BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 19 de juny de 2019

Relats Conjunts (juny - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Galileu afrontant la Inquisició" (Cristiano Banti - 1857).



DRET FONAMENTAL

Hem escoltat amb molt de gust i amb gran interès, l'al·legat final on ens han estat exposades les raons presentades per la defensa.

L'acusat ens ha parlat de les lleis fonamentals que regeixen el nostre univers, unes lleis que superen la nostra limitada visió geocèntrica del món on vivim per fer un pas més enllà. Un pas que ens ha de portar, també, a no oblidar els drets fonamentals que qualsevol persona ha de tenir per poder defensar les seves idees i, d'aquesta manera, permetre que la nostra societat continuï avançant. L'acusat ens ha recordat que les nostres lleis no són justes si contradiuen allò que és fonamental.

Li hem de dir que té raó. Aquest tribunal accepta aquests arguments i dictarà una sentència que, com no podia ser d'una altra manera, els tindrà molt en compte. No ens tremolarà el pols si, per fer-ho, hem d'interpretar el codi penal d'una manera més o menys laxa, fent dir a la llei allò que el legislador no volia dir o fent una interpretació ad hoc dels fets per encabir-los, ni que sigui amb calçador, dins els delictes que estem jutjant. I ho farem així perquè, reiterem, estem d'acord amb l'acusat. Les nostres lleis no poden estar per sobre d'allò que és fonamental i, per això, ens les farem venir bé per respectar aquests fonaments que ens regeixen.

No en dubti l'acusat, per a nosaltres no hi ha res més fonamental que deixar clar que sempre tenim raó i que qualsevol que no pensi com nosaltres ha de ser castigat. És fonamental escarmentar durament als que ens porten la contrària per evitar que altres s'hi atreveixin després. És fonamental demostrar que manem i que, sobretot, volem continuar manant.

Moltíssimes gràcies a tots. Vist per a sentència. Abandonin la sala, si us plau.


dimecres, 12 de juny de 2019

Joc de Ment - 009

LA PILA DE 7



- Una baralla de cartes
- Un full de paper



D'una baralla de cartes prepareu dos grups de naips. Un d'ells tindrà quatre cartes iguals (els quatre 7) i l'altre set cartes diferents qualssevol.



Poseu els dos grups de cartes damunt la taula, formant dues piles amb els naips cap per avall. No feu cap esment especial del nombre de cartes de cada grup, simplement feu notar que són dos munts diferents (un amb menys cartes i l'altre amb més) però donant a entendre, sense dir-ho, que el nombre de cartes no és el més important.

Una vegada amb les cartes damunt la taula, és el moment d'explicar que el vostre poder endevinatori us permet encertar al 100% quina de les dues piles serà l'escollida.
Per demostrar-ho, agafeu un full de paper i hi escriviu la vostra predicció. Una vegada fet, demaneu a la víctima que esculli una de les piles que, efectivament, serà la que vosaltres haureu predit.




dimecres, 5 de juny de 2019

DAMEROGRAMA

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de DAMEROGRAMA:

Joc de graella elaborat a partir d'un text literari ocult que cal esbrinar amb l'ajut d'uns mots definits a la manera dels mots encreuats.

Cada lletra dels mots definits duu un número adscrit que correspon a un quadret de la graella superior. La resolució d'aquests mots permet anar esbrinant el text superior.

No tenim documentat l'origen d'aquest modern joc de graella, tot i que el seu funcionament l'apropa més al logogrif i a la criptografia que no pas als clàssics mots encreuats, dels quals s'especula que deriva.


Com a exemple, us proposo el damerograma que va sortir publicat a la pàgina 6 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. Us el deixo a continuació perquè, si us ve de gust, l'intenteu solucionar als comentaris:









dimecres, 29 de maig de 2019

"Cartas de ilusión" [4♥] [4♣] [4♠] [4♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [4]:



[CORS ]
Les ales més curtes són davant o darrere?

[TRÈVOLS ]
La continuació de C és A o B?

[PIQUES ]
Aquesta figura té moviment?

[DIAMANTS ]
Quina figura està per sobre a X? Quina figura està per sobre a Y?


EXPLICACIÓ


dimecres, 22 de maig de 2019

Relats Conjunts (maig - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "L'ermità de la gruta" (Jan Brueghel el Vell i Joos de Momper - 1626).




ENTREPRENEURS

Jo, abans, també era com vosaltres. Vivia atabalat, sempre corrent per acabar no arribant enlloc. Immers en una societat de consum que m'impel·lia a intentar guanyar més i més diners amb l'únic objectiu de gastar-los més i més de pressa. Assetjat per una societat de la informació que ens fa creure que ho podem saber tot però que ens manté contínuament enganyats...

Fins que un dia vaig dir prou i vaig desprendre'm de tot el que tenia per venir a viure a aquesta cova. Vaig voler deixar enrere les comoditats materials i l'afany de posseir-ne cada vegada més, amb l'única intenció de ser més feliç. Aquesta seria la meva primera lliçó: «No és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita».

Vaig apartar-me del món, és cert, però no vaig abandonar-lo. Continuava volent trobar respostes però m'havia adonat que no les trobaria on les havia buscat fins aquell moment. Com que estem permanentment connectats ens sembla que tenim a l'abast totes les dades que ens calen per poder decidir correctament i això és fals. Els mitjans de comunicació tradicionals ens expliquen només el que els convé i a les xarxes socials només veiem el que diuen els nostres "amics", seguim a la gent que pensa com nosaltres i només són aquestes opinions que coincideixen amb les nostres les que ens reconforten. És un error, hem de saber sortir d'aquesta zona de confort i estar disposats a aprendre dels diferents. Sigueu receptius a les raons dels altres i només així arribareu al coneixement veritable que després podreu compartir amb la gent preparada per conèixer el que vosaltres els heu d'ensenyar. Aquesta és la meva segona lliçó: «Quan el deixeble està preparat, el mestre treu el cap».

Doncs, ha arribat el vostre moment de treure el cap. La societat ja està preparada per esdevenir millor i vosaltres sereu els mestres que els ensenyareu com fer-ho. Quan hàgiu completat aquest curset que avui comencem tindreu totes les eines per ajudar a la gent, tal com faig jo ara i tal com estan fent molts altres dels meus deixebles que han passat per aquí abans que vosaltres perquè, com ja sabeu, les franquícies de "La Gruta de l'Ermità S.L." estan presents a les principals ciutats del nostre país i, gràcies a gent com vosaltres, no hem parat mai d'expandir-nos.

Res més per avui, us espero a la propera classe on parlarem de la tercera lliçó: «El que puguis fer avui, no ho esperis fer demà». Per cert, això em recorda que alguns encara no heu ingressat la quota del curs. Demà us demanarem el rebut del banc per entrar a la cova, així que no espereu més i feu la transferència ara mateix aprofitant l'oferta d'aquesta setmana. Els quinze primers a pagar rebreu, sense cap cost addicional, el llibre «Els 100 refranys més populars de la llengua catalana» que, per si no us n'havíeu adonat, ja us avanço que es convertirà en una eina de consulta imprescindible quan obriu la vostra pròpia "Gruta de l'Ermità ®".



dimecres, 15 de maig de 2019

Joc de Ment - 008

LA CARTA DELATORA



- Una baralla de cartes.



Hem d'escollir una carta de valor baix (un 3, o un 4 o un 5, seria l'ideal) i deixar-la cara amunt a tantes cartes del fons de la baralla com indica el seu valor. És a dir, si escollim un 3, la posarem girada a tres cartes del final de la baralla; si és un 4, serà la quarta començant per baix; si és un 5, la cinquena...



Amb la baralla així preparada, la presentem davant de l'espectador per la part del dors dels naips i obrim les cartes en ventall perquè n'esculli una. Hem d'anar amb compte quan mostrem les cartes de no obrir del tot el ventall per evitar que es vegi la carta girada que, com té un valor baix, serà a prop de l'extrem esquerre.

Una vegada la víctima ha tret una carta de la baralla, heu de tornar a tancar el ventall, quadrar la baralla i deixar-la damunt la taula sempre cara avall.

Demaneu a l'espectador que recordi bé la carta que ha triat i que la deixi a sobre de la baralla, A continuació, talleu la pila de cartes per la meitat i completeu el tall, perdent així la carta incògnita al mig de la baralla.

Afirmeu ara que sense tocar la baralla i només amb un espetec de dits fareu girar una carta de dins la baralla. Ho feu i, efectivament, quan esteneu la baralla damunt la taula es veurà que una de les cartes està cara amunt. No serà la que la víctima ha triat però sí que ens assenyalarà on la podem trobar perquè comptant cap a l'esquerra tantes cartes com ens mostra el valor de la carta girada hi haurà la que busquem.




dimecres, 8 de maig de 2019

SEMBLANCES

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de SEMBLANÇA:

Fórmula d'acudit popular que compara dos objectes aparentment molt diferents a partir d'un joc de paraules que els relaciona.
Fa servir l'estructura pregunta/resposta:
(«¿En què s'assemblen A i B? En C»)

I en presenta tres exemples:
  • En què s'assemblen una escalada i un llibre d'àlgebra?
    En que ambdues coses serveixen per trencar-se el cap.
  • En què s'assemblen els vaixells als lladres?
    En que atraquen.
  • En què s'assembla un ballador de tangos a un carreter?
    En que el carreter toca l'esquena del cavall i el ballador de tangos toca l'esquena de la que balla.

Per altra banda, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", Joan Amades considera les SEMBLANCES un tipus característic d'endevinalles i els dedica un capítol específic de la seva obra on en cita quinze exemples.

Us els copio tots a continuació sense donar-vos les solucions. Com sempre, els comentaris d'aquest post queden a la vostra disposició per si voleu provar de donar alguna resposta.
  1. En què s'assemblen les llevadores als carros?
  2. En què s'assembla una pastanaga a la Seu?
  3. En què s'assembla el rei al botxí?
  4. En què s'assemblen el penell d'un campanar i un ou?
  5. En què s'assembla un camí ruixat amb un mort?
  6. En què s'assemblen el rei i un porc?
  7. En què s'assemblen un ermità i un tísic?
  8. En què s'assembla un cec a un pont?
  9. En què s'assemblen el pont i el rosari?
  10. En què s'assemblen els ulls amb una costura?
  11. En què s'assembla un duro amb una xeringa?
  12. En què s'assemblen una bugadera i un mosquit?
  13. En què s'assembla un gall amb una muntanya?
  14. En què s'assembla una agulla amb l'autoritat?
  15. En què s'assembla un paraigua amb una ploma d'escriure?







dimecres, 1 de maig de 2019

"Cartas de ilusión" [3♥] [3♣] [3♠] [3♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [3]:



[CORS ]
És tot l'anell igual de gris?

[TRÈVOLS ]
Pots posar aquesta paraula recta?

[PIQUES ]
Aquesta figura pot fer colors.

[DIAMANTS ]
Quin home és més alt?


EXPLICACIÓ


dimecres, 24 d’abril de 2019

Joc de Ment - 007

PREDICCIÓ NUMÈRICA



- Dos fulls petits de paper
- Un bolígraf (o qualsevol altre estri per escriure)



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Comenceu el joc, agafant un dels fulls de paper i escrivint-hi la vostra predicció. Sense ensenyar a ningú el que hi heu escrit, doblegueu el paper i deixeu-lo sobre la taula a la vista de tothom.

A continuació, doneu l'altre full a la víctima i li demaneu que hi escrigui el número de tres xifres que vulgui, amb l'única condició que les tres xifres han de ser diferents (per exemple, són correctes 123 o 857 però no ho són 777, 211 o 363).
Quan ho hagi fet, li demaneu que a sota hi escrigui el número de tres xifres que resulta d'invertir els dígits del primer (per exemple, si ha escrit 123, ara ha d'escriure 321).
La següent operació seria restar el número més petit del més gran (en el nostre exemple, 321 – 123 = 198) i, per últim, ha de sumar els tres dígits del nombre resultant (1 + 9 + 8 = 18).

Amb tot això fet, només cal desplegar el paper de la nostra predicció que, efectivament, coincidirà amb aquest resultat final.





dimecres, 17 d’abril de 2019

Relats Conjunts (abril - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Sant Jordi i el drac" (Tintoretto - 1560).



HISTÒRIA DE LA DIADA

Els primers vestigis de la Diada de Sant Jordi es remunten fins abans del Cristianisme perquè els antics romans ja celebraven, pels volts del mes d'abril, una festa dedicada a la deessa Flora on era costum regalar flors. A casa nostra, hi ha constància des del segle XV de la celebració d'una "Fira de les Roses" cada 23 d'abril, aquell era el «dia dels enamorats» i els nois catalans ho aprofitaven per obsequiar amb una rosa vermella a la seva estimada. Molts anys després, ja al segle XX, el dia de Sant Jordi es convertí també en el Dia del Llibre i, al costum de regalar roses, s'hi afegí el de comprar llibres.
Així fou com s'instaurà la "Diada del Llibre i la Rosa", una festa dedicada a l'amor i a la cultura que, cada any, feia sortir al carrer riuades de gent que gaudien d'una jornada festiva i popular mentre compraven llibres i roses a les parades que omplien els carrers de totes les localitats del nostre país.

Aquesta primera època de la Diada durà una mica més d'un segle. Arribà un moment que les llibreries retornaven a les editorials gairebé tots els llibres que es publicaven perquè la gent no volia perdre el temps llegint quan podia trobar les mateixes aventures en format audiovisual. Quedaren, és clar, alguns puristes que s'exclamaven insistint que el que ofereix una bona lectura no ho podem trobar en una sèrie de televisió feta només per entretenir. Durant un temps, aquests fanàtics aconseguiren mantenir l'amor pels llibres en unes sectes que anomenaven «clubs de lectura» però el dia que el seu líder fou descobert mirant d'amagat el capítol final de la sèrie de moda tot allò s'acabà. Pel que fa a les roses, el seu destí també estava cantat. En un món amb recursos limitats, tota l'aigua disponible havia de ser dedicada a cultivar fruites i verdures i, en conseqüència, la producció de planta ornamental arribà també a la seva fi.

Era l'hora de reinventar-se o morir, calia adaptar la Diada als nous temps si no es volia que aquella festa desaparegués per sempre del nostre calendari de celebracions. I així es va fer, l'antiga tradició de la "Diada del Llibre i la Rosa" va ser reconvertida, molt encertadament, en la "Diada de la Sèrie i la Carxofa". Aquesta Diada 2.0, que continuem celebrant cada any, aconsegueix cada 23 d'abril fer sortir al carrer milions de catalans que s'apropen a les parades que omplen les viles i ciutats del nostre país per trobar les millors ofertes de subscripcions anuals a les seves plataformes digitals preferides i per comprar una carxofa per regalar als seus éssers estimats, un vegetal potser menys bonic que una rosa però amb més vitamines.

Aquesta és, resumidament, la història d'aquesta Diada que, d'aquí a pocs dies, tornarem a celebrar. Una celebració que, sens dubte, tornarà a ser tot un èxit d'assistència i mobilització popular, malgrat l'estèril polèmica que s'ha volgut crear amb el cartell anunciador d'enguany. El podeu veure a la imatge que encapçala aquest article i segur que ja us heu assabentat que alguns han gosat afirmar que és la reproducció d'un antic quadre que representa la «llegenda de Sant Jordi». Un disbarat que, per tenir un mínim de credibilitat, no hauria d'obviar dos fets incontestables. Primer que avui en dia no hi ha ningú interessat en la pintura antiga (ni en mirar-la ni, encara menys, en reproduir-la) i segon que Sant Jordi és un dia i, per tant, no pot ser una persona que matés dracs dalt d'un cavall.
Per favor, però si només cal mirar el cartell i copsar-ne tots els detalls (el drac, el cavaller, la noia fugint aterrida, el noi mort mig despullat, el castell, el déu de llum...) per entendre que es tracta d'un homenatge a «Joc de Trons», una sèrie clàssica de la qual aviat en tindrem un nou remake a les nostres pantalles.

Gaudiu doncs de la festa, amb la tranquil·litat de saber que no hi trobareu ni pintura antiga ni avorrida literatura. Només bona i emocionant cultura audiovisual, la Cultura amb majúscules.
Us desitjo que passeu una molt bona Diada de Sant Jordi i que us regalin moltes carxofes!!