En Josep M. Tibau ens proposa un nou Joc Literari. Hem d'escriure un text (relat, poema, etc) inspirat per una fotografia que, en aquest cas, ens mostra les restes d'una casa enderrocada amb unes imatges de persones a les parets, com si fossin una mena d'esperits que han quedat allí recordant-nos temps ja passats. A mi m'ha sortit un altre sonet:
LA CASA VELLA
Antiga casa, mig enderrocada,
mostres encara a les teves parets
restes d’una vida, ara oblidada,
que va marxar cap uns altres indrets.
Persistent, ens portes a la mirada
històries ja passades, vells secrets
que vas viure abans de ser abandonada,
records que venen de mons obsolets.
Esperes així mantenir-te dreta
perquè compleixes un nostre desig:
Tant de bo que les parets parlessin!.
Però més que un favor, ens fas la punyeta.
Ens poses tristos veient-te aquí al mig,
i el clam és: Tant de bo t’enderroquessin!
Antiga casa, mig enderrocada,
mostres encara a les teves parets
restes d’una vida, ara oblidada,
que va marxar cap uns altres indrets.
Persistent, ens portes a la mirada
històries ja passades, vells secrets
que vas viure abans de ser abandonada,
records que venen de mons obsolets.
Esperes així mantenir-te dreta
perquè compleixes un nostre desig:
Tant de bo que les parets parlessin!.
Però més que un favor, ens fas la punyeta.
Ens poses tristos veient-te aquí al mig,
i el clam és: Tant de bo t’enderroquessin!