Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (IV)

Continuo amb el cicle estiuenc de fotos i ressenyes literàries a càrrec del meu click lector (que vaig publicant cada segon dimecres de juliol. agost i setembre), presentant-vos avui el comentari d'un nou llibre:

T'HO DONARÉ TOT (Sílvia Tarragó - 2017)

Aquesta novel·la ens transporta als primers anys del segle XX a Barcelona. La ciutat s'està modernitzant i no para de créixer, també la muntanya del Tibidabo viu aquesta renovació urbanística general i és en aquest marc on els personatges del llibre desenvolupen una història d'amors (diversos i força complicats) que componen la trama de la novel·la.

Les protagonistes del llibre són les dones, els personatges femenins són els millor treballats i tota la història s'hi mou al voltant. Un altre punt a favor és que l'autora sap emmarcar molt bé l'època on les fa viure, aprofitant moments històrics de la construcció del Tibidabo i també de la resta de la ciutat i del país, ens situa perfectament en aquell ambient de fa cent anys. Els lectors barcelonins que tinguin el parc d'atraccions del Tibidabo més present en les seves vides segur que s'hi poden sentir més interessats però fins i tot els que, com jo, només hi hem anat alguna vegada de petits també hi podem reconèixer perfectament l'espai i això ens permet gaudir igualment de la lectura que es força entretinguda i passa molt bé.

I com que els parcs d'atraccions del segle XX han deixat pas als parcs temàtics dels nostres dies, la fotografia l'he feta a Salou davant l'entrada a "Port Aventura World".

---

No m'oblido que també cal fer representar a Jan McPetit un personatge literari, així que aquesta vegada li he demanat que es converteixi en astronauta i es posi a la pell de David Bowman, el protagonista de la saga "2001, UNA ODISSEA ESPACIAL" (Arthur C. Clarke - 1968/97):

TAULA DE RELLOTGER

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de TAULA DE RELLOTGER:

Joc de graella que consisteix a reconstruir un text que ha estat esquarterat en petits bocins com un trencaclosques.

És una variant gràfica del DAMEROGRAMA, molt més senzill d'elaborar i de resoldre perquè no hi ha cap joc verbal. Si en comptes de peces de puzle es divideix el text en columnes desordenades, ens trobem davant d'una variant anomenada Columnes Bellugadisses.

Aquests dos jocs de dissecció textual van ser batejats i elaborats per primera vegada en català pel col·lectiu Olissip a "...Més, la revista d'encreuats i més", a partir dels referents castellans homònims.

Com a exemple, us proposo les dues variants d'aquest joc perquè, si us ve de gust, les intenteu solucionar als comentaris.
La primera és la Taula de Rellotger que, amb el nom de "Trencaclosques", va sortir publicada a la pàgina 20 del primer número de la revista PASSATEMPS d'Enigma Card. El segon repte són les Columnes Bellugadisses que podíem trobar a la pàgina 30 del mateix primer exemplar d'aquella revista d'entreteniments en català.

---

GLOSSARI:

• Taula de rellotger

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

"Cartas de ilusión" [6♥] [6♣] [6♠] [6♦]

L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [6]:

[CORS ♥]
Què és això?

[TRÈVOLS ♣]
Són rectes les dues línies negres?

[PIQUES ♠]
Hi ha taques grises a les interseccions?

[DIAMANTS ♦]
Sortints o cràters?

EXPLICACIÓ

[CORS]
Si mireu la part negra, veureu el Mediterrani amb Itàlia al centre.

[TRÈVOLS]
Les línies són paral·leles. Compareu-les amb un costat de la carta.

[PIQUES]
Apareixen punts grisos en cada intersecció, excepte la que mirem fixament.

[DIAMANTS]
L'efecte de les ombres provoca que veiem o bé cràters o bé sortints, indistintament.

Joc de Ment - 010

ELS QUATRE LLADRES

- Una baralla de cartes

Separeu de la baralla, les quatre sotes (o les quatre «J» si és una baralla de pòquer) i tres cartes més qualssevol. Guardeu les set cartes juntes, de manera que les tres cartes diferents quedin enquadrades darrere l'última sota sense que es vegin.

,

Agafeu les set cartes que heu reservat i mostreu les quatre sotes obertes en ventall amb compte de mantenir amagades darrere de l'última d'elles les tres cartes qualssevol que no s'han de veure en cap moment. Expliqueu que les sotes representen uns lladres que es disposen a robar en un castell, representat per la resta de la baralla.

Tanqueu el ventall i poseu les 7 cartes (que tothom es pensa que són quatre) damunt la resta de la baralla dient que els lladres entraran al castell pel terrat. Expliqueu que, des d'allí, tres lladres s'introduiran dins el castell i, d’una en una, aneu agafant les tres primeres cartes per anar perdent-les, successivament, dins la baralla al lloc que vulgueu, fins i tot podeu demanar al públic que triïn el lloc de la baralla on deixareu cada carta.

Fareu això amb les tres primeres cartes i deixareu la quarta dalt de tot perquè, explicareu, algú s'ha de quedar al terrat a vigilar. I sort que s'hi ha quedat perquè en aquell moment apareixen els guàrdies tant d'imprevist que el lladre del terrat només té temps de donar la veu d'alarma abans que els guàrdies arribin i escorcollin el castell deixant-lo ben regirat. En aquest moment, talleu la baralla per la meitat i completeu el tall.

Per acabar el joc, afegiu que l'avís va arribar amb tan poc temps que els lladres no van poder fugir i només van poder amagar-se tots junts dins d'un armari on van ser descoberts pels guàrdies. Efectivament, quan obriu i mostreu la baralla les quatre sotes no apareixeran repartides com tothom es pensa sinó ben juntes, una al costat de l'altra.

Si seguim correctament la preparació i la presentació del joc, les tres cartes que repartim dins la baralla no són les sotes sinó les altres qualssevol que havíem reservat primer. En conseqüència, la que assenyalem com «l'últim lladre» és realment la primera sota i, a continuació d'aquesta, hi ha les altres tres. Quan tallem i completem el tall, les portem les quatre juntes al mig de la baralla i és així com les trobem al final del truc.

Relats Conjunts de la Carme - JULIOL (COL·LECCIÓ DE MOMENTS)

Fidel a la seva cita estiuenca, la CARME del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS torna a encarregar-se de fer la substitució dels Relats Conjunts en vacances i, en aquesta ocasió, ens proposa que escrivim un relat inspirat per aquesta fotografia d'un senyal de trànsit "tunejat".

COMERÇ DE PROXIMITAT

I tant, que recordo aquest símbol. Jo era una criatura aleshores però la campanya "Aturem el repartiment" va tenir molt d'èxit i tots, petits i grans, ens hi vam adherir fent nostra aquesta imatge que modificava l'antic senyal de trànsit de «prohibit el pas», mantenint el fons vermell de prohibició i convertint la barra blanca central en un paquet a punt de ser lliurat per un repartidor.

Han passat més de seixanta anys des d'aleshores i vosaltres sou massa joves per haver-ho conegut, però em podeu ben creure si us dic que en aquells temps les nostres ciutats eren un caos amb tots els carrers permanentment col·lapsats per culpa les furgonetes de repartiment. I és que ningú sortia al carrer per anar a comprar, qualsevol cosa que necessitaves te la portaven a casa gairebé immediatament a qualsevol hora del dia. Des d'una bateria de mòbil fins a mitja dotzena d'ous, tothom s'havia acostumat a fer totes les compres quotidianes només amb un parell de clics sobre una pantalla sense adonar-se dels problemes afegits que comportava aquesta suposada comoditat que ens oferien. Ja us he parlat del col·lapse circulatori continu, afegiu-hi també l'augment d'emissions contaminants pel transport a llargues distàncies i la multiplicació de residus per tants envasos i embalatges utilitzats.

Per sort, uns quants van prendre consciència del desastre que ens venia a sobre i van posar en marxa aquesta campanya que us deia. No ho van tenir fàcil però, a poc a poc, la gent es va adonar que baixar al carrer i caminar una mica per anar a comprar no costava tant com s'havien imaginat i que, al contrari, comportava força avantatges per a tothom. Es van crear uns centres de proximitat on fer les compres que, jugant amb la idea que estaven situats sempre a poca distància, es van denominar Punts AntiKIlomètrics de Subministrament. En pocs anys, tothom comprava als PAKIS i la compra en línia va deixar de ser un problema.

Cal fer notar que, en un primer moment, aquests PAKIS obrien les 24 hores cada dia de l'any però, amb el temps, els compradors es van adonar que els dependents que els atenien en aquests establiments, tot i ser majoritàriament estrangers, també es mereixien tenir drets laborals com ells. En conseqüència, la gent va decidir que no els era totalment imprescindible baixar a comprar un diumenge a mitjanit i que, amb una mica de previsió, ho podien fer en un horari que permetés a aquells venedors conciliar la seva vida privada amb la laboral. Això va comportar una evolució d'aquells punts de venda que van convertir-se en els mercats i les botigues de barri on actualment anem a comprar.

I aquesta és la història de com ha evolucionat el comerç de proximitat des de la segona meitat del segle XXI fins avui, just començat el segle XXII. Deixeu-me afegir, ara que parlo d'història, que alguns estudiosos afirmen que aquesta mateixa evolució però en sentit completament contrari és la que va seguir el comerç durant els últims anys del segle XX i els primers del XXI. No sé què dir-vos, a mi em costa de creure que pogués existir una civilització que es deixés perdre així com així les botigues de barri però, per altra banda, tots sabem que els nostres avantpassats de fa cent anys i escaig sovint donaven mostres de no ser-ne gaire, de civilitzats...

Els llibres d'en Jan McPetit [2019] (III)

Aquest any, en Jan McPetit ja ens va presentar (al febrer i a l'abril) un parell dels seus posts amb fotos i ressenyes literàries participant en el joc "The Other Readers - 2019" de la JOMATEIXA.

De totes maneres, i com ja sabeu, el meu "click lector" té vida pròpia més enllà dels concursos blogaires així que ha decidit que aquest estiu tornarà a fer acte de presència al blog amb tres posts més que publicaré cada segon dimecres dels mesos de juliol, agost i setembre.

S'inicia avui, doncs, aquest cicle estiuenc de ressenyes i ho faig amb l'última novel·la de Salvador Macip que està molt bé aprofitar quan tens l'autor tant a l'abast per fer-li saber que t'ha semblat el seu llibre:

ELS FINALS NO ARRIBEN MAI DE SOBTE (Salvador Macip - 2019)

Segur que tots recordem on érem l'onze de setembre de 2001 quan ens vam assabentar de l'atemptat de les Torres Bessones a Nova York i del sotrac emocional que, malgrat la distància, allò ens va provocar. Doncs als protagonistes d'aquesta novel·la aquells fets els agafen vivint al mateix Manhattan, veient-ho en primera persona i patint-ho amb tota la seva intensitat.

L'autor aconsegueix que visquem en cada moment l'astorament, el dolor o el desconcert dels seus personatges que, trasbalsats pels fets que els ha tocat viure, es replantegen moltes coses de la seva pròpia vida. Al seu blog, als posts que va dedicar a la presentació d'aquesta novel·la, en Salvador ens "advertia" que aquest és un llibre reflexiu i jo trobo que aquest és el seu gran valor. Ens explica com es van viure en directe aquells tràgics esdeveniments però els atemptats només són un potent teló de fons per explicar com queden afectats els sentiments dels protagonistes i com aquests encaren, a partir d'aquell moment, la resta de les seves vides. És la història d'un canvi vital i, almenys a parer meu, molt ben explicada. Val la pena llegir-la.

La fotografia està feta a Tarragona, a l'entrada a la ciutat per la carretera N-340. Als edificis que es veuen al fons els hi falten almenys un centenar de pisos a cadascun per arribar a l'alçada que tenien els gratacels del World Trade Center de Nova York però trobo que també fan el fet. ;-)

---

Enguany, aquests posts no estarien complets sense fer representar al click un personatge literari. Avui li toca el torn a un clàssic de la literatura universal en una coneguda escena del capítol III del "Viatge a Lil·liput", primera part dels "VIATGES DE GULLIVER" (Jonathan Swift - 1726):

... l'Emperador, havent ordenat que es preparessin totes les tropes de la guarnició a la metròpoli i als seus encontorns, va prendre-li fantasia de divertir-se d'una manera molt singular.

Va manifestar-me el desig que em posés dret, com un colós, obertes les cames tant com bonament em fos possible. Després va comandar al seu general (vell i experimentat cabdill i gran protector meu) que disposés les tropes en ordre clos i les fes passar per sota meu, anant la infanteria de vint-i-quatre en rengle i els cavalls de setze, tambors batents, banderes a l'aire i llances endavant.

Aquell cos d'exèrcit consistia en tres mil infants i un miler de cavalls. Sa Majestat va ordenar, sota pena de mort, que durant aquella marxa cada soldat respectés estrictament la meva persona; això, però, no va poder evitar que alguns dels oficials més joves aixequessin els ulls en passar sota meu. I, a dir ver, els meus calçons eren ja en un estat tan lamentable, que no desaprofitaren l'oportunitat de riure's de mi.»

(Traducció: J. Farran i Mayoral)

ENGANYALLS

El Diccionari català-valencià-balear (DCVB) defineix ENGANYALL com:

Endevinalla sense dificultats serioses, que es formula principalment per a enganyar i fer burla del qui pretén d'endevinar-la.

El mateix diccionari ens diu que "jugar a enganyalls" és, per tant, proposar una endevinalla que té una solució òbvia amb l'única intenció de riure'ns del que cau en la "trampa" de respondre-la.
Per exemple, quan l'endevinador resol l'endevinalla dient que «Una cosa blanca blanca que quan s'obre mai se tanca» és "un ou", l'altre li contesta: «Menja merda de bou!». Si a un li pregunten què cau quan plou, i ell contesta "Aigua", li repliquen: «Merda per l'endevinaire!».

Sense deixar aquest àmbit del divertiment, podem considerar també com ENGANYALLS (o ENGANYIFES, o ENGANYATALLS) aquelles endevinalles que no plantegen realment un veritable enigma sinó que només pretenen sorprendre amb una solució poc seriosa o fora de lloc feta només per fer riure i enganyar l'endevinador.

En Joan Amades, al seu llibre ENIGMES POPULARS (L'Agulla de Cultura Popular - 2007) que fou publicat per primera vegada l'any 1934 com a volum XVII de la "Biblioteca de Tradicions Populars", considera els ENGANYALLS un tipus característic d'endevinalles i els dedica un capítol específic de la seva obra. Al mateix llibre, també podem trobar alguns exemples d'aquestes endevinalles classificades dins la categoria de PREGUNTES que és on Amades aplega "aquelles endevinalles, en forma de pregunta, la solució de les quals no és una idea concreta, sinó un concepte que està expressat, no amb un terme, sinó amb una frase difícil de catalogar alfabèticament".

D'aquests dos capítols del recull publicat pel folklorista català, en trec alguns exemples:

• Un caçador va engegar un tret a cinc conills que travessaven un camí, i en va matar tres. Quants en van quedar?
  Tres, els que va matar, perquè els altres van fugir.
  
• Set galls i set gallines, una nit de gran tempesta, què fan en un galliner?
  Fan catorze.
  
• Un home es va menjar set peres, cinc albercocs, nou prunes i onze nesples. Cada dues peres pesaven tres unces i mitja i cada tres peres pesaven com sis albercocs; cada dos albercocs i mig, com dues prunes i mitja i cada tres quarts de pruna, com una nespla. Què fa tot el que s'havia menjat?
  Un mal de ventre.
  
• Què és el primer que fa tothom quan es desperta?
  Obrir els ulls.
  
• A un cavall ben ferrat quants claus se li han de posar?
  Cap, puix que si ja està ben ferrat no li cal cap més clau.
  
• En quant temps es pot donar la volta al món?
  Agafant-se a la Lluna, en vint-i-quatre hores.
  
• Quantes voltes dóna un gos abans d'ajeure's?
  Les que vol.
  
• Què fa un arbre a la muntanya?
  Ombra.
  
• Què es necessita per matar una gallina?
  Que sigui viva.
  
• Per què entren els gossos a les esglésies?
  Perquè la porta està oberta.
  
• Per què dalt els penells dels campanars, s'hi posa un gall i no una gallina?
  Perquè si fos una gallina en pondre caurien els ous a terra.
  
• Quant hi ha d'aquí a València?
  Tant com de València a aquí.
  

L'any 1979, l'editorial MILLÀ de Barcelona va publicar un opuscle titulat "EL CATALÀ, MARE DE TOTES LES LLENGÜES". Aquest llibret de només 12 pàgines porta el subtítol de "humorada fonètica" i també inclou un recull d'entrebancs i jocs de paraules humorístics.

Entre aquests darrers, avui destaquem el capítol dedicat a les ENGANYIFES que ens presenten amb aquestes paraules:

Proposar problemes amb trampa, en la qual cauen de bona fe els contertulians, és un motiu de joia i contentament, en les reunions casolanes. Aquestes enganyifes, en forma de preguntes, poden també ésser emprades com a penyora en els jocs de tals. Podríem publicar-ne de més enrevessats, que en el nostre folklore abunden, però em cregut que no s'esqueien en aquesta publicació..

A continuació, us en proposo una dotzena dels que apareixen en aquest recull però sense donar-vos la solució. Si aquests enganyalls us semblen poc o molt enrevessats, ja m'ho direu als comentaris que, com sempre, queden a la vostra disposició per si us ve de gust intentar respondre'ls.

1. Quina paraula és aquella que tothom, fins els més il·lustrats, escriuen malament?
   
2. Quin animal és aquell que menja amb el nas?
   
3. Quantes gotes d'aigua caben en un vas ple?
   
4. Si dos gossos es barallen i l'un trenca una pota a l'altre, i aquest arrenca una orella a aquell, quin dels dos podrà dir que ha guanyat?
   
5. Per què sempre que un rellotge cau a terra es para?
   
6. Què és allò que a Barcelona ho fan i a Madrid ho donen?
   
7. En quin lloc els homes gasten menys salut?
   
8. Havent-hi tantes fàbriques de calçat als Estats Units, d'on diríeu que gasta les sabates en Truman? (Harry S. Truman fou president dels Estats Units entre 1945 i 1953)
   
9. La paraula calor, s'accentua?
   
10. Per què en llurs uniformes els soldats porten botons daurats?
    
11. Què va fer Napoleó en complir els quaranta anys?
    
12. Per què no és gens prudent tocar el piano durant una tempesta?
    

---

GLOSSARI:

• Enganyalls
• Preguntes

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

"Cartas de ilusión" [5♥] [5♣] [5♠] [5♦]

L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [5]:

[CORS ♥]
Quantes cares té?

[TRÈVOLS ♣]
Quina línia de "8" i "S" és més simètrica?

[PIQUES ♠]
Aquesta figura té moviment?

[DIAMANTS ♦]
Pots fer aquesta figura tridimensional?

EXPLICACIÓ

[CORS]
Es poden veure 10 cares. 5 a la part superior i 5 a la part inferior. 2 de front i 8 de perfil.

[TRÈVOLS]
La meitat inferior de "8" i "S" és més gran i sembla més alineada perquè està a la part de sota.

[PIQUES]
Quan la carta es mou en cercle li apareixen radis. Si col·loquem una altra carta igual (4 de piques) immòbil al costat d'aquesta girant, els radis apareixen a totes dues.

[DIAMANTS]
S'han de creuar els ulls i fixar-los al centre del dibuix per aconseguir l'efecte.

Relats Conjunts (juny - 2019)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Galileu afrontant la Inquisició" (Cristiano Banti - 1857).

DRET FONAMENTAL

Hem escoltat amb molt de gust i amb gran interès, l'al·legat final on ens han estat exposades les raons presentades per la defensa.

L'acusat ens ha parlat de les lleis fonamentals que regeixen el nostre univers, unes lleis que superen la nostra limitada visió geocèntrica del món on vivim per fer un pas més enllà. Un pas que ens ha de portar, també, a no oblidar els drets fonamentals que qualsevol persona ha de tenir per poder defensar les seves idees i, d'aquesta manera, permetre que la nostra societat continuï avançant. L'acusat ens ha recordat que les nostres lleis no són justes si contradiuen allò que és fonamental.

Li hem de dir que té raó. Aquest tribunal accepta aquests arguments i dictarà una sentència que, com no podia ser d'una altra manera, els tindrà molt en compte. No ens tremolarà el pols si, per fer-ho, hem d'interpretar el codi penal d'una manera més o menys laxa, fent dir a la llei allò que el legislador no volia dir o fent una interpretació ad hoc dels fets per encabir-los, ni que sigui amb calçador, dins els delictes que estem jutjant. I ho farem així perquè, reiterem, estem d'acord amb l'acusat. Les nostres lleis no poden estar per sobre d'allò que és fonamental i, per això, ens les farem venir bé per respectar aquests fonaments que ens regeixen.

No en dubti l'acusat, per a nosaltres no hi ha res més fonamental que deixar clar que sempre tenim raó i que qualsevol que no pensi com nosaltres ha de ser castigat. És fonamental escarmentar durament als que ens porten la contrària per evitar que altres s'hi atreveixin després. És fonamental demostrar que manem i que, sobretot, volem continuar manant.

Moltíssimes gràcies a tots. Vist per a sentència. Abandonin la sala, si us plau.

Joc de Ment - 009

LA PILA DE 7

- Una baralla de cartes
- Un full de paper

D'una baralla de cartes prepareu dos grups de naips. Un d'ells tindrà quatre cartes iguals (els quatre 7) i l'altre set cartes diferents qualssevol.

Poseu els dos grups de cartes damunt la taula, formant dues piles amb els naips cap per avall. No feu cap esment especial del nombre de cartes de cada grup, simplement feu notar que són dos munts diferents (un amb menys cartes i l'altre amb més) però donant a entendre, sense dir-ho, que el nombre de cartes no és el més important.

Una vegada amb les cartes damunt la taula, és el moment d'explicar que el vostre poder endevinatori us permet encertar al 100% quina de les dues piles serà l'escollida.
Per demostrar-ho, agafeu un full de paper i hi escriviu la vostra predicció. Una vegada fet, demaneu a la víctima que esculli una de les piles que, efectivament, serà la que vosaltres haureu predit.

El truc rau en la manera de fer la "predicció".
Al full de paper hi heu d'escriure "ESCOLLIRÀS LA PILA DE 7" que, evidentment, val tant per a la pila dels quatre 7 com per a la de set cartes diferents.
És un joc senzill que fa el seu efecte tot i que, per raons òbvies, no es pot repetir.