BOTIGA ONLINE
elmagatzem.blogspot.com
LLibres d'ocasió a 1, 3, 6, 9 i 12 €

dimecres, 11 de desembre de 2019

Joc de Ment - 015

LA PREDICCIÓ ENCERTADA



- Dues baralles de pòquer, una amb les cartes amb el dors vermell i l'altra amb el dors blau.



Escollirem 6 cartes de la següent manera: De les cartes blaves, agafarem un 6 vermell (Cors o Diamants) i un 5, 4, 3 i 2 negres (Piques o Trèvols). La sisena carta la traiem de la baralla vermella i serà un As negre (Piques o Trèvols).

Abans de deixar entrar el públic, deixarem les sis cartes en fila sobre la taula, una cara amunt i la següent cara avall, de manera que la quarta sigui el 6 que quedarà girada i la cinquena sigui l'As que mostrarà la figura. Les altres quatre cartes poden estar en qualsevol ordre dins la fila, sempre tenint en compte que les dels llocs senars mostraran el seu valor i les dels llocs parells estaran girades mostrant el dors.



Amb les cartes sobre la taula de la manera que hem explicat, ja podem presentar el joc als espectadors. Demanem a un d'ells que, sense tocar-les, observi atentament les sis cartes mentre nosaltres agafem un paper on escriurem una predicció. Quan ho tinguem fet, plegarem el paper perquè ningú sàpiga que hi hem escrit i l'entregarem a la víctima que el guardarà sense llegir-lo fins al final del truc.

Una vegada el paper amb la predicció queda fora del nostre abast, és el moment de demanar al mateix espectador que digui un número de l'1 al 6 per triar una de les cartes.

Per a sorpresa de tothom, la carta que escollirà serà exactament la que consta a la predicció que hem fet. Cosa que ell mateix comprovarà, llegint el paper que li hem entregat quan ha començat el joc.




dimecres, 4 de desembre de 2019

SOPA DE LLETRES

Al recull ENIGMAS Y JUEGOS DE INGENIO (Grijalbo – 2011) s'explica que el primer joc de buscar paraules que s'ajusta exactament a la forma moderna d'una SOPA DE LLETRES va ser creat per Norman E. Gilbat a la ciutat de Norman (Oklahoma – USA) i es va publicar el dia 1 de març de 1968 al Selemby Digest, un diari d'anuncis que es distribuïa a les botigues i comerços del municipi.

El joc de seguida va cridar l'atenció dels professors de les escoles locals que es van adonar que es podia utilitzar com una divertida eina educativa i el van enviar als seus col·legues d'altres poblacions perquè també l'introduïssin a les seves aules. Aquesta inicial difusió dins dels centres escolars, aviat va atreure l'interès dels distribuïdors de passatemps que el van incloure a les seves publicacions, aconseguint d'aquesta manera que aquest joc es popularitzés al món sencer.

Aquesta primera Sopa de Lletres en anglès constava d'una graella de 20 x 20 lletres on s'amagaven els noms de 34 ciutats de l'estat d'Oklahoma i el passatemps es va conèixer com a «Word search puzzle» (Trencaclosques de cerca de paraules). La denominació amb la qual es coneix al nostre país va ser obra de Pedro Ocón de Oro, aquest enigmògraf espanyol fou el creador de més d'un centenar de passatemps en llengua castellana i va publicar les seves primeres «Sopas de Letras» també a la dècada dels anys 60 del segle passat. Tot i aquesta coincidència temporal amb l'aparició del joc als Estats Units, molt probablement els «Word Search» i les «Sopas de Letras» van ser creats independentment.

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix de la següent manera aquest joc que anomena EMBOLIC DE LLETRES:

Un dels jocs de graella més populars i senzills. Cal només descobrir un seguit de mots ocults (intuïts o clarament indicats per l'autor), en un garbuix de lletres.

Les solucions es poden llegir en quatre direccions (horitzontal, vertical i en les dues diagonals) i en els dos sentits. És un joc de fabricació mecànica que només requereix uns mecanismes de recerca.

Les úniques variacions es produeixen en la manera de comunicar els mots que cal buscar: un camp semàntic determinat (busqueu dotze instruments musicals), dibuixos al·lusius, fotografies o, simplement, la llista. Aquesta darrera modalitat és la més popular als Estats Units, on l'anomenen simplement «Search-a-word».

Una variant d'aquest passatemps s'anomena ESCUDELLA o BROU. Es tracta d'un tipus d'embolic de lletres en el qual, un cop extrets tots els mots solució, es pot llegir algun missatge ocult amb les lletres restants. La denominació «escudella» per a aquest joc en llengua catalana prové de l'enigmògraf Josep Hierro a la secció de passatemps del Diari de Barcelona l'any 1989 i el nom de «brou» té el seu origen a les pàgines de passatemps del setmanari El Triangle a l'estiu de 1990, signades per Néstor Macià i Olissip.

Com a exemple, podeu repassar les 24 Sopes Temàtiques que he publicat anteriorment al XAREL-10 o també trobareu a continuació una nova proposta que he elaborat expressament per a aquest post. Com veureu, es tracta d'una Escudella de Lletres que amaga els 15 mots (sense articles ni preposicions) que formen els títols de les cinc novel·les que Pere Calders va publicar en vida i, una vegada trobats tots, la resta de lletres que no hem fet servir ens permetran llegir un dels contes breus de l'autor català. Si us ve de gust un plat d'aquesta escudella, podeu deixar les vostres solucions als comentaris. Bon profit!







GLOSSARI:
  • Embolic de lletres
  • Escudella
  • Sopa de lletres

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

dimecres, 27 de novembre de 2019

"Cartas de ilusión" [7♥] [7♣] [7♠] [7♦]


L'any 1991 es van publicar les "CARTAS DE ILUSIÓN", una baralla de 52 cartes de pòquer que es podia aconseguir comprant els cereals "Kellogg's Crunchy Nut" i que mostrava a cada naip una selecció de les il·lusions òptiques recollides pels doctors J. R. Block i Harold E. Yuker de la Universitat Hofstra dels Estats Units.

Avui us en presento els quatre [7]:



[CORS ]
Té aquesta figura dos volums diferents?

[TRÈVOLS ]
Quin arc pertany al cercle més gran?

[PIQUES ]
Quin dels dos quadres grisos és més clar?

[DIAMANTS ]
Un dels costats està corbat?


EXPLICACIÓ


dimecres, 20 de novembre de 2019

Relats Conjunts (novembre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per un gravat extret del recull llatí "Ars Moriendi [L'art de morir]" (Anònim - 1450).



ARTISTES DE LA MORT

[Aplaudiments]

Un moment d'atenció, si us plau. Ha arribat l'hora de posar-nos un mica seriosos i parlar de la mort digna. Aquest és un tema que ha preocupat a la humanitat des de temps immemorials i que ha estat tractat per filòsofs i savis de tots els temps. Un dels textos més coneguts en aquest sentit és l'«Ars Moriendi» (L'art de morir), escrit en llatí al segle XV és un recull de consells sobre els protocols i procediments per a "morir bé". Tots hauríem de tenir ben presents les indicacions plasmades en aquests escrits que ens ajuden a saber morir amb la dignitat que escau a un instant tan tràgic però no tothom és capaç de fer-ho. Saber mantenir la compostura quan ens arriba el final no és fàcil i molt poca gent sap deixar aquest món amb l'enteresa que caldria. N'hi ha pocs, certament, però n'hi ha i un d'aquests va ser en Vito Mascarpone, el cap de la màfia que controlava la zona nord de la ciutat. Quan el senyor Mascarpone va ser tirotejat en sortir al replà de casa seva, no només va entomar les cinc bales d'una manera exemplar i després va caure per les escales sense gairebé tacar-les de sang sinó que també va saber aprofitar els seus darrers segons de vida per pensar en el proïsme. No va patir pel que li estava passant a ell personalment (que era molt gros) sinó que va tenir prou esma d'utilitzar el seu últim alè per pensar en els que quedaven vius i va ordenar una vendetta contra la màfia rival. Una venjança que va originar una guerra entre famílies i que es va saldar amb un total de més de trenta morts, fent-se així mereixedora del premi a la «Millor matança entre bandes del 2019» que acabem de lliurar fa uns minuts en aquest mateix escenari. Per tot això, per la seva enteresa al ser tirotejat, per la seva polidesa a l'hora de no ensangonar excessivament l'escena del crim i per la seva generositat a l'últim moment de pensar més en els altres que en si mateix, en definitiva pel seu art a l'hora de morir dignament el senyor Vito Mascarpone s'emporta el diploma «Ars Moriendi 2019». Els demano un fort aplaudiment que, sens dubte, és del tot merescut.

[Aplaudiments]

Com és obvi, el senyor Mascarpone no es troba a la sala i no pot pujar a recollir el guardó que enviarem amb molt de gust a la seva vídua aquesta mateixa setmana.

Continuem ara amb la gala MURDER AWARDS 2019 perquè encara ens queden molts premis per repartir. Segur que molts dels presents frisen per saber qui rebrà el guardó a l'assassí en sèrie més metòdic de l'any o qui tindrà l'honor de ser reconegut com l'assassí a sou més eficient dels darrers dotze mesos. I els més interessats són, evidentment, els propis nominats a aquestes distincions que ja veig ansiosos a les butaques de primera fila. Intenten dissimular però no poden ocultar els nervis i segur que tots ells matarien per saber el resultat ara mateix.

[Rialles]

Però encara els farem patir una mica més perquè primer cal atorgar un altre dels grans premis de la nit. Com tots els assistents ja deuen suposar, em refereixo a la medalla d'or al «Millor Genocida de l'any». Aplaudim als nominats que són...

[Aplaudiments]



dimecres, 13 de novembre de 2019

Joc de Ment - 014

L'APOSTA SORPRESA



- Una baralla de cartes



Abans de fer el truc hem de mirar la baralla i recordar quina carta ocupa la desena posició començant per dalt (amb les cartes cap per avall).



Donem la baralla a l'espectador, li demanem que digui un número qualsevol de dues xifres [XY] que ha de ser superior a 10 i inferior a 20 i li diem que tregui de la baralla tantes cartes com indica aquest número. Ho ha de fer d'una en una, deixant-les per ordre sobre la taula de manera que quedaran en ordre invers al que tenien a la baralla.

Ara l'espectador ha de deixar la resta de la baralla i recollir les [XY] cartes. Amb aquest petit grup de naips, ha de fer la mateixa operació que abans però amb la xifra que surti de sumar els dígits del número que havia triat primer. És a dir, ara comptarà, d'una en una, les cartes del grup de [XY] naips i s'aturarà a la carta que faci el número (X+Y). Aquesta carta és la que l'espectador ha de memoritzar sense que vosaltres la vegeu en cap moment i una vegada la recordi, l'ha de perdre dins la baralla completa on ja s'hi poden incloure totes les cartes que hem fet servir fins ara.

Sense agafar encara la baralla, remarqueu que la carta incògnita està perduda al mig de la baralla i que vosaltres no podeu saber quina és perquè no l'heu vist i perquè ha sortit a partir del número a l'atzar que ha triat lliurement l'espectador. En aquest moment, l'animeu a perdre encara més la carta demanant-li que torni a agafar la baralla completa i la barregi tantes vegades com vulgui i de la manera que vulgui.

Quan ja en tingui prou, li demaneu la baralla i dieu que procedireu a trobar la carta triada. Per fer-ho comenceu a llençar cartes de manera ràpida sobre la taula girant-les per anar mostrant-les una a una fins que, en un moment determinat, us aturareu i apostareu amb la víctima que la pròxima carta que girareu serà la carta incògnita. Una aposta segura que, malgrat sembli impossible, guanyareu sempre.




dimecres, 6 de novembre de 2019

JOCS DE NÚMEROS

A l'últim capítol del seu llibre "NÚMEROS MERAVELLOSOS" (Selecta - 1982), en Joan Amades ens parla de diversos aspectes del nostre folklore que tenen a veure amb els nombres i el càlcul.

Començant pels versos utilitzats per aprendre a comptar, com aquests que vénen de Menorca:

Quatre i quatre ne fan vuit,
i vuit i quatre fan dotze,
i set i set fan catorze,
i nou i nou fan divuit.

O aquells jocs amb els quals s'entreté a la mainada que no són altra cosa que un llunyà record dels antics procediments de càlcul que es basaven en els dits de les mans. Cito només un exemple d'aquestes fórmules de «càlcul digital»:

Uni, dori, teri, coteri
mata la veri de viri virom,
compta bé que deu ne són.

Del mateix estil, recordo com el meu pare em «demostrava» que tenim 20 dits a les mans comptant-me'ls d'un en un:

Dit un, dit dos, dit tres, dit quatre, dit cinc,
dit sis, disset, divuit, dinou i vint.


Tornant a Amades, però sense deixar els jocs i els càlculs «inventats», el folklorista també ens explica un mètode per multiplicar utilitzant els dits. Si, per exemple, volem multiplicar [7 x 8] només cal que mostrem aquests nombres amb les mans i recordem els dits que no utilitzem que serien, respectivament, 3 i 2. Com que [3 + 2 = 5] i [3 x 2 = 6], resulta que la multiplicació buscada ens donaria 56 i, efectivament, [7 x 8 = 56]. Un mètode que pot semblar força enginyós però que és absolutament fals perquè només funciona amb els dos nombres indicats i no amb cap altre.

També hem de citar els Comptes Enganyalls, uns suposats problemes de càlcul que realment no tenen cap dificultat matemàtica perquè l'únic que busquen és el divertiment amb una solució de vegades poca-solta. Ja en vam citar alguns exemples al post que dedicat als ENGANYALLS. Aquí us en deixo tres més, que juguen amb els nombres però anant més enllà de les matemàtiques:

Us dic que quatre són sis
i sis són tres, és provat;
i tot això és tan veritat,
com que dos i dos fan sis.

(Es refereix al nombre de lletres amb què s'escriu el nom de cada xifra)

Dos pares i tres fills
es menjaven cinc conills,
en menjaren tres per barba
i encara en va quedar dos.

(Només un dels protagonistes portava barba)

Quatre dones van al prat,
cada dona amb quatre sacs,
a cada sac hi ha quatre gats,
cada gat, quatre gatons;
tots junts, quantes ungles són?

(Cal tenir en compte que les dones [4] tenen 20 ungles cadascuna,
que els gats [64] només en tenen 18 i que els gatons encara no en tenen cap.
Sabent això el resultat final serien 1.232 ungles)


Un altre grup serien els Enigmes Aritmètics que presenten un senzill problema de càlcul matemàtic en forma d'endevinalla. Per exemple:

Els que anem i els que anem,
la meitat dels que anem i ses dues quartes parts,
i vostè, senyor animal, faríem els cent cabal.

(Eren trenta-tres)

Un pa i un pa i mig,
dos pans i mig i cinc mitjos pans,
a dos mitjos xavos cada dos mitjos pans,
quants xavos valen?

(Set xavos i mig)

Dins d'aquesta mateixa classificació però augmentant-ne la dificultat trobaríem altres enigmes matemàtics com els que demanen, per exemple, en quants passos es pot travessar un riu utilitzant una barca amb unes condicions determinades o que obtinguem un nombre concret de litres fent servir unes mesures diferents de la buscada. D'aquests i d'altres problemes amb números, n'hem publicat gairebé 500 en aquest blog amb l'etiqueta de MATEMÀTICS.

Un altre tipus de Jocs de Números són els que no es poden considerar com a problemes però que destaquen d'alguna manera pel seu enginy. En aquesta classificació entraria, per exemple, la Multiplicació meravellosa que trobem en multiplicar 12.345.679 per un múltiple de 9 menor de 90 i comprovem que el resultat és un nombre amb totes les xifres iguals. També podríem citar aquí els "jocs de màgia" que permeten endevinar un número pensat gràcies a un truc matemàtic. Un parell dels que explica Amades, els he adaptat i publicat anteriorment al XAREL-10: «Endevinació del resultat» i «Endevinar els diners de la mà».

Per acabar, us proposo un problema ja conegut en temps de l'imperi romà però que, tal com ens diu Joan Amades, a Catalunya s'explicava atribuint-lo al bandoler Serrallonga:

Trobant-se un dia la partida d'en Serrallonga a la cova de Querós, molt estretament vigilat per la tropa, ell i els seus van jurar matar-se abans de rendir-se a l'enemic. Van fer una ampla rodona formada pels 39 bandolers, en Serrallonga, 40, i la Joana, 41, i es van comptar de tres en tres, matant-se el que feia tres. ¿Quins llocs van haver d'ocupar en la rodona en Serrallonga i la Joana perquè en les diferents rodades mai no els toqués el torn d'haver-se de matar?

Si us ve de gust, podeu deixar la vostra solució als comentaris.







dimecres, 30 d’octubre de 2019

Joc de Ment - 013

L’ANY DE L’AMOR



- Una baralla de cartes de pòquer



Abans de fer el truc hem de preparar la baralla, col·locant els 13 naips de Cors en un ordre determinat. De manera que, amb la baralla cara avall, quedin les vuit primeres cartes així: 9 – 5 – 10 – 3 – J – 6 – Q – 2 de cors i les quatre últimes, seran K (aquesta la deixarem girada) – 7 – 4 – 8. És a dir que la darrera carta de la baralla (o la primera si la girem cara amunt) serà el 8 de cors. Ens falta col·locar l'As que deixarem al mig de la baralla en qualsevol lloc.



Amb la baralla preparada com acabem d'explicar, la presentem davant del públic cara amunt (amb el 8 de cors a la vista). Sense fer esment d'aquesta carta, expliquem que cal fomentar l'amor entre les persones mentre obrim les cartes en ventall fins a trobar l'As de cors que deixarem damunt la taula. Tornem a plegar la baralla i la deixem també sobre la taula, ara amb les cartes cara avall.

En aquest moment, demanem a un espectador que talli i divideixi les cartes en dues meitats més o menys iguals. Aleshores agafem l'As i el posem (cara avall) sobre la meitat superior i completem la baralla amb la part inferior, de manera que l'As quedarà perdut al mig de les cartes.

Tornem a demanar a l'espectador que, amb les cartes damunt la taula, talli i completi la baralla successivament. Això ho pot fer les vegades que vulgui.

Quan consideri que ja ha barrejat prou, nosaltres agafem la baralla i l'anem obrint en ordre per mostrar el dors de totes les cartes. Amb aquesta operació, ens apareixerà el rei de cors girat. Quan el trobem, completem la baralla posant totes les cartes que estaven sobre el rei a la part inferior del munt i deixant el rei a sobre. Fet això, diem que segurament aquesta carta ens havia quedat així en un truc anterior però que no passa res perquè no la necessitem, així que la traiem i la deixem sobre la taula.
De nou, agafem la baralla, mostrem que (ara sí) no hi ha cap més carta girada i, a continuació, anem deixant sobre la taula les 12 primeres cartes d'una en una.

Donem aquestes 12 cartes a l'espectador (sempre amb el dors girat perquè no es vegi quines són) i li demanem que passi la primera a sota i que deixi la següent damunt la taula. Aquest moviment doble l'ha de fer onze vegades seguides fins que a la mà només li quedarà una carta... que, per a sorpresa de tothom, serà l'As de Cors.

Però això no és tot, perquè resulta que si ara agafem les 11 cartes que han quedat sobre la taula i les anem girant una darrere l'altra, comprovarem que apareixeran per ordre el 2 – 3 – 4 – 5 – 6 – 7 – 8 – 9 – 10 – J – Q que, amb la K que havíem retirat primer, completen tot el pal de Cors.




dimecres, 23 d’octubre de 2019

Relats Conjunts (octubre - 2019)


Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre "Les Filadores o la Faula d'Aracne" (Diego Velázquez - 1658).



LES OBRES D'ART I EL PAS DEL TEMPS

Els museus estan plens de quadres considerats obres mestres però només uns quants d'aquests han esdevingut clàssics de la pintura capaços de perdurar a través del temps perquè han aconseguit commoure a tothom que els ha tingut al davant en qualsevol època.

En tenim un gran exemple a «Les filadores» de Velázquez. Aquest quadre va ser pintat originàriament per representar no sé quina faula de la mitologia grega, un tema que actualment ens queda molt lluny però que ja havia quedat obsolet fins i tot quan fou pintat. Així i tot, aquest fet no ha resultat cap impediment perquè aquesta obra hagi estat admirada en el passat i ho continuï sent ara. I si aquesta pintura aconsegueix atreure l'atenció malgrat que passin els segles és perquè ofereix una multiplicitat de lectures més enllà de l'oblidada faula mitològica i això és el que la converteix en una obra universal que aguanta el pas dels anys adaptant-se als interessos de qualsevol època.

D'aquesta manera, un espectador de finals del segle XX, en plena industrialització tecnològica que va provocar la pèrdua d'infinitat de llocs de treball, s'emocionava amb les filadores del primer pla representants d'un temps on les persones encara no havien sigut substituïdes per les màquines.

A mitjans del segle XXI, en canvi, la gent es fixava sobretot en aquella espècie de representació teatral que observem al fons del quadre. A més d'un, se li havia escapat una llagrimeta rememorant aquells anys on la gent podia presenciar obres de teatre en directe perquè no s'havien implementat encara les pantalles de difusió audiovisual total que emeten qualsevol acte cultural amb uns minuts de retard per evitar que s'hi expressin idees diferents de les que marquen les autoritats.

I actualment, en ple segle XXII, el que ens crida l'atenció d'aquesta pintura és el gat. Sí, sí, el gat. Se'ns fa estrany veure com, anys enrere, aquests animals compartien la seva vida amb nosaltres i que era ben normal trobar-los a les nostres cases com animals domèstics. Això, evidentment, passava abans que es prohibís a la població publicar opinions a internet i s'obligués a les xarxes socials a dedicar-se exclusivament a emetre vídeos i mems de gatets. Aquest fet va provocar que els gats es fessin molt més famosos i coneguts del que ja eren i, en unes bèsties que de sèrie ja venen amb l'ego sobredimensionat, això va provocar que els pugessin els fums i que decidissin que els havia arribat l'hora de passar de nosaltres per anar-se'n a viure a les exclusives àrees felines de la zona alta.

Ja ho veieu, el temps passa i el món millora (per als gats) però les obres d'art (que han superat la purga de la censura administrativa) perduren per sempre.



dimecres, 16 d’octubre de 2019

dimecres, 9 d’octubre de 2019

SALT DE CAVALL

Al seu MANUAL D'ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra dona la següent definició de SALT DE CAVALL:

Joc de graella que enclou una frase oculta en els seus quadrets, que normalment resulta ser una dita popular.

Per descobrir-la, cal reproduir els moviments del cavall dels escacs.

Hi ha una variant més senzilla anomenada PAS DE REI en la qual, òbviament, cal reproduir els moviments del rei dels escacs.


Com a exemple, us proposo un passatemps que he elaborat jo mateix barrejant les dues variants d'aquest joc.

Si us ve de gust jugar-hi, heu de començar per la primera casella de dalt a l'esquerra (la que té la figura del cavall) i resseguir el tauler fent el moviment d'aquesta peça dels escacs fins a arribar a la casella on hi ha la figura del rei. A partir d'aquí, heu de canviar de pas i, movent-vos com el rei dels escacs, heu de recórrer les caselles que falten per completar l'escaquer.

Si feu els moviments correctes i aconseguiu resseguir totes les caselles del tauler sense repetir-ne cap, descobrireu un fragment literari de MANUEL DE PEDROLO i el títol de la novel·la d'on l'he tret. Aquí el teniu: