A la foto veieu la plàtera de PANELLETS que hem fet enguany a casa.
Aprofitant l'ocasió d'ensenyar-vos-els, se m'ha acudit
fer-vos un altre dels meus enigmes de la vida:
Feu els panellets o els compreu fets?
I, si els feu, quina recepta seguiu?
Nosaltres els fem gairebé cada any, i fins enguany seguíem una recepta de les més “puristes”. Vull dir que no hi afegim ni patata ni moniato, amb només tres ingredients bàsics: 1 kg d'ametlla mòlta, 1 kg de sucre i 3 ous es fa la massa-mare que després serveix de base per anar fent les diverses varietats de panellets: pinyons, codonyat, ametlla, cafè...
Però enguany, he descobert una recepta encara més “purista”. Al blog de la TRINI podeu trobar els seus PANELLETS INSUPERABLES , que segueixen una recepta de la cuinera Mireia Carbó i que, aplicant aquella màxima que diu: “El massapà de veritat és ametlla, sucre i res més”, no fa servir els ous per lligar la massa sinó només una mica d'aigua. Una altra diferència és que fa servir sucre llustre en lloc del normal.
Per tant, aquest any hem canviat la recepta dels panellets de casa i hem provat de fer els Panellets de la Trini (que és com han quedat batejats :-DD).
Divendres vam fer la massa-mare amb 1 kg d'ametlla mòlta, 1 kg de sucre llustre i 200 cc d'aigua que vam deixar reposar 24 hores a la nevera. Avui dissabte, els hem fornejat fent-ne una part només de massapà sense res més i uns quants de les varietats més clàssiques que ja he dit abans, (com no teníem figues seques i m'he quedat amb les ganes de provar els de figues al rom). En total n'han sortit una vuitantena, d'una mida una mica més grossa que els de la pastisseria.
El resultat és molt bo. Tenen un bon gust d'ametlla (que és el que més ens agrada) i gràcies al sucre llustre no trobes, com passava alguna vegada, aquell cruixent de sucre quan els mossegues.
Per tant, us els recomano de totes totes i us desitjo una
BONA CASTANYADA
i un FELIÇ DIA DE TOTS SANTS
a tots i a totes.
P.S.: Aquest post surt publicat passades les 7 de la tarda però ja el tenia fet a quarts de cinc (amb els panellets encara calents), que és quan l'he acabat d'escriure al processador de textos del OpenOffice. La meva intenció era penjar-lo immediatament al blog però no he pogut connectar-m'hi perquè durant tot el dia Blogger no m'ha funcionat de cap manera, vaig entrar una mitja hora al matí i després es va col·lapsar impedint-me la connexió al meu blog i a tots els vostres (la resta d'Internet funcionava perfectament).
No sé si us ha passat també a vosaltres i suposo que la única solució, en aquests casos, és tenir paciència però és bastant “irritant” per no dir una altra cosa.