El
CONTRAPET és un joc lingüístic que
consisteix a intercanviar les lletres o síl·labes dins d’una frase de significat innocu per crear-ne una de diferent amb un nou significat més xocant i, generalment, amb certa tendència a l’obscenitat. Un exemple el trobaríem en dues frases pronunciades en moments diferents. La primera, després de passar-s’ho bé fent ràfting per un riu cabalós:
«He gaudit d’un riu de pes». La segona, després d’un altre tipus de gaudi tot corroborant allò que diuen que la mida no és tan important:
«He gaudit d’un piu de res».
En l’exemple anterior, el contrapet es produeix per la transposició de les consonants inicials dels mots «riu» i «pes» (
riu de pes / piu de res), però aquesta no és l’única possibilitat que ens ofereix aquest joc lingüístic que té diverses variants definides per les diferents modalitats d’intercanvi dins la frase. Podem crear un contrapet transposant les consonants inicials, les consonants interiors, una consonant inicial amb una consonant interior, les vocals (simples o dobles), les síl·labes, fragments de paraula i, fins i tot, només desplaçant alguna lletra sense intercanviar-la amb cap altra.
Aquest joc de paraules es basa en la
METÀTESI, figura retòrica que es produeix amb la inversió de dos fonemes o de dues síl·labes, generalment contigus, dins una cadena fònica (
àguila / àliga). I també està relacionat amb la
ANTÍSTROFA, que designa la repetició en ordre invers d’alguns mots dits prèviament en una frase (
hem de menjar per viure i no viure per menjar). La denominació CONTRAPET prové del mot
CONTREPÈTERIE (o CONTREPET) que designa aquest joc lingüístic en francès i d'aquí és d’on fou «importat» al català pel professor
Enric Moreu-Rey (1917 – 1992), filòleg i escriptor barceloní que l’any 1988 va publicar «EL JOC DEL CONTRAPET», el primer recull de contrapets catalans on podem trobar-ne un centenar de fins a onze variants diferents, segons la posició de les vocals o consonants intercanviades i que el mateix autor ens presentava amb aquestes paraules:
L’entrebanc verbal que consisteix en transposar una consonant, o una vocal, o una síl·laba, d’un mot a l’altre, dintre d’una mateixa frase, és evidentment possible en totes les llengües; i ha creat, tant a Catalunya com a la península ibèrica, qualque historieta clàssica … Si algú que em llegeix no admet l’ús jocós de mots grollers i d’al·lusions brutes o pornogràfiques, el prego de plegar i de tancar el llibre; car aquí, com en molts jocs surrealistes, l’efecte prové precisament del contrast entre una declaració neutra i inofensiva i la seva substitució pariona, portadora d’un sentit xocant. Així ho han admès tots els meus respectables predecessors. (Enric Moreu-Rey)
En l’àmbit anglosaxó, els contrapets es coneixen com
SPOONERISMES en honor al reverend londinenc
William Archibald Spooner (1844 – 1930) que acostumava a fer transposicions inconscients de les inicials dels mots que pronunciava, uns hilarants lapsus linguae que el van fer famós al seu país i fora d’ell. Una mostra d'això la podem trobar al diari «La Publicitat» de Barcelona del dia 13 de setembre de 1930. A la primera pàgina de l'edició d'aquell dia s’hi publicà l’article
"32º a l’ombra" signat per Joan Sacs [pseudònim de l’escriptor, caricaturista i pintor barceloní Feliu Elias i Bracons (1878 - 1948)] on es recorda la vida i obra del reverend Spooner que havia mort encara no feia quinze dies. El text, que us copiaré en part a continuació, val la pena perquè a més de recollir alguns dels lapsus del professor anglès, reivindica que no fou ell l’inventor d’aquests jocs lingüístics sinó un català, més concretament el mateix avi de l’autor de l’article. Força divertit, tot plegat:
La premsa anglesa ha tractat suara bastant extensament de la mort d'un savi professor del New College, d'Oxford, el doctor William Archibald Spooner, autor d'alguns llibres d'erudició i d'humanitats, orador considerable, periodista remarcable, etc, etc.
Aquest vellet venerable, car realment es tracta d'un home que aconseguí la respectable edat de vuitanta-sis anys, fou, a desgrat de la gravetat de les seves funcions, un humorista ben singular. De vegades ho era en funcions d'orador, àdhuc de predicador; i sovint ho fou a les seves pròpies costelles: ho fou fins a la mort.
La singularitat de l'humorisme del Dr. Spooner consistia en jugar espontàniament la metàtesi en tota la seva gama i bo i obviant la manca de sentit de les transposicions de lletres i de síl·labes, sovint bo i obviant i tot la incongruència. Així mai el doctor Spooner no s'hauria dignat dir "San relvi el Dei" per metàtesi de: "Déu salvi el Rei", sinó que transposava, per exemple, així: Sant Cau del Pam (p) = Sant Pau del Camp.
Del Dr. Spooner se citen tantes i tan bones metàtesis, totes tan oportunes i espontànies, que a Oxford, i àdhuc per tot Anglaterra, l'home aconseguí popularitat i àdhuc el seu transposicionisme fou el tema d'alguns llibres i articles: el mot spoonerisme arribà a prendre legitimitat en el Diccionari d'Oxford, l'spoonerisme s'estengué per tot el Regne Unit i, ja en vida del Dr. Spooner, es formà una bona llegenda o mite del gai vellet. Així es deia si en certa ocasió que el venerable humorista havia d'anar a Greenwich a la fonda del Dull Man, el doctor Spooner es trobà inadvertidament a la fonda del Green Man de Wool (d) Wich (Ulwich).
No cal dir que l'spoonerisme fou més difós entre la classe estudiantina que entre cap altra; però aquest spoonerisme era més aviat del gènere espuri: les seves transposicions no tenien solta. "L'Or del Rin", per exemple, hi esdevenia "L'Ir del Ron"...
L'engrescament dels anglesos per l'spoonerisme no s'explica sinó per la creença que, llevat dels casos de metàtesi fortuïta, llevat dels idiotismes metatèsics que han fet evolucionar el llenguatge, i d'altres comuns a tots els llenguatges ("fràbica", per fàbrica; "probetico", per pobretico; "brelue", per berlue), la metàtesi intencionada i amb solta és invenció del Dr. Spooner. I en això estan ben errats, perquè en aquestes costes mediterrànies, que Francesc Pujols considera el rovell de l'ou de l'Univers, ja s'havia produït l'spoonerisme abans del Dr. Spooner.
Un avi meu practicava a tot drap, i amb una espontaneïtat i gràcia indicibles, l'spoonerisme aplicat a tots els idiomes, àdhuc l'anglès. Com que també morí a 86 anys, i d'això ja en fa vint almenys, vull creure que el doctor Spooner no era sinó un avatar del meu avi, que creia haver trobat un llenguatge universal.
Aquest meu antecessor gloriós practicava indistintament la metàtesi espúria i la legítima ço que es comprèn molt bé i s'excusa, tota vegada que l'spoonerisme fluïa sens treva de la seva boca o del seu enteniment. Així el mateix deixava anar bajanades com és ara: "llengual universatge", que vol dir: llenguatge universal, com sublimitats per l'estil d'aquesta: "Pare nel, que estau en lo sostre", que no és sinó l'introïto a l'oració dominical.
Un dia presentà el seu llenguatge a un Congrés d'això i d'allò, que hom celebrava a honor del rei Amadeu en un envelat. El Jurat ho desestimà en presència del propi inventor, de la seva muller i d'un tendre oncle meu. —Señores, eso no es nada, digué amb arrogància el president. — Que no és nada, diu aquest home...? El meu avi eixí molt contrariat i gairebé furiós. — Anem, noia, digué a la seva muller. I al president aquests mots terribles: —Ustasón se nuéd!, que vol dir: Usted es un asno!.
Això passava en els terrenys de l'actual mercat de Sant Antoni (Marconi de Sant Tentat)...
Per acabar el post, torno al llibre del professor Enric Moreu-Rey per treure’n alguns exemples de contrapets
[els que recull Màrius Serra al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) i algun altre més que n’he pogut trobar]. Us els presento tal com apareixen a
EL JOC DEL CONTRAPET (Quaderns Crema – 1988), és a dir només en la seva versió més neutra. És feina vostra, si us ve de gust i si no us espanten certes grolleries, solucionar-los i descobrir-ne la versió no apta per a tots els públics. Aquí els teniu:
01 - Que el més fiable la doti
02 - Observava les cames de la moixa
03 - Era molt gros el bony de la Curra
04 - L’Armand goita enfilant la coma
05 - La Nita venia cordons
06 - La Tita segueix essent molt pura
07 - Amb una mà, li tallava els cupons
08 - Les dues costelles són massa grasses
09 - El bei ficava el nas a totes les raconades
10 - Si tarden tant, els ho callaré
11 - Vinga, noi: ens cal collar el mul
12 - No val un cóc de Molló
13 - S’estava com un pop, amorrat al llit
14 - La feia botre per tots els racons
15 - L’hi fica sempre que pot
16 - Sota la palla, apareixen els rebrots
17 - En aquest pas, s’estirarà la colla
18 - Els qui no solen callar així, són uns valents
19 - La fúria, que es noti
20 - El foc no té biga
21 - Té molta cura de la cama de la ferida
22 - Jo li deuria la llet de la vida
23 - El Pere li treia el nus del pap
24 - El mico preferia la llet de camella
25 - Cal netejar la palla d’aquesta ruta
26 - La Queta era d’aquelles que no tarden massa
