En aquesta, la trama se centra més en la investigació policíaca i he trobat a faltar aquella visió «coral» de les seves altres novel·les que les feia anar més enllà i que a mi tant m’agradava. Aquesta és una novel·la negra més «clàssica», més lineal, però això no vol dir que no m’hagi agradat. Ben al contrari, la història (amb dilema moral incorporat) enganxa i és molt interessant de llegir amb un final que a mi m’ha semblat un «continuarà».
LA SOCIETAT LITERÀRIA I DE PASTÍS DE PELA DE PATATA DE GUERNSEY; ja havia llegit aquesta novel·la epistolar l’any 2010, però la vaig voler recuperar després de l’emissió de la pel·lícula per TV3 i m’ha tornat a semblar una lectura que val molt la pena.
DUNA; l’estrena aquest setembre passat de l’última versió cinematogràfica em va animar a llegir aquest clàssic de la ciència-ficció. La nova pel·lícula (que només abasta la primera part de la novel·la) està més bé que la de 1984, però (com gairebé sempre) jo em quedo amb el llibre.
FLORS PER A L’ALGERNON; aquesta novel·la explica com gràcies a un mètode experimental un discapacitat intel·lectual es converteix temporalment en un geni. Això permet a l’autor mostrar-nos com de difícil (impossible?) és la integració dins la nostra societat dels individus ‘diferents’. Un gran llibre, punyent i corprenedor. Molt recomanable.

I acabo aquesta llista amb el llibre que ara mateix tinc entre mans:
CRIM i CÀSTIG; aquest 2021 s’ha celebrat el 200è aniversari del naixement de l’escriptor rus Fiòdor Dostoievski i ho he volgut commemorar llegint una de les seves novel·les més conegudes.


Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2021


Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...

FELIÇ 2022!!


dijous, 23 de desembre de 2021

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!


Com cada any per aquestes dates, us he preparat l'Enigma Nadalenc del XAREL-10. Tota una tradició en aquest blog.

Si us ve de gust jugar-hi, el passatemps d'enguany us farà rumiar (una mica) mentre proveu de col·locar en l'ordre correcte les boles de l'arbre de Nadal que encapçala aquest post.

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, a canvi, us deixo agafar una d'aquestes xocolatines ad hoc que us ofereixo seguint una altra tradició, la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera. Espero que us vinguin de gust. ;-))


Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

dilluns, 20 de desembre de 2021

Relats Conjunts (desembre - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Comtes de Bell Lloc" (Gerard Palomeras - 2018).



RECORDANT LA CRISI IMMOBILIÀRIA

La meva memòria ja no és el que era, però encara recordo perfectament gran part de la història.

Quan tot va començar vivíem en plena bombolla immobiliària. En aquella època, els bancs donaven crèdits sense mirar-s’hi gaire i, com que era tan fàcil hipotecar-se, la demanda de pisos creixia dia a dia. Això feia que els constructors ja no esperessin a tenir un bloc acabat (i cobrat) abans de començar el següent, sinó que finançaven les noves obres demanant també crèdits als bancs. Uns deutes que esperaven liquidar amb la venda dels pisos que la gent comprava endeutant-se. Un pla perfecte i sense escletxes? Doncs no, perquè va arribar un moment on molta de la gent que havia anat al banc a demanar una hipoteca de 100.000 € per comprar-se un pis i n’havia sortit amb una de 150.000 €, perquè «ja que hi som també et pots canviar el cotxe, home; i si pots pagar 500 € cada mes, també en pagaràs 750 €; aprofita-ho», es va adonar que no podia pagar els 750 € (i que segurament tampoc hauria pogut assumir els 500 €) i va deixar de pagar els seus deutes. I va ser tanta la gent que va deixar de pagar cada mes que els bancs van començar a tenir problemes de liquiditat i van haver de tancar l’aixeta del crèdit fàcil, provocant que els constructors deixessin de vendre pisos i que molts d’ells, endeutats fins al coll, fessin fallida acomiadant una gran quantitat de treballadors que, en quedar-se sense la major part dels seus ingressos, tampoc van poder seguir pagant les seves hipoteques. I embolica que fa fort...
De la bombolla havíem passat a la crisi. Una crisi immobiliària i, de retruc, també financera. Les llistes de l’atur estaven disparades, la gent perdia casa seva per no poder pagar-la i els bancs rebien aquests immobles que ara no tenien, ni de lluny, el valor pel qual s’havien taxat en el moment d’hipotecar-los. I no només aquests pisos dels particulars van fer cap als bancs, també es van quedar els edificis i els solars dels constructors que tampoc van poder pagar els deutes. En definitiva, els bancs eren propietaris d’un gran parc immobiliari amb el qual no podien fer res i alhora no tenien la liquiditat monetària que necessitaven per treballar. Això era un problema majúscul que afectava tota l’economia, s’havia d’actuar i el govern ho va fer. La banca va rebre una injecció multimilionària de capital públic que va permetre que tothom (sobretot els bancs) respirés tranquil perquè s’havia evitat el col·lapse econòmic i social on ens havíem abocat.

I fins aquí els meus records, la memòria em falla pel que fa a què va passar després. Són les xacres de la vellesa, ja se sap que a certes edats és més fàcil recordar allò que va passar alguns anys enrere que no els esdeveniments més recents. De totes maneres, trobo que ha de ser fàcil seguir el relat només tenint en compte el que he explicat fins ara i aplicant la lògica. Ho provo, segur que no m’equivocaré de gaire.

És evident que tots vam sortir d’aquell atzucac amb la lliçó ben apresa i sobretot els nostres governants que es van comprometre, ara de veritat, a prioritzar els interessos de les persones per sobre dels de les elits econòmiques i van adonar-se, finalment, que calia afrontar amb urgència el problema de l’habitatge. Continuava havent-hi multitud de pisos buits en mans de la banca i, al mateix temps, una gran quantitat de gent que s’havia quedat sense casa. Si no es feia res, aquestes persones es veurien obligades a caure en l’ocupació il·legal. Moltes d’elles, serien estafades per les màfies que els cobrarien per entrar a viure en pisos, sovint sense aigua ni llum, que aconseguien rebentant les portes i canviant el pany. Això no podia ser i s’havia d’evitar tant sí com no. Per tant, el govern va decidir que s’havien de compensar les ajudes públiques atorgades i, com que semblava que la intenció de la banca de retornar aquell grapat de milions anava per a llarg, va decretar que tots aquells pisos buits s’havien de destinar a lloguer social. Els bancs van remugar una mica (la seva primera idea era mantenir-los buits esperant que els preus pugessin), les màfies dels ocupes van remugar molt més (se’ls havia acabat la bicoca perquè la gent ja tenia una possibilitat legal d’obtenir habitatge assequible i, per això, els que seguien ocupant propietats alienes ara podien ser punits tal com tocava), però en general tothom va entendre que era una solució justa i que gràcies al bon govern s’havia resolt un gran problema.

Sí, segur que va anar així perquè el contrari hauria estat com si a una pandèmia global prou difícil per a tothom s’hi afegís una crisi energètica sobrevinguda i els preus de l’electricitat es multipliquessin dia rere dia. Impensable!


dilluns, 13 de desembre de 2021

Joc de Ment - 039

UN TRIO DE TRES EN TRES



- Una baralla de cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Per començar, el mag entrega la baralla a un espectador perquè aquest l’examini i barregi tant com vulgui. Una vegada ho ha fet, recuperem la baralla i l’obrim en ventall amb les cartes cara amunt per deixar ben palès que l’ordre dels naips és completament aleatori. Finalment, tornem a plegar la baralla, la deixem sobre la taula amb les cartes cara avall i iniciem el joc.

Primer, demanem a l’espectador que talli la baralla en dues meitats més o menys iguals. Una vegada estiguin els dos munts formats, li explicarem que només en farem servir un pel joc i que el triarà ell mateix. Per fer-ho li demanarem que tapi cada munt amb una mà i que, quan nosaltres li diguem, aixequi la mà que vulgui. El que ens interessa és que l’espectador es quedi el paquet que conté els naips de la part superior de la baralla, per tant, si és aquest el que l’espectador descobreix l’agafarem i li entregarem, descartant el que encara té tapat. Si pel contrari, aixeca la mà que tapava la part inferior de la baralla agafarem aquell munt i el retirarem, convidant-lo a quedar-se el paquet de l’altra mà.

Amb la meitat que (suposadament) ell ha triat lliurement, l’espectador ha de fer el següent procés amb tres de les cartes. Agafarà la primera carta de dalt de tot i la perdrà a l’interior del munt, després farà el mateix amb l’última carta, la de sota de tot. La tercera carta que ha de moure és la que ara ha quedat dalt de tot, però aquesta no la introduirà al munt sinó que la deixarà sobre la taula, de moment encara sense ensenyar-ne el valor. Aquest procés el repetirà dues vegades més, per obtenir un trio de cartes sobre la taula que semblen escollides totalment a l’atzar, però que el mag coneix perfectament i endevina sense equivocar-se.





dilluns, 6 de desembre de 2021

PARONOMÀSIA

El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) defineix la PARONOMÀSIA com una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots que només es diferencien en algun fonema, o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents.

Per tant, i en contraposició als HOMÒNIMS que són els mots amb significat diferent que coincideixen exactament en la manera de pronunciar-se o escriure’s [‘frau’ (congost) / ‘frau’ (engany)], els PARÒNIMS són aquelles paraules diferents en significat i molt semblants en grafia sense ser exactament iguals [‘simple’ (senzill) / ‘ximple’ (beneit)].

Aquesta característica dels mots parònims els fa molt apropiats per formar part de molts jocs de paraules perquè aquesta similitud entre ells facilita l’ambigüitat i provoca una distorsió del missatge transmès creant l’equívoc o la sorpresa que són la base de diversos jocs lingüístics.

Un exemple d’aquests jocs de paraules seria el que Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) anomena CANVI i que defineix d’aquesta manera:

És una adaptació de la denominació italiana ‘cambio’ del popular joc francès ‘métagramme’, que consisteix en la substitució d’una lletra o síl·laba en una paraula per una o més d’altres, per tal de formar cada vegada un mot diferent.

En el mateix llibre i a l’entrada dedicada a la PARONOMÀSIA, també podem llegir el següent:

Des d’un punt de vista enigmístic, la paronomàsia vocàlica és el joc més fascinant. La possibilitat de trobar sèries de cinc mots parònims que només es diferenciïn en una vocal és una de les recerques clàssiques dels juganers de mena. Allò del ‘pim-pam-pum’ però en complet. Hi ha força exemples il·lustres de troballes paronomàstiques en totes les llengües.
[...]
En Víctor Alba, en un anecdotari anomenat ‘Homo Sapiens Catalanibus’ (Pòrtic, 1974), esmenta una frase paronomàstica de similar magnitud en català, atribuïda al filòsof Francesc Pujols. Resulta que a l’època hi havia un poeta anomenat Climent [Carles Fages de Climent (1902 – 1968)] que emprava una llengua de tall arcaïtzant. Rebla Alba que tothom li deia el «Faixes» de Climent perquè sempre anava molt tibat. Es conta que quan Climent publicà un llibre anomenat ‘Les bruixes de Llers’, Pujols va deixar anar: «A les llars de Llers els llirs i els llors són llurs»

Per acabar, us deixo unes quantes frases paronomàstiques a tall d’exemple i us convido, si us ve de gust, a fer créixer la llista als comentaris:
  • En una terrassa de Terrassa venen terrissa.
  • La gata xata mata la rata.
  • Els de la ceba van molt a la seva.
  • Amb un sanglot li va passar el singlot.
  • Compte!, el comte histèric vol explicar-nos un conte històric.
  • La sang blava reial no és real, es tracta del típic tòpic.
  • Aquesta nau espacial és molt especial, porta el signe de la constel·lació del Cigne.
  • La data d’inici de l’avanç és la dada que has de buscar abans.
  • És molt lleig això d’espiar, hauràs d’expiar aquest pecat si no vols caure a l’infern en picat.
  • Per consegüent, has de ser conseqüent i no anar tant de bòlit quan albires un bòlid al cel.
  • És un delicte flagrant que em trepitgis el terra que estic fregant amb aquest detergent tan fragant.
  • Aquest actor fa un posat moix perquè camina coix d’ençà que el teló li va caure sobre el taló.
  • Van al·ludir a un suposat cervell per eludir les responsabilitats del servei.
  • Per una espècie de previsió, van augmentar la provisió d’espècia.
  • Depenent del tràfic, el dependent passa més o menys tràfec.
  • Carregant aquest sac de musclos, se’t desenvoluparan els músculs dels muscles.
  • La vaig abraçar i em va abrasar, aquest és l’efecte que em provoca l’afecte.
  • En Mac no és un mag, el que publica al blog ho treu d’un bloc de notes vell que només a ell li sembla bell.