BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 31 de juliol de 2020

"Cartas de ilusión" [10♥] [10♣] [10♠] [10♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [10]:



[CORS ]
Dues cares o un gerro?

[TRÈVOLS ]
Aquesta espiral fa que les coses semblin grosses o petites.

[PIQUES ]
Què és això?

[DIAMANTS ]
A quina distància està el cercle: És la lluna? Una pilota de bàsquet? Un anell?


EXPLICACIÓ


divendres, 24 de juliol de 2020

Joc de Ment - 022

CARA O CREU?



- Un grapat de monedes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.


El mag llença un grapat de monedes sobre la taula i les escampa de manera que quedin una mica separades entre elles i en cap cas l’una sobre l’altra.

A continuació es gira d’esquena i demana a un espectador que procedeixi a donar la volta a algunes de les monedes triades a l’atzar. Per fer-ho, l’espectador escollirà una de les monedes, dirà en veu alta la paraula “volta” i girarà aquella moneda concreta. Aquest procediment el pot repetir les vegades que vulgui amb les monedes que vulgui (fins i tot, pot tornar a donar la volta a una moneda que ja havia girat anteriorment) però sempre d’una en una.

Quan se’n cansi de girar monedes, n’escull una darrera i, sense donar-li la volta, li posa la mà al damunt fent que quedi tapada sobre la taula. Aleshores el mag es tomba i, només amb la simple observació de la resta de les monedes que han quedat destapades, encertarà a la primera si la moneda oculta mostra la cara o la creu.




divendres, 17 de juliol de 2020

Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)



Com cada estiu, la CARME torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i aquest juliol ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia:





PSICOANÀLISI


- Ja has tornat de la visita al psicoanalista? Sí que has fet via, em pensava que duraven més aquestes sessions.

- He plegat abans d'hora. M'he adonat que no em podia ajudar gens aquell metge.

- Però si és una eminència i ens el van recomanar molt. Què ha anat malament?

- Al principi, res. Quan he entrat al seu despatx, ha sigut molt amable i m'ha fet ajeure damunt un divan força còmode. Tot seguit, m'ha demanat que li expliqués què em preocupava i, és clar, jo li he relatat el somni que em turmenta.

- Aquell on camines sobre l'aigua?

- Exacte. Li he dit: Miri doctor, fa dies que tinc un somni recurrent. Em veig sortint de casa i trobant-me que no hi ha carrers sinó només una gran extensió d'aigua per on haig de caminar. No puc tornar enrere, així que avanço però cada vegada més angoixat perquè, a cada pas que dono, em penso que m'enfonsaré i m'ofegaré.

- I ell, què t'ha dit?

- Que no sóc el primer a qui li passa això. Que tot prové d'aquesta època d'inseguretat que ens ha tocat viure. Les circumstàncies que ens envolten s'han tornat incertes i és aquesta incertesa la que ens fa sentir que no trepitgem terra ferma i que, en qualsevol moment, tot se'n pot anar en orris.

- Jo ho trobo ben assenyat tot això...

- I ho és. El problema ha vingut quan m'ha dit que per solucionar-ho és necessari reduir al màxim aquesta incertesa que em rodeja. No serà fàcil, ha recalcat, perquè sovint no podem incidir sobre els factors externs però sí que podem actuar en l'àmbit personal i per això el primer pas és procurar fer del nostre dia a dia un lloc més segur. A partir d'avui, ha de ser més caut i dedicar uns segons a reflexionar que li cal fer en cada moment. És sabut que ser previngut ajuda a estar més tranquil, per tant ha de procurar anar sobre segur a cada pas que faci. Recordi, ha insistit, vagi sempre amb peus de plom.

- Doncs a mi em sembla un bon consell. No entenc la teva reacció en contra.

- Un bon consell? Que no hi toques, tu tampoc?? Li dic que em sento com si caminés sobre l'aigua i ell em recomana que vagi amb peus de plom!! Aquest paio no vol curar-me, el que vol és veure'm enfonsat!!!

divendres, 10 de juliol de 2020

Els llibres d'en Jan McPetit [2020] (I)


Igual que vaig fer l'any passat, vull aprofitar el període estival per ressenyar alguns llibres que he llegit enguany i, de pas, ensenyar-vos les fotografies que en Jan McPetit s’ha fet amb ells.

Per a aquesta temporada, he escollit tres novel·les històriques que és un gènere que, de tant en tant, m’agrada llegir i us les aniré presentant successivament cada segon divendres dels mesos de juliol, agost i setembre. Avui comencem el viatge desplaçant-nos al Camp de Tarragona de fa 870 anys...


Aquesta novel·la ens porta a la segona meitat del segle XII per explicar-nos la fundació del monestir de Poblet en plena repoblació de la Catalunya Nova després de la conquesta de Lleida als sarraïns. Els personatges principals són el pare Esteve, un jove monjo cistercenc que manté amistat amb Gilabert, un cavaller de nobles sentiments, i Gaia, filla del senyor de l’Espluga Sobirana que es rebel·la contra la seva condició en una època on les dones no gaudien de gaires expectatives més enllà de viure sotmeses als pares o als marits. A mesura que l'edificació del monestir va avançant també evolucionen les circumstàncies d'aquests personatges que viuen una història plena de disputes familiars, enfrontaments per les terres i intrigues vàries per aconseguir o mantenir el poder. Aquesta trama novel·lada serveix a l'autor per relatar-nos, amb gran rigor històric, com era la vida dels nobles, els religiosos i el poble en aquells anys.

Escrita amb un llenguatge planer, la lectura no es fa pesada en cap moment. L'autor aconsegueix integrar perfectament els abundants apunts històrics que farceixen el text i no tens la sensació en cap moment que aquestes dades només serveixen per omplir pàgines (com passa en més d'una novel·la històrica) sinó que, ben al contrari, fan un bon servei a la trama novel·lada, complementant-la i, fins i tot, enriquint-la. Un conjunt molt ben lligat que aconsegueix atrapar-te ben aviat en aquest viatge nou segles enrere. He de dir que jo l'he gaudit especialment perquè explica la història del monestir de Poblet i dels seus voltants, una zona que conec força bé per tenir-la a pocs quilòmetres de casa, però crec que aquest llibre pot agradar a qualsevol amant de la novel·la històrica, sigui d'on sigui.

Com calia esperar, la fotografia està feta a la plaça d'entrada al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà).



divendres, 3 de juliol de 2020

FACÈCIES

Una FACÈCIA és, segons el diccionari català-valencià-balear (DCVB), «una ocurrència graciosa, allò que un diu o fa per divertir i fer riure». En aquesta definició també podríem incloure, entre d'altres, conceptes sinònims com: ACUDIT, AGUDESA (dita que fa gràcia demostrant un enginy viu), XANXA (burla amb connotacions més agressives), etc.

En el camp de l'enigmística, dins d'aquesta categoria hauríem de citar en primer lloc els ENGANYALLS. Unes endevinalles "amb trampa" on no importa la dificultat de l'enigma sinó que estan formulades principalment per enganyar i fer burla dels que pretenen endevinar-les. En un post anterior en vam parlar a bastament incloent-hi diversos exemples, els podreu trobar en aquest enllaç.

Un altra mostra de FACÈCIA dins del món enigmístic serien les bromes lingüístiques basades en l’ús dels recursos que ens ofereixen els JOCS DE PARAULES. N’hi ha de moltes menes perquè aquests recursos lingüístics són diversos però un bon exemple serien els IMPOSSIBLES que, al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra ens explica amb aquests mots:

Els anomenats impossibles són breus facècies populars basades en alguna mena de joc de paraules. Fan servir una fórmula fixa i apareixen en molts almanacs com un acudit.
Exemples d’impossibles serien: «Per un artiller, tirar amb bales... de cotó», «Per un fredolic, abrigar-se amb una capa... de pols» o «Per un manyà, llimar un pany... de paret».

Com s'ha dit, hi ha molts altres jocs de paraules que, pel seu enginy més o menys agut o simplement pel seu efecte xocant que provoca un somriure, entrarien en aquesta classificació de bromes lingüístiques. En mostro uns últims exemples trets de l'opuscle de només 12 pàgines titulat "EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES" (Millà – 1979) que porta el subtítol de "humorada fonètica" i que és un recull d'entrebancs i jocs de paraules humorístics. En aquest llibret dediquen un capítol als «Cognoms Matrimonials» on, dins d'un llistat ple de noms graciosos (si els tenen els altres) com «Pinyol Dolç», «Sucre Roig» o el famós «Dolors Forts de Queixal» que resulten divertits per la simple associació dels dos cognoms, també en trobem alguns altres que son FACÈCIES basades directament en un joc de paraules. Els copio a continuació i també afegeixo algunes de les històries d'enllaços matrimonials amb ‘resultats molt divertits’ que hi surten:

Aurora Bo Real

Clara Dou

Laporta Negre

Saurina de Po

Una noia que es deia Salut Saurina i Roig
va casar-se amb un jove que es deia Andreu Cantó.
Ella, que és modista, feu repartir per tot el seu veïnat,
les targetes que deien aquests mots:
"Modista. S’ofereix. S. Saurina de Cantó"

La filla del senyor Blat
s’ha casat amb tot ‘decoro’
amb un tal Moro, és veritat,
per això algú l'ha anomenat
la senyora Blat de Moro.

Si es diu Pau Coll el marit,
i ella, Seca de cognom;
és natural que l'esposa
ha d’ésser Seca de Coll.





GLOSSARI:
  • Agudesa
  • Facècia
  • Impossible

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA: