BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 22 d’octubre de 2018

Relats Conjunts (octubre - 2018)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Shukei-sansui [Paisatge de tardor]" (Sesshū Tōyō / 1470-90).



DETERMINACIÓ

No l'hem atrapat encara però hi estem a prop. Li seguim bé la pista, diversos testimonis ens han confirmat que va passar per aquí fa pocs dies. L'han reconegut sense dubtar-ho quan els hem ensenyat la seva fotografia, tot i que ens han dit que ara està molt més prim i el seu aspecte no és tan saludable. No ens ha estranyat gens, la seva recerca fa molt temps que dura i això s'ha de notar per força. Nosaltres també comencem a sentir l'esgotament d'anar-li al darrere des del primer dia però no defallirem mentre ell no defalleixi.
En aquesta ocasió, fins i tot hem tingut un cop de sort afegit. Hem trobat un dels seus dibuixos, un d'aquells esbossos a carbonet on plasma les diferents etapes de la seva aventura a mesura que li van venint al cap. S'hi veu, en primer terme, un petit turó a la vora d'un riu però el més important és el que s'albira al fons de la imatge, d'entre les teulades del que sembla un petit poblat hi destaca, majestuosa i inconfusible, una pagoda japonesa. I no només hem trobat aquesta pista, l'home que ens ha cedit el dibuix ens ha dit que, malgrat que va rebre ordres de destruir-lo junt amb els altres papers que li va deixar, va decidir conservar-lo perquè hi va reconèixer el Turó dels Tres Avets i, darrere, el poble on havia nascut el seu pare. Aquesta casualitat inesperada ens juga a favor, aquesta vegada sabem exactament cap a on es dirigeix. No se'ns pot escapar.

Aquesta nit, descansarem aquí mateix i demà de bon matí continuarem endavant. Tenim ganes que aquesta persecució s'acabi ben aviat, fa massa temps que va començar tota aquesta moguda. Encara recordo aquell matí quan ell ens va explicar el seu somni, els ulls li brillaven mentre ens deia que el destí el cridava a marxar de casa a la recerca d’un tresor amagat que només ell podia descobrir. No sabia encara on era però estava segur que a mesura que fes camí trobaria com arribar-hi.
Li vam dir, és clar, que allò era una bogeria. Que creure en l'olla plena d'or al final de l'arc de Sant Martí només ho fan els somiatruites. Que no ens podem deixar guiar per les il·lusions perquè, molt sovint, les il·lusions només són fum i quan ens sembla que les podem atènyer desapareixen sense deixar rastre i ens deixen clar que, de fet, mai havien existit realment.
No ens va fer cas. Primer semblava que sí, que ho havia deixat córrer, però només era un estratagema per despistar-nos mentre es preparava per marxar. I a fe que va aconseguir entabanar-nos, va portar els preparatius tan d'amagat que no ens vam adonar que marxava fins que ja va ser fora. Va partir sense avisar ni acomiadar-se, tan encegat com estava en aquella missió forassenyada. I nosaltres vam sortir de seguida darrere seu, no el podíem deixar sol.

I així continuem. Sense deixar-lo de petja per molt dur que sigui aquest viatge, seguint al seu encalç per molts esforços que comporti el trajecte. Ell segueix el seu destí amb una determinació que l'honora però nosaltres també tenim les idees ben clares: Si aconsegueix trobar el seu tresor... en volem una part.


dilluns, 15 d’octubre de 2018

ENIGMES

"L'enigmística és una tècnica creativa que consisteix en la pràctica estètica de l'art de jugar amb els codis de signes. Convé mantenir el caire general d'aquesta denominació perquè és la més adequada a l'hora de designar les infinites variants de jocs de paraules, sons, imatges i conceptes lògics. Els únics comuns denominadors de l'àmbit enigmístic són, d'una banda, l'esperit lúdic que defineix el concepte joc i, en segon lloc, el caràcter dual de la percepció que porta implícit el binomi "ocultació/descoberta". Qualsevol fenomen cultural que contingui un percentatge important d'aquestes dues constants entra en l'àmbit de l'enigmística."

Aquesta és la definició del mot "enigmística" que ens dona Màrius Serra al seu "MANUAL D'ENIGMÍSTICA" (Columna - 1991), una definició molt àmplia perquè el concepte és molt ampli. Un enigma mental pot ser creat per jugar amb els problemes matemàtics ("Matemàtica recreativa") o ens pot proposar que ens trenquem el cap amb els jocs de paraules ("Ludolingüística" o, tal com es denomina en l'àmbit anglosaxó, "Logologia") o pot ser presentat en forma gràfica, amb imatges o símbols que hem de resoldre amb tècniques basades en la "Criptografia". També poden ser un "Problema de Lògica" o de "Pensament Lateral" o un dels "Passatemps" que ens repten l'enginy des de les pàgines d'un diari...

El món dels enigmes és, doncs, tan ampli com àmplia és la capacitat humana de fer-nos preguntes i, sobretot, d'intentar trobar-ne les respostes. En aquest sentit, us tradueixo un fragment de la introducció del llibre escrit l'any 1907 per Henry E. Dudeney, "LOS ACERTIJOS DE CANTERBURY" (RBA - 2011):

"...La curiosa tendència a proposar enigmes no és característica de cap raça ni de cap període de la història. És simplement innata a qualsevol home, dona o nen intel·ligent ... Un bon enigma ha d'exigir l'exercici del nostre millor enginy i habilitat, tot i que certs coneixements de matemàtica i alguna familiaritat amb els mètodes de la lògica són freqüentment de gran ajuda en la seva resolució; de vegades passa que una dosi d'astúcia i sagacitat naturals tenen més valor. Perquè molts dels millors problemes no es poden resoldre per cap mètode escolàstic conegut, sinó que han d'atacar-se per camins completament originals ... És extraordinària la fascinació que un bon enigma exerceix sobre molta gent. Sabem que és un assumpte trivial, i així i tot ens sentim impulsats a resoldre'l i quan ho hem aconseguit ens inunden un plaer i una sensació de satisfacció que són recompensa suficient per als nostres esforços, encara que no hi hagi cap premi a guanyar. Què és aquest misteriós encanteri que molts troben irresistible? Per què ens atreu la dificultat? El fet curiós és que quan l'enigma ha estat resolt, l'interès generalment desapareix. Ho hem aconseguit, i això és suficient. Aleshores, per què vam intentar resoldre-ho? La resposta és, simplement, perquè ens dóna plaer buscar la solució, perquè tot el plaer és a la recerca i a la troballa. Un bon enigma, igual que la virtut, és la seva pròpia recompensa. A l'home li fascina veure's enfrontat a un misteri, i no és enterament feliç fins que aconsegueix treure'n l'entrellat..."

Els enigmes són, en conseqüència, tan antics com ho és la mateixa humanitat perquè el seu desenvolupament corre paral·lel al del llenguatge. El folklorista Joan Amades ens parla d'aquest procés històric que ha seguit l'enigmística al seu llibre "ENIGMES POPULARS" (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars":

"...L'enigma havia tingut una gran importància entre les velles civilitzacions. Els pobles antics consideraven que tota idea elevada no podia ésser expressada en termes planers i comprensibles a tothom, puix que perdia tota la valor sublim en arribar a ésser del domini públic. La religió, la ciència, la filosofia, eren presentades a través d'un vel de misteri, embolcallades amb una fumarola nuvolosa que les sublimava i enaltia, sense permetre'n la comprensió al poble senzill, que per la mateixa raó que no les entenia, les respectava. Les formes enigmàtiques eren per als antics el llenguatge de la saviesa propi sols de les persones elevades. Salomó defineix els intel·lectuals dient que són els qui desxifren els enigmes i en comprenen el significat.
L'enigma s'havia estès de tal manera entre els pobles antics, que la traça a saber-ne fer i, més encara, a saber-ne resoldre, havia estat interpretada com el màxim grau de saviesa i d'enginy del coneixement humà. Els reis de Babilònia i d'Egipte es canviaven enigmes, i el que no sabia endevinar-ne un de proposat havia de pagar un tribut ... Els oracles donaven llurs prediccions per mitjà d'enigmes, fent ús d'un llenguatge figurat i simbòlic i de comprensió difusa. El consultant mai no en podia entendre clarament el significat. L'oracle sempre tenia raó, puix que tant podien dir el que convenia a l'interessat com tot el contrari. Quan la cosa fallava, no era que l'oracle s'hagués equivocat, sinó que el qui havia acudit a ell no havia sabut penetrar la veritat de l'enigma ... La forma enigmàtica d'expressar les idees es va estendre pertot i els procediments usats primerament sols per sacerdots, savis i filòsofs va passar a ésser de domini comú i prengué una simplificació a l'abast de les intel·ligències vulgars. Entre els grecs estava del tot generalitzada i omplia tots els caires i facetes de la vida humana. En els àpats, els comensals es proposaven endevinalles, i hom jutjava el talent d'una persona segons la gràcia i promptitud que revelava a saber promoure i confegir enigmes i també a saber-los resoldre i capir amb rapidesa i claredat..."


PAPIR D'AHMES

Papir egipci datat del 1650 aC, còpia d'un altre redactat uns 150 anys abans, que conté 87 problemes matemàtics escrits en escriptura hieràtica. En els primers paràgrafs d'aquest document, es llegeix que és el "càlcul exacte per a entrar en el coneixement de les coses existents i de tots els obscurs secrets i misteris".

L'ENIGMA DE L'ESFINX

La mitologia de l'antiga Grècia ens ha llegat aquest enigma clàssic. L'esfinx, un monstre amb ales d'ocell de presa i rostre de dona, tenia terroritzada la ciutat de Tebes on devorava tothom que no contestés correctament la següent pregunta: "Quin és l'ésser que camina amb quatre peus al matí, dos al migdia i tres al vespre, però que, contràriament a la majoria dels éssers vius, és més ràpid com menys peus utilitza en caminar?". Segons el mite, només l'heroi Èdip fou capaç d'encertar la resposta i aconseguir, d'aquesta manera, vèncer l'esfinx. Agraïts, els habitants de Tebes el van proclamar rei.

QUADRAT LO-SHU

Diagrama matemàtic i esotèric creat a la Xina durant el segle II aC. És el quadrat màgic de tercer ordre més antic conegut fins avui i es considera l'origen de jocs matemàtics com el quadrat màgic, el quadrat llatí o, més recentment, el sudoku.


MOTS ENCREUATS

El primer joc de mots encreuats, tal com els coneixem actualment, fou publicat per Arthur Wynne el 21 de desembre del 1913, al suplement dominical "Fun" del diari "The New York World". Com podeu veure a la imatge, portava el títol de "Word-cross puzzle" i constava d'una graella romboidal sense quadres negres i amb un espai buit al centre que s'havia d'omplir segons les definicions que assenyalaven una numeració inicial i final per a cada paraula.


Parlant de la nostra llengua, ja alguns dels trobadors occitans i catalans dels segles XI al XIV introduïen endevinalles (devinalhs) als seus versos que s'havien de desxifrar. D'aquella mateixa època provenen algunes rondalles de caire enigmístic relacionades amb el rei En Jaume.
Pel que fa als primers llibres on apareixen enigmes en català i seguint la relació que en fa Màrius Serra al seu llibre "VERBÀLIA" (Empúries - 2000), citaré els més destacats que van ser publicats abans de la Guerra Civil Espanyola:
  • "La Flor de Enamorados" [Joan Timoneda - 1562] (un cançoner bilingüe que incloïa romanços, cançons, endevinalles, «motes», «chistes» i «lamentaciones»)
  • "Endevinallas Populars Catalanas" [Francesc Pelagí Briz - 1882] (el primer recull monogràfic d’enígmes catalans)
  • "Llibre blanc. De les endevinalles. La Flor" [Vídua de Paradell - 1917] (un recull 238 endevinalles de nova creació «per a entreteniment i ensenyança dels infants de Catalunya»)
  • "Enigmística popular" [Valeri Serra i Boldú - 1922]
  • "Jocs de paraules i jocs de memòria" [Joan Amades - 1933]
  • "Enigmes populars" [Joan Amades - 1934]
  • "Diccionari d'endevinalles" [Joan Amades - 1934]
L'adveniment de la dictadura franquista suposà, com en molts altres àmbits de la nostra cultura, un fre per a la producció enigmística catalana que, amb alguna excepció com el recull "1000 Endevinalles Catalanes" publicat l'any 1965 per l'editorial Millà, no es recupera fins més enllà de 1980 amb la catalanització de l'ensenyament al nostre país. D'aquesta etapa més contemporània cal citar la figura de Maria Margarida Bassols que emprèn un estudi sistemàtic d'aquesta matèria i publica, entre d'altres, els llibres "L'ENIGMÍSTICA POPULAR" (1991) i "ENDEVINALLER" (1994). També destaquen noms com Avel·lí Artís-Gener (pare dels mots encreuats en la nostra llengua) i el ja citat, Màrius Serra, autor del "MANUAL D'ENIGMÍSTICA" (1991) i dels volums "VERBÀLIA" (2000) i "VERBÀLIA 2.0" (2010) que han esdevingut un referent dels jocs de paraules i esforços de l'enginy literari, i no només en català.


Podria estendre'm molt més perquè queda clar que aquest és un tema que dóna per molt però crec que amb aquest resum ha quedat palesa la importància de l'enigmística i hem vist que els enigmes s'estenen a través del temps i de l'espai. Hi ha enigmes des de temps immemorials i en podem trobar arreu del món. Aquest art d'elaborar enigmes perquè altres els resolguin s'anomena enigmografia, són els enigmògrafs (professionals o afeccionats) els que preparen els problemes als quals s'enfrontaran els enigmòfils, els amants de resoldre enigmes i, com ja he dit, n'hi ha de moltes menes d'aquests reptes mentals. Alguns d'ells els aniré desenvolupant en els altres posts d'aquesta sèrie.








dilluns, 8 d’octubre de 2018

Relats Conjunts (setembre - 2018)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Daniel's Answer to the King" (Briton Rivière - 1890).


HI HAVIA UNA VEGADA...

Una vegada hi havia un rei que va fer instal·lar una trapa dissimulada al trespol de la sala d'audiències del seu castell. Un enginyós dispositiu connectat al braç esquerre del seu tron li permetia obrir-la només prement un botó i així podia deslliurar-se immediatament dels pobres desgraciats que no li feien el pes. Amb un senzill gest, la víctima desapareixia de la seva vista i apareixia, després de relliscar uns segons per una rampa, al bell mig del fossat dels lleons del soterrani. Una feina neta, ràpida i sense cap molèstia per a ningú (exceptuant l'interfecte, és clar).
El monarca n'està molt satisfet d'aquesta joguina i s'ha de reconèixer que al principi va abusar-ne una mica. Els primers dies de tenir-la instal·lada potser va enviar més gent de la que tocava a ser devorada per les feres però això només va ser perquè li feia molta gràcia veure com desapareixien forat avall. Actualment, una vegada passada la novetat, ja només ho fa de tant en tant perquè, com tothom sap, el rei, a les bones, és una bona persona.

Aquest matí però, el rei no està gaire de filis. Un ambaixador estranger li ha demanat audiència abans d'esmorzar i és difícil ser massa benèvol amb la panxa buida. Així i tot, ha fet l'esforç de rebre'l i està disposat a escoltar-lo. Ho fa durant un parell de minuts abans de decidir que ja en té prou. De seguida s'adona que aquell home és un pesat, que xerra massa i que les seves reclamacions de més llibertat per al seu poble no tenen sentit. Si l'hem de creure, el fet que des de la cuina li comenci a arribar la flaire del tiberi que s'hi està preparant, no té (gairebé) res a veure en la seva decisió d'activar el mecanisme que obre la trapa.

D'imprevist doncs, l'ambaixador és llançat al fossat dels lleons. L'home no en sabia res d'aquella trampa amagada i trobar-se, de sobte, al mig d'una manada de feres afamades l'agafa per sorpresa.
Els lleons també se sorprenen. Normalment, el menjar no els arriba mai tan d'hora i, per uns instants, no saben reaccionar com esperaríem d'unes bèsties salvatges.
L'ambaixador, expert negociador, intenta aprofitar aquests primers moments d'incertesa. Es dirigeix, amb to amable, als lleons i els explica que aquella situació no és justa. Que, mentre ell és un de sol, ells són set. Han de donar-li algun avantatge abans de provar de devorar-lo. Què els sembla si li deixen un marge d'un quart d'hora per intentar trobar una sortida? Els lleons s'hi neguen, quinze minuts és massa temps, com a molt li'n donen cinc. Al final, i com en tota bona negociació, arriben a un acord de consens i l'ambaixador obté deu minuts per intentar escapar, ni un més. Tot està parlat, així que els lleons jeuen a terra, expectants, i l'home comença a revisar el fossat, cercant desesperadament alguna possible sortida.

Si això fos un conte, ara hauríem de deixar passar aquests deu minuts. El dramatisme de la història ens obligaria a estar amb l'ai al cor fins que faltessin pocs segons per exhaurir el termini i aleshores descobriríem si l'ambaixador aconsegueix escapar-se o no. Però això no és un conte i ja sabem que a la vida real, el drama no es fa esperar. Encara no s'ha esgotat el primer minut quan l'home nota que les coses no van bé, sent que a la seva esquena els lleons s'aixequen i comencen a envoltar-lo. S'atura en sec i, palplantat davant la rampa que l'ha dut fins allí, s'adona que no té cap esperança de sortir-se'n. L'acord amb aquelles feres és una il·lusió i ell ha estat un ximple d'haver-hi confiat. On s'és vist que uns lleons afamats negociïn amb la seva presa? A unes bèsties salvatges no els cal atendre a raons, no necessiten arribar a acords i, si alguna vegada s'hi avenen, no els importa respectar-los. Quan tens la força, per què t'has de rebaixar a parlar amb qui no la té? Si el rei (que, a les bones, és una bona persona) l'ha condemnat només perquè estava de mal humor per no haver esmorzat, què es pot esperar d'uns lleons als quals, per la seva condició d'animals, se'ls permet actuar sempre que vulguin amb total impunitat?


dimarts, 2 d’octubre de 2018

10è aniversari


Avui XAREL-10 fa deu anys!!

10 anys de blog!. Una fita que, sense tenir-la prevista (ni molt menys) quan vaig començar, no puc negar que estic molt content d'haver assolit. Hi arribo amb la sensació d'haver complert un cicle i de "feina feta".

Perquè, certament, de "feina" n'he fet. Només cal mirar els números per deixar-ne constància. Fins avui he publicat 1000 Enigmes Mentals, 1000 Endevinalles, 120 Enigmes Visuals, 48 Anagrames Lletraferits, 108 Refranyers Jeroglífics, 72 Passatemps Clàssics (més concretament, 24 Encreuats Temàtics, 24 Sopes Temàtiques, 12 Peces Literàries i 12 Citacions Encriptades), 60 "Fragment Parcial", 24 "Qui sóc?" i 80 d'Especials (aquests últims dins dels Apunts Homenatge, per les Vacances, etc). Per tant, un total de 2512 enigmes (201 publicats enguany) que, tal com havia de ser, conformen la gran majoria dels 2817 posts publicats fins ahir.

Per seguir el costum dels anys anteriors, també farem una ullada a les estadístiques de l'any. Des del 01.10.2017 al 30.09.2018 aquest blog ha rebut 8.740 visites (amb una mitjana de 24 diàries i amb un màxim de 65 el dia 14.12.2017). Aquests visitants utilitzeu els navegadors: CHROME (74.8%), FIREFOX (12.3%), SAFARI (7.3%), ANDROID (4.4%), INTERNET EXPLORER (1.2%)... i com Sistema Operatiu: WINDOWS (78.3%) [W8/10 (55.8%), W7 (19.0%), XP (2.5%), VISTA (0.9%)...], APPLE (12.1%), ANDROID (4.5%), LINUX (5.1%)... He rebut visites de 37 països dels quals cito, per ordre, els 5 primers: ESPANYA, RÚSSIA, ESTATS UNITS, FRANÇA i REGNE UNIT.

I no em puc oblidar de fer un repàs a alguns posts destacats perquè, a banda dels enigmes, també hi ha altres posts que es mereixen aparèixer en aquest resum.
Aquesta temporada no va començar bé. Ara fa un any, el primer d'octubre de 2017, estàvem convocats a participar en el referèndum sobre la independència de Catalunya i la policia espanyola va rebre ordres d'impedir-ho utilitzant la violència. Aquelles imatges de repressió antidemocràtica sobre la gent que volia exercir el seu dret d'expressar la seva opinió mitjançant el vot van ser vergonyoses i indignants. Per això, i com a mínima protesta per aquells fets, vaig tancar el blog durant tota una setmana. No hi vaig publicar cap post aquells dies però em sembla que avui cal destacar-ho igualment perquè no he oblidat (ben al contrari) tot el que vaig sentir aquella jornada i les que van venir després.
Pel que fa, realment, a posts destacats cal remarcar que enguany he continuat participant en les propostes literàries que mensualment ens fan des del blog dels RELATS CONJUNTS i, quan ells fan vacances arriben els RELATS D'ESTIU DE LA CARME que també van comptar amb la meva participació al juliol i a l'agost.
Al setembre, van tornar ELS LLIBRES DE JAN McPETIT amb les recomanacions lectores i les fotografies que aquest petit personatge ens presenta des de ja fa algunes temporades i que enguany incloïen el recull de contes "APLEGANÚVOLS" de la Gemma del blog TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?.
Destaco igualment la ressenya de la segona novel·la de la JOMATEIXA i també la meva col·laboració al BLOG DEL CALENDARI D'ADVENT amb uns nous passatemps nadalencs especials, una tradició blogaire que fa un grapat d'anys que m'ocupa en aquelles dates tan assenyalades. També al desembre i per quart any consecutiu, vaig tornar a publicar la meva llista de llibres llegits.
I, és clar, no em puc deixar la "Trobada Virtual Blogaire 2018" organitzada des de RODA EL MÓN I TORNA AL BLOG, una altra gran iniciativa que durant tot el mes de gener ens va reunir al voltant d'aquest món dels blogs que tant ens estimem.


I D'ARA ENDAVANT, QUÈ?.
Ara fa un any, al post del novè aniversari, ja vaig avisar que el XAREL-10 tal com l'hem conegut fins ara tenia els dies comptats. Ja vaig dir aleshores que el LLIBRE (el meu recull d'enigmes i endevinalles) arribaria a la seva última pàgina quan assolís els 1000 de cada. Doncs ja he publicat aquests 2000 enigmes, amb l'afegit dels 432 (36 dotzenes) més publicats els divendres, i és el moment de deixar-lo descansar. Ho faré i, de pas, aprofito per fer-li un "homenatge". Si us hi fixeu, a la barra superior ha aparegut un nou enllaç que ens porta a la pàgina de BIBLIOGRAFIA CONSULTADA, si hi aneu a fer una ullada trobareu la llista dels llibres que han servit per "alimentar" el LLIBRE tots aquests anys i també alguns altres (amb possibilitats d'ampliació) que serviran per continuar fent el XAREL-10, almenys en part, d'ara endavant.

En conseqüència, amb el LLIBRE fora d'escena, per força veurem canvis al blog. Uns canvis que comportaran que algunes coses desapareguin, altres es mantinguin i també en vinguin de noves...

Posts que desapareixen: Ja no hi haurà ni enigmes ni endevinalles diaris (ni rètols vermells :-D). Si trobo algun enigma nou que em sembli prou interessant per publicar-lo, és clar que el faré sortir al blog però sense cap periodicitat preestablerta. Un altre tipus de post que deixaré de fer són els resums anuals com aquest que esteu llegint. Amb el nou format del blog publicaré, segurament, força menys posts al llarg de l'any i ja no caldrà fer-ne el recompte ni tampoc deixar constància de les estadístiques que és una cosa que fa gràcia quan comences en el món dels blogs però que, a la llarga, perd interès. Que consti que espero continuar celebrant aniversaris blogaires però ho faré d'una altra manera.

Posts que es mantindran: Tinc intenció, ara com ara almenys, de continuar participant en els Relats Conjunts i també en alguns dels jocs blogaires que proposeu des dels vostres blogs com he fet fins ara. També seguiré publicant la meva Llista de Llibres Llegits de finals d'any i potser m'atreveixo a fer alguna ressenya més de tant en tant però només dels llibres que m'agradin, fa temps que tinc clar que no serveixo per fer de crític literari.

Posts que venen: Baixaré el ritme de publicació, ja ho he dit, però no m'agradaria gens que el XAREL-10 passés a un "estat d'hibernació" massa letàrgic així que he estat pensant que podria fer d'ara endavant per continuar amb una mínima activitat blogaire i m'han vingut algunes idees al cap. Una d'elles seria explicar uns quants jocs de màgia, mentalisme o simplement de taula que es solucionen gràcies a "trucs" matemàtics. Una altra idea seria dedicar una sèrie de posts a la ludolingüística parlant dels diferents jocs de paraules que existeixen i també a altres passatemps que ens fan jugar amb les lletres o les xifres, en aquest sentit també trobareu a la barra superior l'enllaç a una nova pàgina anomenada GLOSSARI que conté els noms d'alguns d'aquests jocs ordenats alfabèticament, la meva intenció és enllaçar cadascuna de les paraules d'aquesta llista amb un post que n'expliqui les seves característiques i en doni exemples en català. Tinc també disponibles alguns reculls d'històries curtes amb enigma inclòs que no he publicat fins ara perquè resulten massa llargues per a un únic post però que podria provar d'adaptar per presentar-les en uns quants de successius. El món de les paradoxes i el de les il·lusions òptiques també podrien donar per a més d'un post...
Ja veieu que idees per continuar amb el blog no me'n falten. Segurament, tinc més idees per fer posts que no ànims per publicar-ne però, malgrat tot, ja he dit que tinc ganes de continuar fent el XAREL-10 i procuraré tirar endavant... ja veurem si me'n surto.

De moment el que tinc força clar és que, publiqui el que publiqui, no ho faré a un ritme ben pautat com fins ara sinó que l'adaptaré a les ganes i les possibilitats de cada moment. Sigui com sigui, el que sí espero és que, d'una manera o altra, ens seguirem trobant per la Catosfera. Acabo donant-vos les gràcies a tots els que hi heu dit la vostra al XAREL-10 durant aquesta primera dècada del meu blog...

MOLTES GRÀCIES
PER PASSAR PER AQUÍ !!

dilluns, 24 de setembre de 2018

Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats [XIII]


Durant els mesos d'agost i setembre, i en plena liquidació d'enigmes per final de temporada del XAREL-10, us he anat oferint setmanalment els últims 8 enigmes que em quedaven de la sèrie "Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats", uns passatemps publicats en aquella revista ja fa gairebé cinquanta anys. Hem arribat al final i avui ho enllestim publicant el darrer del lot.

Com ja sabeu (i si no només cal veure la imatge que encapçala aquest post), cada enigma consta de dos jocs. El primer són un parell de vinyetes dibuixades per Pere Olivé i Josep Maria (Mia) Alberdi que representen un parell de frases fetes que heu de descobrir. L'altre és un dibuix de Josep Escobar que amaga dotze paraules començades per una mateixa lletra, en aquest cas la "V", que també hauríeu de trobar.

Si us ve de gust jugar-hi, teniu a la vostra disposició els comentaris. De moment, estan tancats i és allí on heu de deixar les vostres respostes abans de diumenge que ve. Després jo faré el recompte atorgant 4 punts per frase feta encertada i 1 punt per cada mot trobat que coincideixin exactament amb les solucions que va publicar el Patufet per aquests passatemps. Dilluns que ve faré públiques les vostres propostes, les solucions correctes i la puntuació de cadascun dels participants.

Espero els vostres comentaris!!!


LLISTA DE PARTICIPANTS (PUNTUACIÓ):
CARME ROSANAS (20), XEXU (16), ASSUMPTA (13)
-TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS-

dilluns, 17 de setembre de 2018

Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats [XII]



Durant els mesos d'agost i setembre, i en plena liquidació d'enigmes per final de temporada del XAREL-10, us he anat oferint setmanalment els últims 8 enigmes que em quedaven de la sèrie "Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats", uns passatemps publicats en aquella revista ja fa gairebé cinquanta anys. El d'avui és el penúltim.

Com ja sabeu (i si no només cal veure la imatge que encapçala aquest post), cada enigma consta de dos jocs. El primer són un parell de vinyetes dibuixades per Pere Olivé i Josep Maria (Mia) Alberdi que representen un parell de frases fetes que heu de descobrir. L'altre és un dibuix de Josep Escobar que amaga dotze paraules començades per una mateixa lletra, en aquest cas la "U", que també hauríeu de trobar.

Si us ve de gust jugar-hi, teniu a la vostra disposició els comentaris. De moment, estan tancats i és allí on heu de deixar les vostres respostes abans de diumenge que ve. Després jo faré el recompte atorgant 4 punts per frase feta encertada i 1 punt per cada mot trobat que coincideixin exactament amb les solucions que va publicar el Patufet per aquests passatemps. Dilluns que ve faré públiques les vostres propostes, les solucions correctes i la puntuació de cadascun dels participants.

Espero els vostres comentaris!!!


LLISTA DE PARTICIPANTS (PUNTUACIÓ):
ASSUMPTA (12), CARME ROSANAS (9), XEXU (6)
-TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS-


dijous, 13 de setembre de 2018

Relats Conjunts de la Carme - AGOST (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)


Fidel a la seva cita estiuenca, la CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, per aquesta ocasió, ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia.



CUINA MODERNA

- Passin, si us plau. Benvinguts al nostre restaurant. Com veuen hem mantingut intacte l’aspecte de la sala, aquest menjador està igual que quan vam obrir i continua conservant l’aparença del restaurant de poble mariner de tota la vida, ho considerem un tribut als nostres orígens. Nosaltres les innovacions les hem deixat per a la cuina. Cal dir que en aquests temes la Paquita, la nostra cuinera, està a l’última. En Ferran, la Carme i els germans... bé, no vull enredar la troca citant més noms, la consideren la seva mestra i, en la intimitat, reconeixen que tot el que saben ho van aprendre d’ella. En aquesta casa vam ser pioners fent desconstruccions, vam inventar les esferificacions i vam crear el concepte de cuina de fusió molt abans que es posés de moda...

- Sí, miri, molt interessant tot això que diu però nosaltres hem vingut a dinar. Passejàvem pel poble, ens ha entrat gana i hem vist el seu local. Si li he de ser sincer, no ens esperem gaire cosa del que poden oferir però hem pensat que una mica de pa amb tomàquet i quatre embotits de la zona sí que ens els podrien servir. I, permeti'm que li digui, tot això que ens explica més que fer gràcia resulta un pèl patètic. No troba que ja és una broma una mica gastada, a hores d'ara?

- Una broma?

- Sí, home. Perquè ara vindrà el desenllaç que representa que ens farà riure, no? Ara ens dirà que en Ferran, la Carme i els germans que enreden la troca no són el Ferran Adrià, ni la Carme Ruscalleda, ni els germans Roca sinó uns xicots d’aquí al poble que ajuden a la cuinera al pic de l’estiu. I que la Paquita va inventar les desconstruccions quan en comptes d’una truita de patates va servir una truita a la francesa amb patates xips de guarnició, o que fa esferificacions cada vegada que prepara mandonguilles, o que cuina a baixa temperatura quan posa els fogons a mig gas...
Això feia gràcia fa vint anys, mestre. Potser feia riure quan aquestes tècniques culinàries eren innovadores i sorprenents però ara més aviat fa pena. Sentir-ho en ple segle XXI provoca vergonya, així que no s’ofengui però encara li he fet un favor no deixant-lo continuar parlant.

- No, i ara. No m’ofenc pas. I espero que a vostè tampoc no s’enfadi si li dic que m’ha fet riure amb això del «pa amb tomàquet i embotits». No en trobaran pas d’aquestes coses a la nostra carta. Sort que no l’ha sentit la Paquita...
En fi, no pateixi que ja acabo però, tot i que li agraeixo el seu intent de fer-me un favor, he de continuar amb la meva explicació perquè no els puc servir res si primer no acabo de dir tot el que els he de dir. No és per gust, li asseguro. És el departament de sanitat qui ens obliga a fer-ho. Així que deixi'm acabar de parlar, de seguida s'adonarà que s’ha precipitat i que els trets no van per on vostè es pensa.
Just abans de la seva interrupció, els explicava que al nostre establiment vam inventar la cuina-fusió però aquest ja és un concepte molt superat. Aquesta temporada n’hem creat un de nou i ara tots els plats de la nostra carta es basen en la fissió, la fissió atòmica. No hi ha cap altre restaurant en tot el planeta que disposi, com nosaltres, d’un forn termonuclear aplicat a la cuina. És el primer que funciona en tot el món i, gràcies a ell, la Paquita prepara uns protons de rap amb neutrins d'escalivada que se’n lleparan els dits. I per postres els recomano el pijama molecular, no es poden ni imaginar la textura que agafa el préssec en almívar després de passar per l'accelerador de partícules... es desfà a la boca.
Això sí, i com els deia fa un moment, abans de servir l’àpat el departament de sanitat ens obliga a prevenir els clients sobre les fugues de radioactivitat residual que encara no hem pogut eliminar del tot. Per això els recomano que es posin aquests davantals de plom abans de seure a taula. Oi que seran tan amables de fer-ho? Els últims clients que s'hi van negar, se'ns van volatilitzar davant dels nassos just després dels cafès... sort que ja havien pagat el compte.

dilluns, 10 de setembre de 2018

Els llibres d'en Jan McPetit [2018]

Jan McPetit llegint l'última novel·la de Ramona Solé

Malgrat que aquesta temporada, en Jan McPetit ja havia tret el cap per aquí quan vaig publicar la ressenya de la novel·la "INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA" (Ramona Solé - 2017) es veu que no en va tenir prou i ha fet cas omís al fet que la JOMATEIXA s'ha agafat un merescut any sabàtic de concursos al seu blog i, per tant, no ha convocat el joc "The Other Readers" que uneix llibres, fotografies i clicks de Playmobil.

Està acostumat a fotografiar-se llegint llibres i, encara que sigui fora de concurs, aquest estiu també ha volgut seguir la tradició. En conseqüència i com l'any passat, he anat a buscar a la plataforma eBIBLIO de préstec de llibres electrònics de les biblioteques públiques, alguna de les novetats editorials publicades aquest 2018 en català i en format ebook. He triat un parell de llibres que m'han agradat prou per recomanar-los aquí i he deixat que en Jan McPetit es fes una selfie amb cadascun d'ells. Són aquests:


Em va agradar prou la novel·la "Els ambaixadors" (Albert Villaró - 2014) per no deixar-me perdre aquest segon llibre de l'autor ambientat en una Catalunya independent des dels Fets d'Octubre de 1934. La primera entrega passa l'any 1949 i narra la desactivació per part del servei d'intel·ligència català d'un intent d'atac amb una bomba atòmica. En aquesta ocasió, l'acció es trasllada a 1975 i la independència de la República catalana està amenaçada per un pla de l'URSS que vol propiciar una Unió Ibèrica. Això provoca que els serveis de Mossèn Farràs tornin a ser requerits, el vell espia que va resoldre el cas de l'atac nuclear de 1949 i també fou l'encarregat de l'Operació Siscló que va atemptar contra la vida del general Franco l'any 1936, ha de tornar a entrar en acció.
Una trama d'espies que es llegeix d'una tirada, amb un argument interessant i també amb alguns punts divertits que ofereix detalls com l'aparició de personatges reals que, en aquesta Catalunya ucrònica que explica el llibre, tenen altres rols diferents als que coneixem però ben possibles si les coses haguessin anat d'una altra manera. És una lectura força recomanable per passar unes molt bones estones llegint.

La fotografia està feta al celler del Sindicat Agrícola de Vila-seca, malgrat que no té res a veure aquest sindicat amb el sindicat de que ens parla la novel·la i tampoc és un lloc oblidat, encara que actualment estigui tancat. ;-)





Entre els molts llibres que s'han publicat sobre el tema del "procés independentista català" en va interessar particularment aquest pel seu autor. Segueixo sovint els articles de Vicent Partal a VilaWeb, el diari digital en català que dirigeix, i vaig voler llegir la seva opinió sobre els fets que ens han implicat políticament a tots els catalans aquests últims anys. L'autor comença amb la jornada del referèndum de l'1-O i els dies posteriors a la part que titula "La sisena república catalana" i després passa a exposar els antecedents que la van fer possible als apartats "Què ens hi ha menat" i "Els instruments que hem fet servir". El llibre acaba amb un epíleg que, basant-se en la tesi de tota l'obra que indica que aquest ha estat un procés nascut de la gent més enllà de la classe política, és optimista i aclaridor. Pels que, més o menys, ens hem mantingut informats sobre el tema potser aquest llibre no ens revelarà res de nou però és un bon resum de tot el que havia passat fins a primers d'any (el canvi de govern a Espanya ja no s'hi inclou) i l'he trobat molt interessant de llegir.

La fotografia està feta a l'auditori "Josep Carreras" de Vila-seca. Un espai que, normalment, no és un local electoral però que s'hi va convertir durant l'1-O perquè va ser un dels llocs habilitats per votar durant aquella jornada quan els catalans vam aconseguir fer possible un referèndum mentre alguns insistien (a garrotades) que era impossible de fer.




I fins aquí els dos llibres que he triat enguany entre els que ofereix la biblioteca però també us en vull parlar d'un altre que em va regalar la seva autora. Així aprofito per agrair-li, una vegada més, el detall i, de pas, dir-li que m'ha semblat.

Es tracta de "APLEGANÚVOLS" (Gemma Barberan - 2018), els "petits contes d'imaginació variable" que ha escrit la Gemma (amb la Sara) del blog TRUQUEM AL GEGANT DEL PI?.
He de dir que he gaudit molt amb la lectura d'aquests contes. Són curtets, passen molt bé i la majoria et deixen una molt bona sensació, tant pel que diuen com per la "filosofia" que tenen darrere. En aquest sentit, els meus preferits han estat els que destil·len un fi sentit de l'humor, algunes vegades fins i tot un pèl surrealista que és el que més m'agrada a mi. El que obre el recull, "Mindfulness", l'he trobat genial i, en general, també m'ho he passat molt bé amb els altres que componen la primera part del llibre dedicada als relats "d'imaginació alta". Pel meu gust aquesta part és la millor, però això no vol dir que no m'hagin interessat també alguns dels de la segona part on s'apleguen els contes basats més en vivències personals i el recull de "nuvolets", una tria entranyable de les frases d'infantesa de la Sara que donarien per més d'una reflexió.
Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre perquè quan la Gemma el va presentar, em va encomanar de seguida la il·lusió que hi ha posat i, de veritat, que ha valgut molt la pena haver-ho fet. És molt recomanable.

Per cert, segur que no us sorprendrà si us dic que en Jan McPetit tampoc ha volgut deixar-se perdre l'oportunitat de fer-s'hi una foto:

Jan McPetit aplegant núvols



Us desitjo a tots una
MOLT BONA DIADA
NACIONAL DE CATALUNYA


dilluns, 3 de setembre de 2018

Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats [XI]


XAREL-10 està en liquidació d'enigmes per final de temporada i, durant els mesos d'agost i setembre, us ofereixo una "Oferta 8 x 2". Els últims 8 enigmes que em queden de la sèrie "Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats" repartits durant aquests 2 mesos.

Excepte la setmana de la Diada Nacional de l'onze de setembre, cada dilluns fins a arribar a l'octubre us proposaré que resolgueu un parell de passatemps publicats en aquella revista ja fa gairebé cinquanta anys. Com ja sabeu (i si no només cal veure la imatge que encapçala aquest post), el primer són un parell de vinyetes dibuixades per Pere Olivé i Josep Maria (Mia) Alberdi que representen un parell de frases fetes que heu de descobrir. L'altre és un dibuix de Josep Escobar que amaga dotze paraules començades per una mateixa lletra, en aquest cas la "P", que també hauríeu de trobar.

Si us ve de gust jugar-hi, teniu a la vostra disposició els comentaris. De moment, estan tancats i és allí on heu de deixar les vostres respostes abans de diumenge que ve. Després jo faré el recompte atorgant 4 punts per frase feta encertada i 1 punt per cada mot trobat que coincideixin exactament amb les solucions que va publicar el Patufet per aquests passatemps. Cada dilluns faré públiques les vostres propostes, les solucions correctes i la puntuació de cadascun dels participants en el joc publicat la setmana anterior.

Espero els vostres comentaris!!!

LLISTA DE PARTICIPANTS (PUNTUACIÓ):
ASSUMPTA (14), XEXU (11), CARME ROSANAS (10)
-TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS-

dilluns, 27 d’agost de 2018

Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats [X]


XAREL-10 està en liquidació d'enigmes per final de temporada i, durant els mesos d'agost i setembre, us ofereixo una "Oferta 8 x 2". Els últims 8 enigmes que em queden de la sèrie "Patufet: Frases Fetes i Mots Amagats" repartits durant aquests 2 mesos.

Excepte la setmana de la Diada Nacional de l'onze de setembre, cada dilluns fins a arribar a l'octubre us proposaré que resolgueu un parell de passatemps publicats en aquella revista ja fa gairebé cinquanta anys. Com ja sabeu (i si no només cal veure la imatge que encapçala aquest post), el primer són un parell de vinyetes dibuixades per Pere Olivé i Josep Maria (Mia) Alberdi que representen un parell de frases fetes que heu de descobrir. L'altre és un dibuix de Josep Escobar que amaga dotze paraules començades per una mateixa lletra, en aquest cas la "M", que també hauríeu de trobar.

Si us ve de gust jugar-hi, teniu a la vostra disposició els comentaris. De moment, estan tancats i és allí on heu de deixar les vostres respostes abans de diumenge que ve. Després jo faré el recompte atorgant 4 punts per frase feta encertada i 1 punt per cada mot trobat que coincideixin exactament amb les solucions que va publicar el Patufet per aquests passatemps. Cada dilluns faré públiques les vostres propostes, les solucions correctes i la puntuació de cadascun dels participants en el joc publicat la setmana anterior.

Espero els vostres comentaris!!!

LLISTA DE PARTICIPANTS (PUNTUACIÓ):
ASSUMPTA (13), ELFREELANG (11), XEXU (11), CARME ROSANAS (9)
-TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS-