Amb aquest post participo en dos JOCS LITERARIS que no fa gaire ens han proposat des de dos blogs ben coneguts de la Catosfera i que jo encara tenia pendents.
El més recent ha sorgit del blog ANTAVIANA que, en plena celebració del 4art ANIVERSARI DEL BLOG, ens demana que inventem un microconte inspirats en una fotografia on veiem una parella que se'ns acosta sortint de la boira.
A continuació teniu la imatge i el meu mini-relat.
A continuació teniu la imatge i el meu mini-relat.
Ser conductor d'autobús a Londres és una feina pesada. Massa trànsit, molts dies de boira, l'estrès de complir els horaris amb puntualitat britànica... Per sort avui ja acabo, aquesta és l'última parada i, gràcies a Déu, ja és l'hora de sortir cap a l'estació central.
Clar que potser hauria d'esperar aquella parella que ve cap aquí. Si marxo i perden l'autobús hauran de trucar un taxi que jo sóc l'últim i amb aquesta boira fa de mal estar pel carrer... Però per altra banda, l'horari és l'horari... De totes maneres, tampoc vindrà de mig minut...
No, no. Jo arrenco i marxo. Quan els passi pel costat, segur que em demanaran que m'aturi i veuré la seva cara de desesperació quan no ho faci... i és que alguna alegria havia de tenir aquesta feina, no?.
L'altre joc literari ja fa algun temps que va aparèixer al blog UENDOS, GREIXETS I MAREMORTES, es tracta del ja clàssic CONVIT ESTIUENC 2011. En aquesta ocasió ens convida a fer un haikú inspirat en una fotografia del monument franquista que, encara avui, honora a Tortosa, al mig del riu Ebre, els vencedors del "bando nacional" a la Guerra Civil espanyola.
Doncs aquí teniu la imatge i la meva aportació.
Victòria triomfal?
Seguiu sense entendre res,
tots hi vam perdre.
8 comentaris:
M'han agradat totes dues, et felicite. Ara, el conductor d'autobus és un...
Mc, ja l'he penjat. Moltes gràcies per participar-hi.
Moltes gràcies, McAbeu. El teu micrconte deixa un final perquè cada lector/lectora l'interpreti a la seva manera.
Sí Jpmech, el conductor és un mal parit. No per complir amb el seu horari, que és la seva feina sinó per gaudir de la cara de desesperació de qui s'ha quedat sense transport en plena boira. Bon relat.
Tots hi varem perdre i en encara ara en patim les conseqüències. Maleïda guerra.
Relat ANIVERSARI ANTAVIANA:
Oooooooh!! MAC, que dolent és el conductor d'aquest autobús!! I que bo el relat!! Quin final!! Tothom pensa que els esperarà... hahaha
Ara bé, que sàpigues que aquella parella tan sols volia passejar sota la boira, solets, gaudir de l'ambient fred i que, girant a la cantonada, ja arribaven a casa seva :-P
CONVIT ESTIUENC:
N'he llegit molts i la majoria els he trobat bons... ara bé, aquest teu és un missatge global contra totes les guerres i el trobo molt encertat!! Molt bo!!
El primer microconte molt original, n'has tret un aire diferent dels que havia llegit...pobre parella si l'autobús no s'atura!
el segon , pel convit d'estiu el trobo molt escaient! felicitats !
Genials tots dos! El relat és ben original, un punt de vista totalment diferent... i qui sap ... potser al final es pararà i seran ells que no voldran pujar, perquè passegen i canten.
I l'haikú, m'encanta! Dels millors!
Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
Al micro-relat i potser influït per la boira de la imatge, vaig voler reflectir aquella classe de gent que quan està (i perdoneu l'expressió) "putejada" només troba consol "putejant" als altres enlloc d'intentar sortir-se'n dels seus problemes.
El haikú, com també dieu alguns de vosaltres, és un al·legat en contra de qualsevol guerra on sempre s'hi perd més que no s'hi guanya.
M'alegra que us hagin agradat. Gràcies altra vegada!
Publica un comentari a l'entrada