La CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS continua fent-se càrrec de la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, per segona vegada aquest estiu, ens proposa que escrivim un relat inspirat per unes imatges que, en aquests cas, són tres fotografies a priori sense relació però que ella ens demana que relacionem al nostre text. Aquí les tenim... i a continuació, el meu relat:
 |
| Cabana amb gavina a la platja d'Étrétat (Normandia) |
 |
| Estelada gastada pel vent al poble de La Roca (Ripollès) |
 |
| "Can Roig", edifici modernista abandonat a Camprodon (Ripollès) |
EDIFICI MALEÏT
- Això és com una maledicció. Odio aquest lloc!
- Perdoni? A què ve, això ara? Jo només l’estic informant de la documentació que necessita per acabar de fer els tràmits. No crec que n’hi hagi per tant...
- Té raó, disculpi. Ja sé que vostè no en té cap culpa però, ja que abans d’atendre’m m’ha fet passar gairebé dues hores a la sala d’espera, permetrà que ara jo li faci perdre cinc minuts explicant-li una cosa. Jo, abans, vivia en un pis de la casa que hi ha just aquí al davant. Parlo de quan jo era un nen, aleshores aquest edifici modernista on som ara estava abandonat i a mi em feia por, molta por. Des de la finestra de la meva habitació veia cada nit aquesta casa que m’imaginava habitada per monstres disposats a traspassar el carrer i venir a buscar-me en qualsevol moment. Els meus pares ja m’explicaven que era només un casalot abandonat i que els únics habitants que hi podia haver eren els coloms que havien niat a les golfes però això no m’evitava els malsons i, en aquell temps, tenia la certesa que aquest era un edifici maleït i que aquestes habitacions estaven plenes de fantasmes que, així que em despistés, m’agafarien, em tancarien aquí dintre i no em deixarien marxar mai més. Quan vaig arribar a l’adolescència, tots aquests terrors infantils van desaparèixer i jo mateix em feia creus d’haver estat un nen tan poruc però he d’admetre que vaig mantenir una certa recança pel que fa a aquest edifici i em vaig alegrar molt quan l’ajuntament el va expropiar per remodelar-lo i convertir-lo en la seu d’algunes dependències municipals. Passats els anys, n'estava segur que tot havia quedat oblidat i per això, no em va fer res acceptar l’encàrrec de l'associació de joves i fer-me responsable de presentar la nostra petició a l’ajuntament encara que sabia que això m’obligaria a venir més d’una vegada a aquestes dependències per fer els tràmits corresponents. Com em podia imaginar que aquesta decisió meva em portaria a reviure els meus malsons infantils? Ja fa sis mesos que vaig venir per primer cop, era al febrer quan vaig presentar la sol·licitud per obrir un bar d’estiu als jardins de les piscines municipals. Des d’aleshores m’han fet venir, ja no sé quantes vegades. Primer faltava una instància on ens comprometíem a no vendre alcohol; un mes després ens van demanar un escrit del proveïdor del parament de taula certificant que els gots no serien de vidre sinó de policarbonat homologat pel seu ús en piscines i espais oberts; a continuació, com que vam decidir que el bar tindria forma de cabana tropical, ens van exigir un altre certificat on constés que la fusta que utilitzaríem per construir-lo provenia d’un cultiu local sostenible i que, per tant, no tenia influència en la desforestació de l’Amazones; fa tres setmanes, ja en ple juliol, ens van demanar un informe del cos de bombers especificant si el sostre de palla havia rebut el tractament ignífug obligatori. I ara, quan ja ens pensàvem tenir-ho tot, em diu que encara ens falta un paper de l’associació ornitològica que concreti si la figura de l’ocell que vam triar per adornar el sostre del bar és una gavina o un gavià argentat. Però, per l’amor de Déu, quina importància pot tenir això? Si només és un simple ornament que vam triar per donar un toc mariner a la decoració? Què li fa que sigui una gavina, un gavià o una gamba??? Volem obrir un bar d’estiu!!! Quan ens donaran el permís? Per Nadal? O potser això no s’acabarà mai i, fent realitat els meus malsons infantils, la burocràcia m’ha atrapat per sempre i no em deixarà sortir mai d’aquest edifici...
- Bé, primer de tot dir-li que es calmi una mica que el veig molt nerviós. No ens toca a nosaltres discutir perquè ens demanen o no ens demanen els certificats. Potser per vostè és el mateix una gavina que un gavià però ha de saber que encara que tots els gavians són gavines no totes les gavines són gavians i en aquest ajuntament no ens tremola la mà quan és l'hora de defensar la diversa biodiversitat que ens envolta. Per altra banda, si m’accepta un consell que li dono més com amic que com funcionari, li suggeriria que es tregui del cap això de la gamba. A hores d’ara, amb l’expedient tan avançat no és bona idea introduir-hi un crustaci, aquest tema el porta un altre departament i encara ens enredaríem. I no pateixi, li asseguro que un dia o altre tot quedarà enllestit. Aquí anem per feina, no en dubti. Miri, ara m’ha fet pensar que tinc una bona notícia per donar-li. Ja ha arribat la resolució de l’altra sol·licitud que van fer i em plau comunicar-li que ja tenen atorgat el permís per instal·lar la bandera.
- Bandera? Quina bandera?
- Sí, home. No va ser la seva associació la que va presentar una instància demanant permís per posar una estelada al turó d'Amunt? Doncs ja ho poden fer!!
- Però si això va ser fa dos anys!! Això ho vam demanar al setembre de fa un parell d'anys per poder tenir una estelada onejant al punt més alt del nostre poble per la Diada. Li he de dir que, vist que no rebíem resposta per part de l’Ajuntament, vam tirar pel dret i que la vam hissar igualment. Aviat farà vint-i-quatre mesos que l’estelada és en aquell pal. De fet, fa tant de temps que hi és que ja s’ha fet malbé pel vent i s’hauria de canviar. Però no hi ha mal que per bé no vingui, aprofitarem que ara ja tenim permís per posar-ne una de nova per la Diada Nacional d’enguany, que d'aquí a quatre dies ja serà l’onze de setembre...
- Ui!! Em diu que l’estelada ja hi és? Doncs aleshores aquest permís no li serveix. És un permís que autoritza a instal·lar una bandera per primera vegada però, segons això que m’explica, el que ara necessiten és un permís de substitució de bandera. No pateixi, que ho podrà solucionar sense sortir d’aquest edifici. Pugi al segon pis i vagi a la finestreta 69-bis, allí l’informaran de tota la documentació que li cal per complir aquest nou tràmit. Clar que ho haurà de deixar per demà, avui ja s'ha fet tard. Ja sap que tanquem a les dues, no?
- Perdoni? A què ve, això ara? Jo només l’estic informant de la documentació que necessita per acabar de fer els tràmits. No crec que n’hi hagi per tant...
- Té raó, disculpi. Ja sé que vostè no en té cap culpa però, ja que abans d’atendre’m m’ha fet passar gairebé dues hores a la sala d’espera, permetrà que ara jo li faci perdre cinc minuts explicant-li una cosa. Jo, abans, vivia en un pis de la casa que hi ha just aquí al davant. Parlo de quan jo era un nen, aleshores aquest edifici modernista on som ara estava abandonat i a mi em feia por, molta por. Des de la finestra de la meva habitació veia cada nit aquesta casa que m’imaginava habitada per monstres disposats a traspassar el carrer i venir a buscar-me en qualsevol moment. Els meus pares ja m’explicaven que era només un casalot abandonat i que els únics habitants que hi podia haver eren els coloms que havien niat a les golfes però això no m’evitava els malsons i, en aquell temps, tenia la certesa que aquest era un edifici maleït i que aquestes habitacions estaven plenes de fantasmes que, així que em despistés, m’agafarien, em tancarien aquí dintre i no em deixarien marxar mai més. Quan vaig arribar a l’adolescència, tots aquests terrors infantils van desaparèixer i jo mateix em feia creus d’haver estat un nen tan poruc però he d’admetre que vaig mantenir una certa recança pel que fa a aquest edifici i em vaig alegrar molt quan l’ajuntament el va expropiar per remodelar-lo i convertir-lo en la seu d’algunes dependències municipals. Passats els anys, n'estava segur que tot havia quedat oblidat i per això, no em va fer res acceptar l’encàrrec de l'associació de joves i fer-me responsable de presentar la nostra petició a l’ajuntament encara que sabia que això m’obligaria a venir més d’una vegada a aquestes dependències per fer els tràmits corresponents. Com em podia imaginar que aquesta decisió meva em portaria a reviure els meus malsons infantils? Ja fa sis mesos que vaig venir per primer cop, era al febrer quan vaig presentar la sol·licitud per obrir un bar d’estiu als jardins de les piscines municipals. Des d’aleshores m’han fet venir, ja no sé quantes vegades. Primer faltava una instància on ens comprometíem a no vendre alcohol; un mes després ens van demanar un escrit del proveïdor del parament de taula certificant que els gots no serien de vidre sinó de policarbonat homologat pel seu ús en piscines i espais oberts; a continuació, com que vam decidir que el bar tindria forma de cabana tropical, ens van exigir un altre certificat on constés que la fusta que utilitzaríem per construir-lo provenia d’un cultiu local sostenible i que, per tant, no tenia influència en la desforestació de l’Amazones; fa tres setmanes, ja en ple juliol, ens van demanar un informe del cos de bombers especificant si el sostre de palla havia rebut el tractament ignífug obligatori. I ara, quan ja ens pensàvem tenir-ho tot, em diu que encara ens falta un paper de l’associació ornitològica que concreti si la figura de l’ocell que vam triar per adornar el sostre del bar és una gavina o un gavià argentat. Però, per l’amor de Déu, quina importància pot tenir això? Si només és un simple ornament que vam triar per donar un toc mariner a la decoració? Què li fa que sigui una gavina, un gavià o una gamba??? Volem obrir un bar d’estiu!!! Quan ens donaran el permís? Per Nadal? O potser això no s’acabarà mai i, fent realitat els meus malsons infantils, la burocràcia m’ha atrapat per sempre i no em deixarà sortir mai d’aquest edifici...
- Bé, primer de tot dir-li que es calmi una mica que el veig molt nerviós. No ens toca a nosaltres discutir perquè ens demanen o no ens demanen els certificats. Potser per vostè és el mateix una gavina que un gavià però ha de saber que encara que tots els gavians són gavines no totes les gavines són gavians i en aquest ajuntament no ens tremola la mà quan és l'hora de defensar la diversa biodiversitat que ens envolta. Per altra banda, si m’accepta un consell que li dono més com amic que com funcionari, li suggeriria que es tregui del cap això de la gamba. A hores d’ara, amb l’expedient tan avançat no és bona idea introduir-hi un crustaci, aquest tema el porta un altre departament i encara ens enredaríem. I no pateixi, li asseguro que un dia o altre tot quedarà enllestit. Aquí anem per feina, no en dubti. Miri, ara m’ha fet pensar que tinc una bona notícia per donar-li. Ja ha arribat la resolució de l’altra sol·licitud que van fer i em plau comunicar-li que ja tenen atorgat el permís per instal·lar la bandera.
- Bandera? Quina bandera?
- Sí, home. No va ser la seva associació la que va presentar una instància demanant permís per posar una estelada al turó d'Amunt? Doncs ja ho poden fer!!
- Però si això va ser fa dos anys!! Això ho vam demanar al setembre de fa un parell d'anys per poder tenir una estelada onejant al punt més alt del nostre poble per la Diada. Li he de dir que, vist que no rebíem resposta per part de l’Ajuntament, vam tirar pel dret i que la vam hissar igualment. Aviat farà vint-i-quatre mesos que l’estelada és en aquell pal. De fet, fa tant de temps que hi és que ja s’ha fet malbé pel vent i s’hauria de canviar. Però no hi ha mal que per bé no vingui, aprofitarem que ara ja tenim permís per posar-ne una de nova per la Diada Nacional d’enguany, que d'aquí a quatre dies ja serà l’onze de setembre...
- Ui!! Em diu que l’estelada ja hi és? Doncs aleshores aquest permís no li serveix. És un permís que autoritza a instal·lar una bandera per primera vegada però, segons això que m’explica, el que ara necessiten és un permís de substitució de bandera. No pateixi, que ho podrà solucionar sense sortir d’aquest edifici. Pugi al segon pis i vagi a la finestreta 69-bis, allí l’informaran de tota la documentació que li cal per complir aquest nou tràmit. Clar que ho haurà de deixar per demà, avui ja s'ha fet tard. Ja sap que tanquem a les dues, no?
