BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimarts, 23 de maig de 2017

Endevinalla 890

E890.- Pi sobre pi, / damunt del pi, lli; / damunt del lli, flors; / i al voltant amors.

dilluns, 22 de maig de 2017

890.- Comprant en parella

890.- Àngel, Benet i Carles van a un mercat de vell acompanyats de les seves mullers. Les dones es diuen Diana, Emma i Flora. Quan arriben a la fira cadascú va pel seu compte i queden que es trobaran al cotxe dues hores després. Quan s'hi reuneixen comproven amb sorpresa que tots sis han comprat almenys un article a la fira i que cadascú ha pagat per cada article tants euros com articles porta. Si Benet ha comprat 23 articles més que Diana, Àngel n'ha comprat 11 més que Emma i cada home s'ha gastat 63 euros més que la seva dona. Podeu dir qui està casat amb qui?

dissabte, 20 de maig de 2017

Relats Conjunts (maig - 2017)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Der lästige Kavalier [El cavaller irritant]" (Berthold Woltze - 1874).



EMOCIONS ARTIFICIALS

- Ets la cap del departament tècnic del parc, estic esperant que m’expliquis què va fallar...

- Els anàlisis d'error mecànico-quàntics de l'amfitrió NJT-04 han donat negatius. Aparentment no va fallar res, senyor.

- Com que no va fallar res?. Et recordo que tot el nostre negoci es basa justament en que això que ha passat, no passi mai. La gent ve a aquest parc temàtic per viure una experiència única, diferent i aparentment arriscada però que nosaltres hem de fer que sigui ben segura. Els clients, els hostes, paguen molts diners per disfressar-se com si estiguessin al segle XIX, per viure uns dies immersos en aquells vells temps i, sobretot, per fer el que els doni la gana mentre estan aquí. Els robots, els amfitrions, estan al seu servei i la seva feina és entomar el que els facin els hostes sense tornar-s'hi. I això inclou des de que algú s'hi vulgui barallar per alliberar adrenalina fins que un altre es decideixi a disparar-los només perquè l'hi ve de gust. Ens hem gastat molts milions per fabricar aquests robots dotats d'intel·ligència i emocions artificials que, a simple vista, no es distingeixen de les persones reals i per programar-los perquè, en cap cas, puguin fer mal als hostes. Hem provat aquesta programació en les condicions més extremes, en situacions de gran tensió emocional i sempre havia anat bé... fins ahir. Si no pots explicar perquè l'amfitrió NJT-04, la Noia Jove del Tren, va atacar al client que, segons tots els testimonis, no anava ni armat i simplement estava parlant amb ella, hauré de tancar el parc ara mateix.

- No, si l'explicació és ben clara. Si l'hoste hagués atacat físicament l'amfitrió no hauria passat el que va passar. Fins i tot, si hagués anat armat i hagués amenaçat de disparar, la NJT-04 hauria cridat o intentat fugir però hauria entomat el tret sense problemes, tal com mana la seva programació. Però és que el client no va fer res d'això, l'home es va passar tot el trajecte al tren intentant lligar amb ella explicant-li batalletes de quan feia la mili. No hi ha programació que ho suporti això. No és estrany que, al final, el robot es col·lapsés, perdés els nervis i li donés una bufetada... si m'hagués passat a mi, jo l'hauria escanyat.

divendres, 19 de maig de 2017

Enigma Visual 103


HO VEIEU BÉ?


És que es tracta d'això, de veure-ho bé...

Només cal fixar-se en la imatge i contestar la pregunta que hi surt.

Així que feu treballar la vista però sense oblidar-vos de l'enginy, eh?.
;-)

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. FELICITATS A " Jo rai! "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ



dijous, 18 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Resolució Final


AGENDA JUDICIAL 2500
RESOLUCIÓ FINAL

Abans de res, agrair-vos de tot cor la vostra col·laboració per fer possible aquesta celebració de la festa del meu post 2500. Jo havia preparat el judici i convocat els testimonis però sense les vostres ganes de jugar i la vostra disposició a fer de membres del jurat, això no hauria tingut sentit.

Així que MOLTES GRÀCIES a (per ordre d'aparició) XEXU, CARME, ASSUMPTA, JOAN, CONSOL, PONS i ALFONSO. Sou els millors!!

I, ara sí, passem a contestar la pregunta que tancava l'última jornada del judici...

INNOCENT O CULPABLE?

Laura Fonts és innocent, és clar.

Malgrat que semblava que totes les proves l'acusaven (o precisament per aquest motiu), jo diria que això tots o gairebé tots ho heu tingut ben clar des del principi.

D'acord, era evident que la Laura no podia ser perquè és la protagonista «bona» de la història i, com acabo de dir, també era massa sospitós que totes i cadascuna de les evidències que anaven sortint al judici l'acusessin tan directament... però tots sabeu que un bon jurat no s’ha de basar en les seves apreciacions personals, no ha de donar importància a les sospites ni al que li sembla que va passar, el que importa de veritat és esbrinar el que realment va passar. Així que...

QUÈ VA PASSAR?

Patrícia de Folgueroles es va suïcidar.

Feia temps que ho tenia tot planejat. Sabia que al sortir de la presó la vida que l'esperava no tindria res a veure amb la que havia tingut abans i tenia clar que preferia morir abans de viure sense els luxes als que estava acostumada. Només una cosa li havia fet retardar aquesta decisió, el seu afany de venjar-se de la seva antiga companya d'estudis (a la que odiava per haver aconseguit ser algú important a la vida per mèrits propis al contrari d'ella que ho era pels diners del seu marit). Així que va decidir aprofitar per inculpar-la en la seva mort. Per això va anar a buscar-la poc després de sortir de la presó insistint tant que volia que es trobessin a casa seva. Quan la va tenir allí, va fer que la Laura toqués l'arma i després, quan es va quedar sola, va matar-se sabent que totes les proves acusarien la seva «amiga».

Aquests són els fets i he de dir que alguns de vosaltres els vau intuir molt aviat. El primer que va endevinar que les coses havien anat d'aquesta manera va ser en PONS [10/05/17 – 10:32] just a la segona jornada del judici, igual que ASSUMPTA [10/05/17 – 19:28]. A la tercera jornada ho va sospitar ALFONSO [11/05/17 – 11:17]. I després d'haver llegit tot el text complet, a la sisena jornada, en XEXU [16/05/17 – 10:04] també arriba a aquesta mateixa conclusió.

Però des del primer dia d'aquest joc, des del primer minut que vau ser convocats per formar part d'aquest jurat sabíeu (i jo us ho recordava a cada post :-D) que la vostra feina principal no era descobrir el que va passar. Aquesta vegada no havíeu de fer de policies o d'investigadors privats, vosaltres éreu membres d'un jurat i la vostra única tasca era trobar, entre les declaracions fetes al judici, l'evidència que demostrés, sense cap tipus de dubte, que l'acusada era innocent. Per tant...


ON SÓN LES PROVES?

Els diferents testimonis ens van dir moltes coses durant el judici però hi havia un parell de detalls que, junts, ens servien per exculpar la Laura Fonts.

El primer indici va aparèixer a la declaració de la quarta jornada quan en Joan Jornet ens va informar que la senyora Enriqueta Peris i per tant també la víctima, vivien al tercer pis de l'edifici on va passar tot.

La segona pista l'havíem de trobar en la declaració de la cinquena jornada. Entre moltes altres coses que no venien al cas, aquell dia la sra. Enriqueta Peris ens va dir que immediatament després de sentir el tret va anar a mirar per la finestra just a temps per veure com l'acusada sortia de l'edifici i marxava amb el seu cotxe.

Ajuntant aquestes dues dades, podem deduir que, si la Laura hagués estat l'autora del dispar no hauria tingut temps de baixar tres pisos en el temps que la sra. Enriqueta va anar, com ella mateixa afirma, d'un salt des del sofà a la finestra del menjador. Això demostra de manera fefaent que Laura Fonts no pot ser culpable. Tot sembla indicar que la Patrícia, malgrat tenir el seu pla perfectament pensat, va dubtar una mica abans de decidir-se a portar-lo a terme i això va permetre a la Laura arribar fins el carrer i, d'aquesta manera, poder-se deslliurar de qualsevol acusació gràcies al testimoni de la veïna addicta a les sèries de culte.

Els que han aconseguit confirmar el seu veredicte d'innocència basant-se en aquestes proves han estat:


PONS
[15/05/17 – 11:22]

ASSUMPTA
[15/05/17 – 12:58]

CONSOL
[17/05/17 – 12:35]

MOLTES FELICITATS, CRACKS!!
I MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!



dimarts, 16 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Sisena Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 6
DECLARACIÓ DE LAURA FONTS (continuació)

- Digui'ns-ho ara i enllestim aquest judici d'una vegada: Va ser vostè qui la va matar, sra. Fonts?. És vostè culpable de l'assassinat de Patrícia de Folgueroles?.

- No, és clar que no. De cap manera.

- Com explica doncs que, poc després de la seva visita, es trobés el cadàver de la víctima si, segons els testimonis, ningú més va entrar o sortir de l'edifici.

- És difícil d'explicar, jo tampoc ho entenc. Només li puc reiterar que quan vaig marxar del seu pis, després de parlar amb ella, la vaig deixar viva i ben viva.

- Parlar, senyora Fonts?. Ens vol fer creure que vostè i la víctima van tenir una simple conversa?

- No. Evidentment no va ser així. Va resultar tot molt desagradable. La Patrícia estava molt nerviosa, m'acusava de ser la culpable de tots els seus problemes i em va demanar diners amenaçant-me que, si em negava a pagar, no em deixaria mai en pau, ni a mi i ni als meus fills.

- I vostè va acceptar?.

- Li asseguro que, quan vaig decidir anar-la a veure, ho vaig fer amb aquesta idea. La de donar-li alguns diners i així treure'm el problema de sobre. Però mentre parlava amb ella vaig adonar-me que allò no seria la solució, que si cedia al seu xantatge una vegada després ho hauria de fer moltes més. Així que li vaig dir que no, que no li donaria ni un euro.

- I aleshores va decidir, utilitzant les seves pròpies paraules, «treure's el problema de sobre» d'una altra manera. Una manera més definitiva, no és cert?

- No entenc a què es refereix...

- Em refereixo a que no podem oblidar que la víctima va aparèixer morta amb un tret al cor just després de parlar amb vostè. Un tret fet amb una arma on la policia ha trobat les seves empremtes dactilars, sra. Fonts. Suposo que això també li semblarà «difícil d'explicar», oi?

- Doncs s'equivoca, això sí que li ho explicaré. Quan li vaig dir que no cediria a les seves pretensions, la Patrícia encara es va alterar més i, d'un calaix, va treure una pistola. Em vaig espantar molt però ella no va intentar fer-la servir sinó que, inesperadament, me la va llençar a les mans mentre cridava que, si no li volia donar els diners, el millor que podia fer era matar-la. Se'm va encarar i em va dir: «Dispara, ho prefereixo abans de seguir vivint com una pobre», encara em sembla sentir-la. Però li asseguro que no ho vaig fer. Al contrari, vaig deixar la pistola damunt la taula del menjador que ens separava i vaig marxar d'allí corrents. M'ha de creure, jo no la vaig matar!!



I vosaltres?. Creieu a la Laura Fonts quan diu que no ha fet res o penseu que va ser ella qui va prémer el gallet?. I, si ho va fer, va ser un homicidi involuntari o es tracta d'un assassinat premeditat?. Sou el jurat d'aquest cas, els testimonis han parlat i el judici ha quedat vist per a sentència. És el moment de que feu la vostra feina i decidiu el veredicte basant-vos en tot el que s'ha dit fins ara: INNOCENT o CULPABLE, el destí de na Laura Fonts és a les vostres mans.

**********************

I fins aquí tots els extractes de les declaracions d'aquest judici. És hora de començar la vostra feina com a jurats i de proposar les vostres conclusions definitives...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Teniu fins les 23:59 de demà, dimecres, per deixar els vostres comentaris. Dijous al matí, publicaré la resolució final i veurem si algú l'encerta. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dilluns, 15 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Cinquena Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 5
DECLARACIÓ D'ENRIQUETA PERIS

- Vostè viu al pis adjacent al de la víctima?.

- Just al costat, efectivament. L'edifici de casa té quatre habitatges per planta. Tal com pugem les escales, a cada replà trobem dues portes a mà dreta i dues a mà esquerra. Les de la dreta són les corresponents als pisos que donen a la part davantera de la façana, jo visc al primer d'ells i a l'altre hi vivia la vídua Juanola fins que va morir, ara fa un parell de mesos, d'un greu atac de tos. Aquest pis és on va a entrar a viure la pobra Patrícia perquè els fills de l'antiga propietària no van esperar ni quatre dies després del decés a fer-lo netejar i posar-lo en lloguer. Segur que la morta es va remoure dins la seva tomba aquell dia. Els operaris van llençar sense cap contemplació, tot el que ella feia tants anys que guardava. A mi em sembla que tots aquells plors dels germans Juanola el dia de l'enterrament no quadren amb les presses que van tenir després en desempallegar-se de les coses de la seva mare, no troba?.

- Ni ho sé ni m'interessa saber-ho, senyora Peris. Li pregaria que no s'estengués tant en les seves respostes i que es limités només a contestar estrictament les meves preguntes. Li asseguro que tots li agrairem. Digui'm, si us plau, era a casa, el matí dels fets que ens ocupen?.

- Sí, senyor. Jo no treballo, sap. Bé, de fet sí que treballo i molt però em refereixo que només faig les feines de casa i, com que tampoc vull ser-ne una esclava, m'ho combino per poder veure sèries de televisió que m'agraden molt. Fa pocs mesos em vaig donar d'alta a una d'aquestes plataformes que ofereixen continguts audiovisuals sota demanda per streaming a internet i, com que vaig optar per la tarifa que permet connectar fins a 4 dispositius que no necessàriament han de ser de la mateixa casa, em reparteixo la quota mensual amb altres dues veïnes i em surt molt bé de preu...

- Li reitero que li agrairíem molt si es limités a contestar la pregunta que li he fet.

- Sí, i tant. Només volia explicar que justament aquests dies de que parlem m'havia enganxat a la reposició d'una sèrie de culte. Jo ja la veia quan la van començar a emetre en obert per primera vegada, ja fa uns quants anys, però és tan bona que no em vaig voler perdre l'oportunitat de tornar a veure-la. Segur que la coneixen, es diu «La Riera»...

- Centris a contestar la pregunta, si us plau li demano.

- Sí, perdoni. Vull dir que sens dubte era a casa aquell dia perquè em tocava veure el capítol final de la sisena temporada. Quin capítol més emocionant!. El recorden?. És aquell on en Batlló es carrega la filla d'en Claudi Guitart, la pobreta Ona. Qui ho havia de dir d'en Joan Anton Batlló que semblava tan bon noi, si era casteller i tot...

- Centris, senyora Peris, centris en la pregunta...

- Sí home, ja vaig. Quin fiscal més antipàtic!. Doncs això, que sí que era a casa aquell matí.

- I què va passar?. I recordi que no li pregunto per cap sèrie de televisió!!!.

- No cal que em cridi, senyor fiscal, que ja l'he entès. Doncs va passar que just quan acabava d'apagar el televisor encara commocionada pel final d'aquell memorable capítol vaig sentir un tret al pis del costat. Quin ensurt!. Em vaig aixecar del sofà del menjador d'un salt i vaig guaitar per la finestra de davant, la que està al costat de la finestra del menjador de la veïna per saber que havia passat.

- I va veure alguna cosa?

- Al pis de la pobra Patrícia, no. Però vaig treure el cap just a temps de veure com una dona sortia del portal de casa i entrava esperitada a un cotxe blau fosc que va marxar a tota velocitat.

- Va identificar aquella dona?.

- No, tot va anar massa ràpid i no vaig poder veure-la gaire bé. Qui sí que ho va fer va ser en Joan, el quiosquer de sota de casa...

- Recorda quina hora era?

- I tant. Sempre que em poso a veure les sèries, ho faig calculant que podré tancar el televisor a dos quarts d'una i d'aquesta manera tenir temps de fer el dinar. Aquell dia no va ser una excepció pel que fa a l'horari.

- Així que després de veure com l'acusada sortia del portal va anar cap a la cuina i no va veure res més?

- Com pot pensar que vaig fer una cosa així després del que havia passat?. En aquelles circumstàncies, jo no estava per fer dinars. Per si ho vol saber, el que vaig fer després de veure marxar aquella dona va ser treure'm el mòbil de la butxaca i trucar a la policia. No em vaig moure de la finestra fins que van arribar els agents.

- Aleshores ens podrà dir si va ser testimoni d'algun moviment més?

- Doncs no. Li puc assegurar que en tota aquella estona ningú més va entrar o sortir de la finca que no té cap més entrada que la principal.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

divendres, 12 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Quarta Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 4
DECLARACIÓ DE JOAN JORNET

- Vostè regenta un quiosc davant l'edifici on van passar els fets?.

- Sí, senyor.

- Expliqui què va veure aquell dia.

- Com cada dia, jo era treballant al quiosc. A mig matí, vaig veure arribar un cotxe blau que va aparcar gairebé al davant. En va sortir una dona que em va semblar reconèixer i que va entrar ràpidament al portal de l'edifici de l'altre costat de carrer. En un primer moment, em vaig pensar que m'havia confós perquè, si la dona era la que jo em pensava, era molt estrany veure-la per aquell barri. Per això vaig procurar estar al cas i, certament, quan uns deu minuts més tard va tornar a sortir vaig confirmar que era ella: la senyora Vicepresidenta Directora General de la «Harper & Sukuda» en persona, na Laura Fonts.

- Pot dir quina hora era?.

- No vaig mirar el rellotge. Però em ve present que en el mateix moment que l'acusada sortia per la porta de l'edifici, la senyora Enriqueta que viu al tercer pis treia el cap per la finestra del seu menjador. No sé si ella podria contestar més exactament la pregunta, jo només li puc dir que recordo que quan vaig veure la senyora Fonts ja feia una estona que havia acabat de despatxar la colla d'alumnes de l'escola de la cantonada que cada dia venen al quiosc aprofitant l'esbarjo que tenen al matí, això vol dir que era més tard de dos quarts de dotze. I és clar, també havia de ser abans de dos quarts de dues, que és l'hora que tanco el quiosc. Em sap greu no poder ser més precís.

- No pateixi, tampoc és una qüestió de tanta importància. Hi ha un altre tema, en canvi, que sí que pot tenir molt més interès i que cal que ens aclareixi. Digui'ns, senyor Jornet, com pot estar tan segur que la dona que va veure era la Laura Fonts?. Que la coneix?

- I tant que la conec. Ella segurament no se'n recordarà de mi però ens vam conèixer uns anys enrere quan em van convidar a la festa d'inauguració de la nova seu a Barcelona de la seva empresa.

- El van convidar a la festa privada d'inauguració de la seu d'una multinacional tecnològica?. Però vostè ens ha dit que porta un quiosc, no?. No entenc quina relació pot tenir amb la «Harper & Sukuda Corporation»?

- Ho entendrà de seguida, no pateixi. En Lluís Jornet, el que va ser el secretari de Laura Fonts i ara està (i seguirà estant uns quants anys més) tancat a la presó per homicidi, és el meu nebot...

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, dilluns escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dijous, 11 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Tercera Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 3
DECLARACIÓ DE L'INSPECTOR ANTONI ROIG

- La central d'emergències va rebre una trucada a les 12:34 informant que s'havia sentit un tret al pis de la víctima. Ens van passar l'avís i ens hi vam dirigir immediatament. Quan vam arribar-hi, vam trobar el cos sense vida de Patrícia de Folgueroles estès al terra del menjador. La causa de la mort havia estat per arma de foc. Un sol tret, fet gairebé a boca de canó, que li havia anat directament al cor i l'havia mort a l'acte.

- Van trobar algun indici en el lloc del crim, inspector?.

- Bé, he de dir que l'habitatge era un petit pis que la víctima havia llogat feia poques setmanes. Li havia facilitat el Departament d'Assistència Social de la presó perquè tingués un lloc on viure ara que ja havia complert la seva condemna. No s'adequava gaire al que la sra. Folgueroles estava habituada, ni pel barri ni per les seves dimensions però suposo que a l'haver-se quedat sense ingressos després de la mort del seu marit i d'haver-se passat uns quants anys entre reixes, no podia optar a gaire cosa més.

- Protesto!. Demanaria que el testimoni s'abstingués de fer judicis de valor!

- S'accepta la protesta de la defensa!. Inspector Roig, cenyeixis als fets si us plau.

- Si, senyoria. No era la meva intenció. Si m'hi he referit en aquests termes ha estat per remarcar que es tractava d'un pis petit on gairebé no havia cap objecte personal. No sé si pel poc temps que feia que la víctima hi vivia o perquè aquesta tenia intenció de que fos un habitatge provisional. Tot i així, i contestant la pregunta del fiscal, sí que hi vam trobar una prova rellevant. Sota un moble del menjador, no gaire lluny del cos de la víctima, hi va aparèixer l'arma del crim. Una pistola registrada a nom de la senyora Folgueroles que no ens va entregar quan va ser detinguda pel cas Sukuda, al·legant que li havien robat. Una al·legació que ara s'ha comprovat falsa, evidentment.

- Va ser examinada aquesta arma a la recerca d'alguna empremta?.

- Ho va ser i amb èxit. La pistola tenia dues sèries ben clares d'empremtes digitals que vam poder identificar. Les primeres pertanyien a la víctima, la Patrícia de Folgueroles, fet que no és estrany sent ella la propietària de l'arma...

- I les altres?

- Les altres són de l'acusada, de la Laura Fonts.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!

dimecres, 10 de maig de 2017

AGENDA JUDICIAL 2500 - Segona Jornada

La "Trilogia de les Agendes" ja està completa. La història que va començar fa set anys amb el romàntic relat "TRETZE AGENDES" i va continuar amb la novel·la policíaca "UNA AGENDA TACADA DE SANG" ens sorprèn ara amb la tercera entrega de la sèrie que porta per títol "AGENDA JUDICIAL".

Han passat alguns anys des dels fets explicats a la segona part. Lluís Jornet continua empresonat com autor material de l'homicidi de Kakuei Sukuda, un dels presidents de la multinacional "Harper & Sukuda Corporation". En canvi, Patrícia de Folgueroles, esposa del mort i condemnada com encobridora del crim, acaba de sortir en llibertat. Aquesta reaparició ha tornat a sacsejar la vida de tots els personatges i sobretot la de Laura Fonts, directora de la seu de l'empresa a Barcelona i enemiga des de sempre de la Patrícia, que es troba involucrada de nou en un judici, aquest cop per assassinat.

Obrim doncs l'AGENDA JUDICIAL per seguir, jornada a jornada, el desenvolupament d'aquest judici tot llegint les transcripcions de les declaracions dels diferents testimonis. La nostra feina és fer de jurat i encertar el veredicte correcte...


AGENDA JUDICIAL - JORNADA 2
DECLARACIÓ DE MARTA SOLER

- Vostè ocupa el càrrec que abans exercia en Lluís Jornet, no és cert?

- Efectivament. Quan vam fer la reestructuració de l'empresa a més de continuar encarregant-me de part de l'àrea tècnica dins l'equip de treball de Laura Fonts, també vaig assumir les funcions que, fins que el van detenir i empresonar, tenia Lluís com a secretari personal de la Laura.

- Reestructuració de l'empresa?

- Sí. La desgràcia del senyor Sukuda va coincidir amb una època de mals resultats econòmics a la seu de Barcelona, aleshores tots els treballadors patíem pel manteniment dels nostres llocs de treball. Quan a aquest problema de diners se li va afegir la mort d’un dels propietaris, l'altre, el senyor Jeremy Harper, va estar a punt d'engegar-ho tot a rodar i vendre's les accions a un fons d'inversió que segur que ens hauria fotut al carrer sense contemplacions. Per sort, la Laura el va convèncer que no ho fes sinó que, al contrari, ens mantingués la confiança mentre que per part nostra els treballadors acceptàvem assumir més competències de les que ens correspondrien per així ajudar a mantenir el vaixell surant. He de dir que han estat uns anys difícils però que, poc a poc, ens n'hem sortit i hem anat deixant enrere aquells mals temps. Tot semblava oblidat fins que...

- Fins que què, sra. Soler?

- Fins que la Patrícia de Folgueroles, acabada de sortir de la presó, va aparèixer per l'empresa exigint veure la Laura.

- Amb quines intencions?

- Li donava la culpa de tot el que li havia passat. Deia que era la responsable de que la seva família l'hagués repudiat, que ara no tingués ni un euro i que hagués de viure en un pis diminut d'un barri pobre. «Vull que la Laura el vingui a veure, la sala de bany de la meva mansió a París era més gran que tota aquesta cofurna on ara m'he d'estar. No m’ho mereixo!!», cridava. Per sort, aquell dia la Laura no era al despatx i la vam convèncer que marxés. Ho va fer, deixant però la seva adreça i exigint que la Laura anés a veure-la. «Sinó tornaré...», encara ens va amenaçar mentre marxava.

- I ho va fer?

- No li vam permetre. Quan la Laura va tornar, vam acordar que el millor era no fer-li cas i vam donar ordres al departament de seguretat que no li permetés mai més l'entrada a les oficines. Pensàvem que a la llarga, es calmaria i ens deixaria en pau.

- Però no va ser així, veritat?.

- Al principi semblava que sí però només va ser una il·lusió. Resulta que un dia, cansada de que nosaltres no li féssim cas, aquella dona va anar a l'institut on estudien els fills de la Laura i va tenir la barra de presentar-se com «la tieta Patrícia». Quan la Mireia i l'Eloi li van explicar a la seva mare, la Laura es va alterar molt, va decidir acceptar les demandes de la Patrícia i anar-la a veure per acabar amb aquell problema d’una vegada per totes.

- Hi va anar el dia del fets, veritat?. El mateix dia que la senyora Patrícia de Folgueroles va aparèixer morta al menjador del seu pis?.

- Sí...

- Així podem dir que certament «va acabar amb el problema d'una vegada per totes», no?

- Protesto!!

- S'accepta. Senyor fiscal, si us plau...

- Ho sento, senyoria. Retiro l'última pregunta.

CONTINUARÀ...

**********************

I fins aquí l'extracte de la jornada judicial d'avui, demà escoltarem un nou testimoni...
Podeu repassar les declaracions anteriors en els següents enllaços:


Amb el que hem llegit fins ara, potser no teniu encara totes les dades que us permetin fer com cal la vostra feina de membre del jurat. Tot i així podeu dir el que us sembli als comentaris del post. Estan moderats per si algú encerta el veredicte abans d'hora però aniré publicant així que pugui la resta del que em dieu. Recordeu que no es tracta de descobrir les circumstàncies de la mort de Patrícia de Folgueroles (encara que si algú ho fa, millor que millor) sinó trobar les proves que inculpen o exculpen l'acusada del crim, na Laura Fonts. Sort!