BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 27 de desembre de 2019

Lectures 2019 - Feliç 2020


Ha arribat l'últim post de l'any i, com ja va sent tradició des de fa algunes temporades, toca publicar la meva llista de llibres llegits els darrers dotze mesos. Aquest 2019, he llegit 68 llibres que sumen un total de 18.909 pàgines (una mitjana de 52 al dia). Un recompte molt similar al de l'any passat.

Enguany, he continuat el meu repàs personal a l'obra de Manuel de Pedrolo, he enllestit els contes de Pere Calders i he començat amb les novel·les d'Avel·lí Artís-Gener. A més d'aquests "meus clàssics catalans" també han caigut uns quants volums més de la sèrie Harry Hole de Jo Nesbo, del cànon holmesià d'Arthur Conan Doyle i de les novel·les de Haruki Murakami.

Tres dels llibres de la llista no només els he llegit sinó que també els he vist en les corresponents sèries de televisió: "EL CUENTO DE LA CRIADA" (el llibre està molt bé, la sèrie, que també em va agradar força, el segueix amb algunes diferències durant la primera temporada i, en la segona i la tercera, ja explica trames noves més enllà de la novel·la), "BUENOS PRESAGIOS" (una adaptació molt fidel del divertit llibre de Terry Pratchett) i "MINDHUNTER" (em va agradar més la sèrie però el llibre que explica els casos reals en els quals es basa és força interessant, tot i que a estones sembla un al·legat a favor de la pena de mort). També he vist la minisèrie que adapta una novel·la que vaig llegir l'any 2017, "LA VERITAT SOBRE EL CAS HARRY QUEBERT" (el llibre el recordava força entretingut, la sèrie no m'ho ha semblat tant).

Com en anys anteriors, també vull deixar constància dels llibres de la llista escrits per bloguers de "La meva blogosfera". Aquests "autors-amics" han estat, per ordre de lectura: Salvador Macip (2), Sergi G. Oset, Sílvia Tarragó, Jesús M. Tibau, Daniel Closa i Olga Xirinacs.

Entre la resta d'autors de la meva llista, destaco els llibres que més bons records em porten ara que n'he fet el repàs: "FOC I SANG" (una història de la Casa Targaryen que és força entretinguda... mentre seguim esperant el sisè volum de "Joc de Trons"), "ADREÇA DESCONEGUDA" (una novel·la molt curta però també molt interessant i amb un final que em va semblar genial), "TRILOGIA DE CLAUS I LUCAS" (un llibre colpidor, sobretot la primera part, que em va fer descobrir l'obra d'Agota Kristof. Em van quedar moltes ganes de repetir i vaig buscar altres textos de l'autora, d'aquests "L'ANALFABETA" em va agradar especialment), "FUNGUS" (la història que explica passa bé però el que més em va interessar és la reflexió sobre el poder que ens presenta a les seves pàgines), "QUIET" (un recull d'anècdotes del fill amb paràlisi cerebral de Màrius Serra escrit amb una mica d'humor i molt de sentiment, em va agradar molt), "LA VIGÍLIA" (un escriptor de contes es contractat per redactar la biografia d'una senyora gran; la suma de la història de la dona, la vida de l'escriptor i alguns dels seus contes fa que la lectura t'atrapi tot i que el final, en part, és força previsible). Acabo amb l'últim de la llista, "DISSET PIANOS", que encara no he acabat de llegir però pinta força bé.

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2019


Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...

FELIÇ 2020!!


dilluns, 23 de desembre de 2019

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

"Selecciones del Reader's Digest" (Desembre - 1981)

Quan arriba Nadal, és tradició en aquest blog proposar-vos algun passatemps adient a aquestes dates i enguany us porto un enigma lògic que he recuperat d'una vella revista. Com veieu a la imatge que encapçala aquest post, es tracta d'un joc creat per Susan Zivich i que va ser publicat ara fa trenta-vuit anys al "Selecciones del Reader's Digest".

Us el transcric a continuació, traduït al català intentant mantenir les rimes dels apariats. Aquí el teniu:

«El Pare Noel va portar trenta joguines»

En aquest enigma apariat intervenen cinc follets,
vestits de cinc colors diferents,
que van fer cinc tipus de joguines.
Podeu esbrinar què va fer cadascun d'ells?


01.- Trenta joguines guarda el sac del Pare Noel
02.- fetes pels seus follets Ivan, Clara, Susanna, Llum i Abel.

03.- Tots en van fabricar més d'un parell,
04.- malgrat que igual quantitat no feren cap d'ells.

05.- Una joguina més va construir Abel
06.- que el follet vestit de roig gens rebel.

07.- Però en va fer una menys,
08.- que el que va fabricar els trineus de disseny.

09.- Dels cotxes de carreres se n'ocupà Ivan,
10.- i Clara va fer cinc joguines amb afany.

11.- El follet que vestia de groc
12.- va fer per als nens, trens que no van enlloc.

13.- I en va fabricar un terç dels de Susanna,
14.- el de la verda roba galana.

15.- A la formosa Llum, el color taronja li escau
16.- i un altre follet lluïa un vestit blau.

17.- El que va fabricar les baldufes més dansarines
18.- és el que, de tots, va fer més joguines.

19.- Es va encarregar de les pilotes amb il·lusió
20.- el petit follet somrient i rodanxó.

21.- Trenta joguines guarda el sac del Pare Noel
22.- per als nens amb rialles de cascavell.

23.- I amb les dades donades, serà molt oportú
24.- que el lector endevini què va fer cadascú.

Podeu donar les vostres solucions als comentaris i, seguint la tradició dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera, aquí us deixo cinc xocolatines que representen cadascun dels cinc follets protagonistes de l'enigma. A mesura que aneu fent les vostres deduccions i aneu descartant follets, colors i joguines podeu menjar-vos el bombó corresponent. ;-))


Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

dimecres, 18 de desembre de 2019

Relats Conjunts (desembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Partita a scacchi [El joc d'escacs]" (Sofonisba Anguissola - 1555).



JUGADA MESTRA

Ja és la segona vegada que l'àvia em xiuxiueja «escac i mat» a cau d'orella i la nena no para d'assenyalar-me el cavall de manera poc dissimulada. És típic que els que no en saben gaire només vegin la jugada més immediata però els bons jugadors d'escacs sabem que hem de mirar més enllà. El més important en aquest joc és anticipar-se als moviments del contrari, preveure per on aniran les seves jugades i actuar en conseqüència. Si l'àvia en sabés una mica més, veuria que no puc fer un escac en la propera jugada i la nena, que segur que prefereix el cavall perquè la peça té forma d'animalet, quan creixi una mica i aprengui a jugar, entendrà que cada peça té la seva importància dins el tauler i que els bons jugadors les triem per la seva funció i no perquè la seva forma ens agradi més o menys. Així que no em deixaré distreure per les seves opinions i continuaré tal com ho tinc previst. Els meus moviments estan destinats a acorralar les peces contràries fins a aconseguir la jugada mestra que em permetrà guanyar. Vaig pel bon camí i ara em toca moure aquest alfil.

...

Sort que ha mogut, ja era hora. Quan jugo amb ella sempre és el mateix. Es passa una eternitat pensant el següent moviment. Ja sé que els escacs no es poden jugar a la babalà, ben al contrari, però entre el poc i el massa hi ha la mida justa. Tenia tantes ganes que mogués peça que no m'ha sabut greu quan l'àvia l'ha avisat que estava a punt de fer-li escac i mat en un parell de jugades, i tampoc he dit res quan la nena li feia veure que el millor moviment hauria estat atacar amb el cavall. La jugada era tan clara que no podia entendre perquè s'hi passava tanta estona. He suposat, ja que sempre presumeix de saber-ne tant, que estava preparant una gran jugada que aniria més enllà de les evidències del joc que tots estàvem veient. Però sembla que el joc era evident per a tothom, excepte ella. Una vegada més, ha tirat pel dret sense escoltar ningú i la seva suposada jugada mestra ha quedat en no res. Movent l'alfil, ha deixat desprotegit el seu rei i ha obert pas lliure a la meva torre. Escac i mat.



dimecres, 11 de desembre de 2019

Joc de Ment - 015

LA PREDICCIÓ ENCERTADA



- Dues baralles de pòquer, una amb les cartes amb el dors vermell i l'altra amb el dors blau.



Escollirem 6 cartes de la següent manera: De les cartes blaves, agafarem un 6 vermell (Cors o Diamants) i un 5, 4, 3 i 2 negres (Piques o Trèvols). La sisena carta la traiem de la baralla vermella i serà un As negre (Piques o Trèvols).

Abans de deixar entrar el públic, deixarem les sis cartes en fila sobre la taula, una cara amunt i la següent cara avall, de manera que la quarta sigui el 6 que quedarà girada i la cinquena sigui l'As que mostrarà la figura. Les altres quatre cartes poden estar en qualsevol ordre dins la fila, sempre tenint en compte que les dels llocs senars mostraran el seu valor i les dels llocs parells estaran girades mostrant el dors.



Amb les cartes sobre la taula de la manera que hem explicat, ja podem presentar el joc als espectadors. Demanem a un d'ells que, sense tocar-les, observi atentament les sis cartes mentre nosaltres agafem un paper on escriurem una predicció. Quan ho tinguem fet, plegarem el paper perquè ningú sàpiga que hi hem escrit i l'entregarem a la víctima que el guardarà sense llegir-lo fins al final del truc.

Una vegada el paper amb la predicció queda fora del nostre abast, és el moment de demanar al mateix espectador que digui un número de l'1 al 6 per triar una de les cartes.

Per a sorpresa de tothom, la carta que escollirà serà exactament la que consta a la predicció que hem fet. Cosa que ell mateix comprovarà, llegint el paper que li hem entregat quan ha començat el joc.




dimecres, 4 de desembre de 2019

SOPA DE LLETRES

Al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) s'explica que el primer joc de buscar paraules que s'ajusta exactament a la forma moderna d'una SOPA DE LLETRES va ser creat per Norman E. Gilbat a la ciutat de Norman (Oklahoma – USA) i es va publicar el dia 1 de març de 1968 al Selemby Digest, un diari d'anuncis que es distribuïa a les botigues i comerços del municipi.

El joc de seguida va cridar l'atenció dels professors de les escoles locals que es van adonar que es podia utilitzar com una divertida eina educativa i el van enviar als seus col·legues d'altres poblacions perquè també l'introduïssin a les seves aules. Aquesta inicial difusió dins dels centres escolars, aviat va atreure l'interès dels distribuïdors de passatemps que el van incloure a les seves publicacions, aconseguint d'aquesta manera que aquest joc es popularitzés al món sencer.

Aquesta primera Sopa de Lletres en anglès constava d'una graella de 20 x 20 lletres on s'amagaven els noms de 34 ciutats de l'estat d'Oklahoma i el passatemps es va conèixer com a «Word search puzzle» (Trencaclosques de cerca de paraules). La denominació amb la qual es coneix al nostre país va ser obra de Pedro Ocón de Oro, aquest enigmògraf espanyol fou el creador de més d'un centenar de passatemps en llengua castellana i va publicar les seves primeres «Sopas de Letras» també a la dècada dels anys 60 del segle passat. Tot i aquesta coincidència temporal amb l'aparició del joc als Estats Units, molt probablement els «Word Search» i les «Sopas de Letras» van ser creats independentment.

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix de la següent manera aquest joc que anomena EMBOLIC DE LLETRES:

Un dels jocs de graella més populars i senzills. Cal només descobrir un seguit de mots ocults (intuïts o clarament indicats per l'autor), en un garbuix de lletres.

Les solucions es poden llegir en quatre direccions (horitzontal, vertical i en les dues diagonals) i en els dos sentits. És un joc de fabricació mecànica que només requereix uns mecanismes de recerca.

Les úniques variacions es produeixen en la manera de comunicar els mots que cal buscar: un camp semàntic determinat (busqueu dotze instruments musicals), dibuixos al·lusius, fotografies o, simplement, la llista. Aquesta darrera modalitat és la més popular als Estats Units, on l'anomenen simplement «Search-a-word».

Una variant d'aquest passatemps s'anomena ESCUDELLA o BROU. Es tracta d'un tipus d'embolic de lletres en el qual, un cop extrets tots els mots solució, es pot llegir algun missatge ocult amb les lletres restants. La denominació «escudella» per a aquest joc en llengua catalana prové de l'enigmògraf Josep Hierro a la secció de passatemps del Diari de Barcelona l'any 1989 i el nom de «brou» té el seu origen a les pàgines de passatemps del setmanari El Triangle a l'estiu de 1990, signades per Néstor Macià i Olissip.

Com a exemple, podeu repassar les 24 Sopes Temàtiques que he publicat anteriorment al XAREL-10 o també trobareu a continuació una nova proposta que he elaborat expressament per a aquest post. Com veureu, es tracta d'una Escudella de Lletres que amaga els 15 mots (sense articles ni preposicions) que formen els títols de les cinc novel·les que Pere Calders va publicar en vida i, una vegada trobats tots, la resta de lletres que no hem fet servir ens permetran llegir un dels contes breus de l'autor català. Si us ve de gust un plat d'aquesta escudella, podeu deixar les vostres solucions als comentaris. Bon profit!







GLOSSARI:
  • Embolic de lletres
  • Escudella
  • Sopa de lletres

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: