GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 30 de gener del 2019

"Cartas de ilusión" [2♥] [2♣] [2♠] [2♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [2]:



[CORS ]
Dos triangles? Sis triangles? Vuit triangles? Cap triangle?

[TRÈVOLS ]
Quant més llarg és A-B que B-C?

[PIQUES ]
Vibració visual

[DIAMANTS ]
Quin dels dos rectangles és més gran?


EXPLICACIÓ


dimecres, 23 de gener del 2019

Relats Conjunts (gener - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Recordant el passat" (Carlton Alfred Smith - 1888).


CONSTÀNCIA O SINCERITAT

Aquí em teniu. Enfrontada a la síndrome del full en blanc. Capficada intentant trobar les paraules justes que em permetin continuar endavant amb la meva història. Recordo que quan vaig començar aquest projecte literari em van donar dos consells: Escriu cada dia i aboca damunt el paper els teus veritables sentiments. Constància i sinceritat, dues idees que juntes havien de fer-me reeixir en aquesta tasca que emprenia.
Doncs no me'n surto. Ho sento però trobo que aquests conceptes no poden anar junts sinó que, en el meu cas almenys, es contradiuen. A veure, hi ha vegades que sí, que quan m'assec davant el full en blanc el puc omplir sense problemes perquè ja tinc al cap tot el que hi haig d'escriure, però la majoria dels dies això no em passa ni de lluny. Em sap greu però si vull ser constant i escriure cada dia, no puc ser sincera. Jo no sé si vosaltres també us hi trobeu però la meva vida no dona per a tant, a mi no em passen cada dia coses emocionants i colpidores que mereixin ser explicades sobre un paper. Per això, si vull que el meu diari personal tingui un mínim interès quan el rellegeixi d'aquí uns quants anys, les entrades dels dies tan avorrits com el d'avui... me les invento.


dimecres, 16 de gener del 2019

Joc de Ment - 004

L’ESPECTADOR TROBA LA SEVA CARTA



Una baralla de cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Doneu la baralla completa a l'espectador i demaneu-li que la barregi bé. Quan hagi acabat, ha de tallar-la formant dues piles més o menys iguals i us ha d'entregar a vosaltres una de les meitats.

Amb la mitja baralla a les mans us gireu d'esquena i després li dieu que esculli una de les seves cartes (la que vulgui), que se la miri bé, que la deixi al capdamunt de la seva pila cap per avall com les altres i que dipositi la seva meitat de la baralla damunt la taula.

Una vegada fet, us torneu a girar i poseu les vostres cartes damunt les seves sense tocar-les. Insistiu que vosaltres no les heu de tocar i que tota la feina la farà el propi espectador.

Ara li demaneu que agafi totes les cartes i que se les posi a la seva esquena per fer una sèrie d'operacions que li dictareu. Una vegada tingui la baralla a l'esquena, ha d'agafar la primera carta de dalt i posar-la a sota de tot de la baralla. Després ha d'agafar la segona carta (que ara serà la primera), l'ha de girar perquè estigui cara amunt i la de posar al lloc que vulgui al mig de la baralla. Fet això, ja pot treure's les cartes de l'esquena i tornar a deixar la baralla sobre la taula.

En aquest moment, li recordeu que ell ha posat la carta girada allà on ha volgut i feu que la busqui, escampant poc a poc totes les cartes. Per sorpresa de tothom, just darrera de l'única carta girada de la baralla sortirà la que ell havia triat primer.





dimecres, 9 de gener del 2019

PARADOXES

  • Què va ser primer, l'ou o la gallina?
  • Pot Déu omnipotent crear una roca tan pesada que Ell, que ho pot tot, no la pugui aixecar?
  • Si un aparell l'anem reparant i substituint-li les parts avariades per peces noves, continua sent el mateix aparell?
  • Quan un mentider afirma que menteix està dient la veritat i, per tant, ja no és un mentider malgrat dir mentides?
Aquestes preguntes no tenen una resposta clara. De fet, tampoc la busquen perquè el que pretenen és només fer-nos pensar amb plantejaments que ens sobten per les contradiccions i incoherències que comporten quan els analitzem lògicament... són paradoxes.

A la seva obra "EL GRAN LIBRO DE LAS PARADOJAS" (Gredos - 2009), Michael Clark ens explica que, etimològicament, el terme PARADOXA vol dir anar contra [para] l'opinió general o creença [doxa] i que molts d'aquests plantejaments compleixen l'esquema proposat pel filòsof Mark Sainsbury que els defineix com "una conclusió aparentment inacceptable derivada d'un raonament aparentment acceptable fet a partir d'unes premisses aparentment acceptables". Igualment podria ser que l'error aparegui a l'hora de fer el raonament que ens ha de dur de les premisses a la conclusió o, en altres casos, que la conclusió obtinguda sigui contradictòria per ella mateixa. Per altra banda, hi ha moltes altres paradoxes que no s'adapten a aquest esquema sinó que simplement ens plantegen un conflicte de criteris. Ens trobaríem en aquest cas quan, per resoldre el dilema proposat, podem construir arguments diferents que ens porten a conclusions totalment contràries però totes ben correctes depenent del criteri emprat, el fet que aquests arguments divergents siguin "simètrics" i, per tant, igual de vàlids ens desconcerta i és el que provoca el fet paradoxal.

Les paradoxes poden abastar diversos àmbits del coneixement, tant científics com filosòfics. En podem trobar relacionades amb el moviment, l'infinit, la probabilitat, els conjunts, la relació causa-efecte, la identitat, la racionalitat i les creences. Però també n'hi ha que tenen a veure amb el camp de l'ètica, de la teoria política o de l'estètica, per citar-ne alguns altres.
Willard van Orman Quine va dir que: "Més d'una vegada, el descobriment d'una paradoxa ha provocat una reestructuració profunda als fonaments del pensament humà". El desenvolupament de l'anàlisi matemàtic al segle XIX (Paradoxes de Zenó), la teoria de conjunts al segle XX (Paradoxes de Conjunts), els teoremes de Gödel i la teoria de la veritat de Tarski (Paradoxa del mentider) són exemples paradigmàtics d'aquesta afirmació.

Al seu llibre ¡AJÁ! PARADOJAS QUE HACEN PENSAR (Labor - 1983), el matemàtic i divulgador científic Martin Gardner dona al terme paradoxa un sentit ampli capaç de contenir "tot resultat que, per contrari a la intuïció i al sentit comú, arriba a provocar immediatament un sentiment de sorpresa" i classifica tals paradoxes dins de quatre tipus fonamentals:
  • Afirmacions que semblen falses, encara que en realitat són veritables.
  • Afirmacions que semblen veritables, però que en realitat són falses.
  • Les Fal·làcies o Cadenes de raonaments aparentment impecables que condueixen, en canvi, a contradiccions lògiques.
  • Declaracions de les quals no es pot decidir la seva veracitat o falsedat.
Les preguntes que encapçalen aquest post son només alguns exemples de Paradoxes filosòfiques. Com ja he dit, n'hi ha moltes altres que plantegen temes científics (Paradoxes matemàtiques, físiques, etc). També podem trobar objectes paradoxals que podem representar gràficament tot i ser "impossibles" en la realitat...
Però com que la intenció d'aquest post és només definir succintament el concepte de paradoxa, no em dedicaré ara a fer-ne una enumeració que allargaria aquest text innecessàriament. Per altra banda i malgrat que entre els 1000 Enigmes Mentals ja publicats al XAREL-10, en trobaríem alguns que es basen en un plantejament paradoxal o, directament, en una paradoxa ben coneguda, la meva idea és partir de zero en aquest tema i anar dedicant, d'ara endavant, més d'un post a les paradoxes més famoses i parlar-ne aleshores més concretament en cada cas.

De totes maneres, i per si hi ha algú especialment interessat en el tema que no pot esperar aquests posts promesos, fàcilment podríem trobar al nostre abast diversos reculls de paradoxes que ens permetran saber-ne més. Un parell d'exemples serien els llibres que he citat com a bibliografia consultada d'aquest post. També hi ha a internet moltes pàgines que en parlen i un bon punt de partida seria consultar l'entrada que la Wikipedia hi dedica, la seva versió en espanyol ofereix un article molt complet classificant les paradoxes segons diferents criteris i donant diversos exemples de cadascuna. En un terreny més audiovisual, he trobat un vídeo que fa un Top Ten amb algunes de les paradoxes més conegudes. És només un dels vídeos sobre aquest tema que ens ofereixen a "Monitor Fantasma", un interessant canal de Youtube on el peruà Josué Aguirre ens parla de "filosofía, libros, arte, ciencia... con un toque de humor". Aquí el teniu:






dimecres, 2 de gener del 2019

Relats Conjunts (desembre - 2018)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "El rapte d'Europa" (Rembrandt - 1632).



EL RAPTE D'EUROPA

Hem d'evitar que torni a passar. Cal aprendre del que ens ensenyen els clàssics i no hem de permetre que Europa torni a ser segrestada. Sabem que aleshores el perill va venir disfressat de brau, un bell animal blanc que va enlluernar la jove Europa i aprofitant-se de l'admiració de la noia se la va emportar sense remei. És el mateix que passa ara, l'extrema dreta està aconseguint enlluernar bona part de la població europea que els admira perquè es mostren com els únics prou forts i valents per afrontar els problemes. Tot és una mentida, és clar. L'extrema dreta mai ha estat al costat del poble malgrat el seu populisme, l'únic que busca és aprofitar-se de la democràcia per acabar amb qualsevol dret democràtic. El problema és que, com ens ensenya la història, quan la gent se n'adoni, quan vegin la trampa on estan caient, serà massa tard.
Per això hem d'actuar nosaltres, els dirigents polítics que governem les institucions. Nosaltres, que sí que creiem en la democràcia, som els únics que podem posar remei a això que està passant. No podem deixar-ho en mans de la gent perquè ja hem vist que es mouen més pels sentiments que per la raó. Mireu l'embolic que tenim a Catalunya, o els problemes que ens provoca haver d'aplicar el Brexit, o la deriva feixista d'alguns dels nostres governs. El poble ens demana referèndums per poder expressar la seva opinió però resulta que no són capaços de decidir el que de veritat els hi convé. La gent s'equivoca quan vota (quan no ens vota a nosaltres vull dir) i, per tant, la solució és no deixar-los votar massa, ja en tenen prou si ho fan un cop cada quatre anys que tothom sap que els referèndums els carrega el diable i, sobretot, divideixen molt.
I ja que no podem deixar-ho en mans de la gent, potser nosaltres podríem treballar més per intentar solucionar els problemes reals que afecten la població en comptes de dedicar tants esforços a mantenir l'statu quo però això implicaria que hauríem de baixar de les nostres torres d'ivori i tots sabeu la mandra que ens fa perdre algun privilegi.
Així que el millor camí que se'ns acudeix per acabar amb l'augment de l'extrema dreta és deixar que els problemes es podreixin sense implementar cap solució efectiva i fer discursos grandiloqüents a favor de la democràcia mentre evitem tot el que podem que la gent exerceixi el seu dret a decidir perquè ja ha quedat demostrat que, quan ho fan, s'equivoquen.
Sí, no hi ha dubte que la millor recepta per evitar que l'extrema dreta segresti a Europa és... continuar mantenint-la segrestada nosaltres.