Un PANGRAMA [del grec: "παν/pan" (tot) i "γραμμα/grama" (lletra)] és un text que conté totes les lletres de l’alfabet d’una llengua com a mínim una vegada.
Segons aquesta definició, qualsevol text prou extens seria un pangrama perquè, a la llarga, acabaríem trobant-hi totes les lletres. Per això, en ludolingüística, el repte és trobar el pangrama més curt possible, una frase versemblant on s’evitin al màxim les repeticions de lletres i amb l’afany d’aconseguir el pangrama perfecte que seria aquell on cadascuna de les lletres de l’alfabet aparegués una sola vegada. Tot i que, a la pràctica, aquest afany esdevingui una quimera a causa de la gran desproporció entre vocals i consonants del nostre abecedari.
En català, l’exemple més citat és:
«Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!»,
frase de 46 lletres que conté els 26 caràcters bàsics de l'alfabet llatí i la ce trencada, però no pas la ela geminada ni cap vocal accentuada o amb dièresi.
Un exemple que sí que inclou totes les anteriors seria:
«Despús-ahir el pingüí bèl·lic atenyé aïrat l'emú esquifit i menjà zelós xoriç, òvid i kiwi».
Al seu llibre MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra en recull alguns dels més destacats en diversos idiomes:
Segons aquesta definició, qualsevol text prou extens seria un pangrama perquè, a la llarga, acabaríem trobant-hi totes les lletres. Per això, en ludolingüística, el repte és trobar el pangrama més curt possible, una frase versemblant on s’evitin al màxim les repeticions de lletres i amb l’afany d’aconseguir el pangrama perfecte que seria aquell on cadascuna de les lletres de l’alfabet aparegués una sola vegada. Tot i que, a la pràctica, aquest afany esdevingui una quimera a causa de la gran desproporció entre vocals i consonants del nostre abecedari.
En català, l’exemple més citat és:
«Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d'hidrogen, coi!»,
frase de 46 lletres que conté els 26 caràcters bàsics de l'alfabet llatí i la ce trencada, però no pas la ela geminada ni cap vocal accentuada o amb dièresi.
Un exemple que sí que inclou totes les anteriors seria:
«Despús-ahir el pingüí bèl·lic atenyé aïrat l'emú esquifit i menjà zelós xoriç, òvid i kiwi».
Al seu llibre MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra en recull alguns dels més destacats en diversos idiomes:
En espanyol, els clàssics són: «Jovencillo emponzoñado de whisky, qué mala figurota exhibes» (cinquanta-una lletres) i «Escríbanse politiquillos zafios, con orejas kiloméricas y uñas de gavilàn» (seixanta-quatre). En anglès, dos dels més ajustats són «Pack my box with dozen liquor jugs» (trenta-dos lletres, «carrega’m la caixa amb cinc dotzenes de gerres de licor»), i «Waltz, bad nymph, for quick jigs vex» (vint-i-vuit lletres, «balla un vals, nimfa dolenta, que els balls ràpids molesten»). L’enigmògraf nord-americà Dimitri Borgman va trobar cinc mots anglesos que comprenen tot l’alfabet sense repeticions («phlegms», «fyrd», «wuz», «qvint», «jackbox» —vint-i-sis lletres exactes—), però no va aconseguir treure’n cap frase amb sentit. Són mots exòtics que, en alguns casos, només figuren als diccionaris d'història de la llengua. En francès, els components de l'Obrador de literatura potencial OULIPO precisen el pangrama francès més breu, que conté vint-i-nou lletres «Whisky vert: jugez cinq fox d’aplomb» i el situen al costat d’un altre exemple clàssic de tall més exòtic: «Monsieur Jack, vous dactylographiez bien mieux que votre ami Wholf» (cinquanta-sis lletres). En català, arran del comentari sobre la cita inicial del recull de contes ‘Avaria’ de Josep Maria Fonalleras (la frase clàssica dels manuals de mecanografia anglesos «the quick brown-fox jumps over the lazy dog»), vaig proposar un modest pangrama de quaranta-tres lletres: «Jove xef, porti whisky amb quinze glaçons d’hidrogen». És ben curiosa la importància del «whisky» en els millors pangrames; de fet és un mot òptim per accedir a tres lletres de baix rendiment w-k-y i, segons com, h.
[Imatge generada amb IA (ChatGPT)]
Més enllà del pur repte ludolingüístic, els pangrames són també una eina pràctica en l’àmbit de la tipografia. Amb l’aparició de les màquines d’escriure, aquestes frases van trobar de seguida el seu lloc dins els manuals de mecanografia perquè permetien als estudiants practicar el tecleig de totes i cadascuna de les lletres. Per altra banda, també són útils quan es crea o s’avalua una font tipogràfica concreta. En aquests casos, és fonamental observar com es comporten totes les lletres dins d’un mateix context i els pangrames esdevenen imprescindibles per poder comprovar-ne la coherència formal, ja que permeten veure al primer cop d’ull les peculiaritats de cadascun dels caràcters facilitant d’aquesta manera la detecció de possibles imperfeccions de disseny, incoherències d’interlletratge o problemes de llegibilitat.
Com s’ha dit, l’exemple clàssic en anglès seria: «The quick brown-fox jumps over the lazy dog» (la ràpida guineu marró salta damunt del gos mandrós). Un pangrama de 35 lletres que ja es feia servir al segle XIX per provar els aparells de telecomunicació de la Western Union i que segueix utilitzant-se avui per a mostrar les famílies tipogràfiques instal·lades als ordinadors mitjançant programes informàtics com, per exemple, el visor de fonts de MS Windows. [C:\Windows\Fonts > Visualització Prèvia]
Els usuaris en espanyol d’aquest sistema operatiu segur que en coneixen un altre: «El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña toca el saxofón detrás del palenque de paja». Aquest pangrama de 92 lletres que inclou a més de tot l’alfabet també les vocals accentuades i, és clar, la Ñ, té més de trenta anys i el van crear els encarregats de fer la versió castellana del Windows 95 que, segons un d’ells ha explicat més tard, van dedicar una hora completa a enllestir-lo.
Com s’ha dit, l’exemple clàssic en anglès seria: «The quick brown-fox jumps over the lazy dog» (la ràpida guineu marró salta damunt del gos mandrós). Un pangrama de 35 lletres que ja es feia servir al segle XIX per provar els aparells de telecomunicació de la Western Union i que segueix utilitzant-se avui per a mostrar les famílies tipogràfiques instal·lades als ordinadors mitjançant programes informàtics com, per exemple, el visor de fonts de MS Windows. [C:\Windows\Fonts > Visualització Prèvia]
Els usuaris en espanyol d’aquest sistema operatiu segur que en coneixen un altre: «El veloz murciélago hindú comía feliz cardillo y kiwi. La cigüeña toca el saxofón detrás del palenque de paja». Aquest pangrama de 92 lletres que inclou a més de tot l’alfabet també les vocals accentuades i, és clar, la Ñ, té més de trenta anys i el van crear els encarregats de fer la versió castellana del Windows 95 que, segons un d’ells ha explicat més tard, van dedicar una hora completa a enllestir-lo.
Tornant al món dels jocs de paraules, una altra possibilitat a explorar seria la recerca dins de textos prèviament escrits per extreure’n el fragment més curt possible on apareguin totes les lletres de l’alfabet. Aquest "joc" s’anomena FINESTRA PANGRAMÀTICA i admet altres variants com la FINESTRA PANALFABÈTICA (recerca d’un tram de text on puguem trobar totes les lletres en ordre alfabètic) o el PANGRAMA LIPOGRAMÀTIC (també anomenat lipograma pangramàtic que apareix quan al fragment triat s’utilitzen totes les lletres de l'abecedari excepte una).
Una modalitat més lúdica dels pangrames fou presentada a la revista estatunidenca "Word Ways: The Journal of Recreational Linguistics". Al número d’agost de 1988 (Vol. 21 – Núm. 3) d’aquesta publicació de lingüística recreativa va aparèixer l’article THE PANGRAMMATIC HIGHWAY (L'autopista pangramàtica) signat per Udo Pernisz i al número de maig de 1990 (Vol. 23 – Núm. 2), Faith W. Eckler hi va publicar REVISITING THE PANGRAMMATIC HIGHWAY (Tornant a l'autopista pangramàtica). En aquests dos textos s’expliquen les regles bàsiques d’un joc lingüístic que consisteix a trobar totes les lletres de l’alfabet mentre es viatja en cotxe; llegint els senyals de trànsit, els cartells publicitaris i qualsevol altra inscripció visible des de la carretera (només són vàlids els signes fixos, les matrícules o rètols dels vehicles no compten). El joc admet diverses variants, com ara trobar les lletres en ordre alfabètic, usar només una lletra per inscripció o limitar-se als rètols oficials, per exemple. La distància necessària per completar l’alfabet rep el nom de «distància pangramàtica» i, evidentment, la millor d’aquestes «rutes pangramàtiques» és la més curta.
Una idea similar, la trobem a la proposta "Enrichissez vos itinéraires" de Georges Perec (1936-1982). En una sèrie d’articles publicats a la revista «Télérama» entre 1980 i 1981 (que l’any 1997 van ser recopilats al llibre PEREC/RINATIONS), aquest escriptor francès membre de l’OULIPO ens oferia una manera ‘diferent’ de visitar París combinant història, jocs de paraules i descobriments inusuals. I una de les seves propostes fou, precisament, fer un itinerari lexicogràfic passant pels carrers en ordre alfabètic de la A a la Z. Tot i que ell mateix admetia que: «Dans la pratique, ces itinéraires sont extrêmement difficiles à élaborer»...
Una modalitat més lúdica dels pangrames fou presentada a la revista estatunidenca "Word Ways: The Journal of Recreational Linguistics". Al número d’agost de 1988 (Vol. 21 – Núm. 3) d’aquesta publicació de lingüística recreativa va aparèixer l’article THE PANGRAMMATIC HIGHWAY (L'autopista pangramàtica) signat per Udo Pernisz i al número de maig de 1990 (Vol. 23 – Núm. 2), Faith W. Eckler hi va publicar REVISITING THE PANGRAMMATIC HIGHWAY (Tornant a l'autopista pangramàtica). En aquests dos textos s’expliquen les regles bàsiques d’un joc lingüístic que consisteix a trobar totes les lletres de l’alfabet mentre es viatja en cotxe; llegint els senyals de trànsit, els cartells publicitaris i qualsevol altra inscripció visible des de la carretera (només són vàlids els signes fixos, les matrícules o rètols dels vehicles no compten). El joc admet diverses variants, com ara trobar les lletres en ordre alfabètic, usar només una lletra per inscripció o limitar-se als rètols oficials, per exemple. La distància necessària per completar l’alfabet rep el nom de «distància pangramàtica» i, evidentment, la millor d’aquestes «rutes pangramàtiques» és la més curta.
Una idea similar, la trobem a la proposta "Enrichissez vos itinéraires" de Georges Perec (1936-1982). En una sèrie d’articles publicats a la revista «Télérama» entre 1980 i 1981 (que l’any 1997 van ser recopilats al llibre PEREC/RINATIONS), aquest escriptor francès membre de l’OULIPO ens oferia una manera ‘diferent’ de visitar París combinant història, jocs de paraules i descobriments inusuals. I una de les seves propostes fou, precisament, fer un itinerari lexicogràfic passant pels carrers en ordre alfabètic de la A a la Z. Tot i que ell mateix admetia que: «Dans la pratique, ces itinéraires sont extrêmement difficiles à élaborer»...
Podeu provar de jugar-hi en el vostre pròxim viatge per carretera o quan aneu a passejar, però per acabar aquest text us proposo un altre entreteniment que es pot resoldre sense sortir de casa. Es tracta d’una variació d’un passatemps clàssic que ha passat pel sedàs dels pangrames per convertir-se en un ENCREUAT PANGRAMÀTIC. Com veureu, són uns mots encreuats de collita pròpia que no tenen definicions i que mostren les cinc vocals de l’alfabet (dues de cada). Per solucionar-los, haureu de completar la graella amb les vint-i-una consonants que falten (de fet, vint-i-dues perquè també he inclòs la Ç) sense deixar-vos-en cap i també sense repetir-ne cap. Aquí el teniu:
 |  |  |
,_Kunsthalle_Bremen.jpg?uselang=ca)
