BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

divendres, 22 de juny de 2018

Relats Conjunts (juny - 2018)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel cartell publicitari "My Goodness, my Guinness" (John Gilroy - dècada dels anys 30).



COM SEMPRE?

Era l'últim dia de la festa major d'estiu. L'envelat estava ple a vessar i els cambrers del bar se'n sortien com podien atenent aquella allau de gent assedegada. En Norbert feia estona que esperava pacientment el seu torn en un racó de la barra mentre veia com altres clients, que algú potser definiria com més agosarats però que realment només eren més barruts, feien les seves comandes i li passaven al davant.

Estava acostumat que les coses anessin així, sempre hi havien anat. Massa tímid per imposar-se, era inevitable que tothom li passés la mà per la cara. Per fi, un dels cambrers el va veure i s'apiadà d'ell. L'envelat ja feia quinze dies que estava en funcionament i en Norbert no havia fallat cap nit. Sempre al mateix racó de la barra, sempre esperant més del compte una oportunitat per demanar la seva cervesa. Amb la confiança de reconèixer un client habitual, el cambrer l'interpel·là amb la brometa també habitual: «Què posarem, mestre? Una ce-cervesa, com sempre?»

En Norbert no s'ofengué per la broma del quequeig, no valia la pena. A més, avui era un dia especial. Feia dues setmanes que anava a l'envelat cada nit només per trobar-se amb l'Elisenda. Cadascun d'aquests dies l'havia esperat bevent una cervesa i cada vegada, quan la noia apareixia, havia estat incapaç de dir-li res i havia fugit cames ajudeu-me com si qui hagués entrat a l'envelat fos un lleó salvatge. Però avui era l'últim dia i alguna cosa havia de canviar, no volia deixar escapar la seva última oportunitat. Avui no demanaria una cervesa, avui no quequejaria, avui quan arribés l'Elisenda estaria preparat. Així que, sense fer cas de la mitja rialla burleta del cambrer, li demanà el que realment necessitava: «No, avui em cal alguna cosa més forta. En una coctelera posa-hi dos glaçons i hi afegeixes un terç de coratge, un terç de voluntat i un terç de decisió. Tot això ho barreges bé durant un minut i ho aboques en un got llarg juntament amb una culleradeta d'atreviment, quatre gotes de temeritat i un polsim de valentia. Per acabar, i perquè sigui un còctel com cal, només li faltarà un rajolí d’angostura i me'l serveixes ben fred.»

El cambrer se’l va quedar mirant en silenci. Un dilema s’acabava d’obrir davant seu. Com passa als dibuixos animats, un petit àngel se li va aparèixer damunt l’espatlla dreta i un dimoniet va manifestar-se a la seva esquerra.
L'àngel l'animava a fer certa aquella afirmació que diu que tots els cambrers són uns bons psicòlegs: «El noi està passant un mal moment, l'has d'ajudar. Explica-li que el coratge i la valentia no s'aconsegueixen a la barra d’un bar. Anima'l dient-li que el primer pas per acabar amb la por que no el deixa parlar amb la noia és, simplement, parlar-hi sense gens de por.»
El dimoni anava per una altra banda: «Aquest noi és una mina! La broma del quequeig es queda curta. T'imagines el que pot donar de si, aquesta cursi recepta del còctel que t'acaba de demanar? En podràs fer acudits durant cinc anys seguits. Com ens en riurem d'aquest babau!!»

El cambrer dubtava. No sabia a quina de les dues veus fer cas... fins que en va escoltar una tercera. L'encarregat del bar, mirant-lo amb cara de pomes agres i assenyalant-li la barra plena de gent, començava a recriminar-li que perdés tant de temps amb un únic client. Així que va fer cas al refrany que diu que "On hi ha patró no manen ni angelets ni dimoniets" i va decidir escollir el camí del mig que, per altra banda i en aquelles circumstàncies, era l'únic que no li feia perillar el lloc de treball: «Va, no facis broma que ja veus que estic fins al capdamunt de feina. Un còctel? Això és un envelat de festa major, d'on vols que la tregui l'angostura en un lloc així? Et porto una cervesa, com sempre, eh?»

I li va servir una cervesa, com sempre. I en Norbert va tornar a quedar, com sempre, amb una cervesa a la mà esperant que arribés l'Elisenda. Però aquesta vegada tot seria diferent. El seu pla havia funcionat perfectament. Si s'havia atrevit a demanar-li un còctel ridícul a aquell cambrer que se'n burlava sempre del seu quequeig, com no s'havia d'atrevir a parlar amb la noia més maca del poble? Avui no fugiria com si hagués vist un lleó, avui faria el pas que feia dies que tenia ganes de fer. Perquè les coses són com sempre... fins que deixen de ser-ho.

dijous, 21 de juny de 2018

Endevinalla 992

E992.- El que jeu no sap si està bé / i els que se'l miren, sí.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Xavier Pujol "

dimecres, 20 de juny de 2018

992.- El caragol dins el pou (extended version)

992.- Un caragol (que no és el mateix que el de l'enigma 029) cau a un pou de 20 metres i comença l'escalada per sortir-ne. Amb el seu esforç pot pujar 3 metres cada dia però quan s'amaga el sol deixa de bellugar i rellisca per culpa de la humitat, baixant 2 metres cada nit. D’aquesta manera aconsegueix arribar a la part superior del pou però, just en aquell moment, decideix que a baix de tot s'hi estava més fresc i torna a baixar al mateix ritme fins que torna a arribar al fons del pou. Suposant que cada dia hi ha les mateixes hores nocturnes que diürnes, podeu calcular quant de temps ha tardat a fer tot el trajecte de pujada i baixada?

SNAILWELL (East Cambridgeshire - England - UK)
Tret d'AQUÍ

dimarts, 19 de juny de 2018

Endevinalla 991

E991.- No sóc home aristocràtic, / ni noble, ni cavaller, / malgrat això puc romandre / cobert al davant el rei.

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

dilluns, 18 de juny de 2018

991.- El problema de «La circulació ferroviària primitiva»

991.- El problema de «La circulació ferroviària primitiva» és un dels enigmes clàssics de Sam Loyd (1841-1911) en el camp del moviment i la disposició espacial. Imaginem dos trens que s'aproximen l'un a l'altre en sentit contrari per una via única. El que ve per la dreta està format per una màquina que arrossega tres vagons (D-d1-d2-d3) i el de l'esquerra consta d’una màquina amb quatre vagons (e4-e3-e2-e1-E). Els vagons només es poden moure si són arrossegats per una màquina però aquestes, que es poden moure tant endavant com enrere, no poden enganxar cap vagó a la seva part frontal. Per sort, entre els dos combois hi ha un petit ramal perpendicular a la via principal amb un baixador on es pot aparcar, cada vegada, un vagó o una màquina. Podeu ajudar als maquinistes a fer les maniobres necessàries per poder continuar el seu camí?

Tret d'AQUÍ

divendres, 15 de juny de 2018

Refranyer Jeroglífic 105


QUIN REFRANY ÉS?

Sabem que els refranys són molt antics i que provenen de la nostra tradició oral que es perd en el temps...

Però potser encara venen de més lluny. Una troballa recent ha permès descobrir uns jeroglífics perduts on sembla que els catalans d'antigues civilitzacions ja ens van deixar les seves sentències més o menys enigmàtiques.

Avui us demano que m'ajudeu a desxifrar una d'aquestes imatges i, per si de cas necessiteu ajuda, us enllaço el blog d'en V. Pàmies que és tot un expert en això de les parèmies.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dijous, 14 de juny de 2018

Endevinalla 990

E990.- En alt lloc estic / i sempre esperant / a qui sol·liciti / de la meva carn.

dimecres, 13 de juny de 2018

990.- Quantes pometes té el pomer?

990.- Per fer unes proves de cultiu, un pagès va dividir la seva finca en 15 parcel·les iguals i hi va plantar respectivament 1 pomera, 2 pomeres, 3 pomeres... fins arribar a l’última parcel·la on va plantar-hi 15 pomeres. Quan va arribar la primera collita, el pagès va comprovar que tots els arbres de cada parcel·la havien produït exactament el mateix nombre de pomes i, fet encara més extraordinari, va veure que la quantitat recollida a cada parcel·la era gairebé el mateix. De fet, si de la parcel·la que tenia 11 arbres s’hagués restat una poma per afegir-la a la collita de la parcel·la de 7 arbres i de la parcel·la 14 s’haguessin tret 3 pomes per sumar-les a la parcel·la 9 i 3 més per a la parcel·la 13, totes les parcel·les haguessin produït la mateixa quantitat de pomes. Podeu calcular quina va ser aquesta quantitat?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Carme Rosanas "

dimarts, 12 de juny de 2018

Endevinalla 989

E989.- Tinc sal sense ser sal, / dono el do i no sé de solfa; / i encara que la sal doni, / no m'entendràs ni una gota.

dilluns, 11 de juny de 2018

989.- Compartint casa i despeses

989.- A la vila de la Farina de l’Illa de l’Escaquer, hi vivien Pol el moliner i els seus dos millors amics, Benet i Jan. La dona d’en Benet s’havia mort feia poc sense haver-li donat cap fill, però la seva neboda l’ajudava amb les feines de casa. Jan també era vidu i tenia una filla. Quan en Pol es va casar, la seva dona va decidir que era l’hora d’aprofitar el molt espai que tenien a la seva nova llar i, de pas, retallar despeses. Així que va preguntar al seu marit que li semblaria proposar als seus amics d’anar a viure junts i en Pol va acceptar encantat. Per tant, al molí s’hi van instal·lar Pol i la seva dona, Benet i la seva neboda i Jan i la seva filla acordant que cada persona aportaria 25 talents al mes per a les despeses domèstiques i que a final de mes aclaririen comptes. El primer mes van gastar 92 talents i es van repartir equitativament el que havia sobrat entre tots ells. Si cada habitant del molí va rebre un nombre parell de talents i no va sobrar res, podeu calcular quant va rebre cadascú i per què?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Assumpta "