GRÀCIES!!

BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dilluns, 22 de febrer de 2021

Relats Conjunts (febrer - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "La defenestració, 1618" (Václav Brožík - 1890).


LES TRADICIONS

Sens dubte som víctimes d’una campanya difamatòria orquestrada per uns interessos que podríem denominar ocults si no fossin tan clars. És només l’enveja de l’èxit de la nostra festa de la defenestració el que ens ha portat davant d’aquest tribunal. Per aquest motiu, trobem inaudit i, fins i tot, insultant que ens obliguin a defensar-nos d’una acusació de barbàrie. Aquesta és una imputació gratuïta que no té en compte que estem parlant d’una tradició gairebé mil·lenària ben arrelada a la nostra societat. Una tradició que ha transcendit al món de l’art i que ens ha donat, per exemple, obres mestres de la pintura. I si la defenestració és art, en conseqüència, també és cultura. I és més que evident que la cultura és l'antítesi de la barbàrie, com tothom sap.

Podem arribar a entendre que, per a gent poc informada, el fet de llençar cada any un parell de persones des de la finestra de l’ajuntament pugui semblar un acte xocant que hauria de ser prohibit. El que cal, doncs, és explicar-ho millor i posar-ho en context. Com ja hem dit, la festa de la defenestració té una llarga tradició i, fa força anys, era un dels actes principals del dia del sant patró del nostre poble juntament amb el «tir al fugitiu» o les «xurriacades infantils». En nom d’un progrés mal entès, aquestes festes tradicionals van deixar de fer-se i, de la mateixa manera, la nostra festa major va anar perdent pistonada. Per això, i amb l’únic afany de recobrar l’empenta d’anys enrere, fa un parell de temporades la comissió de festes va proposar recuperar alguna d’aquelles velles tradicions. Descartats tant el «tir al fugitiu» per la impossibilitat legal de repartir armes a tota la població com les «xurriacades infantils» perquè avui en dia està mal vist fuetejar els nens (i així creixen de consentits i malcriats), vam decidir apostar fort per la defenestració. Cal dir que primer ens vam plantejar fer alguns canvis i una de les opcions va ser llençar un parell de cabres des del campanar en comptes de persones, però l’experiència anterior en altres municipis ens havia ensenyat que això ens posaria en el punt de mira de les entitats animalistes i, per evitar problemes, vam descartar-ho d’entrada.

Així i tot, els problemes els hem tingut igualment perquè, per sorpresa nostra, resulta que existeixen unes entitats humanistes que, sense tenir la força dels defensors dels animals, també poden ser molt torracollons defensant les persones. Amb arguments falsos que insisteixen en el patiment de les víctimes i que no tenen en compte que si hem enrajolat la plaça de l’ajuntament, és, justament, perquè el cop sigui més sec i l’agonia molt menor ens han denunciat davant la justícia i ens volen impedir que enguany tornem a defenestrar més gent. No sé si se’n sortiran, però per part nostra esperem una sentència favorable. Ens tranquil·litza saber que la resolució està en mans de la justícia perquè és un fet constatat que la defenestració ha anat sempre a favor de la llei... de la llei de la gravetat, per ser més exactes.

dilluns, 15 de febrer de 2021

"Cartas de ilusión" [J♥] [J♣] [J♠] [J♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento les quatre [J]:



[CORS ]
Quin és l'esglaó de més avall?

[TRÈVOLS ]
D'on surt la clavilla del mig?

[PIQUES ]
Els costats negres estan per la part de dins o per la part de fora?

[DIAMANTS ]
Els forats estan a la part de dalt o a la part interior?


EXPLICACIÓ


dilluns, 8 de febrer de 2021

Joc de Ment - 029

EL PENSAMENT REVELADOR



- Una baralla de 48 cartes



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



Es presenta el joc explicant que està científicament demostrat que els nostres pensaments influeixen sobre els nostres actes fins i tot de manera inconscient. Així que aprofitarem aquest fet per endevinar una carta que només l’espectador haurà vist i que, sense voler-ho, ens mostrarà ell mateix.

Per començar, entregarem a la “víctima” una baralla amb 48 cartes (una espanyola completa o una de pòquer de la que haurem retirat 4 naips), li demanarem que la barregi tant com vulgui i que ens la torni, sempre amb les figures cap per avall.

Quan tornem a tenir les cartes a les mans, explicarem que sense tornar a barrejar-les o manipular-les de cap manera, anirem descartant d’una en una tantes cartes com l’espectador vulgui. Seguidament procedirem a fer-ho, formant un nou munt de naips (que seguiran sense mostrar les figures) sobre la taula fins que l’espectador en tingui prou. Quan ens faci parar, li demanarem que miri l’última carta que hem llençat que és la que ha quedat sobre el munt i la que ell ha escollit lliurement perquè ens ha demanat que ens aturéssim just quan li ha semblat.

Quan hagi vist i memoritzat la carta, que no ens ha d’ensenyar en cap moment, l’ha de tornar al seu lloc i nosaltres completarem la baralla deixant-hi a sobre la resta de les cartes que tenim a les mans i tallarem unes quantes vegades per perdre completament la carta incògnita dins la baralla.

Amb la baralla completa altra vegada a les mans, expliquem que tots aquests preparatius han servit per fixar el pensament de l’espectador sobre aquella carta concreta que ara procedirem a descobrir. Li demanarem a l’espectador que es fixi bé en el que farem, però que no digui res en cap moment per no ajudar-nos amb cap possible pista. Seguidament procedirem a retirar d’una en una les sis primeres cartes de la baralla deixant-les sobre la taula amb la cara cap amunt i formant una fila horitzontal. Damunt de cadascuna d’aquestes sis cartes, però sense tapar-les del tot, deixarem les sis cartes següents del munt i això ho repetirem fins que tots els naips de la baralla es mostrin sobre la taula formant 6 columnes de 8 cartes cadascuna.

Evidentment, la carta incògnita estarà a la vista de tothom en una d’aquelles columnes que ara anirem assenyalant d’una en una. Quan ho fem, l’espectador no ha de dir res ni fer cap gest només ha de pensar “NO” si no veu la seva carta en aquella columna o “SÍ” quan li indiquem la columna que conté la carta incògnita. Aquest procés pot ser més o menys laboriós depenent del control mental que tingui l’espectador, però no podrà evitar que anem descartant columna rere columna, fins a escollir la que conté la carta buscada. Amb aquests 8 naips tornarem a repetir el mateix procediment anterior, però aquesta vegada formarem 4 columnes de 2 cartes. L’espectador seguirà sense obrir boca, però tampoc podrà evitar que el seu pensament ens mostri en quina d’aquestes columnes està la carta incògnita. Descartarem doncs les altres cartes i de les dues que han quedat no ens costarà gens endevinar, amb un 100% d’encert, quina és la que buscàvem.





dilluns, 1 de febrer de 2021

ANAGRAMES

Un ANAGRAMA es defineix com la transposició de les lletres d'una paraula, frase o sentència breu, de tal manera que es formi una nova paraula o frase.

Actualment es consideren només entreteniments enginyosos, però antigament se'ls donava gran importància. Els cabalistes creien que estaven relacionats amb el nom a partir del qual es formaven, de manera que podien indicar el caràcter o el destí de les persones. Plató, sostenia una idea semblant i els últims platònics rivalitzaven amb els cabalistes en atribuir als anagrames virtuts misterioses. Va ser un gran triomf dels anagramistes medievals trobar la resposta a un dels moments més potents del relat de la passió de Jesucrist. Pilat pregunta a Jesús si és rei, aquest li respon que sí, i que Ell ha vingut al món per donar testimoni de la veritat. Llavors Pilat replica: “I què és la veritat?” (Joan 18,38). Doncs aquest «Quid est veritas» (“Què és la veritat?”) amaga la seva pròpia resposta: «Est vir qui adest» (“És l'home que està present”).

Són molt destacables els anagrames que s'adeqüen, en major o menor mesura, a l'original d'on s'han format perquè, amb el nou ordre de lletres, mostren un significat que s'hi adiu o que, d'alguna manera, el defineix. En Màrius Serra al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991) en recull uns quants de força coneguts:

«...és notable el que posà en circulació André Breton a partir del nom de Salvador Dalí: «Avida Dollars», del qual en descobrim una altra versió catalana menys esplendorosa: «Vida llardosa». A tombants de segle, la veïna Itàlia estava tan aficionada a l’elaboració d’anagrames que es convocà un concurs mundial d’anagrames a partir de «Maestro Giuseppe Verdi» per commemorar la mort del genial compositor. El guanyador fou un anglès que presentà «Di vigor perpetua messe».
Val a dir que els anagrames poden arribar a ser molt populars quan es refereixen a personatges d’una certa rellevància política. Alguns dels més divertits són aquests. Clint Eastwood, «Old West action», que situa l’ex-actor en les seves actuacions polítiques. Piet Mondrian, «I paint modern», que contradiu molts crítics d’art. Margaret Thatcher, «that great charmer», «great charm threat» o «Meg, the arch-tartar», que mostra els sentiments enfrontats que aixecava la Dama de Ferro. «Victoria, England’s Queen, governs a nice quite land», un autèntic eslògan per als defensors de la moral victoriana. Pétain, «inapte», un nou argument per als resistents. A. Hitler, «the liar», una constatació de les innombrables «virtuts» del führer. Benito Mussolini, «Nobilis is ut nemo», un cant filofeixista. Harry Truman, «Rash army runt», un nou al·legat militarista americà. Eisenhower. «See hero win», la clàssica moral americana. Theodore Roosevelt, «Loved horse; tree, too», un cert cant a l’ecologisme. Abraham Lincoln, «Oh, call man brain», una constatació de la sensibilitat antiracista que el va dur a la mort...»


Aquests anagrames que semblen endevinar el destí del nom que els ha creat, es poden anomenar ONOGRAMES perquè l’onomància és l’endevinació basada en el nom d’una persona. En canvi quan l’anagrama revela un sentit contrari a l’original tindríem un ANTIGRAMA, com per exemple afirmar que els evangelistes són agents del mal perquè en anglès «Evangelists» = «Evil’s agents» o relacionar violència i amor perquè «Violence» = «Nice love». Per altra banda, formem un ALFAGRAMA quan ordenem alfabèticament les lletres de qualsevol paraula (l’alfagrama de la paraula «alfagrama» és «aaaafglmr»). Aquesta variant de l’anagrama fa irreconeixible la paraula original i s’utilitza en l’àmbit de la criptografia, els enigmes i els passatemps.

Els anagrames donen molt de joc en el camp enigmístic. En aquest mateix blog, vam publicar els ANAGRAMES LLETRAFERITS que us reptaven a descobrir unes obres literàries que es presentaven amb les lletres del seu títol i nom de l’autor ben barrejades.
Un altre joc amb anagrames, molt típic de qualsevol secció de passatemps, és l’anomenat TARGETA DE VISITA que consisteix a esbrinar la identitat exacta d’un personatge famós que s’oculta sota un suposat pseudònim anagramàtic. Si voleu jugar-hi, a continuació en trobareu una dotzena que he tret dels primers números de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card:



Però, com hem dit, no només els noms propis poden servir de base per crear anagrames i, per demostrar-ho i posar punt final a aquest post, m’he empescat el joc FRASES FETES – REFÀS FESTES. Us presento sis d’anagrames creats a partir de mitja dotzena de frases fetes catalanes molt conegudes. A veure si les descobriu:


(a). FUMA FLOR, SAL I PEBRE
(b). A LA TARDA, MÓN ILLENC
(c). ESPERO UNA TORRE D'ATAC
(d). SABEU? LA MORT CALLA ÀGIL
(e). PER A LA GANA, EL CAMELL FA PA
(f). LLEPAR ELS PACTES PARITS







dilluns, 25 de gener de 2021

La paradoxa del barber

Al recull "ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO" (Grijalbo - 2011) hi trobem uns quants enigmes mentals que estan basats en algunes de les paradoxes clàssiques més conegudes.
Us els vaig oferint, traduïts al català, en una sèrie de posts dedicats a les PARADOXES. Avui és el torn de la Paradoxa del barber que ens arriba des del Regne Unit, al voltant de l'any 1900.

Bertrand Russell (Tret d'AQUÍ)


Bertrand Russell va ser un filòsof, matemàtic i reformador social britànic que va exercir una gran influència. Defensor a ultrança de les causes humanitàries i ferm opositor a la guerra, va guanyar el Premi Nobel de literatura el 1950, amb setanta-vuit anys, per la seva obra filosòfica i humanista. Com a filòsof, Russell creia en l'aplicació de la lògica al pensament, i en la utilitat del sentit comú i el llenguatge planer en la formulació del discurs filosòfic.

Imaginem una petita població que té només un barber. S'exigeix a tots els homes que vagin ben afaitats. Alguns s'afaiten a casa; a altres se'ls demana que vagin al barber, que està obligat a afaitar a tots els homes que no s'afaitin per la seva pròpia mà i ningú més. Qui afaita al barber?


Podeu dir-hi la vostra als comentaris, a veure si entre tots en traiem l'entrellat. De totes maneres si, com en qualsevol bona paradoxa, el plantejament us sembla massa enrevessat per arribar a alguna conclusió, a continuació podeu trobar el punt de vista de l'autor del llibre d'on he tret aquest enigma:

SOLUCIÓ


dilluns, 18 de gener de 2021

Relats Conjunts (gener - 2021)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per una il·lustració de la caputxeta vermella i el llop (treta del llibre "A child's book of stories") titulada "Little Red Riding Hood" (Jessie Willcox Smith - 1911).



EL PROGRÉS

Tot és molt diferent ara, res ja no s’assembla a allò que us havien explicat. Recordeu que per arribar a la cabana de l’àvia al mig del bosc podíem passar per dos camins diferents, un de més llarg que sempre agafava jo i un altre de més curt per on el llop feia drecera? Doncs els van destrossar tots dos quan van construir la nova variant de l’autopista. I, pel mateix preu, també es van carregar mig bosc. Això va provocar que el llop es quedés sense el seu hàbitat natural i me’l vaig haver d’emportar a casa. M’ho va demanar ell mateix quan es va adonar que els funcionaris de la gossera municipal li anaven al darrere per «salvar-lo». No em va saber greu acollir-lo, és cert que me les havia fet de tots colors però és que aquesta era la seva feina al conte. En el fons i després de tants anys de fer veure que me’l creia quan, ajagut al llit, intentava fer-se passar per l’àvia, el vaig acabar estimant i per això no vaig dubtar quan em va demanar que l’ajudés a buscar un nou lloc on viure. I, a més, tots dos hi hem sortit guanyant perquè ara, quan vull tornar al bosc de l’àvia (al que queda d’ell, almenys) sempre li demano que m’acompanyi. Per arribar-hi s'ha de fer un tomb de gairebé tres quilòmetres per trobar l’únic pas que van deixar sota l’autopista i no seria segur anar tanta estona caminant sola. El llop ja no hi és, però de depredadors en continuen sortint d’on menys t’esperes. L’única cosa bona d’aquesta llarga marrada que ens toca fer, és que passem molt a la vora de les cabines on cobren el peatge de l’autopista i ara allí hi treballa el caçador. A ell també el van deixar sense feina quan van fer les obres, però va tenir més sort que el llop i no es va quedar a l’atur perquè és tiet del tinent d’alcalde d’urbanisme i aquest li va aconseguir un lloc a la concessionària d’autopistes. No és una feina que li agradi massa, estar tot el dia tancat dins una cabina de peatges es fa pesat per algú acostumat a treballar en plena natura però fa el cor fort pensant que, amb vista a la jubilació, és molt millor tenir una feina fixa que no continuar sent autònom com abans. Quan el llop i jo hi passem, sempre ens saluda i tots tres estem molt contents de veure’ns ni que sigui de lluny separats per la tanca metàl·lica que rodeja tota l’autopista. Alguna vegada he pensat que podria convidar-lo a venir a casa i fer un berenar tots tres junts per parlar dels vells temps, però no goso proposar-li perquè em sembla que, tot i que ho intenten dissimular, entre ell i el llop encara queden temes pendents i potser la trobada seria un pèl tensa. De moment, val més continuar veient-nos només de tant en tant quan el llop i jo ens posem d'acord per tornar a visitar la casa de l’àvia. I dic de tant en tant perquè cada cop ens fa menys gràcia tornar-hi per tot el que va passar. Quan li van dir a l’àvia que havia de marxar de la seva cabana perquè quedava inclosa en la zona de limitació d’edificabilitat al voltant de l’autopista, ella s’hi va negar en rodó. No va voler vendre de cap manera i va jurar que només la traurien morta de casa seva. No patiu, no va anar així. El que va passar és que el govern va considerar l’autopista com obra d’utilitat pública i va signar un decret d’expropiació. L’àvia va ser desallotjada pels mossos i ara viu a la residència del poble. La vaig a veure molt sovint, tot i que ja no em reconeix ni recorda com em dic. En canvi, del llop no se n'ha oblidat i li fa moltes festes cada cop que li porto. Tornant a la cabana, cal explicar que finalment no la van enderrocar perquè, abans que hi entressin les excavadores, uns ocupes s’hi van instal·lar i la llei diu que a ells, com que no  tenen cap dret de propietat, no se’ls pot expropiar i, per tant, no se'ls pot fer fora. En conseqüència, l’autopista es va construir amb aquella gent vivint a la casa que abans havia estat de l’àvia i van ser ells els que van rebre la indemnització per haver hagut de suportar els sorolls i les molèsties de tots aquells mesos d'obres. No eren mala gent, malgrat que mai em van deixar entrar a dins la cabana per por que la reclamés, no els feia res deixar-me passejar pel jardí quan hi anava de visita. Ara ja no hi són, van marxar a un xalet abandonat de la nova urbanització que va quedar a mig fer quan el promotor es va arruïnar. La cabana sí que hi és, encara aguanta tot i que fa llàstima de veure. Pocs dies després que els ocupes marxessin, van entrar-hi uns vàndals que van arrasar amb tot el que tenia algun valor: les portes, les finestres, els cables elèctrics, les canonades i les aixetes de l’aigua... És per això que cada vegada hi anem menys, em cau l’ànima als peus quan veig aquell esquelet d’obra ple de pintades i recordo el que havia estat. I al llop li passa el mateix, no em diu res però li veig la tristesa als ulls. Tots dos quedem sense paraules davant aquell espectacle lamentable. No parlem de tan aclaparats que estem, però és que ni que no ho estiguéssim tampoc obriríem boca perquè no serviria de res. Simplement, no ens entendríem perquè el soroll continu dels cotxes i camions que passen per l'autopista és eixordador. És el que té el progrés... que no s’atura mai.

dilluns, 11 de gener de 2021

Joc de Ment - 028

ENDEVINACIÓ CALCULADA



- Una calculadora
o
- Un full de paper i un bolígraf



Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.



El mag intentarà endevinar l’edat d’un dels espectadors a partir del resultat d’alguns càlculs aritmètics que la “víctima” haurà de fer en secret. Amb aquesta intenció, el mag facilitarà a l’espectador una calculadora (o un paper i un bolígraf) i li demanarà que segueixi les instruccions següents sense ensenyar els seus càlculs en cap moment:

1. Escriu la teva edat (Per exemple: 52)
2. Multiplica per 2 (52 x 2 = 104)
3. Suma 5 (104 + 5 = 109)
4. Multiplica per 50 (109 x 50 = 5450)
5. Resta 365 (5450 – 365 = 5085)
6. Pensa un nombre natural N menor de 100 (Per exemple: 16)
7. Suma N a l’últim resultat (5085 + 16 = 5101)
8. Digues el resultat final (En l’exemple: 5101)

Arribats a aquest punt, el mag ja sap l’edat de l’espectador i la diu immediatament. Però, per si amb això no n'hi hagués prou, a continuació també endevina el número N que l’espectador havia pensat uns minuts abans.





dilluns, 4 de gener de 2021

GUEMATRIA



Al seu llibre NUMEROMANÍA: NÚMEROS, MÍSTICA Y SUPERSTICIÓN (Debate - 2009), Lamberto García del Cid defineix la GUEMATRIA com una forma de la numerologia que consisteix a donar valor numèric a les lletres d’un alfabet i després cercar connexions entre paraules, o conjunts de lletres, que tinguin el mateix valor.

Una de les facetes que ofereix aquest procés és assumir que els nombres adquireixen el valor simbòlic de la paraula que representen. Per exemple, el 888 es considera el número de Jesús i és per aquest motiu que se li atribueixen connotacions favorables. Aquest resultat s’obté atorgant un valor determinat a cada lletra i sumant-los. Així JESÚS en grec s’escriu ΙΗΣΟΥΣ i, segons la taula generalment acceptada per a la guematria clàssica (veure imatge que encapçala aquest post), aquestes lletres gregues tenen, respectivament, els valors següents: (10 + 8 + 200 + 70 + 400 + 200). El total ens dona, efectivament, 888. Això atorga, dins el món cristià, unes qualitats positives a aquest número associat a Jesucrist que, d’alguna estranya manera, també es farien extensives a qualsevol altra paraula que tingui el mateix valor numèric.
Un altre aspecte diferent de les possibilitats que ofereix aquest càlcul numèric el veiem en l’exemple següent. En hebreu, el mot ISRAEL (ישראל) té un valor de 541 i aquest és exactament el mateix valor que sumen les lletres de la frase «El Senyor és present en aquest lloc» pronunciada, segons la Bíblia [Gènesi 28,16], per Jacob després de somiar amb la Terra Promesa. En conseqüència, la guematria ens donaria la resposta geogràfica a l’enigma bíblic.

La pràctica de la guematria és molt antiga i era utilitzada com un mètode endevinatori o per a pràctiques supersticioses i religioses tant a la Grècia o la Roma clàssiques com al món àrab i també entre els primers cristians que la feien servir a l’hora de predicar. El seu origen, però, és jueu (en hebreu, «Guematria» significa, literalment, «Càlcul alfabètic» o «Càlcul numèric dels mots») i és una pràctica estretament relacionada amb la Càbala.
La CÀBALA és el conjunt de teories metafísiques, místiques i exegètiques, de caràcter esotèric, que van sorgir entre els rabins jueus medievals que buscaven una interpretació teosòfica de certs elements de la tradició religiosa jueva. Per algunes d’aquestes interpretacions feien servir també la guematria com a mètode de numerologia cabalística.
Per exemple, un dels seus reptes era la recerca del número de Déu. Segons el gnòstic Basílides, el Déu Suprem de la Gnosi reunia dins d’Ell els 365 déus secundaris que regeixen sobre els dies de l’any i, per altra banda, d’Ell procedeix el poder màgic de les 7 vocals, les 7 notes de la gamma, els 7 planetes, els 7 metalls (or, plata, estany, coure, ferro, plom i mercuri) per això el nom de Déu havia de sortir d’aquests dos números màgics. D’aquesta manera, va arribar a la conclusió que ABRAXAS (o ABRASAX) era la solució buscada doncs és un mot de 7 lletres amb un valor de 365 (ΑΒΡΑΞΑΣ = 1 + 2 + 100 + 1 + 60 + 1 + 200 = 365). Partint d’aquest valor de referència, els gnòstics van dedicar-se a la recerca de Déu estudiant altres noms o frases que també valguessin 365. Per altra banda, sembla que d’aquest ABRAXAS és d’on prové el mot cabalístic ABRACADABRA, al qual se li suposen poders màgics i guaridors.


A l’època contemporània, la numerologia s’ha modernitzat. S’han substituït els idiomes arcaics com el grec o l’hebreu per altres de més propers i s’hi han adaptat les regles. En aquest sentit, cal citar el nord-americà d’origen hebreu Joshua S. Persky que l’any 1988, amb el pseudònim Peter K. Peterson, va publicar «ENGLISH IS GEMATRIA», una obra on aplica el sistema de donar a cada lletra de l’alfabet anglès un valor consecutiu (A = 1, B = 2, ..., Z = 26) i fer els càlculs corresponents per obtenir resultats tan notables com que Christ, Power i Glory sumen les tres 77 o que Israel i Zion estan relacionats perquè els dos mots sumen 64. També troba coincidències fora de l’àmbit religiós: Lock (pany) i Key (clau) [41 punts]; Mathematical i Arithmetic [106]; Energy i Nuclear [74]; Genius (geni) i Madness (bogeria) [75]. Fins i tot, arriba a afirmar que la circumferència d’un cercle de radi 1 ha de valer 2Pi perquè Circle [50] = 2 x Pi [25].

Una forma diferent de jugar amb la guematria la proposa Dmitri Borgmann amb la seva recerca de les «paraules equilibrades». Seguint els valors proposats per Peterson, podem calcular que el valor mitjà de les lletres de l’alfabet és 13’5 i una paraula serà més equilibrada com més s’aproximi a aquest valor. Així, el mot LOVE és perfectament equilibrat perquè les seves quatre lletres sumen 54 i 54 / 4 = 13,5.

Un altre repte d’aquesta guematria lúdica és el d’aconseguir un sistema de valors (diferents segons cada idioma) que permetin equiparar el màxim número de xifres amb el seu nom. Màrius Serra al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000) ens diu que en català, les equivalències (A = 0, N = 7, T = 1, C = 12, O = 8, U = -6, D = 2, Q = -1, V = -9, E = 14, R = -4, Z = -18, I = 22, S = -8) permeten arribar fins al número 11. De manera que zero = 0, un = una = 1, dos = dues = 2, tres = 3, quatre = 4, cinc = 5, sis = 6, set = 7, vuit = 8, nou = 9, deu = 10 i onze = 11.

En definitiva, als nostres dies la guematria ha esdevingut un entreteniment numèric que ha deixat enrere l’esoterisme i les capacitats endevinatòries. Tot i així, encara podem trobar resultats sorprenents com quan comprovem, aplicant els valors de la guematria simple d’en Peterson, que l’expressió «Llibertat Catalunya» [197 punts] no és compatible amb «Regió espanyola» [162 punts] ni tampoc amb «Comunitat autònoma» [216 punts] però, en canvi, quadra perfectament amb «República independent» que també suma 197 punts. Una coincidència?. Potser sí, però no em negareu que hi ha coincidències que semblen fetes expressament.







dilluns, 28 de desembre de 2020

Lectures 2020 - Feliç 2021



Ha arribat l’últim post de l’any i toca presentar-vos la llista dels llibres que he llegit aquest 2020. Han estat un total de 71 volums i 20.790 pàgines (una mitjana de 57 al dia). Un increment, respecte a l’any passat, de només tres llibres però de gairebé 2.000 pàgines més i cal destacar que per primera vegada, d’ençà que en porto els comptes, he superat les 20.000 pàgines i les 7 desenes de llibres llegits en un any.

Per allargar una mica les dades estadístiques, podria afegir que aquest 2020 he llegit 22 llibres curts (fins a 200 pàgines), 36 estàndards (de 201 a 400), 9 llargs (de 401 a 600) i 4 totxos (més de 600 pàgines) i que el meu llibre mitjà ha estat de 293 pàgines.

Si féssim un rànquing d’autors, quedaria així:

5 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Ja fa cinc anys que vaig decidir repassar tota la seva obra que tingués disponible i enguany m’hi he posat amb el seu cicle «Temps Obert». Una sèrie de novel·les que constitueixen un interessant exercici literari.
Haruki Murakami. Amb aquestes cinc obres m’he posat al dia amb la bibliografia completa de l’autor que em va atrapar amb «1Q84».
Arthur Conan Doyle. A finals de 2018 em vaig proposar llegir els nou llibres que formen el «cànon holmesià» i aquests eren els últims. (Nota: a la llista en surten cinc perquè el primer el van editar en dues parts però, de fet, són quatre llibres).

3 LLIBRES:
Avel·lí Artís-Gener. Un altre dels «meus clàssics catalans» que vaig decidir retrobar. L’any passat vaig iniciar el repàs de les seves novel·les que aquest 2020 he continuat.
Jo Nesbo. Continuo gaudint de la sèrie «Harry Hole»; aquest policia alcohòlic que, malgrat totes les dificultats (i a fe que se li compliquen les coses en cada novel·la), sempre se’n surt amb prou enginy.
Salvador Macip. També fa unes quantes temporades seguides que en Salvador apareix a la meva llista de lectures. Enguany li ha tocat el torn a tres dels seus llibres divulgatius.

2 LLIBRES:
Margaret Atwood. LOS TESTAMENTOS no arriba al nivell de «El conte de la serventa» però n’és una continuació força digna. ÀLIES GRACE, em va semblar una novel·la més rodona i la vaig gaudir més.
Oriol Junqueras. He trobat molt interessants els dos llibres, ben diferents, que ha publicat aquest 2020. PARLANT AMB TU... són cartes escrites a la seva muller que mostren el seu vessant més personal. TORNAREM A VÈNCER, escrit amb la Marta Rovira, plasma la seva proposta per sortir de l’atzucac polític que ens ha tocat viure i, a parer meu, en fa una anàlisi molt lúcida, sense retrets i amb ànim d’avançar.
Olga Xirinacs. Un parell de llibres força curts que t’atrapen pel que tenen de records personals de l’autora.
Isabel-Clara Simó. Quan vaig assabentar-me de la seva mort vaig decidir rellegir algun dels seus llibres. Vaig triar un curt recull de relats i la seva novel·la que més m’agrada.

També cal remarcar que l’escriptora d‘Alcoi és la primera d’una sèrie d’autors que jo ja havia llegit en algun moment o altre i que ens han deixat aquest 2020. Els he volgut recordar fent sortir almenys un dels seus llibres a la meva llista de lectures d’enguany: Isabel-Clara Simó, Lluís Racionero, Josep Maria Benet i Jornet, Carlos Ruiz Zafón, Manuel Cuyàs, Mary Higgins Clark, Juan Marsé, James Randi i Montserrat Carulla.

Entre la resta d’autors de la llista, destaco els títols que més bons records em porten ara que n’he fet el repàs: EL FERROCARRIL SUBTERRANI (en vaig parlar aquí), L’ESPASA I LA LLAVOR (en vaig parlar aquí), L’ESPERIT DEL TEMPS (la lectura es fa feixuga a estones però colpeix comprovar la facilitat com alguna gent ‘intel·ligent’ assumia i justificava les atrocitats nazis), CONTES D’UNA BUTXACA (he tornat a trobar en alguns d’aquests relats la genial ironia de l’autor de «La guerra de les salamandres»), COMPLOT CONTRA ELS ESTATS UNITS (molt bona novel·la d’història-ficció que explica la vida d’una família jueva als EUA dels anys 40 del segle XX amb un president antisemita i aliat de Hitler a la Casa Blanca. La sèrie també val la pena, té un final més obert que la novel·la però, en general, segueix força fidelment el llibre), MÍSTER FOLCH (una novel·la ‘estranya’ tant per la trama com per la manera d’explicar-la però que enganxa), QUALITYLAND (un divertit llibre on s’ens presenta un futur proper que, realment, no fa gaire gràcia. Molt bona lectura), IGNOT (una novel·la polièdrica que ens parla de la creació artística. Hi ha parts més interessants que d’altres, però en conjunt totes les diverses cares que formen aquest poliedre m’han agradat prou per considerar-lo un bon llibre), LAS PRIMERAS QUINCE VIDAS DE HARRY AUGUST (el relat és un pèl embolicat en alguns capítols però el plantejament em va semblar molt original i m’ho vaig passar força bé llegint aquesta novel·la) i acabo amb la que ara tinc entre mans; SEGUIRÉ ELS TEUS PASSOS, l'última novel·la de Care Santos amb la mateixa protagonista de «Tot el bé i tot el mal» que vaig llegir l'any passat (en vaig parlar aquí).


Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2020


Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...

FELIÇ 2021!!


dimecres, 23 de desembre de 2020

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!


Tot i que aquest 2020, les Festes Nadalenques seran (per força) ben diferents de les que estem acostumats, he volgut mantenir la tradició d'aquest blog i proposar-vos igualment algun passatemps adient a aquestes dates.

Enguany us porto un senzill puzle fet a partir d'una figura del pessebre, per si teniu ganes de trencar-vos-hi la closca (una mica).

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, a canvi, us podeu emportar una d'aquestes xocolatines ad hoc que us ofereixo seguint una altra tradició, la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera. Espero que us vinguin de gust. ;-))


Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL