TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "
GRÀCIES!!
BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dimecres, 31 de gener del 2018
954.- El nou termòmetre de la farmàcia
954.- A la farmàcia de la vila de la Píndola de l’Illa de l’Escaquer han instal·lat un termòmetre digital que marca les temperatures en graus centígrads exactes (sense decimals). En Pol, el fill del farmacèutic, està encantat amb el nou aparell i, quan surt de casa per anar a l’escola, cada dia s’atura un minut per treure la llibreta de la motxilla i apuntar-se la temperatura que fa a aquella hora. Avui és divendres i s’adona que, des de dilluns, cada dia ha fet més calor que l’anterior. També calcula que si multiplica els valors de la setmana, el resultat és 12. Podeu dir-nos quines són les temperatures que ha marcat el termòmetre aquesta setmana?
dimarts, 30 de gener del 2018
Endevinalla 953
E953.- Jo sóc fill de l'aigua, / fill ben natural, / i a ésser aigua torno / sense fer cap mal.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluïsa "
dilluns, 29 de gener del 2018
953.- L'escriptor amb el cap a una altra banda
953.- «Amollo barroerament la corda que lliga l'isard i, naturalment, la pobra bèstia treu la llengua dos pams. No es tracta d'un rapte, ni tinc cap intenció d'atonyinar-lo però l'animal creu que li ha arribat l'hora davant aquella acció onerosa i es pensa que no viurà cap més primavera tel·lúrica...»
L'escriptor ho deixa aquí perquè és evident que no se'n surt. Si no està aconseguint aquell acurat ús de l'idioma que el caracteritza és, simplement, perquè avui té el cap a una altra banda. De fet, en la curta estona que ha dedicat a escriure aquestes poques línies de text, ha pensat en una altra cosa fins a vuit vegades. Podeu descobrir en que estava pensant l'escriptor i en quins moments ho ha fet?
L'escriptor ho deixa aquí perquè és evident que no se'n surt. Si no està aconseguint aquell acurat ús de l'idioma que el caracteritza és, simplement, perquè avui té el cap a una altra banda. De fet, en la curta estona que ha dedicat a escriure aquestes poques línies de text, ha pensat en una altra cosa fins a vuit vegades. Podeu descobrir en que estava pensant l'escriptor i en quins moments ho ha fet?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS.
FELICITATS A " Xavier Pujol, Lluna, Xexu, Jo rai! i Carme Rosanas "
FELICITATS A " Xavier Pujol, Lluna, Xexu, Jo rai! i Carme Rosanas "
divendres, 26 de gener del 2018
Enigma Visual 111
HO VEIEU BÉ?
És que es tracta d'això, de veure-ho bé...
Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.
Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
dijous, 25 de gener del 2018
Endevinalla 952
E952.- De mascle i femella és nat, / engendrat dins un instant, / i si té aliment bastant / pot abrigar la ciutat. / No té boca i ben aviat / menja tot quant té davant.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
dimecres, 24 de gener del 2018
952.- Situant-nos al nou edifici d'oficines
952.- En un nou edifici d’oficines de cinc plantes s’han instal·lat cinc empreses que tenen noms diferents, provenen de diferents països i cadascuna té el seu director, el seu color de logo corporatiu i ven un producte diferent: De manera que:
1.- L’empresa TAS S.A. la dirigeix en Pere, l’empresa CAMI S.A. comercialitza grapes i l’empresa CAP S.A. té el logo lila.
2.- L’empresa de logo blau i CAP S.A. no estan en pisos adjacents.
3.- L’empresa provinent de França té el logo de color verd i MOS S.A. ve d’Andorra.
4.- L’empresa andorrana està ubicada entre TAS S.A. i la que ven grapes.
5.- L’empresa que dirigeix Pere està en un pis adjacent a SAL S.A. i la que dirigeix Enric està tocant a la que ve de Bèlgica.
6.- L’empresa de logo groc està en un pis adjacent inferior a la que ven bolígrafs i la provinent d’Alemanya està tocant a la que dirigeix en Joan.
7.- L’empresa que ven grapes està en un pis tocant a la que ve de Bèlgica i la que ven clips està en un pis adjacent a dirigida per en Lluís.
8.- Un dels directors es diu David.
9.- L’empresa dirigida per en Lluís està situada en un pis entre l’empresa italiana i la dirigida per Pere, però no és adjacent a la que ven xinxetes perquè aquesta toca a la del logo vermell
Sabent això, podeu dir quina empresa és la que ven els escuradents?
1.- L’empresa TAS S.A. la dirigeix en Pere, l’empresa CAMI S.A. comercialitza grapes i l’empresa CAP S.A. té el logo lila.
2.- L’empresa de logo blau i CAP S.A. no estan en pisos adjacents.
3.- L’empresa provinent de França té el logo de color verd i MOS S.A. ve d’Andorra.
4.- L’empresa andorrana està ubicada entre TAS S.A. i la que ven grapes.
5.- L’empresa que dirigeix Pere està en un pis adjacent a SAL S.A. i la que dirigeix Enric està tocant a la que ve de Bèlgica.
6.- L’empresa de logo groc està en un pis adjacent inferior a la que ven bolígrafs i la provinent d’Alemanya està tocant a la que dirigeix en Joan.
7.- L’empresa que ven grapes està en un pis tocant a la que ve de Bèlgica i la que ven clips està en un pis adjacent a dirigida per en Lluís.
8.- Un dels directors es diu David.
9.- L’empresa dirigida per en Lluís està situada en un pis entre l’empresa italiana i la dirigida per Pere, però no és adjacent a la que ven xinxetes perquè aquesta toca a la del logo vermell
Sabent això, podeu dir quina empresa és la que ven els escuradents?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
dimarts, 23 de gener del 2018
Endevinalla 951
E951.- Tinc el vestit verd, / la cara vermella / i domino el camp / amb el meu ull negre.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jomateixa "
dilluns, 22 de gener del 2018
951.- No diguis blat si no és al sac
951.- Els productors de blat de l’Illa de l’Escaquer en produeixen de tres qualitats diferents (bo, normal i regular) que venen en quarteres de diferents capacitats segons el gra. La farinera que els compra el cereal ho fa en càrregues de blat i sabem que dues quarteres de blat bo no arriben a una càrrega i que quatre quarteres de blat regular tampoc. En canvi, si afegim una quartera de blat normal a dues quarteres de blat bo, o una quartera de regular a tres de normal, o una quartera de blat bo a quatre quarteres de regular, aleshores obtenim una càrrega completa de blat. Podeu calcular quina proporció (%) d’una càrrega de blat correspon a la quartera de cada qualitat?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
divendres, 19 de gener del 2018
Relats Conjunts (gener - 2018)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Núvia i nuvi (Amedeo Modigliani - 1915)".
VISCA ELS NUVIS!!
El dia que la teva mare i jo ens havíem de casar, a mi encara no m'havia arribat l'esmòquing fet a mida que havia encarregat un mes abans i vaig haver de posar-me'n un de lloguer que m'anava dues talles petit. Així i tot, feia prou patxoca quan vaig pujar a l'autocar que vam llogar per portar els convidats fins aquella pintoresca ermita perduda al mig de la muntanya on a la sogra, la teva àvia, li feia il·lusió que ens casséssim. La teva mare no va venir amb nosaltres, primer havia de passar per la perruqueria on li farien un pentinat espectacular per lluir en aquell dia tan especial i després pujaria directament en taxi. Sobre el paper tot quadrava però no vam comptar amb les inclemències meteorològiques i, mentre la teva mare anava de la perruqueria a la parada de taxis, va aixecar-se tal tempesta que li va desfer tot el pentinat i la va deixar ben xopa. No tenia temps de tornar a la perruqueria, així que amb un parell de tovalloles que li va deixar el taxista va eixugar-se i es va arreglar el cabell com bonament va poder mentre anava venint cap a l'església patint per no arribar molt més tard del compte. És clar, ella no sabia que l'autocar on anàvem els convidats i jo mateix, havia tingut pana i que estàvem aturats a mig camí esperant no sé quina peça de recanvi. Total que quan nosaltres vam fer cap a l'ermita, la teva mare (que havia d'arribar l'última) ja feia una hora que ens esperava, una espera que amb la mullena que portava a sobre i el fred que feia en aquella església, va aprofitar-la per covar una calipàndria que li va sortir l'endemà i que ens va fotre enlaire el viatge de noces que havíem previst. Però això ja és una altra història, tornant al dia del casament quan vaig entrar a l'ermita em vaig adonar de seguida que la teva mare estava gelada de fred i li vaig dir al mossèn que per l'amor de Déu engegués la calefacció. L'home tot remugant que els de ciutat som uns fredolics amb sang d'orxata, ho va fer però la va posar tan forta que a mitja cerimònia al besoncle Xenaro, que viu a Galícia i que no coneixes perquè va venir aquell dia pel convit i no ens hem tornat a veure més, va patir una sufocació que li va provocar una lipotímia. Ens pensàvem que s'hi quedava, fins i tot el mossèn es va esverar. Malgrat tot aquest panorama, i encara ara no sé com ens en vam sortir, al final vam aconseguir casar-nos.
Però el dia encara no s'havia acabat. Després de la cerimònia, tots vam tornar a pujar a l'autocar que ens va portar (aquesta vegada sense cap avaria) cap al restaurant. Una vegada allí, vam comprovar que en comptes de l'aperitiu amb bombons de foie, pernil d'aglà i mousse de salmó que havíem encarregat ens havien posat patates xips i olives farcides de llauna. Vam anar a protestar i ens van dir que, per un error imperdonable, havien apuntat el banquet per a la setmana següent i que no tenien res preparat. Van afegir que mirarien de compensar-nos una mica el preu però que, si ens volíem queixar, que no ho féssim per l'aperitiu, que quan ens servissin el que havien cuinat per substituir els canelons de confit d'ànec i els lloms de bacallà marinat previstos, ho podríem fer amb més raó. T'estalvio l'explicació del que vam menjar, més que res perquè jo mateix prefereixo no recordar-ho, només et diré que de postres, en comptes del típic pastís de noces els convidats van poder triar entre un Tigreton, un Pantera Rosa o, els que van tenir més sort, un Bony. I és clar, després va arribar l'hora del ball. Un final de festa memorable que, a falta del grup musical que havia de contractar el restaurant i que evidentment no hi era, va anar a càrrec del besoncle Xenaro que, ja recuperat de la lipotímia gràcies a mitja dotzena (llarga) de xupitos d'orujo, va decidir oferir-nos tot un recital de «muiñeiras» cantades a cappella.
M'has preguntat, fill meu, per què vam decidir que el nostre retrat de bodes ens el fes un pintor cubista en comptes d'encarregar-lo a un fotògraf professional com fa tothom?. Doncs la resposta és clara. Perquè en una fotografia hauríem sortit fent encara més mala cara.
Però el dia encara no s'havia acabat. Després de la cerimònia, tots vam tornar a pujar a l'autocar que ens va portar (aquesta vegada sense cap avaria) cap al restaurant. Una vegada allí, vam comprovar que en comptes de l'aperitiu amb bombons de foie, pernil d'aglà i mousse de salmó que havíem encarregat ens havien posat patates xips i olives farcides de llauna. Vam anar a protestar i ens van dir que, per un error imperdonable, havien apuntat el banquet per a la setmana següent i que no tenien res preparat. Van afegir que mirarien de compensar-nos una mica el preu però que, si ens volíem queixar, que no ho féssim per l'aperitiu, que quan ens servissin el que havien cuinat per substituir els canelons de confit d'ànec i els lloms de bacallà marinat previstos, ho podríem fer amb més raó. T'estalvio l'explicació del que vam menjar, més que res perquè jo mateix prefereixo no recordar-ho, només et diré que de postres, en comptes del típic pastís de noces els convidats van poder triar entre un Tigreton, un Pantera Rosa o, els que van tenir més sort, un Bony. I és clar, després va arribar l'hora del ball. Un final de festa memorable que, a falta del grup musical que havia de contractar el restaurant i que evidentment no hi era, va anar a càrrec del besoncle Xenaro que, ja recuperat de la lipotímia gràcies a mitja dotzena (llarga) de xupitos d'orujo, va decidir oferir-nos tot un recital de «muiñeiras» cantades a cappella.
M'has preguntat, fill meu, per què vam decidir que el nostre retrat de bodes ens el fes un pintor cubista en comptes d'encarregar-lo a un fotògraf professional com fa tothom?. Doncs la resposta és clara. Perquè en una fotografia hauríem sortit fent encara més mala cara.
dijous, 18 de gener del 2018
Endevinalla 950
E950.- Una planta hi ha a l'Empordà / que floreix sense granar.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "
dimecres, 17 de gener del 2018
950.- Viatge amb diligència
950.- L'any 1815 es va inaugurar la primera línia de diligències de Catalunya que unia les ciutats de Barcelona i Reus. Mitjançant un carruatge arrossegat per cavalls, els viatgers (sis a vuit persones en un primer moment) sortien a les 03:30 hores de la matinada de la capital del Baix Camp i arribaven a Barcelona unes onze hores més tard, amb parada per dinar a Vilafranca del Penedès. Aquest transport fou una revolució en les comunicacions de l'època i va ser utilitzat gairebé durant 50 anys, fins que la implantació del ferrocarril va fer que les diligències quedessin obsoletes. Però, sabeu per què aquests carruatges patien sempre més desgast de l'eix de les rodes davanteres que de l'eix de les rodes de darrera?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "
Etiquetes de comentaris:
fàcil,
lateral,
matemàtic,
MENTALS,
SOLUCIONAT
dimarts, 16 de gener del 2018
Endevinalla 949
E949.- Mar mareja, mar no és. / Cerres té i porc no és.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
dilluns, 15 de gener del 2018
949.- Transmissió de pensament gens telepàtica
949.- Per a un experiment sobre telepatia i transmissió de pensament es demanen dos voluntaris als que tancaran en dues habitacions aïllades i insonoritzades, els demanaran que llancin una moneda i, després de fer-ho, cadascun d'ells ha de provar d'endevinar el resultat (cara o creu) de la moneda de l'altre. L'experiment serà un èxit i els voluntaris guanyaran una abundant gratificació si en cada tirada almenys un dels dos encerta la seva predicció, en canvi si alguna vegada fallen tots dos, seran expulsats sense cap premi. En Jan i en Pol s'hi han apuntat i no perquè creguin en la transmissió de pensament que saben que realment no existeix sinó perquè han ideat una estratègia que els permetrà guanyar el premi amb tota seguretat. Podeu endevinar quina és aquesta estratègia guanyadora?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
dissabte, 13 de gener del 2018
Enigmes de la vida (32) - ELS BLOGS SÓN EL FUTUR
Avui surt publicat al blog "Roda el món i torna al bloc" el post que he fet per participar en la TROBADA VIRTUAL BLOGAIRE 2018 que estem celebrant aquests dies. Aquesta vegada no us he preparat cap enigma per resoldre, he preferit plantejar una vegada més (com si no n'haguéssim parlat prou) el debat sobre el futur d'aquest mitjà de comunicació personal que ens hem fet tan nostre. La pregunta ja s'ha fet moltes vegades:
Tenen futur els blogs?
Si voleu en podem parlar als comentaris. La meva reflexió sobre el tema, la trobareu a continuació...
Aquest 2018 compliré els 10 anys de bloguer en actiu. Va ser el 02 d'octubre del 2008 quan vaig inaugurar el XAREL-10, el meu blog principal, i quan vaig començar a proposar-vos enigmes i endevinalles per resoldre. I això he seguit fent des d'aleshores, han estat gairebé 10 anys de publicar un post diari (vacances i alguns festius apart) i, arribats fins aquí, tinc la sensació que he complert un cicle i que ja n'hi ha prou. Atenció!, en tinc prou d'aquesta "obligació" del post diari i programat d'antuvi però ni m'ha passat pel cap tancar definitivament el blog. Ja he explicat alguna vegada que la meva idea, ara com ara almenys, és deixar que el LLIBRE (així anomenem a la meva base de dades d'enigmes i endevinalles :-D) arribi als 1000 de cada, cosa que passarà a finals d'aquest any, i després continuar el blog, a un altre ritme i potser amb uns altres continguts però continuar-lo.
És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.
No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.
En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)
Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)
És evident que la blogosfera del 2018 no és el que era fa deu anys, aquell boom d'anys enrere ja fa temps que va de baixa: menys comentaris, menys visites, menys posts publicats... Alguns (pocs) sembla que manteniu intacta l'empenta dels "bons temps", altres aguantem "d'aquella manera" (jo m'incloc en aquest grup, com us he explicat al paràgraf anterior) i uns altres han tancat el blog o publiquen tan poc que podríem dir que el mantenen en hibernació. També n'han aparegut de nous, no me n'oblido, però no crec que m'equivoqui gaire si dic que no compensen els "desapareguts". Si ens posem a buscar culpables, em sembla que tots assenyalaríem les xarxes socials. Se n'ha parlat moltes vegades, la immediatesa amb que ens ofereixen la informació, la rapidesa i facilitat d'interactuar-hi supera la des blogs i, en un món on tenim poc temps per perdre, el resultat són faves comptades.
No hi tenim res a fer, doncs?. Com veiem a la imatge que encapçala aquest post, twitter s'acabarà menjant a blogger?. Doncs jo crec que no. Els blogs encara poden oferir algunes coses que no podem trobar a les xarxes socials (malgrat que dupliquin el nombre de caràcters disponibles) i crec que encara que un post no rebi una resposta immediata dels lectors amb un grapat de "m'agrada", si que pot mantenir l'interès per alguna gent en un espai temporal que vagi més enllà de les poques hores després de la seva publicació. Per tant, els blogs continuaran tenint el seu lloc, un lloc segurament més petit però que hi serà.
En relació a això, ara em ve al cap que fa algunes setmanes vaig llegir al 3-24.cat una notícia sobre els bots d'internet on s'afirmava que "... més del 50% del tràfic que hi ha a la xarxa està generat per bots...". No és difícil imaginar, doncs, que potser actualment ja hi ha gent que a Twitter s'està "barallant" i intenta defensar els seus arguments davant d'un programa informàtic que mai es deixarà convèncer de res perquè la seva única funció es crear polèmica i fer propaganda d'una opció concreta. Digueu-me utòpic, però jo confio que arribarà un moment que aquesta gent se'n cansarà i voldrà tornar a parlar de les coses amb altres persones... quan això passi, els blogs encara hi seran per acollir-los. Per tant, la conclusió és, tal com afirmo al títol d'aquest post, que ELS BLOGS SÓN EL FUTUR. ;-)
Potser és una conclusió massa agosarada?. Ja ho veurem, de moment el més important és que els que encara correm per aquí continuem tenint ganes de fer bullir l'olla com demostra aquesta TROBADA VIRTUAL 2018. Així que no feu cas als pessimistes i confirmeu que és cert que els blogs són vius i que tenen vida per estona, dient-hi la vostra als comentaris. :-)
divendres, 12 de gener del 2018
Refranyer Jeroglífic 099
QUIN REFRANY ÉS?
Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.
Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies. ;-)
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ
dijous, 11 de gener del 2018
Endevinalla 948
E948.- Sóc un arbre, sóc església / i sóc home celebrat. / Molt figuro en geometria. / Encara no m'has trobat?.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xavier Pujol "
dimecres, 10 de gener del 2018
948.- L'índex lògic-matemàtic
948.- Tinc un llibre d'història matemàtica lògica on els títols dels capítols són els anys als que va dedicat el text de cadascun d'ells. Si fem una ullada a l'índex veiem que aquests capítols són: 1314, 1523, 1701, 1804, 1965, 1981, 2008 i 2016. No trobeu, després de fer aquesta ràpida ullada que hem dit, que un d'aquests capítols no hi hauria de ser a l'índex del meu llibre?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "
Etiquetes de comentaris:
fàcil,
lògica,
matemàtic,
MENTALS,
SOLUCIONAT
dimarts, 9 de gener del 2018
Endevinalla 947
E947.- Cerca'm pels arbres / i pels arbrets. / per dintre els llibres / i els ganivets.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Pons007 "
dilluns, 8 de gener del 2018
947.- Comprant a la papereria
947.- Un sordmut entra en una papereria i, per demanar unes tisores, fa amb el dit del cor i l'índex de la mà dreta l'acció de tallar. El dependent l'entén perfectament i li ven l'article desitjat sense problemes. El següent client és cec, què ha de fer per fer entendre al dependent que vol una maquineta de fer punta als llapis?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Lluna "
divendres, 5 de gener del 2018
Relats Conjunts (desembre - 2017)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la fotografia d'algunes de les obres d'art que fins ara estaven al Museu de Lleida (Catalunya) i que, per ordre judicial, han estat traslladades al Monestir de Sixena (Aragó): "Fragments del Retaule de Santa Anna (Gabriel Yoly - segle XVI)".
UN MALSON
Tots sabeu que el proppassat 11 de desembre, a quarts de quatre de la matinada, van arribar al Museu de Lleida una desena de furgonetes de la Guàrdia Civil Espanyola acompanyant uns tècnics de patrimoni del govern d'Aragó per executar una ordre judicial de trasllat d'obres d'art que el conseller de Cultura català (cessat per l'article 155 i a Brussel·les) no havia autoritzat ni va poder impedir. Començava així, amb nocturnitat, el dispositiu que es va encarregar d'embalar i emportar-se cap al Monestir de Sixena a Osca, unes obres adquirides per la Generalitat de Catalunya al que era el seu propietari legal en el moment de la compra i que des d'aleshores havien estat custodiades i conservades a Catalunya.
El que no sabeu, perquè els seus protagonistes s'han guardat prou d’explicar-ho, és que aquella mateixa matinada, a l’hora exacta en que el primer guàrdia civil entrava al Museu de Lleida, tots els directors dels principals museus europeus que fins aquell moment dormien plàcidament, es van despertar de cop. Va ser com si compartissin alhora un mateix malson o, fent una analogia amb l'univers de les pel·lícules de Star Wars, podríem dir que el món de l'art va notar "una pertorbació en la Força". Els fets que passaven a Lleida van provocar un sotrac capaç de despertar de sobte el director del British Museum de Londres, el del Louvre de París, el del Prado de Madrid, el del Museu de Pèrgam a Berlín i els de molts altres museus de primera categoria. Tots ells, conscients que les col·leccions de tots els grans museus contenen peces de procedències diverses (i que moltes d'elles no tenen els papers en regla com sí era el cas del Museu de Lleida, sinó que van ser aconseguides directament per espoli), es van llevar molt neguitosos amb la temença que, un dia o altre, aquests fets que ara passaven a la capital del Segrià es poguessin repetir als seus museus respectius. Per sort per a ells, el neguit va durar poc. De seguida es van adonar que no havien de témer res, un detall diferenciava els seus museus del museu lleidatà i amb això n'hi havia prou per deixar de patir. Efectivament, la diferència primordial era que els seus museus no estaven situats a Catalunya i, per tant, ells sí que podien comptar amb un estat que defensaria els seus interessos. Res els impedia, doncs, continuar dormint tranquil·lament i això és el que van fer la resta d'aquella nit. En canvi, a Lleida (i a tota Catalunya) el malson va continuar... i encara continua.
El que no sabeu, perquè els seus protagonistes s'han guardat prou d’explicar-ho, és que aquella mateixa matinada, a l’hora exacta en que el primer guàrdia civil entrava al Museu de Lleida, tots els directors dels principals museus europeus que fins aquell moment dormien plàcidament, es van despertar de cop. Va ser com si compartissin alhora un mateix malson o, fent una analogia amb l'univers de les pel·lícules de Star Wars, podríem dir que el món de l'art va notar "una pertorbació en la Força". Els fets que passaven a Lleida van provocar un sotrac capaç de despertar de sobte el director del British Museum de Londres, el del Louvre de París, el del Prado de Madrid, el del Museu de Pèrgam a Berlín i els de molts altres museus de primera categoria. Tots ells, conscients que les col·leccions de tots els grans museus contenen peces de procedències diverses (i que moltes d'elles no tenen els papers en regla com sí era el cas del Museu de Lleida, sinó que van ser aconseguides directament per espoli), es van llevar molt neguitosos amb la temença que, un dia o altre, aquests fets que ara passaven a la capital del Segrià es poguessin repetir als seus museus respectius. Per sort per a ells, el neguit va durar poc. De seguida es van adonar que no havien de témer res, un detall diferenciava els seus museus del museu lleidatà i amb això n'hi havia prou per deixar de patir. Efectivament, la diferència primordial era que els seus museus no estaven situats a Catalunya i, per tant, ells sí que podien comptar amb un estat que defensaria els seus interessos. Res els impedia, doncs, continuar dormint tranquil·lament i això és el que van fer la resta d'aquella nit. En canvi, a Lleida (i a tota Catalunya) el malson va continuar... i encara continua.
dijous, 4 de gener del 2018
Endevinalla 946
E946.- Al revés de l'home sóc, / ell es mou, jo estic parat, / ell té els peus baix, jo els tinc dalt, / ell té el cap dalt, jo el tinc baix.
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
dimecres, 3 de gener del 2018
946.- Tres caníbals antropòfags i tres canadencs antropòlegs
946.- Tres caníbals antropòfags i tres canadencs antropòlegs han de creuar un riu utilitzant una barca amb capacitat per a dues persones. Els antropòlegs saben que els antropòfags seguiran les seves instruccions sense problemes sempre que en cap moment els caníbals siguin majoria en qualsevol de les ribes del riu comptant la gent que hi ha a terra i la que hi arriba en barca, si això passés els canadencs en minoria acabarien a la panxa dels caníbals. Això vol dir que un antropòleg i un antropòfag poden creuar el riu junts però si quan arribin a terra en aquell costat hi ha un altre caníbal sol que els espera, el canadenc morirà. Sabent això, podeu idear un pla incruent per creuar el riu?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta i Carme Rosanas "
dimarts, 2 de gener del 2018
Endevinalla 945
E945.- Què és una cosa / que té més de cent caps / i més de cent cames?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xexu "
dilluns, 1 de gener del 2018
945.- L’última batalla de la Gran Guerra de l’Escaquer
945.- A l’última batalla de la Gran Guerra de l’Escaquer es van enfrontar l’exèrcit dels Anagrames contra l’exercit Palindròmic. Aquests últims eren famosos per la seva disciplina i capacitat d’atac, mentre que els primers es distingien per la seva gran capacitat defensiva. Sabem que, quan s’enfrontaven, l’exèrcit Palindròmic sempre havia d’atacar tots els campaments del seu enemic alhora perquè qualsevol campament dels Anagrames que no fos atacat en el mateix moment podria, actuant per la rereguarda, acabar amb tot l’exèrcit contrari. Per altra banda, les normes militars ens diuen que per atacar un campament ben defensat, cal destinar-hi més de tres companyies. Si l’ataquen menys de tres, aquestes seran sempre derrotades i eliminades. Si les companyies atacants són tres, aleshores l’enfrontament quedarà en taules. Quatre companyies atacants poden vèncer un campament en 5 minuts; cinc companyies ho aconseguiran en 4 minuts i mig; sis guanyaran en 4 minuts, i així successivament tenint en compte que la capacitat defensiva dels campaments baixa proporcionalment al temps de l’atac. En aquella famosa batalla, l’exèrcit dels Anagrames defensava 4 campaments i l’exèrcit Palindròmic el formaven 13 companyies que van aplicar la tàctica perfecta per guanyar. Podeu calcular quant va durar l’última batalla de la Gran Guerra de l’Escaquer?
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)