Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per aquesta imatge de "L'Home de Vitruvi" (Leonardo da Vinci - 1492)
EL DIA F (Final)
- Jo ho deixaria còrrer. Ja sé que sóc el teu editor i que t'hauria d'animar a continuar, però has de reconèixer que és millor deixar-ho ara que no intentar allargar la idea inútilment i fer que els lectors se'n cansin.
- Però és que tinc una trama boníssima per la propera novel·la. La Janice, farta de les extravagàncies del seu marit, decideix demanar el divorci i el seu espòs ho vol evitar demostrant-li que ell és l'home perfecte; per fer-ho no se l'hi acudeix res millor que anar a Venècia i assaltar la Gallerie dell'Accademia per robar l'original de l'Home de Vitruvi, aquell dibuix de Leonardo da Vinci que està considerat com el Cànon de les Proporcions Humanes. Encara no tinc gaire clar el final però ja se m'acudirà alguna cosa per fer un best-seller millor que "El Codi da Vinci".
- T'estàs obsessionant, Mac. I no t'ho dic com el teu editor, t'ho dic com el teu amic. Quan anys enrere ens vas portar el teu primer llibre vaig adonar-me'n que era una obra mestra; la història d'aquell noi que cau ferit en el desembarcament de Normandia just al costat del cadàver d'en Noah, el seu millor amic, em va emocionar igual que va emocionar després a centenars de milers de lectors de tot el món. Vaig ser jo mateix qui et vaig demanar d'escriure el segon llibre, on el protagonista s'enamora de l'infermera que el va cuidar a l'hospital de veterans. I animats per l'èxit, van venir el tercer que anava de fantasmes venecians que no ho eren i el quart on li vas fer organitzar una Diada de Sant Jordi a un poble d'Oregon, que van ser una aclucada d'ulls pels lectors europeus però que aquí als Estats Units van fracassar perquè no es van entendre gens...
- Però l'últim va anar millor, no?
- Tens raó, amb el cinquè llibre vam tornar a remuntar vendes. Però va ser perquè vas utilitzar el tema dels extraterrestres i vas convertir el teu protagonista en un beneit paranoic. No et vaig dir res aleshores, però a mi em va fer llàstima perquè cada vegada vas ridiculitzant més un bon personatge que no s'ho mereix i la prova és aquesta trama penosa que m'acabes d'explicar. Parlant de l'Home de Vitruvi, per què no t'apliques aquesta recerca de la perfecció i fas cau i net?. Pots tornar a escriure un gran llibre però per fer-ho has d'abandonar aquests personatges i has de començar des de zero. Fes-me cas, repeteixo que t'ho dic com un amic.
- D'acord, m'has convençut. Deixo estar aquests personatges i m'agafo unes vacances, passat l'estiu començaré a escriure sobre altres temes. Però no em demanis la perfecció que fa temps que sé que la perfecció no existeix. Sense anar més lluny, tu mateix no entraries en aquest cànon de les proporcions humanes de Leonardo da Vinci. Tens el cap massa gros... i t'ho dic com un amic.
- Però és que tinc una trama boníssima per la propera novel·la. La Janice, farta de les extravagàncies del seu marit, decideix demanar el divorci i el seu espòs ho vol evitar demostrant-li que ell és l'home perfecte; per fer-ho no se l'hi acudeix res millor que anar a Venècia i assaltar la Gallerie dell'Accademia per robar l'original de l'Home de Vitruvi, aquell dibuix de Leonardo da Vinci que està considerat com el Cànon de les Proporcions Humanes. Encara no tinc gaire clar el final però ja se m'acudirà alguna cosa per fer un best-seller millor que "El Codi da Vinci".
- T'estàs obsessionant, Mac. I no t'ho dic com el teu editor, t'ho dic com el teu amic. Quan anys enrere ens vas portar el teu primer llibre vaig adonar-me'n que era una obra mestra; la història d'aquell noi que cau ferit en el desembarcament de Normandia just al costat del cadàver d'en Noah, el seu millor amic, em va emocionar igual que va emocionar després a centenars de milers de lectors de tot el món. Vaig ser jo mateix qui et vaig demanar d'escriure el segon llibre, on el protagonista s'enamora de l'infermera que el va cuidar a l'hospital de veterans. I animats per l'èxit, van venir el tercer que anava de fantasmes venecians que no ho eren i el quart on li vas fer organitzar una Diada de Sant Jordi a un poble d'Oregon, que van ser una aclucada d'ulls pels lectors europeus però que aquí als Estats Units van fracassar perquè no es van entendre gens...
- Però l'últim va anar millor, no?
- Tens raó, amb el cinquè llibre vam tornar a remuntar vendes. Però va ser perquè vas utilitzar el tema dels extraterrestres i vas convertir el teu protagonista en un beneit paranoic. No et vaig dir res aleshores, però a mi em va fer llàstima perquè cada vegada vas ridiculitzant més un bon personatge que no s'ho mereix i la prova és aquesta trama penosa que m'acabes d'explicar. Parlant de l'Home de Vitruvi, per què no t'apliques aquesta recerca de la perfecció i fas cau i net?. Pots tornar a escriure un gran llibre però per fer-ho has d'abandonar aquests personatges i has de començar des de zero. Fes-me cas, repeteixo que t'ho dic com un amic.
- D'acord, m'has convençut. Deixo estar aquests personatges i m'agafo unes vacances, passat l'estiu començaré a escriure sobre altres temes. Però no em demanis la perfecció que fa temps que sé que la perfecció no existeix. Sense anar més lluny, tu mateix no entraries en aquest cànon de les proporcions humanes de Leonardo da Vinci. Tens el cap massa gros... i t'ho dic com un amic.
13 comentaris:
D'una banda, pena per la fi d'aquests personatges i d'altra, expectació pels nous i per noves aventures. Sort en la teua decisió.
De tota manera m'ha agradat com has afrontat aquest repte.
a veure si unes bones vacances li donen la credibilitat per escriure el que li demanen
Boníssim!! :-))
Ahir mateix hi pensava "segur que demà en Mac té una nova entrega de la seva sèrie"... :-)
Però després vaig pensar que, tot i que a molts de nosaltres ens feia gràcia veure com t'ho empescaves per anar fent relats sempre amb els mateixos personatges, arribaria el moment en que a tu se't faria pesat i que els Relats Conjunts deixarien de ser una cosa divertida per ser una mena de petita obligació...
Ara bé, coneixent-te una miqueta, no creia que poguessis deixar els relats d'en Jack i la Janice sense dir res, sense donar una mena de final... A tu t'agrada que les coses quadrin i encaixin... :-DD
I el relat d'avui és la solució!! Molt bo!! boníssim!! :-))
Per cert, no podries parlar amb el teu editor? Jo no he publicat mai cap novel·la i em faria gràcia... jo també voldria provar a "emocionar a centenars de milers de lectors de tot el món" ;-))
No em sap gens de greu dir el mateix que l'Assumpta: boníssim! i és més subscric tot el que t'ha dit...i afegeixo ets un crac!
Sempre és bo començar noves etapes. I a tu no et falten ni el talent ni la il·lusió. Endavant!
Molt bo aquest relat a mode de recull dels anteriors. Fa gràcia perquè els he llegit tots, i he fet memòria. Fa molta gràcia aquest final, encara que una mica rancuniós, no Mac?
Ara que, en part penso com l'editor cap gros, espero que després de l'estiu gaudim de nous personatges i noves històries teves.
PAM! Quin final més contundent.
M'ha agradat molt! Ha semblat un "greatest hits" o un "the very best of Mac McAbeu"!
Molt original i divertit.
Mc! realment una molt bona idea i te'n felicito molt i molt.
Segur que no t'estranyaràs si et dic que m'ha passat una cosa molt semblant a la de l'Assumpta. Pensar "què farà en Mc, amb aquests Relats conjunts?"
I el final, rancuniós o no, m'ha encantat i m'ha fet riure.
Un bon final i un bon dia F. Una abraçada.
Gràcies a tots pels vostres comentaris!!
JPMERCH: Un dia o un altre s'havia d'acabar aquesta "sèrie". A partir del pròxim Relat Conjunt ja veure'm que surt. :-))
GARBI24: A veure! ;-D
ASSUMPTA: A mi també em feia gràcia anar fent quadrar els mateixos personatges amb les diferents imatges i fins i tot era més fàcil fer els relats així (sempre el que em costa més es trobar la idea i d'aquesta manera ja tenia mitja feina feta) però, i potser per això, al final ja no em divertia tant i vaig decidir que ara que Relats Conjunts fa una aturada per vacances era un bon moment per acabar la sèrie. El que si està clar, és que s'havia d'acabar quadrant'ho i encaixant'ho tot. :-))
PS: Aquest editor cap gros també és una mica cap quadrat però ja li parlaré de tu. :-DD
ELFREELANG: A mi em sembla que exagereu però no puc negar que m'encanta que us agradi. :-)
JOSEP LLUÍS: Doncs Moltes Gràcies!!
XEXU: Rancuniós, rancuniós... Pensa que l'editor li ha dit que la seva trama era penosa, eh!.
EL PORQUET: Una sèrie així es mereixia un bon resum final. :-))
CARME: Em fa molta il·lusió que us agradi. Una abraçada també per tu!
Hihi, un final apoteòsic!
Gràcies, ZEL. :-))
També he fet memòria, perquè els he llegits tots anteriorment, i estic d'acord amb allò que han dit fins ara. Bon recull de relats encadenats i conjunts; jo tampoc no me'n surto amb el tema d'escriure una novel·la.
Chapeau, Mc
d.
DEOMISES: Jo ja n'hi ho provo, això d'intentar escriure una novel·la, però el Mac protagonista del relat es veu que ho té més per la mà (o s'ho pensa almenys). :-))
Gràcies també, m'alegra que t'agradi.
Publica un comentari a l'entrada