GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 25 d’octubre de 2021

Relats Conjunts (octubre - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Un conte per anar a dormir" (Fina Veciana - 2021).


EXPLORACIÓ ESPACIAL

Des de dalt la seva nau espacial, els dos astronautes observen atentament el nou planeta recentment descobert. No és la primera vegada que viatgen a l’espai exterior i són conscients dels riscos que això sempre comporta, però aquest cop la sensació d’estar vivint una aventura perillosa és més gran que mai. Hi ajuda el fet que el nou sistema planetari on han arribat no s’assembla a cap altre per on haguessin transitat abans.

El primer detall que els ha sorprès d’aquest sistema desconegut, és constatar que està format per un únic planeta gegant de superfície cristal·lina on no es distingeix cap possible continent ni cap altre accident geogràfic. Malgrat que soni impossible, tot ell sembla cobert per una brillant capa uniforme que incrementa la sensació de desolació. Només un altre astre fa companyia a aquest gran planeta, una petita estrella que orbita al seu voltant. Aquesta és una altra de les particularitats que presenta aquest sistema, el planeta n’és el centre i es manté immòbil mentre que el sol és l’astre que hi gira al voltant i, alhora, volta sobre si mateix a gran velocitat. Aquestes dues característiques, una estrella en constant moviment i un planeta que sembla un mirall, provoquen que aquell sector de l’univers sigui ben diferent de la típica imatge que tots tenim de l’espai. Els rajos de llum solars que es reflecteixen en el planeta no només esvaeixen la negror espacial que els astronautes esperaven, sinó que també els ofereixen un espectacle calidoscòpic que els meravella. La inusitada velocitat de gir d’aquella petita estrella, sobre ella mateixa i davant del planeta, provoca un centelleig que, per dir-ho d’alguna manera, il·lumina tot aquell racó del firmament omplint-lo de noves estrelles que semblen apagar-se i encendre’s al ritme que marca la llum reflectida pel planeta. Mai havien vist res semblant, és una experiència extraordinària que els corprèn.


De sobte, tot s’atura i el devessall lluminós desapareix. Amb una explosió, l’estrella s’ha apagat i, en conseqüència, tot s’enfosqueix de cop. També el planeta, fins ara brillant, esdevé un cercle negre sense vida que a penes es distingeix de tot el que l’envolta. Els astronautes passen del goig a l’espant, no s’esperaven que tot acabés d’aquesta manera. La por, però, no els impedeix raonar i són ben conscients que, si volen evitar els efectes de l’explosió, han d’abandonar la nau com més aviat millor. No estan gens segurs allà dalt després del que ha passat...

Però ja no són a temps de deslliurar-se de l’ona expansiva. Tan sobtadament com abans han quedat a les fosques, ara torna la llum. Una nova estrella, aquesta més gran i potent que la primera, s’ha encès a dalt del cel i els enlluerna, impedint-los cap possibilitat d’escapatòria. Se saben perduts sense remei i encara més quan senten una veu irada que sembla sortir de tot arreu i que se’ls dirigeix directament:

- Nois!!! Què diantres feu en plena nit enfilats a la calaixera de l’habitació dels avis? I aquests vidres que hi ha per terra? Però si us heu carregat la làmpada de la tauleta de nit. Què dirà l’àvia quan torni del viatge de l’Imserso? Com si no fóssiu prou grans per saber que no s’ha de jugar amb els aparells elèctrics. Avui heu fet petar una bombeta, però un altre dia podeu provocar un curtcircuit i acabareu electrocutats. O si no, se us escaparà de les mans i trencareu el mirall rodó. Aleshores sí que em sentireu. Va, baixeu de la calaixera abans que també la desmanegueu i de pet cap al llit, immediatament!!


Capcots, els dos astronautes tornen a la base estel·lar en silenci. Aquesta vegada han estat capturats pels alienígenes, però això no vol dir que els hagin vençut. El seu afany aventurer no s’atura al primer entrebanc, queden molts sistemes planetaris per descobrir i uns astronautes intrèpids com ells aprofitaran qualsevol nova oportunitat per explorar-los.


dilluns, 18 d’octubre de 2021

Joc de Ment - 037

LES DUES PREDICCIONS ENCERTADES



- Una baralla de cartes
- Dos fulls de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



El mag entrega la baralla a un espectador i li demana que la barregi tant com vulgui. Quan ho hagi fet, el mag recupera les cartes i les obre en ventall, amb les cares cap amunt, per mostrar que, efectivament, els naips estan perfectament barrejats. Això permetrà al mag fixar-se amb la primera i l’última de les cartes de la baralla i memoritzar-les. Imaginem, com a exemple, que la carta que ha quedat a sobre del munt (amb les cartes cara avall) és el «3 de Cors» i a sota del tot tenim el «8 de Piques».

A continuació, el mag deixa el munt de naips sobre la taula (sense tornar-lo a barrejar, evidentment) i agafa un dels papers on escriurà, sense que ningú ho vegi, la seva primera predicció: «La segona carta serà el 3 de Cors» (el nom de la carta superior de la baralla). Aquest paper, doblegat perquè ningú el pugui llegir, quedarà en un racó de la taula fins al final del truc.

El següent pas és demanar a l’espectador que digui un número qualsevol (ha de ser menor que el nombre de cartes de la baralla, però tampoc massa petit. Entre 10 i 40 seria una bona opció). Aleshores el mag, comença a llençar sobre la taula, una damunt de l’altra i amb la cara cap avall, les cartes d’una en una fins a arribar al nombre triat. Aquesta carta, sense mirar-la ell en cap moment, la mostrarà a l’espectador perquè la recordi (imaginem que ha sortit l’As de Trèvols) i també la deixarà al munt de sobre la taula que a continuació completarà amb la resta de naips que encara té a les mans. Seguidament, agafarà la baralla completa i la tallarà diverses vegades amb la intenció de perdre-hi aquesta primera carta que ha triat l’espectador. A continuació, tornarà a obrir la baralla en ventall, amb les cares cap amunt, per mostrar que, efectivament, els naips estan perfectament barrejats i perquè l’espectador comprovi que la seva carta (que només ell coneix) està en algun lloc indeterminat de la baralla que no ha de dir. El mag aprofitarà aquest pas per buscar les dues cartes que havia memoritzat a l’inici del joc. La carta inferior (8 de Piques) li mostrarà el naip (As de Trèvols) que ha triat l’espectador perquè estaran una a continuació de l’altra i la carta superior (3 de Cors) ha de ser el punt on ha de tornar a tallar la baralla a les seves mans de manera que ara aquesta carta quedi a sota de tot.

És hora de fer la segona predicció. El mag agafarà un altre paper i hi escriurà: «La primera carta és l’As de Trèvol» (la carta que ja sap que ha escollit l’espectador). Aquest paper, també doblegat perquè ningú el pugui llegir, el deixarà sobre la taula al costat del primer i després demanarà a l’espectador que digui un nou número a l’atzar per trobar aquesta segona carta que acaba de predir. El procés serà el mateix que abans, però ara quan arribi al nombre escollit en comptes de mostrar la carta que toca, traurà dissimuladament l’última de la baralla (3 de Cors) i serà aquesta la que ensenyarà a l’espectador. Per a ell, l’atzar ha fet que la primera carta que ha triat hagi estat l’As de Piques i la segona el 3 de Cors i com que aquest és l’ordre exacte indicat per les prediccions (que ningú sap que s’han fet al revés) la sorpresa final serà completa.





dilluns, 11 d’octubre de 2021

IMITACIONS

Al llibre JOCS DE PARAULES I JOCS DE MEMÒRIA (Edicions El Mèdol - 2003) que fou publicat per primera vegada l'any 1933 com a volum VI de la "Biblioteca de Tradicions Populars", el folklorista Joan Amades dedica un capítol a uns jocs verbals que ell anomena IMITACIONS i que es podrien definir com aquells jocs de paraules que es basen en la combinació d’aquestes de manera que imitin altres mots diferents o simulin expressions en altres idiomes.

Relacionat també amb l’HOMOFONIA, és un joc oral similar als MIMOLOGISMES, però mentre que en aquests es combinen mots per «interpretar» el llenguatge dels animals o els sons que fan alguns objectes, en el cas de les IMITACIONS el que es busca és que aquesta combinació faci que, en llegir el text, sembli que pronunciem unes altres paraules diferents de les que hi ha escrites o que recordin la fonètica d’un idioma estranger.

Un dels exemples que ens dona Joan Amades, són dues frases on s’amaguen els noms de diversos animals que segur que trobareu ben de pressa:

- Me’n vaig per dalt a veure quina la fan, per di’ho a la Coloma.
- Mentre éreu per dalt tot fent un lloro, jo us vaig cridar per di’us que teníem que anar-hi.

Un altre tipus d’aquests jocs de paraules podria ser la creació d’un «llenguatge musical» que només faria servir síl·labes iguals als monosíl·labs de les notes musicals:

- Re m’hi fa si fa sol.
- Si fa sol, la Sila fa midó.

Però, sens dubte, les IMITACIONS més conegudes són les que consisteixen en la generació de frases en una llengua simulant la fonètica d’una altra. En el nostre idioma, es va fer molt popular un recull titulat «EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES» que intentava demostrar, humorísticament, que tots els idiomes del món s’havien generat a partir del sistema fonològic català.
(Cliqueu AQUÍ per veure la imatge més gran)


Una primera versió d’aquest recull va aparèixer l’any 1865 a l’almanac humorístic «Lo Xanguet» i mostrava, sobretot, mots aïllats o simples locucions en deu llengües «diferents». Aquest article va servir de base per a edicions posteriors on ja es presentaven frases senceres en cadascun dels suposats idiomes. El primer text d’aquestes característiques es va publicar al número 30 de «La Llumanera de Nova York» el 30 d'octubre de 1877, en un article molt complet que incloïa frases en vint-i-dos idiomes. L’any 1895, a l'«Almanach de La Esquella de la Torratxa» es recullen les bromades de «Lo Xanguet» i de «La Llumanera» amb l’afegitó de noves frases inèdites, convertint-se en la versió que acabaria sent la base de totes les edicions posteriors, com les que van sortir al diari «La Veu de Catalunya» (1900), a la revista «El Patufet» (1904 i 1911) i als diversos opuscles publicats des de principis del segle XX. Entre aquests destaquem el que la Llibreria Editorial Millà va començar a publicar a la dècada del 1920 o del 1930 amb el títol «El català, mare de totes les llengües (Humorada fonètica)». La darrera edició, publicada l’any 1979 dins la col·lecció Biblioteca Popular, es considera actualment la versió clàssica d’aquest joc lingüístic. Us el copio complet a continuació:

EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES (HUMORADA FONÈTICA)

UNS MOTS PREVIS
Fa un grapat d'anys que aparegué, a l'almanac de Lo Xanguet (1865), un aplec de frases catalanes, la fonètica de les quals era la mateixa de moltes llengües vives i mortes. Més ençà, La Llumanera de Nova York (1872), portà una col·lecció nombrosa de frases catalanes per l'estil, en demostració humorística que la llengua catalana havia d'ésser la mare de totes les llengües perquè ella sola comprenia els sons de totes elles.
Aquestes publicacions vuitcentistes estan completament esgotades. Avui, en recollir novament aquelles bromades de la més bona llei, hem procurat enriquir l'aplec amb bona cosa de frases noves, o almenys inèdites, i les hem classificades totes d'acord amb el quadre universal de llengües traçat pel savi Max-Múller, perquè es vegi que totes les llengües del mon tenen arrels en la fonètica catalana. La qual cosa, sí non è vero, no es pot negar que è ben trovato. Ací teniu, doncs, el recull més complet d'aquesta facècia lingüística.
[A. M.]

EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES
(HUMORADA FONÈTICA)
  • PRIMER GRUP - LLENGÜES MONOSIL·LÀBIQUES
    • XINÈS
      • Quin fou el sant gai que tens a l'estanc?
      • Com que tinc tanta sang, a les cinc tinc son.
      • Tinc cinc fills tísics i prims, i amics íntims, vint-i-cinc.
    • SIAMÈS
      • Teta tonta, tanta tinta tota t'unta.
      • En quin tinter té tinta, Anton?
      • Aquest estúpid ha escopit en un tupí que està tupit.
  • SEGON GRUP - LLENGÜES AGLUTINANTS
    Família africana
    • MANDINGA
      • Els encenalls s'empassen per les senalles.
      • Les bagasses malaltisses s'esllavissen sacsejant.
      • Estic pensant de quan ençà s'han esquinçat els cinc-cents sacs.
    • ZULÚ
      • Setze agutzils s'han emmetzinat amb brots d'atzavara.
      • Amb xerigot els nois s'esquitxen.
      • Si el botxí botzina, esbotza-li l'atzerola.
    • EGIPCI
      • Dono gola al caire del pedrís.
      • No remeni, tafaner, si no el faré anar d'oros.
      • Tot el meu se'n va en misses o ciris.

  • Família turània
    • TURCOMÀ
      • Si és tova costa calés.
      • Dins del cove hi ha cargolets molt cars.
    • SÀNSCRIT
      • Com que ha de rajar, faci-me-la barateta.
      • La madrastra i sa mare m'han escrit que l'ase brama.

  • Família holofràstica
    • ASTECA
      • Està feta l'escala? Guaiti-la, porti-la, cuiti.
      • Quan en Quico xiscla, la Tecla xiula.
      • El vailet del magatzem cala piules.
      • Estripa-li el queixal xic a la mula.
      • A pi xic, escala no cal; si cal, du-la-hi.
      • A pi alt escala hi cal; a pi xic no n'hi cal i si la-hi cal, du-la-hi.
    • ÈUSCAR
      • Arri, bagarra, no me la carreguis.
      • M'has arrencat la cua de la gua.
      • Oi que van enrere els esguerrats?
      • Un sagarreta se m'agarra.
      • Amb el casc se sua.
  • TERCER GRUP - LLENGÜES PER FLEXIÓ
    Família semítica
    • HEBREU
      • Em raca el sabatot rebec.
      • Què hi fas? Agafar-ne un és el que et toca.
      • Carat, quin rot!
      • Nostramo, trec l'haca?
      • La traca s'atraca.
    • ÀRAB
      • Amb les alicates ben segur fem mirinyacs.
      • Hola, Laia, volem oli.
      • Bufar no fa fi.
      • Anant a la babalà li han esqueixat la bufanda.
      • Hala, baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi.
    • SIRÍAC
      • El gos s'esgarrifa de tocar l'os calent.
      • Que ètica està la Tona!
      • A ca l'Hipòlit no cal anar-hi.
      • Que és bo escumar vi amb espàtula?
      • Quan arrenqui la bullida, penja-la amb els clemàstecs.

  • Família indoeuropea
    • LLATÍ
      • Melis és fusta per a bigues.
      • Et demano estam i em surts amb corda.
      • Si no m'aturo perdo l'oremus.
      • D'anar amb els nuvis a l'òmnibus gairebé l'àvia sua.
      • Avis murris porten els nuvis a Gràcia en òmnibus gratis.
    • ITALIÀ
      • Fesolet o caldo és bo per a qui matina.
      • Passi, passi, xitxarel·lo, faci moixoni i camini.
      • Per un escapulari van donar-li un picotí de carquinyolis.
      • En Geldoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli.
    • CASTELLÀ
      • A través de la dilatada carretera castellana canta, alegre, un escultor.
      • La rosa és una flor olorosa.
      • Una gavina blanca destaca sobre el mar.
    • GALLEC
      • Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui.
      • Ai!, guenyo del meu carinyo, que els morros t'espinyo.
    • PORTUGUÈS
      • Què li cau en el sarau a la dona de casa?
      • El que em cou ho porto a sobre.
      • Tingueu la festa en pau.
      • A peresa no em guanyeu.
      • Dos reis van anar a sarau.
      • Noia, la perruca us cau.
    • FRANCÈS
      • Un jornal fa de bon suar.
      • Amb fang del carrer m'ha embrutat el cotó.
      • Un xaval m'ha atrapat un calé.
      • Ja ve el marxant?
      • Comprem pa?
      • Què és que sé que sap tothom?
    • RUS
      • Que ho vols com arrop?
      • La garrafa del xarop s'ha aixafat amb el trepig.
      • D'un buf va quedar pitof.
      • Un ruc xic de Garraf va fer-se un· tip de garrofes.
      • Aqueixa escarxofa fa tuf d'aiguanaf.
    • POLONÈS
      • A qui li piqui que s'ho rasqui.
      • Mira que no s'osqui.
      • Ves que no s'envesqui.
      • No s'engresqui i no m'esquinci.
      • Vingui aquí a jugar a la brisca.
      • Si té basca que busqui qui el refresqui.
      • No es trenqui la closca quan rellisqui.
    • ALEMANY
      • Saben si el gotim verd fa les oques grasses?
      • Un cranc va caure sobre una brasa grossa.
      • Xafen xuixos i fan traus.
      • Jo et flic, que floc que duu.
      • És que s'ha fet un gros trenc al nas amb un catúfol esberlat de la cisterna.
      • Ja vol préssecs grocs?
      • El mal de fetge engreixa el metge.
      • Elàstics blaus fan fàstic si es mullen i es taquen.
    • ANGLÈS
      • L'ànec ha mort sense haver-hi hagut espeternec.
      • No es toquin ni es moquin.
      • Mai no estic tip de bescuits.
      • L'oncle broda a la moda.
      • Mai cap gec no em fa sacsons.
      • No pot haver-hi hagut mai vi en aquest got.
      • El got donem-lo al xicot que s'ha cruspit el torró perquè no xerri.


Com heu vist, aquest divertiment de les IMITACIONS dona per a molt. Podem citar igualment que també es fan servir per crear FACÈCIES com els típics acudits de traduccions inventades (Com es diu «Se m’ha espatllat la moto» en japonès? Lamoto Nokamina) i, fins i tot, que són la base d’una popular cançó infantil típica d'arreu dels Països Catalans que em servirà per posar un punt final musical a aquest text.
Em refereixo, com segur que ja heu endevinat, a la coneguda «SI TU VAS AL CEL» que consisteix en una estrofa la qual és repetida en diversos idiomes al principi i després continua amb unes estrofes d'estructura idèntica en català en què es parodien altres idiomes emprant paraules sense sentit o no que n’imiten la fonètica. D’aquesta cançó n’existeixen moltes versions que varien en el nombre i l’ordre dels idiomes imitats, la que jo he triat forma part del disc «Apasupersom-hi!» que l’any 1998 va publicar el Club Super3 de Televisió de Catalunya. En aquest cas els idiomes reals inicials són el català, l’espanyol i el francès i les llengües imitades són l’anglès, l’àrab i el rus:







dissabte, 2 d’octubre de 2021

13è aniversari

Avui XAREL-10 fa tretze anys!!



Per als SUPERSTICIOSOS, el número 13 és un excel·lent talismà en algunes cultures mentre que en altres (generalment les de tot Occident) es considera un número nefast a evitar de totes totes. Sembla que això va començar a partir del relat bíblic de l’Últim Sopar, ja que Jesús i els apòstols sumaven 13 i la tretzena persona, Judes, resultà ser un traïdor. Per aquest motiu, hi ha persones que renunciarien a menjar abans de seure a una taula de tretze persones i també és un número proscrit en molts hotels que l'exclouen de la numeració de les habitacions, alguns ajuntaments no el fan servir per numerar els carrers o en molts avions no hi ha fila 13.

Per als MATEMÀTICS, el 13 és un número curiós. Elevat al quadrat és 169, que escrit al revés és 961 que té com arrel quadrada 31, és a dir 13 al revés. També, la suma dels dígits de 169 és 16 i la suma dels dígits de 13, l’arrel quadrada de 169, és 4 que és l’arrel quadrada de 16.

Per als FOLKLORISTES, el número 13 es coneix com "la Dotzena del Frare" (encara que alguns puntualitzen que això és quan es tracta de cobrar i que quan els frares han de pagar aleshores la seva dotzena és d’onze). Joan Amades al seu llibre NÚMEROS MERAVELLOSOS (Selecta - 1982) explica que l’origen d’aquesta denominació sorgeix d’una llegenda popular protagonitzada pel pare proveïdor d’un convent que, per als seus quefers culinaris, necessitava tretze ous diaris. Com que aquest nombre feia de mal comptar, aquest frare va adoptar un sistema que li permetés aconseguir tretze ous demanant-ne una dotzena. Per fer-ho, anava a comprar els ous amb una bossa, un sarró i un cistell i es dirigia al pagès de la següent manera: «Voldria una dotzena d’ous, però me’ls hauríeu de servir per separat. A la bossa me’n poseu la meitat que són per fer les truites de la comunitat, al sarró en vull un quartet que seran pels pobres malalts i al cistell en prendré un tercet que serviran per preparar la minestra del pare prior que és molt vellet i li cal menjar bé». Com que el pagès venedor no els veia mai junts no s’adonava que el frare prenia 6 + 4 + 3 = 13 ous i li cobrava el preu d’una dotzena. De la mateixa manera, a l’àmbit anglosaxó, trobem la «Baker’s Dozen» (Dotzena de flequer) que també es refereix a tretze unitats. L’origen d’aquesta expressió neix a l’Anglaterra medieval. En aquella època els venedors que mesuraven els seus productes per sota del pes estipulat eren castigats severament i, per evitar-se qualsevol problema, els forners afegien a la dotzena una peça de pa suplementària pel mateix preu. Actualment, aquesta «dotzena llarga» es continua utilitzant en l’empaquetatge d’alguns productes de pastisseria i també d’ous com veiem a la imatge que encapçala aquest post.

I per al XAREL-10, avui el número 13 és motiu d’una celebració d’aniversari. Un fet que també és prou important i que mereix, sens dubte, ser destacat.

Doncs ho destacarem, és clar. Primer, agraint-vos que malgrat el transcurs dels anys us continuï venint de gust seguir passant per aquí (a alguns de vosaltres, almenys)... MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

I també, tal com ja s'ha convertit en una tradició de cada dos d'octubre, fent tornar al LLIBRE perquè us proposi un Enigma Especial d'Aniversari. Al d'enguany li correspondrien les etiquetes: [difícil], [matemàtic], [lògica] i, com als vells temps, el primer que l'encerti s'emportarà un rètol vermell de felicitació. Aquí el teniu:

PER FER UNA TRUITA, S'HAN DE TRENCAR ELS OUS

A la Tretzena Avinguda de la Vila del Xip, principal centre tecnològic de l’Illa de l’Escaquer, s’alça «La Torre», un imponent edifici de 64 plantes (tantes com caselles té un tauler d’escacs). Aquest gratacel és la seu del DAMA (Departament Autoritzat per a la Manipulació Avícola), un departament secret del govern que, mitjançant la manipulació genètica de les aus, té l’encàrrec exclusiu d’aconseguir modificar a voluntat la resistència de la closca dels ous de gallina. Fa anys que s’hi dediquen i l’últim avenç dels investigadors del centre ha estat crear una nova raça de gallines molt especial. Al laboratori tenen 64 d’aquests animals i cadascun d’ells pon ous que són idèntics en aparença però molt diferents en resistència. Així, una de les gallines pon ous que es trencarien quan els llencéssim des d’un primer pis, els ous de la següent resistirien la caiguda d’un pis, però no la de dos i així successivament fins a arribar a l’última que produeix ous capaços de suportar una caiguda de 63 pisos i trencar-se només quan els llancem des d’un 64è pis.

Ens expliquen que una de les proves d’aptitud per entrar a treballar al DAMA és donar als candidats dos ous d’una d’aquestes gallines escollida a l’atzar i demanar-los que descobreixin el seu grau de resistència amb el senzill mètode de llançar-los per la finestra des dels diferents pisos de «La Torre» per comprovar si suporten la caiguda o no. Aconsegueix la feina qui compleixi l’encàrrec amb menys intents, podeu calcular quin seria, com a molt, aquest menor nombre d’intents possible en qualsevol cas i des de quins pisos en concret s’haurien de llençar els ous per assolir-lo?




TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "