A l'estiu, llegiu més o menys
que la resta de l'any?
Fins ara, jo hauria contestat que "força menys" si m'haguessin fet aquesta pregunta. El tòpic que a l'estiu tenim menys feina i per tant més temps lliure per a llegir no s'ha complert mai en el meu cas i, sigui per la feina o sigui per la calor, els mesos d'estiu el meu ritme de lectura sempre ha minvat molt respecte els altres mesos de l'any.
Enguany però, n'ha estat l'excepció. Per una banda, aquest estiu no he tingut una feina "extra" que ja fa una bona colla d'anys m'ocupava gairebé tot el mes d'agost i, per una altra banda, fa un temps que formo part d'un "club de lectura silenciós" (com que no sóc l'únic implicat, no sé si en puc dir molta cosa més ;-D) on s'han fet algunes propostes de lectura que he trobat prou interessants per acceptar. I tot això ha provocat que en aquestes quatre setmanes que portem d'agost hagi llegit ja tres llibres, que és un ritme que si per a la resta de l'any consideraria "normal" és molt superior al que jo acostumava en aquest mes, anys enrere.
En els tres casos han estat, doncs, llibres que he llegit per recomanació (directa o indirecta) de la catosfera i per això em sembla que és de llei que us digui que m'han semblat. Els tres llibres en qüestió són:
EL HÒBBIT (J. R. R. Tolkien - 1937)
Havia llegit la trilogia "El Senyor dels Anells" però encara no aquesta preqüela on s'expliquen les aventures que viuen el hòbbit Bilbo Saquet i un grup de nans mentre van a la recerca d'un tresor guardat per un drac. La història en si és més senzilla i no té la força èpica que trobem a "El Senyor dels Anells" però si que no es pot dubtar que pertany al món de Tolkien. En les seves pàgines trobem personatges i objectes que després seran importants a la trilogia "gran" i a més descobrim com l'anell de poder arriba a les mans de Bilbo. Això passa al capítol V del llibre, un capítol que m'ha agradat molt perquè a més d'explicar aquesta part de la història de l'anell únic també hi té lloc una "guerra d'endevinalles" entre Bilbo i el Gòl·lum que m'ha fet molta gràcia.
En definitiva, un llibre que és com un conte per a nens però que si us agrada el món de "El Senyor dels Anells" no us heu de deixar perdre perquè el gaudireu. Acabo citant-ne una frase, justament del capítol V, que sembla escrita especialment pel meu blog:"...Sabia, naturalment, que el joc de les endevinalles és sagrat i d'increïble antiguitat, i que fins i tot les criatures malvades temien fer trampes quan hi jugaven...". Doncs ja ho sabeu! ;-D
PARAULES D'OPÒTON EL VELL (Avel·lí Artís-Gener - 1968)
Vaig descobrir aquesta novel·la d'en Tísner llegint un dels molts posts que s'han publicat en ocasió del centenari del seu naixement que s'ha commemorat enguany. Havia llegit alguns dels seus llibres però no coneixia aquest i al llegir-ne la sinopsi em va interessar tant que vaig anar a demanar-lo a la biblioteca. Estic molt content d'haver-ho fet, és realment una obra mestra i em va agradar tant que just acabar de llegir-lo vaig comprar-ne un exemplar (aquest que veieu a la foto) en una web de llibres d'ocasió.
La novel·la fa història-ficció, l'autor vivint a Mèxic coneix i es fa amic d'un noi indígena que li passa uns antics papers que conservava dels seus avantpassats. Quan els tradueix, troba que en aquests papers hi ha el relat d'una expedició que va portar els asteques fins a Europa anys abans que Colom descobrís Amèrica. El relator és Opòton, un terrissaire que s'embarca en una de les grans canoes que fan aquest viatge en busca del Sol Ixent (volen arribar al Vell Astlan on viu el déu Quetsalcóatl) que els porta fins les costes de Galícia i que, amb un estil potser una mica enrevessat, ens va explicant els estranys (i fins i tot, endarrerits) costums que troba al vell món.
És un llibre potser una mica difícil de llegir al principi, perquè en el text hi ha força paraules en nàhuatl (l'idioma asteca) però per això tenim les notes a peu de pàgina que l'autor ens va posant com a "traductor del text original". Aquestes notes, plenes d'irònia, són les que fan que el llibre sigui tan bo i el converteixen, com
s'ha escrit, en una obra que
relativitza les veritats absolutes i condemna la imposició d'uns pobles sobre els altres.
Us el recomano de totes, totes i per oferir-vos-en un petit tast, us copio uns fragments del que ens diu el vell Opòton:
...descobrir vol dir treure la cobertora d'allò que hom troba tapat i el vell Astlan no ho estava pas ... la paraula justa hauria estat encontre, car res no estava tapat i ves d'on sortíem amb descobrir... (Capítol Sisè).
...en lloc del bell parlar es va treure una espasa llarga i punxeguda, de les que fan amb argent d'ells ... i va plantar-se en actitud de guerra i feia morir de riure, el gallec natural dret vermell i enrevenxinat ... els vam estossar de valent a cops d'espasa. I els va estar bé, car els podíem haver perdonat la idolatria i l'obstinació, car cadascú és com és, però no pas la manca de polidesa que si un en té ha d'aguantar-se-la com l'anar de ventre, que no pot ser que tot el dia estiguis. (Capítol setè - bis).
Jo crec que solament hi ha un sol Déu Gran i Veritable, però no tothom li diu Quetsalcóatl. En altres terres li posen un nom diferent i es veu que la llista de noms és molt llarga ... cadascú entén a la seva manera com cal adorar-lo i servir-lo i sempre els sembla que el ritu que ells han adoptat és el bo el més just el que més plaer fa al Déu ... l'home és egoista de mena i es pensa que solament la seva representació de Déu és la bona i a les alienes els dóna el nom d'ídols, que és manera que han inventat envejosa i despectiva de parlar de les imatges del Déu fetes pels altres. I tal com nosaltres som apassionats en les coses de la nostra fe, ells en són amb la seva. I llavors troben que la nostra manera d'adorar el Déu és bàrbara i que som pagans en el nostre culte, la qual és també altra paraula lletja. (Capítol dinovè).
ELS CONVIDATS (Emili Teixidor - 2010)
Aquesta novel·la torna a l'escenari típic d'altres llibres de l'Emili Teixidor, el temps de la postguerra en un poble de l'interior de Catalunya. Amb el rerefons del gran casament que es prepara de la filla del recent nomenat (a dit) alcalde del poble, l'autor ens va explicant la vida en aquell temps on la gent es dividia entre vencedors i vençuts, entre els que manaven i els que eren manats. Impressiona veure com en la ment d'aquests últims, havia penetrat aquest sentiment de derrota i d'acceptar el totalitarisme imperant que s'imposa en la gent des de l'escola, l'església, els llibres, el poder polític... Un dels capitostos feixistes parla de la tasca que tenim al davant; canviar la pell del país, girar la pell del país com qui treu la pell d'un conill estossinat començant de cap per avall, per les potes i la cua, i acabant pel cap, això si que porta maldecaps... (1a part - III - 1) i realment ho aconsegueixen, anorreant la cultura i les idees que no són les seves. Fins al punt que, parlant dels llibres en català, un dels protagonistes del llibre, en Narcís de 17 anys, diu que semblen restes d'un passat que cada vegada veia més lluny, escrits en una llengua arraconada, arcaica, que ja només parlaven els pagesos i les treballadores de les fàbriques... (1a part - III - 4); cosa que no difereix gaire del que, tristament encara avui, sembla que pensen en segons quins àmbits de la meseta i també (i això és molt més trist) d'aquí a casa nostra. Per això m'ha agradat el llibre, perquè ens recorda aquell "cop d'estat cultural" que va patir Catalunya i que s'ha de tenir força present per entendre com han anat les coses després. La novel·la és, però, alguna cosa més. S'ha definit com "coral" i ho és, amb molts personatges i amb vàries històries. Molt ben escrita (no seré jo qui descobreixi la gran capacitat literària de l'Emili Teixidor), val la pena llegir-la si encara no ho heu fet.
Doncs ja ho veieu, tres llibres ben diferents l'un de l'altre pel que fa a l'estil i als temes que tracten però que si que tenen alguna cosa en comú: els tres són molt bons llibres i de tots tres n'he gaudit molt la lectura d'aquest mes canicular en el que jo no acostumava a llegir gaire. Per això els he volgut compartir amb tots vosaltres.
