Heu llegit
"El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha"
de Miguel de Cervantes Saavedra?
"El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha"
de Miguel de Cervantes Saavedra?
Aquest clàssic de les lletres castellanes és un llibre que, de tota la vida, he tingut a casa. Per ser exactes, ja hi era abans que jo nasqués. El Quixot que hi ha a casa dels meus pares és de 1960, es tracta de l'edició que dins la Biblioteca Hispania va publicar l'editorial Ramon Sopena de Barcelona i el podeu veure a la imatge que encapçala aquest post.
Però, malgrat tenir-lo tan a l'abast, no l'havia llegit mai fins ara. Recordo que, quan feia batxillerat, ens van posar un treball a l'assignatura de llengua i literatura que consistia en identificar, classificar i comentar tots els refranys que surten a l'obra (segur que no us descobreixo res si us dic que en Sancho Panza no para de dir-ne) i aleshores, per obligació, vaig haver de "llegir" el llibre (més concretament només la segona part perquè el treball el fèiem en grup) però això no ho compto com una lectura, almenys tal com jo entenc les lectures que és llegir per gaudir (o no) del que hi ha escrit sense haver d'anar fent interrupcions per treure refranys, prendre notes o fer qualsevol altra cosa que no et deixi llegir tranquil.
Si encara recordo aquell treball és perquè va resultar força llarg i pesat de fer, i segurament aquesta ha estat una de les causes de que, durant molts anys, mai hagi tingut en compte aquesta gran novel·la com una de les meves possibles lectures. He llegit altres coses de Cervantes i no m'han desagradat (podria citar alguna de les seves "Novelas Ejemplares" que són força entretingudes) però sempre m'havia fet molta mandra posar-me amb una obra tan llarga de la que, a més, tots en coneixem de sobres l'argument per haver-ne vist les diverses adaptacions que s'han fet per televisió, per cinema o fins i tot en dibuixos animats.
A mesura que m'he anat fent gran, això ha anat canviant. I, a poc a poc, la mandra ha anat disminuint mentre han anat creixent les ganes de llegir la novel·la. Més d'una vegada, durant aquests anys, m'he trobat amb recomanacions entusiastes que m'empenyien a provar-ho (aquí dins de la Catosfera em ve al cap un post de J.M. Tibau on deia que el Quitxot és un dels llibres que és mereixen, no ja una relectura, sinó una trilectura) i aquesta "insistència" ha tingut finalment els seus fruits. La "gota que va fer vessar el got" va ser la lectura de les memòries del Dr. Broggi que vaig fer a finals de l'any passat, l'insigne cirurgià en parla molt bé del Quixot en més d'una ocasió i si a això li afegim que uns mesos abans havia llegit "La volta al món en 80 dies", una novel·la de la qual també coneixia totalment l'argument però que, malgrat això, vaig gaudir moltíssim, va fer que decidís, d'una vegada per totes i sense més excuses, que "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha" havia d'aparèixer a la meva llista de lectures del 2015. I així ha sigut.
No he llegit l'exemplar que us he presentat al principi, en comptes d'anar a buscar el de casa dels meus pares (que el pobre ja té una edat i val més no remenar-lo gaire) vaig preferir treure de la biblioteca una edició més moderna (i en dos volums més manejables) i l'he combinat amb una versió en format ebook de domini públic. No fa gaire que l'he acabat i he de dir que n'he quedat molt satisfet. La lectura ha valgut molt la pena, és molt entretinguda i, quan t'acostumes al "castellano añejo", resulta molt amena de llegir. Et diverteixes amb les estrambòtiques aventures del "Caballero de la Triste Figura" i se't fa força interessant quan et mostra la vida i els costums del segle XVII on es mouen els personatges. Malgrat les més de 1000 pàgines, la lectura no se m'ha fet gens pesada. Així que, com veieu, m'ho he passat força bé i m'uneixo, sense dubtar-ho, a la llista dels "recomanadors".
Però, malgrat tenir-lo tan a l'abast, no l'havia llegit mai fins ara. Recordo que, quan feia batxillerat, ens van posar un treball a l'assignatura de llengua i literatura que consistia en identificar, classificar i comentar tots els refranys que surten a l'obra (segur que no us descobreixo res si us dic que en Sancho Panza no para de dir-ne) i aleshores, per obligació, vaig haver de "llegir" el llibre (més concretament només la segona part perquè el treball el fèiem en grup) però això no ho compto com una lectura, almenys tal com jo entenc les lectures que és llegir per gaudir (o no) del que hi ha escrit sense haver d'anar fent interrupcions per treure refranys, prendre notes o fer qualsevol altra cosa que no et deixi llegir tranquil.
Si encara recordo aquell treball és perquè va resultar força llarg i pesat de fer, i segurament aquesta ha estat una de les causes de que, durant molts anys, mai hagi tingut en compte aquesta gran novel·la com una de les meves possibles lectures. He llegit altres coses de Cervantes i no m'han desagradat (podria citar alguna de les seves "Novelas Ejemplares" que són força entretingudes) però sempre m'havia fet molta mandra posar-me amb una obra tan llarga de la que, a més, tots en coneixem de sobres l'argument per haver-ne vist les diverses adaptacions que s'han fet per televisió, per cinema o fins i tot en dibuixos animats.
A mesura que m'he anat fent gran, això ha anat canviant. I, a poc a poc, la mandra ha anat disminuint mentre han anat creixent les ganes de llegir la novel·la. Més d'una vegada, durant aquests anys, m'he trobat amb recomanacions entusiastes que m'empenyien a provar-ho (aquí dins de la Catosfera em ve al cap un post de J.M. Tibau on deia que el Quitxot és un dels llibres que és mereixen, no ja una relectura, sinó una trilectura) i aquesta "insistència" ha tingut finalment els seus fruits. La "gota que va fer vessar el got" va ser la lectura de les memòries del Dr. Broggi que vaig fer a finals de l'any passat, l'insigne cirurgià en parla molt bé del Quixot en més d'una ocasió i si a això li afegim que uns mesos abans havia llegit "La volta al món en 80 dies", una novel·la de la qual també coneixia totalment l'argument però que, malgrat això, vaig gaudir moltíssim, va fer que decidís, d'una vegada per totes i sense més excuses, que "El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha" havia d'aparèixer a la meva llista de lectures del 2015. I així ha sigut.
No he llegit l'exemplar que us he presentat al principi, en comptes d'anar a buscar el de casa dels meus pares (que el pobre ja té una edat i val més no remenar-lo gaire) vaig preferir treure de la biblioteca una edició més moderna (i en dos volums més manejables) i l'he combinat amb una versió en format ebook de domini públic. No fa gaire que l'he acabat i he de dir que n'he quedat molt satisfet. La lectura ha valgut molt la pena, és molt entretinguda i, quan t'acostumes al "castellano añejo", resulta molt amena de llegir. Et diverteixes amb les estrambòtiques aventures del "Caballero de la Triste Figura" i se't fa força interessant quan et mostra la vida i els costums del segle XVII on es mouen els personatges. Malgrat les més de 1000 pàgines, la lectura no se m'ha fet gens pesada. Així que, com veieu, m'ho he passat força bé i m'uneixo, sense dubtar-ho, a la llista dels "recomanadors".
***************************************
Tant és així, que he decidit fer-li llegir al meu click:
Suposo que el recordeu, us el vaig presentar fa uns mesos i des d'aleshores li he fet llegir algun dels llibres que he volgut destacar d'entre les meves lectures d'enguany per participar en el CONCURS: THE OTHER READERS, que va de llibres, fotografies i clicks de Playmobil i que té en marxa la JOMATEIXA. Encara hi sou a temps de participar (el termini no s'acaba fins el 20 de desembre) i jo us animo a fer-ho que els premis (així en plural perquè n'hi ha més d'un) s'ho valen.
Per part meva, aquesta foto del click llegint "El Quijote" que vaig fer als peus del molí de vent que hi ha al Perellò (no em negareu que és un lloc ben adient) és la quarta que li envio i, per tant, ja he acabat la feina. A continuació, us deixo les altres fotos del meu click llegint que ja heu pogut veure al blog TUMATEIX-LLIBRES:
Per part meva, aquesta foto del click llegint "El Quijote" que vaig fer als peus del molí de vent que hi ha al Perellò (no em negareu que és un lloc ben adient) és la quarta que li envio i, per tant, ja he acabat la feina. A continuació, us deixo les altres fotos del meu click llegint que ja heu pogut veure al blog TUMATEIX-LLIBRES: