TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Pons "
GRÀCIES!!
 | BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 € |
dilluns, 25 de setembre del 2023
dilluns, 18 de setembre del 2023
Relats Conjunts (setembre - 2023)
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Nit de setembre [September night]" (Harry Stooshinoff – 2021).
A L'EXPOSICIÓ
«Sens dubte, aquest quadre titulat "Nit de setembre" és la joia d’aquesta exposició d’art abstracte. L’artista ha sabut plasmar l’eclèctica paleta de colors d’aquest mes a mig camí entre l’estiu i la tardor quan sobre el fons negre d’un cel nocturn fa esclatar el groc del sol, el blau d’un toll i el lila d’un núvol tempestuós. Tota una cosmogonia que ens emociona.» (Un expert)
«Això t’ho dibuixa millor el meu nebot de quatre anys. Per cert, ara que m’hi fixo. Vols dir que no està cap per avall aquesta pintura? M’hi jugo un pèsol que l’han penjada al revés.» (Un visitant)
«Discrepo del meu distingit col·lega que ha parlat primer. En aquest quadre, el pintor no ens mostra la cosmogonia del mes de setembre sinó la seva gastronomia. El fons negre representa la paella on s’està fent un ou ferrat acompanyat d’unes rodanxes de patata vitelotte amb el seu característic color blavós.» (Un expert amb gana)
«Aquesta exposició és impressionant. M'ha deixat amb la boca tan oberta que fins i tot se m'ha assecat la gola. Em sembla que aniré a prendre una copa al bar de la cantonada.» (Un visitant amb set)
«Això és art en estat pur. No puc dir res més.» (Un expert sense paraules)
«A mi és que la pintura moderna no em fa ni fred ni calor. Si he entrat a la galeria és perquè s’ha posat a ploure de sobte, però de seguida que escampi marxaré que m’esperen.» (Un visitant sense paraigües)
«Molta gent, però ni cinc al calaix. Començo a pensar que la majoria només venen pel pica-pica.» (El galerista)
«Això t’ho dibuixa millor el meu nebot de quatre anys. Per cert, ara que m’hi fixo. Vols dir que no està cap per avall aquesta pintura? M’hi jugo un pèsol que l’han penjada al revés.» (Un visitant)
«Discrepo del meu distingit col·lega que ha parlat primer. En aquest quadre, el pintor no ens mostra la cosmogonia del mes de setembre sinó la seva gastronomia. El fons negre representa la paella on s’està fent un ou ferrat acompanyat d’unes rodanxes de patata vitelotte amb el seu característic color blavós.» (Un expert amb gana)
«Aquesta exposició és impressionant. M'ha deixat amb la boca tan oberta que fins i tot se m'ha assecat la gola. Em sembla que aniré a prendre una copa al bar de la cantonada.» (Un visitant amb set)
«Això és art en estat pur. No puc dir res més.» (Un expert sense paraules)
«A mi és que la pintura moderna no em fa ni fred ni calor. Si he entrat a la galeria és perquè s’ha posat a ploure de sobte, però de seguida que escampi marxaré que m’esperen.» (Un visitant sense paraigües)
«Molta gent, però ni cinc al calaix. Començo a pensar que la majoria només venen pel pica-pica.» (El galerista)
dilluns, 11 de setembre del 2023
Els llibres d'en Jan McPetit [2023] (III)
Poso avui el punt final al "cicle Hitchcock" que aquest estiu (cada segon dilluns de juliol, agost i setembre) he dedicat als llibres en què es van basar algunes de les pel·lícules del genial director anglès, amb tot un clàssic del terror i el suspens.
 |
|
|
|
 |
En una nit de tempesta, una dona que fuig de la seva vida anterior amb uns diners que no són seus arriba a un motel solitari. N’és l'única clienta perquè l’establiment ha caigut en declivi des de la construcció d’una nova variant de la carretera, però les habitacions estan netes i l’encarregat fins i tot la convida a sopar. En la conversa l’home explica que viu amb la seva mare malalta que l’imposa la seva voluntat en tot moment i la noia li proposa que potser seria millor internar-la. Ha comés un greu error, la mare no pot suportar que algú interfereixi entre ella i el seu fill i més tard, quan la clienta ja ha tornat a la seva habitació i es disposa a dutxar-se, li farà una tràgica visita armada amb un ganivet...
No cal haver llegit el llibre ni, fins i tot, haver vist la pel·lícula, per recordar la icònica escena de l’apunyalament a la dutxa. Tothom la coneix i, per tant, tothom sap de què va la trama d’aquesta novel·la. Aquest és l’únic ‘problema’ que he tingut amb aquesta lectura, el fet de saber per endavant quina és la sorpresa que amaga el text provoca, evidentment, que no et sorprengui quan l’autor te la descobreix. Però, si obviem això, cal dir que aquesta novel·la m’ha semblat tota una joia. La malaltia mental del protagonista està molt ben explicada i la història del promès, la germana i el detectiu que busquen a la dona desapareguda manté permanentment l’interès del lector. No és ben bé un llibre de terror, en el sentit de buscar contínuament l’ensurt, però sí que fa por perquè t’introdueix dins la ment d’un malalt per trastorn dissociatiu de la personalitat i t’adones que el que s’hi explica podria ser ben real. En aquest sentit, jo l’he gaudit molt i la considero una lectura molt recomanable.
La pel·lícula d’Alfred Hitchcock [PSYCHO (1960)] segueix força fidelment la novel·la amb la que presenta només algunes diferències de no massa importància. Potser la més destacada seria l’elecció del protagonista principal, perquè Robert Bloch defineix Norman Bates com un home de quaranta anys, gras i amb ulleres i l’actor Anthony Perkins, que encara no havia complert els trenta en el moment del rodatge, no s’hi assembla gens. Però aquest detall no va en detriment del film perquè l’actuació de Perkins és magistral en una pel·lícula que comença com un thriller i fa un brusc gir cap al terror presentant-nos un dels primers psicòpates de la història del cinema. Ja l’havia vist, però m’ha tornat a enganxar totalment.
No cal haver llegit el llibre ni, fins i tot, haver vist la pel·lícula, per recordar la icònica escena de l’apunyalament a la dutxa. Tothom la coneix i, per tant, tothom sap de què va la trama d’aquesta novel·la. Aquest és l’únic ‘problema’ que he tingut amb aquesta lectura, el fet de saber per endavant quina és la sorpresa que amaga el text provoca, evidentment, que no et sorprengui quan l’autor te la descobreix. Però, si obviem això, cal dir que aquesta novel·la m’ha semblat tota una joia. La malaltia mental del protagonista està molt ben explicada i la història del promès, la germana i el detectiu que busquen a la dona desapareguda manté permanentment l’interès del lector. No és ben bé un llibre de terror, en el sentit de buscar contínuament l’ensurt, però sí que fa por perquè t’introdueix dins la ment d’un malalt per trastorn dissociatiu de la personalitat i t’adones que el que s’hi explica podria ser ben real. En aquest sentit, jo l’he gaudit molt i la considero una lectura molt recomanable.
La pel·lícula d’Alfred Hitchcock [PSYCHO (1960)] segueix força fidelment la novel·la amb la que presenta només algunes diferències de no massa importància. Potser la més destacada seria l’elecció del protagonista principal, perquè Robert Bloch defineix Norman Bates com un home de quaranta anys, gras i amb ulleres i l’actor Anthony Perkins, que encara no havia complert els trenta en el moment del rodatge, no s’hi assembla gens. Però aquest detall no va en detriment del film perquè l’actuació de Perkins és magistral en una pel·lícula que comença com un thriller i fa un brusc gir cap al terror presentant-nos un dels primers psicòpates de la història del cinema. Ja l’havia vist, però m’ha tornat a enganxar totalment.
Aprofito per desitjar-vos una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA
dilluns, 4 de setembre del 2023
Test d'intel·ligència - 007 [E03]
TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)