XAREL·10

dilluns, de gener 16, 2023

Els misteris d'en Mac – Cas 010

010 - EL CAS DE LES VACANCES A JAMAICA

El meu cosí Avel·lí té molta imaginació i li agrada explicar grandeses. Una vegada em va dir que s’havia comprat una Harley-Davidson nova i quan li vaig contestar que jo sabia del cert que ell no tenia carnet de moto, va confessar amb un somriure que el que s’havia comprat realment era un escúter de 49 cc. Els que no el coneixeu potser el titllaríeu de mentider compulsiu, però els que ens l’estimem sabem que no ho fa de mala fe i no ens enfadem quan ens intenta colar una guatlla. De la mateixa manera, a ell tampoc li sap greu i s’ho pren amb esportivitat quan posem en quarantena totes les seves afirmacions i li fem veure que no ens l’ha colat descobrint-li alguna contradicció en els seus relats. Com per exemple, el del seu últim viatge de vacances:

- He estat a Jamaica –ens va dir en la sobretaula de l’últim dinar familiar–. Tota una setmana gaudint del reggae, el fantàstic clima caribeny i les platges de sorra blanca. De totes maneres, el millor de tot va ser el tracte de la gent d’allà i la seva gran amabilitat. Penseu que vaig llogar un taxi per fer excursions per l’illa i, ja el primer dia, el taxista em va dir: «Aquí tractem als clients com si fossin amics. Si vols pots seure aquí a la meva dreta, en comptes de darrere». No sé si ho fan per aconseguir millors propines, però ocupant el seient del copilot em vaig sentir com si el taxista fos realment un amic estranger que m’ensenyava el seu país i això em va permetre fruir encara més del viatge. Ell em va portar a veure les Blue Mountains, a fer 'snorkel' a Montego Bay, a visitar el museu Bob Marley de Kingston, a meravellar-me d’una posta de sol des del Rick’s Cafè i també a molts altres llocs fora de les destinacions més turístiques. Unes extraordinàries vacances que han valgut molt la pena...

- Vols dir que «valdran molt la pena» el dia que les facis de veritat, no? –vaig dir-li jo, amb una rialla–

Com he comentat, el meu cosí no es va prendre gens malament que l’atrapés volent-nos encolomar un nou sopar de duro i, mentre em feia una picada d’ullet, simplement va canviar de tema.

Sabeu com vaig descobrir que el meu cosí no havia estat de vacances a Jamaica?

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Xavier Pujol "

dilluns, de gener 09, 2023

ACRÒNIMS I LUDOACRONÍMIA

Al seu MANUAL D’ENIGMÍSTICA (Columna – 1991), Màrius Serra defineix els ACRÒNIMS amb aquestes paraules:

Mot format per lletres o per síl·labes (inicials o finals) de les diverses parts que integren un terme compost.
L’acrònim és un derivat de l’acròstic que ha vist com el seu ús es popularitzava a les darreries del segle XX, a partir de la generalització de neologismes (RADAR per Radio Detection and Ranging, OTAN per Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, SIDA per Síndrome d’immunodeficiència adquirida o IVA per Impost del valor afegit).
Però val a dir que la major part dels acròstics llatins més coneguts ja eren acrònims. Des de l’INRI (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum) que presidí l’agonia de Crist fins al nom del símbol per excel·lència dels primers cristians, l’ICTVS —peix—, que prové d’un acròstic grec adaptat al llatí: lesvcs Creistos Tevd Vios Soter.

Per tant, un ACRÒNIM (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada unint algunes lletres o segments de paraules (no necessàriament les inicials) d’una denominació més complexa per crear una nova paraula. Uns exemples serien els mots «informàtica» (format a partir d’informació i automàtica) o «covid» (de l’anglès, corona virus disease).
Un terme relacionat serien les SIGLES que també són una abreviació d’una unitat lèxica composta, però formada en aquest cas per la unió de les inicials de les paraules que la formen. Alguns exemples serien IPC (Índex de Preus de Consum) o CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Les sigles entrarien en la categoria dels acrònims quan, en comptes de ser pronunciades lletra a lletra, són llegides com un mot ordinari. Com per exemple OVNI (Objecte Volador No Identificat) o PIME (Petita I Mitjana Empresa).

Les sigles i els acrònims responen a la necessitat d’evitar escrits massa enfarfegats i busquen facilitar la lectura ràpida. Per això, el seu ús s’ha anat fent cada cop més habitual fins al punt que al segle XX se’l va denominar «El segle de les sigles». Una ocurrent definició atribuïda al poeta Pedro Salinas (1891-1951) tal com recull un altre poeta i literat espanyol, Dámaso Alonso (1898-1990), en el seu poema "La invasión de las siglas" on critica que aquest ús necessari dels acrònims hagi esdevingut, en més d’una ocasió, un abús que en comptes de facilitar la lectura, la fa incomprensible. Us el copio a continuació:

LA INVASIÓN DE LAS SIGLAS
(Poemilla muy incompleto)
A la memoria de Pedro Salinas, a quien en 1948
oí por primera vez la troquelación «siglo de siglas»

USA, URSS.

USA, URSS, OAS, UNESCO:
ONU, ONU, ONU
TWA, BEA, K.L.M., BOAC
¡RENFE, RENFE, RENFE!

FULASA, CARASA, RULASA,
CAMPSA, CUMPSA, KIMPSA;
FETASA, FITUSA, CARUSA,
¡RENFE, RENFE, RENFE!

¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.,
¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!

Vosotros erais suaves formas:
INRI, de procedencia venerable,
S.P.Q.R., de nuestra nobleza heredada.
Vosotros nunca fuisteis invasión.

Hable
al ritmo de las viejas normas
mi corazón,
porque este gris ejército esquelético
siempre avanza
(PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA);
frenético
con férreos garfios
(TRACA, TRUCA, TROCA)
me oprime,
me sofoca,
(siempre inventando, el maldito,
para que yo rime:
ARAMA, URUMA, ALIME,
KINDO, KONDA, KUNDE).

Su gélida risa amarilla
brilla
sombría, inédita, marciana.
Quiero gritar y la palabra se me hunde
en la pesadilla
de la mañana.

Legión de monstruos que me agobia,
fríos andamiajes en tropel:
yo querría decir madre, amores, novia;
querría decir vino, pan, queso, miel.
¡Qué ansia de gritar
muero, amor, amar!

Y siempre avanza:
USA, URSS, OAS, UNESCO,
KAMPSA, KUMPSA, KIMPSA,
PETANZA, KUTANZA, FUTRANZA…

¡S.O.S., S.O.S., S.O.S.!
Oh, Dios, dime,
¿hasta que yo cese,
de esta balumba
que me oprime,
no descansaré?

¡Oh dulce tumba:
una cruz y un R.I.P.!

[Dámaso Alonso -1962]

És evident que aquest afany lloable per l’«economia lingüística» pot esdevenir un problema quan se n’abusa perquè si el receptor d’un missatge no reconeix els acrònims que s’hi utilitzen, aquest missatge deixa de tenir sentit.
Un problema que encara es pot fer més gran en el cas de l’HOMOACRONÍMIA, que es dona quan un mateix acrònim serveix per indicar conceptes completament diferents. S’ha d’anar en compte amb aquests acrònims homònims i estar-ne al cas per saber, per exemple, si quan ens conviden a visitar el MIT hem de viatjar fins al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge als Estats Units o hem d'anar al Museu Internacional de Titelles de Catalunya a Palau-solità i Plegamans...

Els acrònims tenen un apartat propi en l’àmbit de l’enigmística i els jocs de paraules que s’anomena LUDOACRONÍMIA i que presenta dos vessants ben característics.

El primer d’ells apareix directament quan l’acrònim creat equival a un mot preexistent. Aquestes coincidències, que poden ser més o menys xocants, ens permeten crear facècies de l’estil de poder afirmar, per exemple, que el Museu d’Art Modern (MAM) ha de tenir un bar ben assortit o que els envasos de politereftalat d'etilè (PET) per força han de fer pudor. Només cal repassar qualsevol recull d’acrònims per trobar diversos d’aquests «missatges secrets» que majoritàriament seran creats per la casualitat, però no sempre. Un exemple del fet que també n’hi ha que són ben premeditats, el trobem en la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics, un ens d’àmbit estatal, però amb un acrònim català (FORTA) que sembla que va ser buscat expressament per la significació que té.

La segona de les aplicacions dels acrònims en l’enigmística són els RETROACRÒNIMS que són uns jocs de paraules on s’ha d’interpretar un mot que originàriament no és un acrònim com si ho fos (inventant-nos les paraules a partir dels quals suposadament ha estat creat) o on s’ha de donar un nou significat a un acrònim o a una sigla ja existent. Aquestes noves interpretacions poden ser humorístiques (és el més habitual), però també n’hi ha de serioses i d’altres que podrien citar-se com una etimologia popular o falsa etimologia.
Un exemple clàssic, en espanyol, és el que converteix la «Red Nacional de Ferrocarriles Españoles» (RENFE) en «Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados». Un retroacrònim que, a pesar que va ser creat a mitjans del segle passat, encara manté tota la vigència.
En català, en recordo un altre que també fa molts anys que corre i que capgira el senyal de trànsit d’STOP per donar-li un significat ben clar: «Pareu O Trompada Segura».

GLOSSARI:

Acrònim
Ludoacronímia

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:

dilluns, de gener 02, 2023

Joc de Ment - 043

ENDEVINACIÓ INTRIGANT

- Una baralla de cartes

Aquest joc no requereix cap preparació prèvia.

El mag ensenya la baralla de cartes per mostrar que els naips estan ben barrejats i la deixa sobre la taula amb els dorsos cap amunt. A continuació, es tomba d’esquena i demana a un espectador que faci el següent:

1. Treure, més o menys del mig de la baralla, una carta qualsevol.
2. Mirar i recordar aquesta carta concreta abans de deixar-la a part i cara avall sobre la taula.
3. Treure de dalt de la baralla tantes cartes com indica el número de la carta triada i posar-les a sobre d’aquesta.
4. Agafar aquest paquet que ha format i posar-lo a sobre de la resta de cartes.

En aquest punt, el mag ja es pot girar i explicar que sap que la carta incògnita està en un punt de la baralla que marca el seu número, però que com que desconeix quin és li és molt difícil descobrir-la. Malgrat això, encara vol complicar-s’ho més així que talla la baralla i la completa. Amb aquesta operació la carta incògnita ha quedat totalment perduda entre les altres, però el mag només necessita obrir la baralla a les seves mans i donar una ullada a les cartes per trobar-la sense problemes.

dimarts, de desembre 27, 2022

Lectures 2022 - Feliç 2023

Amb l’últim post de l’any, arriba la llista dels llibres que he llegit aquest 2022. Amb una mitjana de 57 diàries, he arribat a les 20.733 pàgines repartides en 72 volums. Tres llibres menys que l’any passat, però només 93 pàgines llegides menys. Això ha fet que el meu «llibre mitjà» hagi crescut una mica, passant a ser enguany de 288 pàgines.

Si classifiquem aquests 72 volums per l’espai (que ocupen) tenim 24 llibres Curts (fins a 200 pàgines), 35 Estàndards (de 201 a 400), 8 Llargs (de 401 a 600) i 5 Totxos (més de 600 pàgines).

Classificats pel temps (que fa que van ser escrits) resulten 17 Novetats (d’aquest any o l’anterior), 10 Actuals (entre 2 i 10 anys), 28 Contemporanis (entre 11 i 50 anys) i 17 Antics (amb més de 50 anys).

I el rànquing d’autors de l’any ha quedat així:
5 LLIBRES:
Manuel de Pedrolo. Continuo el repàs de la seva extensa bibliografia i aquest 2022, a més de llegir la seva ‘novetat’ d’enguany, m’he centrat en la seva producció de l’àmbit de la fantasia i la ciència-ficció.

3 LLIBRES:
Margarida Aritzeta, Avel·lí Artís-Gener, Jaume Cabré, Jaume Fuster, Jesús Moncada i Ferran Torrent. Mitja dotzena d’autors d’aquells que anomeno «els meus clàssics catalans» perquè fa anys que formen part de la biblioteca de casa. Algunes d’aquestes obres són, doncs, relectures recuperades després de molt de temps; però no totes, n'hi ha també que les llegeixo ara per primera vegada.

2 LLIBRES:
Vicenç Pagès i Jordà. Amb aquests ja he llegit sis llibres d’aquest autor que ens va deixar fa pocs mesos. Ha estat una relació lectora amb alts i baixos perquè no m’han agradat tots igual, però sí que m’han semblat tots molt ben escrits i per això continuava llegint-lo. No deixaré de fer-ho, però em sap molt greu saber que ara ja només serà possible recuperant la part de la seva bibliografia que encara tinc pendent.
Albert Sánchez Piñol. Vaig llegint tots els llibres que publica i enguany n’han caigut dos. La seva última novel·la, novetat d’aquest 2022 i un recull d’històries escrites per a la ràdio que van sortir en format llibre l’any 2019.
Patrick R. Keefe. No són llibres de ficció sinó grans treballs periodístics, ben explicats i interessants de llegir. Molt recomanables.
Mikhaïl Bulgàkov. Fins ara desconeixia l’obra d’aquest escriptor rus i el seu estil irònic que barreja fantasia i realitat m’ha agradat especialment. Intentaré aconseguir altres obres seves.

Aprofito també per recordar el parell de llibres dedicats a l’hivern que vaig llegir al juny i que em van servir per participar en la iniciativa #JunyNòrdic de @elsbookhunters. En vaig parlar AQUÍ.

Entre la resta d’autors de la llista, faig una tria dels títols més destacats ara que n’he fet el repàs:
EL VELL I LA MAR; un clàssic que he volgut rellegir commemorant que enguany ha complert 70 anys. Curt, però molt intens i emocionant. Una petita gran joia de la literatura.
UN MÓN FELIÇ (en vaig parlar aquí)
EL DIA DELS TRÍFIDS (en vaig parlar aquí)
JO CONFESSO; no descobriré res si dic que aquesta novel·la de Jaume Cabré, que jo encara no havia llegit, és un gran llibre. Em va agradar molt i algunes parts, com quan iguala les històries d’un inquisidor i d’un nazi barrejant-les perfectament, les vaig trobar genials.
DISTÒCIA; aquesta novel·la que parla de la maternitat fa un plantejament molt interessant de la dualitat ‘humanitat-animalitat’ i explica com, en determinades circumstàncies, no és gens fàcil aconseguir contraposar la raó als instints.
JUNIL A LES TERRES DELS BÀRBARS; és una novel·la d’aventures ambientada a l’imperi romà de començaments del segle I, però no només. Aquesta definició es queda curta perquè el llibre va més enllà explicant-nos un viatge iniciàtic, on els llibres i la llengua tenen una gran importància, que aconsegueix atrapar-te des de la primera pàgina. Molt recomanable.
LA MEITAT EVANESCENT; un llibre que parla de racisme i també de transsexualitat, de diferències socials, de problemes familiars... però realment del que va la novel·la és de la identitat personal de cadascú. Qui som? Què volem ser? Com ens veuen els altres? No és fàcil contestar aquestes preguntes i l’autora ens ho mostra prou bé en aquestes pàgines que valen molt la pena de llegir.
ALLEGRO MA NON TROPPO; «aquest llibre trobo que fa molt per a tu» em va dir un amic i, una vegada més, la va encertar. Divertit, però profund alhora, he gaudit molt amb aquesta lectura.
PROYECTO HAIL MARY; ciència-ficció de la bona. Una novel·la plena de ficció (la trama va d’una missió interestel·lar que ha de servir per salvar el nostre planeta) i plena de ciència real (molt ben explicada de forma molt amena), una barreja que aconsegueix enganxar-te totalment. M’he estrenat amb Andy Weir amb aquesta lectura recomanada per un altre amic i m’han quedat ganes de repetir, ja tinc «The Martian» en el punt de mira.
LA QUINTA ESTACIÓN; la història transcorre en un món sacsejat pels terratrèmols on viu gent que és capaç de controlar-los... o de provocar-los. Un molt bon llibre de gènere fantàstic, la primera part d’una trilogia que continuaré llegint sens dubte.
LES MUSES; novel·la pòstuma de Jordi Cussà que resulta un interessant repàs d'alguns grans genis de la història (de Ramon Llull a Pink Floyd, passant per Antoni Gaudí) amb una droga molt especial com a nexe d’unió. Molt bona.

I acabo aquesta llista amb l'obra que ara mateix tinc entre mans:
TEMPS ENRERE; l’últim llibre de Ramon Solsona transcorre entre el Priorat actual i l’Alemanya de l’emigració dels anys 60. Fent un viatge cap enrere, comença en l'actualitat i va retrocedint en el temps per descobrir-nos, pàgina rere pàgina, les experiències i vivències que han fet als protagonistes tal com són. Del que porto llegit fins ara, en destaco aquest plantejament d'explicar la història a la inversa que m'està fent la lectura més interessant i també l'ús de modismes i expressions pròpies del Priorat, per a mi sempre és un punt a favor quan en un llibre trobo mostres de la riquesa del nostre idioma.

Aquí teniu la llista completa:

LLIBRES LLEGITS 2022

Que l'any nou ens porti
molt bones lectures i
els millors desitjos...
FELIÇ 2023!!

divendres, de desembre 23, 2022

Passatemps Nadalenc i BONES FESTES!!

Com cada any per aquestes dates, us he preparat l'Enigma Nadalenc del XAREL-10. Tota una tradició en aquest blog.

Enguany es tracta d'un passatemps de lògica on heu de repartir l'àpat de les quatre safates que hi ha sobre la taula entre els set comensals que assisteixen a la festa tal com s'indica a la imatge que encapçala aquest post.

Podeu deixar les vostres solucions als comentaris i, a canvi, us convido a postres. Com que l'àpat de la imatge no es pot considerar massa nadalenc, he canviat les xocolatines (que us ofereixo cada any seguint una altra tradició, la dels Calendaris d'Advent i dels posts nadalencs de la Catosfera) per un assortiment de torrons. Trieu el vostre preferit. ;-))

Aprofito per desitjar-vos un
MOLT BON NADAL

TROBAREU LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS. L'ENHORABONA A " Carme Rosanas, Sa lluna i Lluna "
TAMBÉ PODEU VEURE LA RESPOSTA CORRECTA SI PREMEU AQUÍ

dilluns, de desembre 19, 2022

Relats Conjunts (desembre - 2022)

Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat pel quadre «Nadales» (Nikiforos Lytras – 1872).

PER NADAL, QUI RES NO ESTRENA RES NO VAL

- Que bé que canteu! Enhorabona! M'ha fet molta il·lusió que hàgiu vingut a cantar-me aquesta nadala a la porta de casa recuperant així una de les nostres tradicions nadalenques més boniques, la de les colles de cantaires que recorrien els carrers dels nostres pobles i ciutats en aquestes dates tan assenyalades. M’ha agradat moltíssim. Espereu un moment que ara us donaré unes llaminadures, us les heu ben guanyat.

- Gràcies, però no podem acceptar-ho.

- Com n’arribeu a ser de macos. Segur que us sembla que acceptar quatre caramels com agraïment a aquesta bona obra que esteu fent de portar-nos la joia nadalenca i felicitar-nos les festes casa per casa, va en contra de l’esperit de solidaritat desinteressada que ha de regnar aquests dies; però hi insisteixo: Us ho heu ben guanyat.

- No li diem que no tingui raó, senyora, però nosaltres també insistim en no acceptar-li cap caramel. Com vostè mateixa ha dit, si hem format aquest grup de nens cantaires és per a recuperar una de les tradicions més nostrades de les festes de Nadal que inclou les nadales, les felicitacions i, sobretot, les estrenes. Les llaminadures les pot guardar per a aquelles colles de matats que surten disfressats de zombis per Halloween, però a nosaltres ens ha de donar un bon «aguinaldo» en efectiu... o per Bizum si li va millor.

dilluns, de desembre 12, 2022

QUADRATS MÀGICS [abc]

T	A	T	A	R
A	T	A	C	A
T	A	P	A	T
A	C	A	T	A
R	A	T	A	T

Un QUADRAT MÀGIC DE LLETRES, també anomenat MOTS QUADRATS, consisteix en una sèrie de paraules vàlides en un idioma determinat encreuades dins d’una quadrícula sense caselles negres. Aquestes paraules, per definició, s’han de poder llegir tant horitzontalment com verticalment, mostrant els mateixos mots en ambdues direccions de lectura.
Una variant especial dins dels quadrats màgics de lletres són els MOTS QUADRATS PALINDRÒMICS que a més de poder-se llegir en horitzontal i vertical en els sentits habituals de lectura (d’esquerra a dreta o de dalt a baix) també es llegeixen correctament en tots els sentits retrògrads (de dreta a esquerra i de baix a dalt). Alguns, fins i tot, es poden llegir en diagonal.

El més conegut i més estudiat històricament és el famós QUADRAT SATOR. És una quadrícula 5x5 amb forma de quadrat màgic composta per cinc paraules llatines: SATOR, AREPO, TENET, OPERA, ROTAS que, considerades en conjunt (d'esquerra a dreta o de dalt a baix), formen un palíndrom múltiple. També se n’han trobat en versió inversa amb la paraula ROTAS al capdamunt (ROTAS, OPERA, TENET, AREPO, SATOR) i en aquest cas s’anomenen QUADRAT SATOR-ROTAS.

Hi ha quadrats Sator a diversos llocs de tot el món, sobretot en monuments religiosos cristians. El primer que es va trobar, però, va aparèixer en una excavació arqueològica que l’any 1868 es feia a una vila romana de Corinium Dobunnorum, l’actual Cirencester, al sud d'Anglaterra, fet que el situa al voltant dels segles II o III de la nostra era. No és aquest el més antic descobert fins ara, el de més antiguitat (datat l’any 55 dC) és el que va aparèixer gravat en una columna de la Gran Palestra a Herculà durant les excavacions de les ruïnes de Pompeia a Itàlia.

Des del primer moment, aquesta inscripció i la seva traducció ha estat objecte de diverses especulacions perquè el mot AREPO és un hàpax (paraula o forma lingüística que apareix documentada només una sola vegada en un context determinat) i això fa que sigui especialment difícil de desxifrar. Se li han aplicat diverses interpretacions: nom propi, una variant gal·la del mot llatí «arare», una forma hebrea, una al·lusió al déu Apis... Les altres paraules llatines sí que són conegudes. SATOR: pagès, sembrador, creador; OPERA: treball (en el singular ablatiu, operā significa "amb compte"); TENET, de «tenere»: aguantar, mantenir, controlar, ROTAS: les rodes. Per tant, amb una traducció més o menys literal, el conjunt significaria: "El sembrador Arepo aguanta amb cura les rodes" o "El sembrador porta l’arada i la seva tasca (de llaurar) ocupa les rodes".
Val a dir que aquesta «simple» traducció va ser rebutjada per molts estudiosos que es van dedicar a intentar trobar el significat ocult d’aquesta seqüència de paraules (o dels anagrames que se’n poden generar) des de diferents punts de vista. Les moltes versions que han anat sorgint impliquen camps tan diversos com, per exemple, la religió, l’alquímia, la numerologia o la càbala.
Mentre que per a alguns és un símbol cristià o jueu, altres el consideren només un joc, un trencaclosques de l’Antiga Roma i també n’hi ha que el veuen com un amulet amb implicacions màgiques o medicinals. En definitiva, i més d’un segle després de la primera troballa, encara no s’ha arribat a un consens per explicar ni l’origen ni el significat real d’aquest quadrat màgic que segueix sent tot un misteri a resoldre.

Un últim incís per a comentar una curiositat cinematogràfica. L’any 2020 es va estrenar «Tenet» dirigida per Christopher Nolan, una pel·lícula que narra com un agent secret ha d’evitar una nova amenaça mundial que, amb la manipulació del temps, resulta molt més perillosa que l’holocaust nuclear. La clau per aconseguir-ho serà una sola paraula: «Tenet, la manera de veure el món d'una altra forma». Doncs a més del títol que utilitza el palíndrom central, els altres quatre bifronts del quadrat màgic també apareixen dins el desenvolupament de la trama. Així tenim que el personatge interpretat Kenneth Branagh, l’antagonista, s’anomena Andrei SATOR; l’espanyol Tomás AREPO és el pintor que ha falsificat el Goya que el protagonista fa servir per contactar amb Kat, l’exdona de Sator; l’organització que vol evitar l’aniquilació de la humanitat es denomina TENET (d’aquí el títol del film); l’escena inicial és un atac terrorista al teatre de l’ÒPERA de Kíiv i ROTAS correspon al nom de l’empresa del dolent de la pel·lícula.

En el camp de l’enigmística i els passatemps, sovint es consideren els QUADRATS MÀGICS com els predecessors més antics dels Mots Encreuats. S’inclouen dins dels anomenats JOCS GEOMÈTRICS que són uns passatemps de l’enigmística clàssica italiana que consistien a agrupar grups de paraules o frases amb formes geomètriques. Visualment recorden els MULTIACRÒSTICS que tan sovintejaven al Barroc, però en aquest cas només tenen una finalitat lúdica i són similars als actuals jocs de graella, però sense fer servir quadres negres i incloent el doble sentit de lectura dels mots que els componen. Aquests jocs es dividien entre els que només admetien les lectures horitzontal i vertical, com el QUADRAT, el TRIANGLE, el ROMBE o l’OCTÒGON i els que permeten una lectura horitzontal i una d’obliqua com l’HEXÀGON, el TRAPEZI i l’ESTEL (per exemple, en rengles d’1-2-7-6-5-6-7-2-1 lletres).

Són uns passatemps complicats d’elaborar i, lògicament, aquesta dificultat s’incrementa com més gran és la seva mida. Mentre que, per exemple, un quadrat màgic de 4x4 és relativament fàcil de fer, els més grans ja costen molt més i generalment no solen depassar la mida 7x7. Encapçalant aquest post, en podeu veure un de 5x5 palindròmic que he creat jo mateix.
Se’n poden trobar, però, exemples excepcionals de 8x8, 9x9 i, fins i tot, 10x10 en alguns idiomes. Al seu llibre VERBÀLIA (Empúries – 2000), Màrius Serra afirma que en català el rècord el tenia, a principis de l’any 2000, un quadrat màgic 8x8 no palindròmic obra del ludolingüista mataroní Toni Civit. És aquest: