Una FACÈCIA és, segons el diccionari català-valencià-balear (DCVB), «una ocurrència graciosa, allò que un diu o fa per divertir i fer riure». En aquesta definició també podríem incloure, entre d'altres, conceptes sinònims com: ACUDIT, AGUDESA (dita que fa gràcia demostrant un enginy viu), XANXA (burla amb connotacions més agressives), etc.
En el camp de l'enigmística, dins d'aquesta categoria hauríem de citar en primer lloc els
ENGANYALLS. Unes endevinalles "amb trampa" on no importa la dificultat de l'enigma sinó que estan formulades principalment per enganyar i fer burla dels que pretenen endevinar-les. En un post anterior en vam parlar a bastament incloent-hi diversos exemples, els podreu trobar en
aquest enllaç.
Un altra mostra de FACÈCIA dins del món enigmístic serien les bromes lingüístiques basades en l’ús dels recursos que ens ofereixen els JOCS DE PARAULES. N’hi ha de moltes menes perquè aquests recursos lingüístics són diversos però un bon exemple serien els IMPOSSIBLES que, al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra ens explica amb aquests mots:
Els anomenats impossibles són breus facècies populars basades en alguna mena de joc de paraules. Fan servir una fórmula fixa i apareixen en molts almanacs com un acudit.
Exemples d’impossibles serien: «Per un artiller, tirar amb bales... de cotó», «Per un fredolic, abrigar-se amb una capa... de pols» o «Per un manyà, llimar un pany... de paret».
Com s'ha dit, hi ha molts altres jocs de paraules que, pel seu enginy més o menys agut o simplement pel seu efecte xocant que provoca un somriure, entrarien en aquesta classificació de bromes lingüístiques. En mostro uns últims exemples trets de l'opuscle de només 12 pàgines titulat "EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Millà – 1979) que porta el subtítol de "humorada fonètica" i que és un recull d'entrebancs i jocs de paraules humorístics. En aquest llibret dediquen un capítol als «Cognoms Matrimonials» on, dins d'un llistat ple de noms graciosos (si els tenen els altres) com «Pinyol Dolç», «Sucre Roig» o el famós «Dolors Forts de Queixal» que resulten divertits per la simple associació dels dos cognoms, també en trobem alguns altres que son FACÈCIES basades directament en un joc de paraules. Els copio a continuació i també afegeixo algunes de les històries d'enllaços matrimonials amb ‘resultats molt divertits’ que hi surten:
Aurora Bo Real
Clara Dou
Laporta Negre
Saurina de Po
Una noia que es deia Salut Saurina i Roig
va casar-se amb un jove que es deia Andreu Cantó.
Ella, que és modista, feu repartir per tot el seu veïnat,
les targetes que deien aquests mots:
"Modista. S’ofereix. S. Saurina de Cantó"
La filla del senyor Blat
s’ha casat amb tot ‘decoro’
amb un tal Moro, és veritat,
per això algú l'ha anomenat
la senyora Blat de Moro.
Si es diu Pau Coll el marit,
i ella, Seca de cognom;
és natural que l'esposa
ha d’ésser Seca de Coll.
